| Instal·lacions audiovisuals | Codi: 20.222 : 6 |
L’assignatura optativa Instal·lacions audiovisuals posa en context diverses evolucions històriques, disciplines actuals i artistes rellevants del camp de la instal·lació audiovisual. Tot i que procurarem tenir una mirada àmplia i integradora, posarem l’èmfasi en la instal·lació audiovisual executada mitjançant tècniques de creació digital però també analògiques o fetes a mà i ens centrarem en les videoinstal·lacions.
El territori de la instal·lació audiovisual busca l’emancipació dels marcs quadrats de les pantalles convencionals integrant l’espai arquitectònic com a part de l’obra. Aquest fet és fins i tot més notori en les instal·lacions que, tot i ser audiovisuals, deixen de banda la tecnologia del vídeo per centrar-se en el recurs de la llum i el so, sense el suport de la imatge.
En qualsevol cas, és evident que, quan ens referim a una instal·lació audiovisual, ens estem referint a un format ben identificable en el qual l’objecte artístic deixa d’estar atrapat dins dels confins d’un marc bidimensional (d’una pintura, una fotografia o una pantalla) o dels límits de l’objecte escultòric, i passa a formar part d’un discurs espacial, integrat amb l’arquitectura. Parlem, doncs, d’una escenificació de l’obra artística, en la qual el punt de vista de l’observador o l’observadora de l’obra no és fix. Aquesta llibertat d’itinerància que sovint tenen els observadors de l’obra és clau en la pròpia percepció de les obres, atès que aquestes obres es poden experimentar des de múltiples punts de vista, tot vinculant espai i significat.
Recapitulant, doncs, primer ens centrarem en les videoinstal·lacions, a partir d’un recorregut històric que ens portarà des dels inicis del cinema fins a les darreres tècniques de visualització de dades mitjançant gràfics procedurals, aprofundint en les tècniques de mapping.
A l’apartat sobre llum, so i cinètica veurem com ha estat l’evolució de la relació entre l’espai arquitectònic i els llenguatges artístics vinculats a l’escenotècnia, des dels espais rituals del Paleolític fins a les escenografies operístiques o les darreres instal·lacions immersives de so i llum.
Per acabar, oferirem un breu seguit de recursos al voltant de la interactivitat que ens ajudaran a conèixer les possibilitats d’integrar tècniques d’interacció digital en els nostres treballs.
Tots els apartats integren casos d’estudi al voltant d’obres reconegudes i rellevants d’aquesta disciplina, i també recursos tècnics (glossari de dispositius, recursos creatius, enllaços a materials i documentació en línia), i imatges o vídeos que il·lustren els diversos conceptes que es presenten.
Instal·lacions audiovisuals és una assignatura optativa de 6 crèdits recomanada per a l'últim curs del Grau d'Arts. És preferible haver cursat abans totes les assignatures i principalment els tallers donat que aportaran una base sòlida per encarar i aprofitar l’assignatura.
Els continguts teòrics seran la base de les activitats pràctiques que s'aniran realitzant al llarg del semestre.
És recomanable haver cursat les assignatures dels semestres anteriors (entre d’altres els tallers Taller de Fotografia i Imatge, Taller de Videocreació, Taller d’Art Sonor, Taller d'Escultura i Pràctiques Espacials, Taller de Programació i Interacció) i també recomanable tot i que no és necessari les optatives Programació i art generatiu, i Interacció i interactivitat.
L’alumnat en tot moment estarà acompanyats per personal docent que els guiarà tant en la part teòrica com en la tècnica.
Competències:
- CE6 - Experimentar, assumir riscos, explorar camins divergents i desenvolupar la creativitat.
- CE12 - Explorar formes d'ús no convencional i transgredir l'ús dels llenguatges, les tècniques i les eines, així com treballar els diversos mitjans des d'una perspectiva crítica de la tecnologia integrant les perspectives del programari lliure i el codi obert.
- CE15- Dominar una diversitat de mitjans, llenguatges, tècniques i eines per a la formalització de so i imatges en moviment.
- CE17 - Integrar la dimensió computacional i interactiva en la pràctica artística, mitjançant l'algorítmica i els llenguatges i els entorns de programació.
Resultats d'aprenentatge:
Obtenir una perspectiva històrica i conceptual sobre les instal·lacions audiovisuals.
Capacitat de generar un discurs narratiu, conceptual o formal integrat a l'espai.
Capacitat de plantejar escenografies.
Capacitat conceptualitzar i de projectar sobre un plànol el disseny d'una instal·lació audiovisual.
Capacitat de planificar el desenvolupament d'instal·lacions audiovisuals.
Capacitat d'identificar i inventariar les necessitats tècniques (detallar un rider tècnic).
Conèixer les possibilitats d'integració de la imatge o vídeo a l'espai més enllà de la pantalla; d'integració del so a l'espai; i de la llum com a element narratiu i de transformació espacial.
- Definició d'instal·lació audiovisual i les seves especificitats.
- Contextualització històrica.
- Estat de l'art a través de casos d'estudi.
- Treballant a l'espai: context, narrativa i mirada.
- Escenografia i escenografia interactiva.
- Principals eines per a la conceptualització, disseny i desenvolupament d'instal·lacions audiovisuals: simulació espacial, vídeo i so (també en temps real), videomapping, control lumínic, prototipat i sensors, sistemes interactius, etc.
Especificament, aquesta assignatura s'organitza en quatre blocs complementaris i en una seqüència dissenyada amb cura, presentant referents teòrics, nombrosos exemples i propostes pràctiques per a una sòlida introducció al món de les instal·lacions audiovisuals.
Els materials de l’assignatura estan composats per dos sites, un de contiguts teòrics i un altre de recursos, glossari i videotutorials. Les tres activitats de l’assignatura consten d'un estudi de cas, d'una proposta de projecte i la realització d'aquesta proposta.
Així doncs, la seqüència de continguts seria:
Introducció a les instal·lacions audiovisuals
Llum, so, moviment i espai
Interactivitat
Els materials de l’assignatura estan composats per dos sites, un de contiguts teòrics i un altre de recursos, glossari i videotutorials. Les tres activitats de l’assignatura consten d'un estudi de cas, d'una proposta de projecte i la realització d'aquesta proposta.
Així doncs, la seqüència de continguts seria:
Introducció a les instal·lacions audiovisuals
Presentació
Tipologies
Espais d'exhibició
Video-instal·lacions
Introducció: del videoart al mapping
Animació experimental: Visual Music, de Fischinger a McLaren
Video killed the radio star. Video-art i cultura de masses
VJ, psicodèlia i cultura rave
Mapping, o l’abandó dels marcs quadrats
Gràfics procedurals. Data Viz i Creative Coding
Els nous espais immersius
Domos
Cas d'estudi: Mapping Telenoika
Tipologies
Espais d'exhibició
Video-instal·lacions
Introducció: del videoart al mapping
Animació experimental: Visual Music, de Fischinger a McLaren
Video killed the radio star. Video-art i cultura de masses
VJ, psicodèlia i cultura rave
Mapping, o l’abandó dels marcs quadrats
Gràfics procedurals. Data Viz i Creative Coding
Els nous espais immersius
Domos
Cas d'estudi: Mapping Telenoika
Llum, so, moviment i espai
Introducció: espai, abstracció, immersió
Antecedents històrics
Bauhaus i les avantguardes
Desenvolupaments escènics al segle XX i XXI
La recerca musical a les acaballes del segle XX
L’espectacle multimèdia; de les cerimònies dels jocs olímpics als grans concerts del pop global
Light Art
Cinètica i mecatrònica
Espais figitals
Cas d'estudi: Horizon de Playmodes
Antecedents històrics
Bauhaus i les avantguardes
Desenvolupaments escènics al segle XX i XXI
La recerca musical a les acaballes del segle XX
L’espectacle multimèdia; de les cerimònies dels jocs olímpics als grans concerts del pop global
Light Art
Cinètica i mecatrònica
Espais figitals
Cas d'estudi: Horizon de Playmodes
Interactivitat
Introducció a les instal·lacions audiovisuals interactives
Inventari d’interaccions d’interaccions digitals:
Visió per computadora
Interacció d’àudio
Sensors electrònics
Dades
Interacció no-tecnològica
Inventari d’interaccions d’interaccions digitals:
Visió per computadora
Interacció d’àudio
Sensors electrònics
Dades
Interacció no-tecnològica
| Instal·lacions audiovisuals | Web |
| Resolume: Introducció protocols de control | Audiovisual |
| DMX (Digital Multiplex) | Audiovisual |
| Recursos i glossari d'instal·lacions audiovisuals | Web |
| MIDI (Musical Instrument Digital Interface) | Vídeo |
| OSC (Open Sound Control) | Vídeo |
| Timecode | Vídeo |
| Videotutorial. Sincronia AV | Vídeo |
| Videotutorial. Gràfics sintètics audioreactius | Vídeo |
| Videotutorial. Resolume | Vídeo |
| Videotutorial. Resolume. Configuració | Vídeo |
| Videotutorial. Resolume. Configuració PC | Vídeo |
| Videotutorial. Potència projecció | Vídeo |
| Videotutorial. Projecció | Vídeo |
| Videotutorial. Lents projecció | Vídeo |
| Videotutorial. Lents ON-OFF Axis | Vídeo |
| Videotutorial. Pantalles led | Vídeo |
| Videotutorial. Resolume Advanced Output | Vídeo |
| Videotutorial. Projectes | Vídeo |
| Videotutorial. Multiprojecció Blending | Vídeo |
| Videotutorial. Warping | Vídeo |
| PixelMapping | Vídeo |
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |