Taller d'escultura i pràctiques espacials Codi:  20.210    :  12
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
El Taller d'escultura i pràctiques espacials és una introducció a la investigació artística pràctica on la matèria i la seva composició, així com la interacció entre materials en l'espai són els elements expressius fonamentals d'experimentació.

Aquesta assignatura ajudarà a l'estudiant a prendre contacte amb la creació a l'espai, la matèria, i la composició, així com a sensibilitzar-se cap a les possibilitats expressives dels materials i familiaritzar-se amb les principals estratègies escultòriques del s. XX.

L'enfocament de l'assignatura no es basa en l'adquisició de tècniques escultòriques clàssiques sinó més aviat en la realització d'exercicis pràctics basats en els debats històrics al voltant de l'escultura des de principis de s. XX. D'aquesta manera l'estudiant podrà experimentar amb el medi escultòric i espacial des de l'anàlisi i comprensió de la pròpia història del mitjà.

El punt de partida és la progressiva introducció de l'objecte en l'escultura a principis del s. XX i el procés crític de desmaterialització, que culmina amb la seva dissolució, igual que passa amb la resta de les disciplines com la pintura, el vídeo, la dansa o l'arquitectura. Aquesta dissolució es va consolidar sobretot en els anys 60, encara que els debats que la van acompanyar en la majoria dels casos mai han abandonat la reflexió sobre el medi escultòric com a tal. A partir d'aquesta arrencada, l'assignatura explora diversos debats teòrics i pràctiques artístiques que fan de la objectualitat i de l'espai -i també els seus cuestionamients- el centre de la seva reflexió.

L'assignatura es divideix en quatre blocs fonamentals: el primer se centra, com ja s'ha dit, en la introducció de l'objecte en el context escultòric i la seva evolució fins als anys 60. El segon considera l'escultura des de la relació amb el cos, ja sigui convidant a l'espectador a tenir una posició activa amb la intervenció escultòrica, incorporant el cos com un element escultòric, o incloent en la creació el temps i l'acció pròpies del cos i de l'experiència. El tercer bloc se centra en la relació de l'escultura amb el paisatge i l'ecologia, el punt de partida històric de la qual se situa en els anys seixanta amb el moviment del Land Art i es desenvolupa fins al moment actual amb pràctiques que connecten perspectives científiques i també socials sobre el territori. El quart i últim abasta la crítica institucional i la intervenció en l'espai públic que també durant aquells mateixos anys va començar a investigar-se des de la instal·lació escultòrica per dissoldre's en una infinitat de formes d'intervenció en les dècades posteriors.

Amunt

Aquesta és l'única assignatura del grau que s'enfoca en l'escultura i l'espai, tot i que més endavant hi ha assignatures optatives en què es poden reprendre alguns elements d'aquesta. Per això l'objectiu és que aquesta presa de contacte i introducció a la matèria i la seva composició espacial doni accés a l'estudiant a un camp expressiu en el qual posteriorment pugui aprofundir i combinar amb altres mitjans, ja que en l'actualitat aquest diàleg és la forma més habitual d'investigació artística.

Amunt

Aquesta assignatura ofereix formació orientada al desenvolupament artístic professional, especialment en el camp de l'escultura, la intervenció en l'espai, la crítica institucional, etc.

Amunt

Encara que no cal tenir coneixements artístics previs, és recomanable haver cursat almenys el Taller de dibuix i expressió gràfica, ja que aquest ofereix un primer acostament a la forma, el volum i l'espai, així com a eines gràfiques analítiques i expressives que poden ser útils per al treball que es desenvoluparà en aquesta assignatura.

Amunt

Objectius:
- Experimentar al voltant de les tres dimensions i la intervenció espacial. - Comprendre el diàleg entre materials com un llenguatge propi del mitjà. - Familiaritzar-se i experimentar amb alguns recursos expressius propis de les tres dimensions. - Introduir a l'estudiant a la investigació artística tridimensional i la comprensió de l'espai. - Comprendre el potencial de les qualitats formals i conceptuals de l'objecte, el cos, el material orgànic, el paisatge i la crítica institucional per a la intervenció artística en l'espai. - Analitzar l'evolució de la història de l'escultura i la seva desmaterialització, i incorporar els seus debats en la investigació artística. - Comprendre la història de l'escultura en el context dels moviments artístics del segle XX.
Competències:
CT4 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional. CE1 - Conèixer i desenvolupar un marc de referències històric-teoricocrítiques i articular-lo de manera fonamentada amb els contextos artístics i amb la pròpia pràctica. CE6 - Experimentar, assumir riscos, explorar camins divergents i desenvolupar la creativitat. CE9 - Reconèixer i reflexionar sobre com les dimensions culturals, intel·lectuals i emocionals es materialitzen en el treball pràctic. CE12 - Explorar formes d'ús no convencional i transgredir l'ús dels llenguatges, tècniques i eines, així com treballar els diversos mitjans des d'una perspectiva crítica de la tecnologia integrant les perspectives del programari lliure i el codi obert. CE14 - Dominar una diversitat de mitjans, llenguatges, tècniques i eines per a la formalització tridimensional. CE16 - Dominar una diversitat de mitjans, llenguatges, tècniques i eines per a formalitzacions relacionals, performàtiques i interactives.

Amunt

Els continguts s'organitzen al voltant de quatre temàtiques que funcionen com a eixos des dels quals comprendre l'evolució de la història de l'escultura i el desenvolupament de les seves tècniques d'expressió. La introducció de l'objecte, l'activació del cos, el treball amb la natura i els materials orgànics, i la crítica institucional. D'aquesta manera s'inicia el recorregut des de principis de s. XX per arribar fins a alguns exemples contemporanis. Els blocs de vegades se solapen en el temps ja que no s'articulen cronològicament sinó en funció dels debats artístics i teòrics.

