| Crítica d'art | Codi: 20.229 : 6 |
Aquesta assignatura es planteja com un recorregut històric i polític pel que ha estat la crítica d’art. A través d’una sèrie de problemàtiques i literatures diferents intentarem comprendre, des d’una perspectiva reflexionada i posicionada, què és i quin sentit té fer crítica d’art. Dibuixarem un recorregut que serà més o menys ordenat cronològicament, coneixerem texts clau d’artistes i crítics d’art i contextos socials i culturals cabdals, si més no, aquesta assignatura funciona a través de casos molt concrets que ens situen front problemàtiques molt habituals en la pràctica crítica: com ara bé, la relació entre el discurs sobre l’art i el poder polític, la crítica a les representacions i les identitats. Per tant, les pràctiques d’avaluació d’aquest curs ens serviràn per analitzar estudis de cas diversos i assajar formes d’escriure o expressar-se, mitjançant vies diverses com el fanzine o les intervencions orals o artístiques, que passen tant per una assimilació de contextos socials, històrics i polítics com també per expressar allò personal i poètic. De fet, sovint, ambdós modes d’entendre l’exercici crític no van pas separats. Així doncs propossarem diferents maneres d’elaborar una mirada crítica vers la història de l’art i la propia institució artística que, a fi de comptes, és un dels objectius de la crítica d’art.
Alguns dels Resultats d’Aprenentatge d’aquesta assignatura:
- Comprendre les funcions de la crítica d'art en la contemporaneïtat, així com el seu desenvolupament històric.
- Familiaritzar-se amb les disciplines i camps de saber implicats en la producció d'un discurs crític sobre l'art.
- Conèixer els agents, mitjans i contextos de la crítica artística actual.
- Manejar amb rigor i autonomia els documents i fonts per al desenvolupament de la pràctica de la crítica d'art.
- Desenvolupar les capacitats d'interpretació, lectura i escriptura necessàries per al desenvolupament de la pràctica de la crítica d'art
Pel seu contingut i metodologia, els camps professionals que li són propis serien:
- producció artística
- crític d'art
- curador d'exposicions
- editor i redactor de materials sobre art
Competències bàsiques i generals:
- CB4 - Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- CG1 - Elaborar discursos a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi, tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), de manera reflexiva i autocrítica, i que contribueixin amb aportacions creatives, alternatives i originals.
- CG3 - Conèixer el context professional (sistemes i agents de l'art) en la seva dinàmica local i global i interactuar efectivament a ell.
- CG4 - Mostrar flexibilitat i adaptabilitat a la pràctica professional, sent capaç de desenvolupar
- processos d'autoaprenentatge i autoavaluació.
- CT3 - Capacitat per expressar-se i comunicar-se per escrit i oralment.
Competències específiques:
- CE5 - Desenvolupar habilitats d'investigació: formulació de preguntes pertinents, realització de recerques, anàlisis i avaluacions.
L’Assignatura es divideix en quatre activitats o reptes que fan referència a quatre unitats de contingut diferent, tots ells intentant establir les bases contextuals i històriques amb les que la crítica d’art es desenvolupa i assenyalant algunes de les problemàtiques a les que ens enfrontem quan treballem des d’una mirada crítica a la pròpia disciplina artística:
Unitat 1. Ordenats o apassionats? Orígens i derives de la crítica d’art
Començarem preguntant-nos si ha existit sempre la figura del crític d’art. Si no és així, quan, com i per què emergeix la crítica d'art? Amb quins objectius neix? És possible trobar una única manera de desenvolupar la crítica d’art des dels seus orígens fins l’actualitat? De què serveix avui la crítica d’art?
Com intuïu, aquesta primera unitat us convida a endinsar-vos a través de dos camins diferents. Per un costat, caldrà rastrejar els orígens històrics de la crítica de l'art i contextualitzar-la de manera complexa i rigorosa. Per l’altra, se us animarà, no només a preguntar-vos sobre les derives de la crítica d’art fins l’actualitat sinó sobretot a prendre partit.
Problemàtiques a tractar:
- Idees il·lustrades, esfera pública i modernitat: per què apareix la crítica d’art?
- Diderot i la transformació del coneixement científic: on queden les emocions?
- El sentit crític del romanticisme: crítica d’art i revolucions burgeses al segle XIX. Com entendre a Baudelaire i els nous valors poétics
- El crític com artista: Oscar Wilde
- Quin paper jugarà doncs la crítica d'art casi dos segles després del seu naixement?
Unitat 2. Es pot fer un ús polític de la crítica d'art?
Pot ser la crítica d'art útil per a certes estratègies polítiques?
Des de les seves arrels al pensament de Kant fins al seu desenvolupament a les mans dels autors de l’Escola de Viena –com Alois Riegl- la crítica d’art formalista ha gaudit de certa continuïtat o fortuna fins als nostres dies. Als anys de la segona postguerra es varen donar tot un conjunt d’estratègies per a consolidar Nova York com la nova capital cultural des de la que escriure el relat d’història de l’art van necessitar de l’ajuda d’un aparell crític de caràcter formalista. Així, se’ns confirma com tota crítica d’art està posicionada encara que la seva postura sembli amagar-se darrera l’aparentment descontextualitzada aposta formalista. I comprovem com, les pràctiques artístiques i, en aquest cas, els seus usos crítics no romanen desvinculades de la història i els seus moviments econòmics, polítics o socio-culturals, sinó precisament tot el contrari: es necessita, s'encarrega i s'utilitza la crítica d'art amb finalitats ben específiques. Us imagineu unes circumstàncies similars durant la dictadura franquista?
En aquesta unitat tractarem:
- La crítica formalista de Greenberg en el context de la guerra freda
- L’expressionisme abstracte als anys 40: per què l’art necessita la crítica en un context lliberal?
- La crítica canònica vers la crítica històrica: el cas de Serge Gilbaut
- La crítica en forma de curació: Sota la bomba (MACBA)
- El formalisme en contextos dictaotirals: la crítica i l’informalisme sota el franquisme
Unitat 3. Crítica feminista: cal cremar una part de la història del cine?
La pregunta que dona títol a aquest tercer repte se la va fer el crític de cinema Àngel Quintana en el nº 68 de la revista Caiman cuadernos de cine, publicat al mes de març del 2018, on les múltiples autores eren convidades a reflexionar sobre la visualitat cinematogràfica arran del fenomen #metoo, posant un èmfasi especial en la cultura de la violació integrada de manera subtil o explícita a molts filmes com Blow up -Antonioni, 1966-. La pregunta de Quintana és evidentment un reclam provocador i per entendre-la cal contextualitzar que aquest interrogant neix de la necessitat de revisar críticament la cultura visual dominant amb una perspectiva feminista. De fet, podríem afirmar que arribar a la pregunta plantejada per Quintana no ha estat gens fàcil.
Si més no, gran part de la història de la crítica que estem estudiant parteix d’una crítica de la representació normativa…
En aquesta unitat farem un recorregut per les diferents onades feministes per comprendre algunes problemàtiques que la crítica de la cultura visual recull vers questions com la identiat, com l’art s’aproxima a les narratives no binàries, altres visualitats vers el cos, etc.
Us convidem a fer un viatge per diferents textos que, d’alguna manera, ens ajudaràn a reflexionar críticament sobre les imatges, el desig, les corporalitats.
Algunes casos a tractar des d’una mirada crítica i feminista:
- la dona a la cultura visual del videoclip, la publicitat i el cinema: postures crítiques des del videoart
- Les identitats en les xarxes socials i l’art contemporani
- La història de l’art
Unitat 4. QUÈ FEM AMB AQUEST MONUMENT?: la crítica d’art postcolonial i decolonial
Al 2016 la CUP va demanar retirar el monument a Colom i l’escultura d’Antonio López, ubicades a l’espai públic de Barcelona. Els motius principals giraven en torn a les implicacions de violència colonial d’aquestes dues figures històriques. L’escultura d’Antonio López, en efecte, ja no s’aixeca damunt del seu pòdium, que roman buit davant de l’Escola de la Llotja. Tres anys més tard, la Virreina Centre de la Imatge organitza una exposició sobre el treball de l’artista peruana Daniela Ortiz on es presenta el projecte “Monuments anticolonials” -2018-, un conjunt de petites argiles policromades com a maquetes de monuments per a reemplaçar cinc estàtues de Colom ubicades a Nova York, Barcelona, Los Angeles, Lima i Madrid. La seva proposta recull tant formes de violència racista i colonial estructurals com moviments històrics i actuals de lluita per tal de combatre-la. A l’esquena d’una de les seves figuretes -un nen sostingut per la seva mare, damunt d’un Centre d’Internament d’Estrangers en runes- pot llegir-se “Colón muerto, abono pa mi huerto”. Segurament la pregunta que ens ronda pel cap és: què està passant?
Després d’haver estudiat el vincle estret entre política i crítica d’art i de rastrejar algunes propostes de la crítica d’art feminista us proposem reflexionar sobre una de les problemàtiques més rellevants de la crítica contemporània: la presa de consciència de les arrels i les pervivències de les rutines colonials al món globalitzat.
L'estudiant disposa en l'apartat Recursos/Materials. També les trobareu referenciades a cada unitat. Amb aquestes lectures obligatòries, formades per una selecció de capítols de llibres especialitzats i articles de revistes acadèmiques, vídeos il·lustratius i documentals, obres d’artistes referenciades, webs i peces de videoart o manifestos diversos... treballarem l'assignatura. Tingueu present que en aquesta assignatura hi pot haver alguna lectura en anglès.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |