• Descripció

El Seminari Contextos i Sistemes de l'Art analitza com la pràctica artística, més enllà de ser una activitat de creació personal, s'esdevé en relació amb diversos i variats contextos de producció, distribució i recepció específics. Contextos que impliquen tot un seguit d'agents, institucions i recursos que, finalment, defineixen l'art com a pràctica cultural. Per tant, aquesta assignatura pretén ajudar a l'estudiantat a comprendre des d'aquesta perspectiva la diversitat de pràctiques artístiques existents en l'actualitat.

La Sociologia de l'art és una de les perspectives que ha resultat més fructífera a l'hora de comprendre els processos abans descrits i, en general, la complexitat del fet artístic en el moment actual. La Sociologia de l'art és un camp en construcció que ens ens convida a prestar atenció al factors que condicionen el canvi continu en el qual estem immersos. Per això aquesta disciplina serà un dels principals fonaments de l'assignatura, tot i que no l'únic.

Durant una bona part del passat segle XX va dominar una aproximació a l'art eminentment formalista, i es va entendre aquest com a un mer fenomen estètic -tendència que es coneixeria com l'"art per l'art"-. O bé (i potser aquesta visió ha tingut encara més èxit a l'hora de convertir-se en la convenció dominant), l'art s'ha concebut essencialment com el producte de l'expressió de la interioritat de l'artista. En canvi, amb prou feines es poden entendre els viaranys de l'art actual sense tenir en compte la mirada que la Sociologia, l'Antropologia o l'impacte de les noves tecnologies han projectat sobre aquestes pràctiques en l'inici de l'actual segle.

Segons aquestes altres aproximacions i influències, l'art deixa de ser sols un fet estètic o expressiu per ser també un fet social. L'art ja no s'explica solament per un seguit d'eleccions que són d'ordre formal, material o subjectiu, sinó que és precís entendre'l també des dels contextos on circula: les xarxes i els agents que mobilitza, els processos amb què busca incidir en les estructures, així com les convencions que pretén interpelar i transformar.

Així, amb aquesta assignatura s'ofereix una aproximació a les principals aportacions que aquestes perspectives han realitzat al llarg de les darreres dècades. Així mateix, amb l'assignatura es cerca reconstruir una visió expandida i actualitzada del mapa d'agents que configuren el sector de l'art. En tots els casos es procurarà copsar el potencial crític i artístic que té la Sociologia en relació amb el moment actual.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura se situa en un segon moment formatiu en el Grau, orientat a contextualitzar la pràctica artística (pròpia o d'altri) en un context específic: social, cultural, institucional, etc. Els seus continguts fan referència explícita a aquesta contextualització, com queda palès en el títol mateix, per la qual cosa, pot donar un suport conceptual a la resta d'aprenentatges que l'alumnat realitzi en aquesta fase.

Per altra banda, mostra punts de contacte amb les assignatures "Seminari d'història de l'art" (obligatòria) i "Art contemporani" (optativa), com per exemple la perspectiva que s'adopta a l'hora d'abordar l'estudi de la pràctica artística, o la discussió d'alguns exemples històrics clau. No obstant, cada assignatura els dona un sentit propi i diferencial dins de la seva argumentació i seqüència d'aprenentatge.

• Camps professionals en què es projecta

L'assignatura està orientada a que un estudiant d'arts (futur artista o treballador cultural en l'àmbit de les arts) sigui capaç de desenvolupar una actitud reflexiva i crítica sobre el seu desenvolupament i pràctica professional, comprenent el sistema en què es mou i, al mateix temps, sent capaç de qüestionar-lo.

• Coneixements previs

Si bé pot ser útil haver cursat altres assignatures del Grau en Arts com el Seminari d'Història de l'Art, l'assignatura es pot seguir sense dificultat si no s'ha fet, ja que té un caràcter introductori a la matèria tractada.

• Informació prèvia a la matrícula

L'assignatura consta de 6 ECTS, que suposen una dedicació de 150 hores en un semestre, és a dir, unes 8-10h setmanals. Per tant, cal que l'alumnat s'asseguri que disposa del temps suficient per assumir aquesta dedicació.

• Objectius i competències

Objectius:

1- Conèixer els conceptes i disciplines fonamentals per a l'anàlisi dels contextos i
sistemes de l'art.
2- Conèixer el funcionament dels diversos sistemes de l'art que coexisteixen
en l'actualitat.
3- Comprendre reflexivament la pròpia posició en els circuits i sistemes de relacions
de la producció, distribució i consum artístics contemporanis.
4- Desenvolupar una perspectiva crítica i transformadora dels sistemes de l'art actuals a
través de la pròpia intervenció en els mateixos.