D'aquesta forma els blocs permeten l'alumne introduir-se en moviments artístics com el Dadaisme, el Surrealisme, el Pop, el Minimalisme, l'Art Conceptual, el Body Art, el Land Art, Art Povera, la Antiforma o la crítica instucional. Tots ells són revisats a través dels treballs dels artistes que els van desenvolupar.
Tot això anirà necessàriament travessat pel desenvolupament de debats més generals com la figura de l'artista, l'autonomia de l'art, la relació art i política o el lloc de les institucions en el camp artístic, que acostaran l'estudiant als temes transversals que han acompanyat la evolució de les pràctiques artístiques concretes.
Aquests materials seran la referència inicial per a realitzar posteriorment els exercicis pràctics que permetin a l'estudiant seguir reflexionant des de la pràctica.

BLOC 1: L'objecte en l'escultura, història i debats fonamentals
En aquest primer bloc es mostra com l'objecte va anar introduint-se gradualment en el camp artístic fins a l'art pop o l'art conceptual, i es proposa un exercici pràctic vinculat a la manipulació i descontextualització de l'objecte. Algunes qüestions que aborda aquest bloc són:
- Com funciona l'objecte com a recurs expressiu per a l'obra?
- Com influeixen els materials en aquesta construcció de l'objecte?
- Quines implicacions té incloure elements no creats per l'artista en l'obra?
- Com funciona l'objecte com a recurs expressiu?
- Per què la importància de l'objecte va anar creixent en la història de l'escultura del s. XX?
- Com pot ser resignificat l'objecte des de l'art i com pot l'art ser resignificat des de l'objecte?

BLOC 2: Pràctiques encarnades i espai
Aquest bloc s'articula al voltant de l'encreuament entre l'escultura i el cos, la qual cosa implica el cos de l'espectador, però també el de l'artista. Mentre que en el primer cas és necessària una activació del temps de l'experiència i de l'espai, en el segon suposa la consideració escultòrica del cos, així com la seva relació amb l'espai. Aquests són alguns dels interrogants que es tractaran:
- Com es relaciona el cos amb l'espai?
- Com dialoga el cos amb diversos materials, com els afecta i es relaciona amb ells?
- Com es relaciona el temps de l'acció i del moviment amb els espais que el contenen i amb l'objecte artístic?
- Com el caràcter efímer de les obres pot també ser un recurs conceptual i expressiu per construir una obra?

BLOC 3: Land Art, ecologia, paisatge i l'orgànic
En aquest mòdul es contemplaran alguns debats al voltant de l'ecologia, la ciència i l'escultura per investigar amb materials orgànics i amb el paisatge com a recurs expressiu i conceptual. Es convidarà també a realitzar un exercici pràctic d'aproximació material i social a un entorn natural. Algunes de les preguntes que inspiren aquest bloc són:
- Com pensar el paisatge com a context d'intervenció?
- Com es relaciona el cos amb l'experiència amb el paisatge?
- Quines implicacions té treballar amb material orgànic i amb allò perible?
- Com es realitza un diàleg entre el fora i el dins?

BLOC 4: Intervencions en l'espai (públic) des de la crítica institucional
En aquest mòdul es tracta la dimensió institucional de les intervencions en l'espai, entenent que aquest està sempre travessat de discursos, relacions de poder, regulacions, etc. La investigació artística plantejada s'enfocarà, doncs, cap a la realització d'un projecte perquè contingui una visió crítica de l'espai que l'acull o a la institució pública. Alguns interrogants a considerar són:
- Com treballar políticament en l'espai institucional?
- Com intervenir l'espai posant en evidència les seves problemàtiques?
- Com intervenir críticament els llegats històrics i discursius de les institucions des del mitjà artístic i escultòric?
- Com produir esfera pública?

Amunt

Sobre els processos de creació I Audiovisual
Sobre els processos de creació II Audiovisual
Sobre els processos de creació III Audiovisual
Fitxes de recursos expressius Web
Instal·lacions artístiques: L'espai significat XML
Instal·lacions artístiques: L'espai significat DAISY
Instal·lacions artístiques: L'espai significat EPUB 2.0
Instal·lacions artístiques: L'espai significat MOBIPOCKET
Instal·lacions artístiques: L'espai significat KARAOKE
Instal·lacions artístiques: L'espai significat HTML5
Instal·lacions artístiques: L'espai significat PDF

Amunt

A part dels recursos disponibles a l'aula de la UOC, per la realització d'aquest Taller l'estudiant hauria de disposar d'un mínim de materials i condicions de treball.
Segons el que cada estudiant vulgui explorar, serà necessari disposar de materials d'escultura clàssics pel modelatge i la fabricació de volums (fang, guix, fusta, etc.). Aquests materials es faran servir en funció de les idees que cada estudiant decideixi explorar. Les activitats proposades fan un recorregut de caràcter conceptual per l'escultura contemporània, on la materialitat i la tècnica s'adapten a les idees. 

Com hauria de ser l´espai de treball?

Per al desenvolupament del Taller és imprescindible una taula de treball. També és molt útil disposar d'una paret sobre la qual penjar esbossos, fotos, objectes i poder agrupar i desagrupar elements. El fonament del Taller és experimentar amb la creació d'objectes escultòrics que estableixen un diàleg amb el context que els envolta. Si, com la majoria, l'estudiant no té taller ni estudi, ha de pensar casa seva com  espai d'experimentació. Una cuina és un espai ple de màquines i artefactes altament tecnològics per fer proves, innovar procediments i barrejar materials. I cada racó de l'habitatge (finestres, balcons ...) pot ser un marc per treballar amb escultura o un espai susceptible de ser intervingut escultòricament.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt