| Disseny crític i social | Codi: 20.051 : 6 |
Els professionals del disseny creen, per mitja de les seves pràctiques, objectes, conceptes, artefactes i experiències. No són únicament observadors, sinó que son agents que incideixen en el seu entorn social, cultural i material.
És habitual convenir en què tot ésser humà és dissenyador i que l'ésser humà ha dissenyat des de que existeix. En efecte, el disseny es troba present a tot arreu: mobles, ordinadors, ciutats, aplicacions mòbils, cotxes, en la roba que vestim i en les marques dels productes que satisfan necessitats i en creen de noves. Darrerament, la filosofia del disseny s'ha tornat tant popular que s'aplica explícitament a la formulació de polítiques públiques, a processos de decisió a nivell directiu, recursos humans o transformació social, per posar només alguns exemples.
La rellevància del disseny a les nostres vides té relació amb diversos motius. En primer lloc, tot objecte, servei, producte o imatge és resulta i dialoga amb la societat en la que apareix. Sorgeix en un context estructural que el configura com és i el fa possible, però alhora, aquest disseny produeix també certes realitats socials. Així, els primers éssers humans dissenyaven amb els materials que tenien a la vora, però també a partir de maneres d'entendre el món i les relacions amb ell. Avui en dia, i en relació a les tecnologies digitals i connectades, no és difícil veure la complexitat de relacions materials (centres de dades, cables de fibra òptica, antenes repetidores) i socials (desitjos, formes de consum cultural, estratègies de publicitat) que s'impliquen, per exemple quan mirem un vídeo a YouTube al nostre mòbil.
De la mateixa manera, cap disseny és neutral. Una porta giratòria pot no deixar passar còmodament a una persona amb diversitat funcional, o la fusta amb la que està feta una cadira por haver contribuït a la desforestació i haver-se processat fent servir tòxics que perjudiquen als treballadors que l'han fet i l'ecosistema on està la fàbrica.
Aquesta assignatura vol posar de manifest l'entramat que articula el disseny, destacant que l'acte de dissenyar va molt més enllà de produir un objecte o una imatge, sinó que sobre tot genera relacions entre les persones i els ecosistemes humans, urbans i naturals dels que formen part, amb totes les implicacions que tenen, també, en la conformació de valors i interessos socioculturals.
Des d'aquest punt de partida, l'assignatura busca posar unes bases sòlides per a que els i les estudiants aprenguin a veure el disseny com una eina de gestió de la complexitat, i puguin servir-se de les aportacions de les ciències socials (sociologia, antropologia, filosofia, estudis culturals, etc.) amb l'objectiu fonamental d'aplicar-los a un disseny més conscient, responsable i enfocat als seus propis objectius.
En resum, aquí explorarem com el disseny fa de mediador en àmbits simbòlics, materials, filosòfics, ecosistèmics, socials, tècnics, culturals i polítics, per poder desenvolupar una pràctica conscient i responsable.
- Disseny de serveis
- Disseny estratègic
- Disseny transicional
- Disseny social
- Disseny centrat en l'usuari
- Recerca en disseny
COMPETÈNCIES
Les competències que es treballen en aquesta assignatura són aquestes:
Competències bàsiques i generals:
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de naturalesa social, científica o ètica
- Identificar les estructures i processos del context professional del disseny i reconèixer les seves implicacions socials i culturals des d'una perspectiva local i global.
- Elaborar un pensament i discurs crític sobre el context sociocultural i un posiconament ètic en relació a la pràctica professional del disseny.
Competencias transversales:
- Comunicar-se en una llengua extrangera.
OBJECTIUS
Aquestes competències, es tradueixen en els següents objectius d'aprenentatge:
- Evidenciar el paper actiu i creatiu del disseny i el dissenyador com a mediador entre la indústria i els consumidors, a partir del concepte de "viabilitat sociocultural".
- Mostrar les transformacions en les estructures, els vincles i les identitats socials produïdes en el desenvolupament de la cultura de consum i les seves lògiques econòmiques i tecnològiques.
- Tenir en compte la tensió entre forma i funció, entre utilitat i significat, en el disseny, per identificar tant la importància de les formes materials i la utilitat com dels significats socioculturals, els relats i les experiències.
- Incorporar el paper del disseny en relació als debats sobre la cultura lliure i oberta.
- Conèixer el rol del disseny en la transformació social.
- Saber defensar i argumentar els propis dissenys en el context sociocultural en el qual s'emmarca, tant de les necessitats concretes a les quals dona resposta com les tendències globals en el disseny.
- Identificar el treball de significació que porta a terme el dissenyador amb la seva tasca.
- Conèixer les implicacions sociomaterials del disseny.
- Conèixer la manera com el significat del disseny es va teixint amb la mediació dels dissenyadors, entre la indústria i els consumidors.
- Aprendre a descodificar les diferents tècniques emprades per a la construcció de discurs de marca i valor afegit mitjançant el disseny.
- Entendre de quina manera el disseny és una pràctica política.
- Crear i defensar els propis dissenys anant més enllà dels simples criteris instrumentals i de negoci, incorporant en el marc del que és possible criteris crítics i posicionaments ètics que aporten un valor afegit.
- Comprendre textos en anglès.
- Fer cerques en anglès.
Els continguts està organitzat en tres unitats, que són les següents:
1. El disseny com a mediador social: La humanitat ha anat creant múltiples utensilis i eines, tant per a sobreviure com per a millorar la qualitat de vida. Però al marge de la seva funció útil, aquests dispositius expressen i configuren l'època en la que han sorgit. Els objectes, serveis i espais dissenyats incorporen i reprodueixen significats culturals, valors i concepcions sobre l'ésser humà i els ecosistemes dels que formen part, però no només això. El disseny, com a disciplina que incideix en el món, gestiona poder i crea i modifica realitats tant simbòliques com materials.
Per exemple, costa distingir la idea abstracta de propietat privada i pública sense tenir present l'objecte material i específic del mur, la reixa o la porta, que separen allò nostre d'allò aliè. D'una manera similar, avui les xarxes socials configuren i limiten les nostres relacions a través d'un disseny que ens permet dir m'agrada', però no 'em desagrada'.
2. La construcció de valor social mitjançant el disseny: El disseny, més enllà de la seva materialització en un objecte, una representació gràfica, un espai, un entorn virtual, etc., constitueix la representació d'una significació imaginària que es concreta a través de diversos procesos, eines i estratègies. És evident que la publicitat, el màrqueting i el disseny influeixen la nostra manera de relacionar-nos amb el món, altres persones i nosaltres mateixos. Tanmateix, sovint ens consta pensar més enllà dels objectes per tenir en compte què provoquen en el món i com aconsegueixen fer-ho. Com a dissenyadors, cal desenvolupar una mirada que entengui com materials, narratives, discursos, signes i ideologies s'emboliquen, més enllà de les representaciones visuals, par a construir els significats que es condueixen i desprenen des del disseny.
3. Disseny i transformació social: Vivim en un context de crisi social, econòmica, política i mediambiental. El disseny, en tant a filosofia i pràctica de mediació entre individus, societats i els seus entorns, pot jugar un paper molt important, per exemple, a l'hora de fer servir productes no contaminants i biodegradables.
Per altra banda, tot disseny és polític, donat que facilita o evita que es donin determinades dinàmiques de poder (per exemple, en els processos de producció, prioritzant els usos de certs públics per damunt d'altres; o alimentant determinades formes de veure i estar al món per sobre d'altres, etc.). Partint d'aquest fet, tota persona capaç de dissenyar (tota persona, perquè d'alguna manera tots i totes dissenyem) és un actor polític capaç de posar en moviment processos oberts i col·laboratius, expectatives i materials per -com afirma el teòric Herbert A. Simon-, traçar línies d'acció per a transformar situacions existents en situacions preferides.
Dins el món del disseny existeixen diverses pràctiques que executen processos y produeixen objectes i serveis tenint com a principal objectiu la transformació positiva de la societat. En aquesta secció explorarem alguns autors i estudis que exploren aquestes aproximacions, comprendrem què és la innovació social i assajarem projectes que parteixin de necessitats concretes per abordar-les de formes creatives, significatives i innovadores.
4. Una estratègia cultural per al disseny: Tot disseny va adreçat a un context sociocultural, econòmic i mediambiental. Com a mediador de diferents agents socials i materials, per a que funcioni correctament, un disseny ha d'estabilir una serie de relacions estables amb el context en el que funcionarà, i per a això ha de saber adreçar una sèrie de motivacions i necessitats.
En aquesta darrera secció aplicarem els coneixements que hem anat adquirint al llarg de l'assignatura i, mitjançant mètodes de disseny centrat en l'usuari i l'ecosistema general en el que s'inscriu, assajarem propostes que donen resposta a necessitats concretes, però sense renunciar a la complexitat del context que han de mediar.
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
| Vídeo 1: Doctor Martens | Audiovisual |
| Vídeo 4: Camper | Audiovisual |
| Vídeo 2: Autenticitat | Audiovisual |
| Vídeo 3: Experiència | Audiovisual |
| Vídeo 5: Imaginarium | Audiovisual |
| Vídeo 6: Moritz | Audiovisual |
| Disseny crític - Vídeo | Audiovisual |
| Disseny transicional - Podcast | Àudio |
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |