• Descripció

Els mitjans de comunicació s'han tornat digitals, des de la redacció, passant pels processos de preimpressió i impressió, fins a les seves versions digitals disponibles en diversos canals (web, app, Smart TV, Playstation, etc.). Fins i tot la televisió, el gran mitjà de masses, es va digitalitzar, però la TDT (televisió digital terrestre) comença a quedar obsoleta i la televisió sota demanda (Netflix, HBO, Movistar Plus...) ha entrat a les llars a gran velocitat. Som en un entorn en el qual YouTube és un fenomen de masses, Google actua com l'agència de publicitat més gran del món i la creació de continguts per als canals digitals és el gran repte de les marques.

Vivim immersos en una revolució de la qual només tindrem una perspectiva global passats diversos anys. La digitalització de l'activitat afecta tots els sectors de la societat (l'educació, la indústria, els governs, els serveis sanitaris, jurídics, etc.), i la indústria de la comunicació persuasiva i els mitjans de comunicació són una part essencial d'aquest procés de canvi. Tot està interconnectat: internet, el telèfon mòbil, els dispositius portàtils, els caixers automàtics, les consoles de joc o els nostres vehicles equipats són exemples quotidians d'una indústria que creix i canvia a una velocitat fins ara desconeguda. Ni el telèfon mòbil va obtenir unes taxes de creixement com aquestes.

El consumidor es converteix en part activa de la comunicació persuasiva, opina en fòrums, publica blogs, deixa ressenyes, puntua, parla de marques i productes als seus coneguts via xarxes socials, i en alguns casos en converteix en emissor i creador de comunicació persuasiva, tal com veurem a l'estudi de l'assignatura.

Comunicació persuasiva en mitjans digitals és una àmplia panoràmica de les tècniques i estratègies persuasives que utilitzen els anunciants per persuadir als seus públics objectius en els entorns digitals.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Comunicació persuasiva en mitjans digitals s'emmarca com una acurada panoràmica de la comunicació persuasiva d'empreses i organitzacions en el ventall de mitjans digitals. L'assignatura permet aprofundir en l'enfocament digital i interactiu de les tècniques i estratègies de comunicació persuasiva tractades en d'altres assignatures.

Dins del Grau de Comunicació, es tracta d'una assignatura optativa que s'imparteix a la Menció de Creativitat Publicitària. Així mateix, dins d'aquest pa d'estudis, també s'imaprteix a la Menció de Creativitat Audiovisual.

• Camps professionals en què es projecta

Tot professional que s'orienti en el camp del màrqueting, i especialment dins de l'àmbit de la comunicació, trobarà en aquesta assignatura una visió global de les diverses tècniques i estratègies de comunicació persuasiva en els entorns digitals. D'especial interès per responsables de màrqueting, de publicitat, de les relacions públiques i de la comunicació corporativa d'entitats públiques i privades.

• Objectius i competències

OBJECTIUS GENERALS

Els objectius que caldrà que assoliu amb l'estudi d'aquesta assignatura es poden resumir en els punts següents:

• Conèixer el canvi de model de comunicació persuasiva en el qual som immersos amb els mitjans digitals.
• Comprendre el paper actiu del receptor de la comunicació persuasiva.
• Estudiar i comprendre l'ampli espectre dels mitjans digitals i les formes i formats de comunicació persuasiva que s'hi utilitzen, i també les diferents estratègies de comunicació interactiva i persuasiva que adopten les empreses i organitzacions.
• Adoptar una actitud d'anàlisi crítica i constructiva davant la comunicació persuasiva en mitjans digitals i estar predisposat a plantejar els seus propis judicis en l'esfera professional.

Objectius específics per mòduls

Mòdul 1.  Interactivitat i comunicació persuasiva en mitjans digitals

• Fer una panoràmica àmplia de l'evolució del multimèdia i dels diferents mitjans digitals.
• Comprendre la interactivitat i la seva importància clau en la comunicació persuasiva en mitjans i suports digitals.
• Entendre les diferents estratègies i formats de comunicació persuasiva en el web.
  Descobrir els diferents formats publicitaris a Internet, la seva operativa i les seves formes de tarifació.
• Dotar l'estudiant d'eines conceptuals per a afrontar els diferents vessants de la comunicació persuasiva en el web.
• Estimular la capacitat d'anàlisi crítica i creativa davant la comunicació persuasiva als mitjans digitals.

Mòdul 2. Els principals formats publicitaris interactius i les seves aplicacions

• Fer una àmplia panoràmica dels diferents formats interactius en el web i en altres mitjans digitals.
• Introduir i entendre les diferents estratègies i formats de comunicació persuasiva en els mitjans digitals.
• Comprendre els diferents elements que influeixen en la transmissió i l'eficàcia de la comunicació persuasiva en els mitjans digitals.
• Dotar l'estudiant d'eines conceptuals per a afrontar els diferents vessants de la comunicació persuasiva en entorns digitals actuals i futurs.
• Estimular la capacitat d'anàlisi crítica davant l'abast de la Xarxa i altres mitjans digitals en la política de comunicació de les empreses i organitzacions, i també els seus efectes i incidència sobre els objectius de la seva comunicació.

 Mòdul 3. El Web 2.0

• Entendre el concepte del Web 2.0 i les seves implicacions socials.
• Introduir i entendre les característiques i oportunitats de la comunicació persuasiva en el Web 2.0.
• Incloure els diferents elements que influeixen en la formació de les estructures socials i col·laboratives i la seva relació amb la comunicació persuasiva.
• Dotar l'estudiant d'eines conceptuals per a afrontar els diferents vessants de la comunicació persuasiva en el Web 2.0.
• Aportar una visió global dels entorns del Web. 2.0 i les oportunitats que representen per a l'anunciant.
• Introduir els conceptes de Web 3.0, Web semàntica i Web 3D.
• Afrontar els reptes creatius que comporta el Web 2.0 i el Web 3D.

Mòdul 4. La televisió digital i la interactivitat en la comunicació persuasiva

• Aportar a l'alumnat una panoràmica de l'ampli espectre de la televisió digital.
• Comprendre el concepte de televisió interactiva en tota la seva amplitud.
• Entendre les diferència entre les diferents plataformes amb canals de retorn propis o externs.
• Conèixer els diferents formats i opcions de comunicació persuasiva i publicitat a la televisió digital i interactiva.
• Entendre la cohabitació de les diferents plataformes (TDT, televisió per satèl·lit, televisió per cable, IPTV -ADSL-, televisió per Internet, televisió mòbil, PVR i televisió en el punt de venda) i les seves possibilitats per a la comunicació persuasiva.
• Introduir el concepte de SocialTV.
• Aportar una visió i coneixement global per a afrontar accions de comunicació persuasiva a la televisió digital i interactiva.

Mòdul 5.  L'ésser humà, un animal multimèdia

• Descobrir les possibilitats que ofereixen la interactivitat i la tecnologia digital en entorns físics a la comunicació persuasiva.
• Plantejar accions de comunicació persuasiva d'acord amb l'enfocament que la tecnologia, el multimèdia i la interactivitat són part de l'activitat humana.
• Entendre en què consisteix la gamification
• Comprendre el marc legal existent per a la comunicació interactiva en mitjans digitals i els seus problemes globals i transfronterers.

COMPETÈNCIES

Amb l'estudi d'aquesta assignatura s'espera que l'estudiant adquireixi o desenvolupi les competències següents:

Competències bàsiques i generals:

• CB1 - Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que neix de la base de l'educació secundària general, i se solen trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de la vanguardia del seu camp d' estudio.

• CB2 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements a la seva feina o vocació d'una manera professional i posseeixin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
• CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants per a emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de caire social, científic o ètic.
• CB4 - Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
• CB5 - Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
• CG3 - Capacitat de creativitat i innovació.

Competències transversals:
CT1 - Capacitat d'ús i aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.

Competències específiques:

CE5 - Capacitat de comunicar de forma oral, escrita i audiovisual.
CE6 - Ús i aplicació de tècniques i llenguatges propis dels diferents mitjans de comunicació.
CE8 - Capacitat d'adaptació als llenguatges específics dels mitjans / suports i dels públics objectius.
CE13 - Capacitat d'editar continguts multimèdia.

RESULTATS D'APRENENTATGE

- Analitzar l'ampli espectre de mitjans digitals, formats i estratègies de comunicació interactiva i persuasiva que adopten les empreses i organitzacions. 

- Planificar, realitzar, executar, seguir i controlar en la seva totalitat una campanya de comunicació persuasiva en mitjans digitals.

• Continguts

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació

Krug, S. (2001). No me hagas pensar. Madrid: Pearson Educación [títol original: Don't make me think! A common sense approach to web usability (2000)]. Traducció: KME Sistemas, SL.

Rodríguez Ardura, I. (2008). Marketing.com: marketing y comercio electrónico en la sociedad de la información. Madrid: Pirámide / ESIC, cop.

Villanueva Palacios, P.(2000). Televisió interactiva: de televidents a TVnautes. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català de Noves Professions.

Bibliografia complementària

Addison-Wesley. Managing Multimedia: Project Management for Web and Convergent Media (2 vol.).

AGEMDI-FECEMD (2007). Premios Imán 2006 de Marketing Directo y Publicidad On-line. Marketing Directo y Promocional. Barcelona: Zapping / Index Book.

Altarriba, M.(2004). Del prego al web. Barcelona: Trípodos / Fundació Blanquerna (col. "Papers d'Estudi").

Aplicación práctica de la LSSI-CE. Ley 34/2002, de 11 de julio, de Servicios de la Sociedad de la Información y Comercio Electrónico. Barcelona: Bosch.

Bou Bauza, G. (2003). El Guión Multimedia. Madrid: Anaya Multimedia.

Bou Bauza, G. (2004). Comunicación Persuasiva para directivos, directores y dirigentes. Pirámide.

Chaffey, D. (2003). Internet marketing: strategy, implementation, and practice. Harlow: Financial Times.

Comunicaciones comerciales y contratación por vía electrónica. Barcelona: Bosch.

Cooper, A. Media Vuelta: Elementos esenciales del diseño de Interfaces de usuario [títol original, About Face: The Essentials of User Interface Design]. IDG Books.

Curran, S. (2003). Convergence Design Rockport.

la Rica, E. De (2000). Cómo vender productos y servicios en la era digital. Gestión.

Miguel Asensio, P. A. de Derecho privado de Internet(3a. ed.). Madrid: Cívitas.

Sierra López, M. del V. de . Análisis jurídico-penal de la publicidad engañosa en Internet. València: Tirant lo Blanch.

Design (2003). Indianapolis: Wiley Publishing, Inc.

England, E.; Finney, A. Managing Multimedia: Project Manament for Interactive Media (2a. ed.).

Garret, J. J. (2002). The Elements of User Experience: User-Centered Design for the Web. Indianapolis: New Riders Publishing.

Gawlinksi, M. (2003). Interactive Television Production. Focal Press.

Gómez Vieites, A. (2002). Marketing en Internet y en los medios digitales interactivos. Barcelona: Escuela de Negocios Caixanova / Tórculo Edicions.

González de la Garza, L. M. (2004). Comunicación publica en Internet. Madrid: Creaciones Copyright.

González Lobo, Á. (2006). Manual de planificación de medios: todo lo que hay que saber para planificar correctamente los medios (4a. ed.). Madrid: ESIC.

Gota, V. (2002). Retículas para Internet y otros Soportes Digitales. Barcelona: Index Book.

Goto, K.; Cotler, E. (2002). Rediseño de sitios web. Ed. Prentice Hall.Harlow: Financial Times.

Lavilla Raso, M. La actividad publicitaria en Internet (3.ª ed.). RA-MA.

Levinson, J. C. Marketing de guerrilla con tecnología: cómo liberar todo el potencial de su empresa. Madrid: Deusto.

McKay, E. (1999). Desarrollo de interfaces de usuario para Microsoft Windows [títol original, Developing User Interfaces for Microsoft Windows]. Microsoft Press.

Meeker, M. (2001). La Publicidad en Internet. Barcelona: Granica. Mèxic Pearson 16a. edició.

Muñoz Bellvehí, X.; Herreros Margarit, I.; Nolla Puertas, J. M. (2005). Manual de Derecho de las Telecomunicaciones. Servidoc, SL.

Myer, T. (2007). Lead Generation on the Webby. O'Reilly Pub.

Naucalpan de Juárez . Estrategias y técnicas de comunicación. Barcelona: Ed. UOC. Kleppner publicidad. Russell, Thomas

Nordstrom, K.; Ridderstrale, J. (2000). Funky business. Prentice Hall.

Orihuela, J. L.; Santos, M. L. (1999). Introducción al Diseño Digital. Concepción y Desarrollo de Proyectos de Comunicación Interactiva. Madrid: Anaya Multimedia.

Ramon-Cortés, F. (2007). Virus: un relato sobre el peligro de los rumores en las organizaciones. Barcelona: RBA Libros.

Rodríguez del Bosque, I. (1998). Comunicacion comercial: conceptos y aplicaciones (2a. ed.). Madrid: Cívitas.

Santiago Guervos, J. (2005). Principios de comunicación persuasiva. Arco Libros.

Senges, M.; Bihr, P.; Prauss, Th. (2007). Second life. Barcelona: Ed. UOC.

Sivera Bello, Silvia.">Marketing viral. (2008). Barcelona. Ed. UOC

Spokec, D. (2003). Maquetas digitales. Barcelona: Index Book.

Srivastava, H. O. (2002). Interactive TV Technology & Markets. EUA: Artech House.

Stafford, M. R. Faber; Ronald, J. (2005). Advertising, promotion, and new media. Londres: M. E. Sharpe, cop.

Steven, A. La publicidad en Internet . Madrid: Deusto.

Tellis, G. J. (2002). Estrategias de publicidad y promoción. Madrid: Addison Wesley cop.

Universidad de Navarra (2000). El futuro de la televisión en España Facultad de Comunicación. Navarra: Accenture Ediciones Arcadia.

Vedeber, R. F. (1999). Comunícate. Mèxic: Thomson Paraninfo.

Veen, J. (2001). Arte y Ciencia del Diseño Web. Ed. Prentice Hall.

Ventura, R. (2001). La televisión por cable en España: Tendencias y estrategias. Supercable (Auna).

Vilalta, Aura Ester; Méndez, Rosa M. (2003) Obligaciones y responsabilidades de los prestadores de servicios de la sociedad de la información. Barcelona: Bosch.

Wells, W. (2006). Advertising principles & practice (7.ª ed.). Londres: London Prentice Hall cop.

Wright, J. Blog marketing. McGraw-Hill.

Young, J. W. (1982). Una técnica para producir ideas. Madrid: Eresma.

• Metodologia

Donades les característiques de l'assignatura i la forma de planificar les activitats recomanem l'avaluació continuada com a la millor forma de realitzar l'aprenentatge de la matèria (consulteu l'apartat avaluació per a més detalls).

El professor col·laborador actuarà com a guia per als estudiants que superin les proves d'avaluació continuada i vagin adquirin coneixements sobre comunicació persuasiva en mitjans digitals. El campus virtual servirà també per a exposar i resoldre dubtes de forma col·lectiva, així com per a possibilitar debats sobre aspectes d'actualitat relacionats amb els continguts de l'assignatura.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

El material didàctic us ha de permetre aconseguir un coneixement adequat del contingut d'aquesta assignatura per a la seva avaluació.

L'avaluació contínua és l'opció recomanada a la nostra universitat. En aquest sentit, és important entendre-la no tan sols com un instrument per a l'avaluació durant el semestre, sinó com una eina per a l'aprenentatge progressiu dels continguts de l'assignatura.

La metodologia de treball pròpia de l'avaluació contínua ofereix molts avantatges en un entorn no presencial d'aprenentatge:

- Us permet establir un ritme de seguiment i treball constant necessari per a l'aprenentatge. El fet d'anar avançant progressivament en l'estudi, treball i assimilació del contingut de l'assignatura contribueix a arribar, d'una forma més amena, a l'assoliment final d'uns bons coneixements.
- Us permet ponderar el grau d'assimilació del contingut que aneu treballant mitjançant l'activitat, alhora que pot posar en relleu dubtes que amb l'estudi individual haurien passat inadvertits. El fet d'incidir sobre determinats conceptes des de diferents òptiques de forma recurrent fa de l'avaluació contínua una eina útil per al vostre aprenentatge.
- Permet al professor col·laborador valorar si heu aconseguit els coneixements que es tracten als mòduls didàctics de l'assignatura.

És clar que el seguiment de l'avaluació contínua requereix un esforç important per la vostra banda, però és totalment recomanable i constitueix un factor clau per a la consecució amb èxit dels objectius de l'assignatura.

Durant el semestre es proposaran 3 proves d'avaluació continuada (PAC). L'alumne que solament lliuri una de les PAC o que no realitzi cap dels exercicis avaluables proposats tindrà un "no presentat" en l'avaluació contínua (AC). Per tant, serà necessari entregrar totes les PAC per poder superar l'AC.

El valor que tindrà cada exercici en el conjunt de l'avaluació contínua serà: 

PAC1: 30%

PAC2: 30%

PAC3: 40%

Convé assenyalar que el compliment dels requisits establerts (aspectes formals i terminis temporals) són necessaris per considerar lliurada una activitat, de manera que els exercicis que no compleixin els requisits obtindran la qualificació de N (és a dir, s'optarà per "no emetre qualificació").

Totes les activitats estan relacionades amb els mòduls didàctics, però és del tot recomanable que feu consultes prèvies a altres fonts per contrastar dades, aprofundir en conceptes, descobrir noves idees, etc. En aquests casos, haureu d'indicar les fonts utilitzades en forma de referència bibliogràfica a peu de pàgina (afegint l'adreça de la web si la informació prové d'Internet) i comentar amb les vostres pròpies paraules les idees que heu extret d'elles. No obstant això, en les vostres respostes en les PAC, està totalment prohibit fer una còpia literal ("copiar i enganxar") o una traducció de continguts extrets de fonts d'informació d'Internet, o de qualsevol un altre tipus de font.

Cadascuna de les activitats pot incloure un o més exercicis pràctics, la resolució d'algun supòsit o cas, el debat teòric d'un concepte, l'ús actiu de la Xarxa a fi de buscar informació relacionada amb la matèria treballada, i/o l'anàlisi o debat d'algun aspecte que guardi relació amb el contingut de l'assignatura. A més, la consulta de la Biblioteca de la UOC i la navegació per Internet també seran necessàries per realitzar les tasques de cerca d'informació que es plantejaran en les activitats d'avaluació continuada de l'assignatura.

A més, els exercicis d'avaluació contínua són personals i la resolució de les activitats haurà de ser necessàriament individual. Això no impedeix el debat i el treball en grup durant la fase prèvia de discussió del contingut d'alguna activitat, però sí exigiria en aquest cas el lliurament d'una activitat individual i diferenciada, en quant al fons i a la forma.  

És possible que els resultats de la primera activitat siguin fluixos i que ràpidament s'obtingui una millora en el rendiment. És per això que no us heu de desanimar de forma prematura i abandonar pels resultats inicials.

AVÍS: Malgrat considerar-se perfectament normal i útil l'estudi en grup i el treball cooperatiu com a estratègia efectiva d'estudi, això no implica que es permeti la presentació de treballs no originals (és a dir, còpies/plagis de treballs amb autoria diferent a la de l'estudiant que presenta l'exercici) atès que el sistema d'avaluació és totalment "ad personam" i, per tant, té caràcter individual.

En conseqüència, el lliurament d'una activitat copiada total o parcialment d'un altre treball comportarà la consideració de l'activitat com a suspesa (D) per a tots els estudiants implicats sense que sigui en absolut rellevant el vincle existent entre els mateixos.

Detectada la duplicitat/plagi d'una activitat, total o parcialment, automàticament l'estudiant haurà de presentar-se a l'examen per superar l'assignatura.

En aquest sentit, detectada una incidència d'aquest tipus, el professor col·laborador ho posarà en coneixement de l'estudiant mitjançant un missatge a la seva bústia personal. Així mateix, el docent informarà de l'incident al tutor de l'estudiant i al personal acadèmic vinculat amb l'assignatura (Professor Responsable d'Assignatura i Director del Programa) i s'iniciarà el protocol d'actuació que marca la normativa acadèmica en aquests casos.

• Avaluació final

Examen final

Els estudiants que no hagin seguit l'avaluació contínua o no l'hagin superat hauran de presentar-se a un examen final presencial. Igualment, els estudiants que desitgin millorar la qualificació obtinguda en l'AC poden optar per la realització de l'examen final.

L'examen final serà un exercici amb una sèrie de preguntes, que poden ser de caire teòric i/o respondre a un supòsit pràctic, que s'hauran de contestar en un espai de resposta limitat. La prova permetrà avaluar els coneixements adquirits i la capacitat de desenvolupar raonaments i supòsits pràctics a partir de l'ensenyament ofert al llarg de l'assignatura.

La Matrícula d'Honor (MH) es podrà atorgar a aquells estudiants que hagin obtingut una qualificació final igual o superior a 9. Cal destacar que el nombre de MH assignades no podrà excedir el 5 % dels estudiants matriculats en l'assignatura en cada curs acadèmic. El professor col·laborador, amb el vist-i-plau del professor responsable, decidirà l'assignació de MH prenent en consideració diferents criteris d'excel·lència, com la qualificació de les pràctiques i proves d'avaluació, la participació en les activitats proposades a l'aula o la puntualitat en els lliuraments, entre d'altres. 

• Feedback

Mitjançant el registre d'avaluació contínua, accedireu a la nota de cada prova d'avaluació. El professor col·laborador informarà en el tauler de la seva publicació i indicarà els errors més freqüents i els aspectes d'interès que s'hagin detectat en la tasca de correcció de les activitats lliurades. També inclourà una valoració personalitzada, que pot ser més o menys extensa, en funció de cada cas.