Competències:

Competències bàsiques i generals:
CB3- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CG1- Elaborar discursos a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi, tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), de manera reflexiva i autocrítica, i que contribueixin amb aportacions creatives, alternatives i originals.
CG3- Conèixer el context professional (sistemes i agents de l'art) en la seva dinàmica local i global i interactuar efectivament amb ell.

Competències transversals:
CT4- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.

Competències específiques:
CE1- Conèixer i desenvolupar un marc de referències històric-teorico-crítiques i articular-lo de manera fonamentada amb els contextos artístics i amb la pròpia pràctica.
CE5- Desenvolupar habilitats d'investigació: formulació de preguntes pertinents, realització de recerques, anàlisis i avaluacions.

• Continguts

Els continguts d'aquesta assignatura s'activen de forma pràctica en cada una de les activitats, al llarg de les quals es construirà un coneixement situat sobre el següents temes:

• Perspectives sociosistèmiques sobre el món de l'art
• L'obra d'art com a procés social
• L'artista com a agent social
• Debats fonamentals de la Sociologia de l'art
• Metodologies de recerca sobre els agents i els sistemes de l'art

Pel que fa a l'organització, l'assignatura s'estructura a l'entorn de quatre activitats avaluables, que proposen aproximacions a nivell macro i micro als sistemes d'agents que conformen el món de l'art. La seqüència d'activitats introduirà gradualment l'alumnat als continguts i metodologies de la Sociologia de l'art, així com a algunes de les principals controvèrsies a l'entorn de les quals s'ha articulat històricament aquest àmbit disciplinari.

0. Presentació de l'assignatura (activitat no avaluable)
La primera activitat, que és no avaluable, té com a objectiu consolidar la comprensió del sentit i el funcionament de l'assignatura per part de l'alumnat, així com conèixer el grup i els seus interessos.

1. Mapejar el sistema de l'art
Amb la primera activitat, que funciona com a introducció a l'assignatura, es convida a l'alumnat a elaborar mapes d'agents artístics que situïn els agenciaments que fan possible que les obres d'art existeixin i circulin com a tals.

2. Analitzar una obra d'art des d'una perspectiva sociològica
Amb la segona activitat es realitzarà una aproximació a una obra d'art des d'una perspectiva sociològica. El punt de partida serà la documentació que s'ha produït a l'entorn de l'agitada biografia de l'emblemàtic Guernica de Picasso al llarg de la història, i que es recull a la pàgina web Repensar Guernica realitzada pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

3. Familiaritzar-se amb els principals debats de la Sociologia de l'art
La tercera activitat consisteix a seleccionar alguna de les controvèrsies que han sigut clau per al desenvolupament de la Sociologia de l'art, amb la finalitat d'escriure un assaig breu al seu voltant. L'escriptura de l'assaig comportarà aprofundir en el coneixement de teories, tot contrastant l'aportació de sociòlegs de diferents èpoques, entorns geogràfics i escoles de pensament a l'entorn d'un mateix aspecte.

4. Investigar les xarxes d'agents de l'art
La quarta i última activitat proposa a l'alumnat aprofundir en el coneixement d'un agent del sector de les arts visuals a través de documents i entrevistes, sobre els quals ha de realitzar una tasca de recerca i interpretació, situant una problemàtica o pregunta sobre l'agent en qüestió i utilitzant els referents tractats a llarg de l'assignatura par abordar-la.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els materials en què es basarà el treball a l'assignatura estaran disponibles a l'aula, tan en cada activitat en concret com en l'apartat de recursos. També s'ofereix una selecció de referents a l'apartat "Bibliografia i fonts d'informació". A més, l/la professor/a col·laborador/a aportarà elements d'aquesta llista, o d'altres que consideri oportuns, durant el transcurs de l'assignatura, segons el procés d'aprenentatge i el treball de l'alumnat ho determini.

Finalment, l'alumnat disposa d'un "Laboratori de documentació" en el qual s'hi poden trobar recursos sobre com citar i utilitzar referències de diversa naturalesa, i com documentar el procés de treball i d'aprenentatge, així com el suport d'un docent que pot resoldre dubtes concrets sobre aquests aspectes.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació