| Introducció a les relacions internacionals | Codi: 20.400 : 6 |
L'assignatura està plantejada com una introducció a l'estudi de les relacions internacionals. Cal entendre-la, doncs, com una primera aproximació a aquesta disciplina acadèmica que serà desenvolupada amb major profunditat en assignatures posteriors del pla d'estudis del Grau de Relacions Internacionals.
El seu objectiu és doble. Per una banda, pretén presentar els principals corrents teòrics i instruments analítics que caracteritzen la disciplina de les relacions internacionals com a camp d'estudi. Per l'altra, vol aplicar aquests coneixements per comprendre els fonaments del sistema internacional contemporani, tant els seus actors com les seves dinàmiques de funcionament i evolució històrica.
L'assignatura es divideix en tres parts diferenciades. En primer lloc, s'introdueixen els principals conceptes, teories i instruments analítics propis de l'estudi de les relacions internacionals. En segon lloc, s'estudia l'evolució de les principals fractures del sistema internacional contemporani, amb especial èmfasi en les fractures est-oest i centre-perifèria que han caracteritzat bona part del segle XX en el marc de la Guerra Freda. En tercer lloc, s'analitzen els principals processos de canvi i de transformació del sistema internacional de la posguerra freda arran de fenòmens com la globalització.
Així, doncs, l'assignatura ofereix una visió global sobre com la disciplina s'interroga sobre els fenòmens internacionals i quines contribucions ha aportat per entendre'ls i donar-hi resposta. En conjunt, l'assignatura ha de permetre a l'estudiant identificar els principals temes de les relacions internacionals i disposar d'instruments analítics bàsics que ajudin a la comprensió del món actual.
L'assignatura Introducció a les Relacions Internacionals forma part del grup d'assignatures que integren la Formació Bàsica del pla d'estudis del Grau de Relacions Internacionals. Això vol dir que es tracta d'una assignatura fonamental per a la correcta assimilació d'assignatures posteriors.
Atès que es tracta d'una introducció a la disciplina de les Relacions Internacionals i, és recomanable cursar-la als inicis del Grau. Té continuïtat en diverses assignatures posteriors del pla d'estudis que formen part de la matèria de teoria i dinàmica de les relacions internacionals com per exemple Teories de les Relacions Internacionals, Història de les Relacions Internacionals o Temes Actuals de Política Internacional.
D'altra banda aquesta assignatura és de 6 crèdits i obligatòria per a l'alumnat que prové del Grau en Ciència Política i de l'Administració.
No és necessari tenir coneixements previs abans de cursar aquesta assignatura, però si és recomanable tenir un nivell de comprensió lectora en anglès per seguir aquelles lectures que siguin en aquest idioma.
Objectius
- Familiaritzar-se amb els conceptes bàsics i els principals instruments d'anàlisi de la disciplina de les Relacions Internacionals.
- Conèixer l'estructura del sistema internacional, els seus actors bàsics i les seves principals dinàmiques de funcionament.
- Comprendre les grans fractures que caracteritzen el sistema internacional contemporani i la seva evolució històrica.
- Reflexionar sobre els grans processos de canvi que estan transformant el sistema internacional actual.
Competències
Competències generals
CG1.- Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi.
CG2.- Debatre i formular raonaments crítics.
CG3: Comprendre i respectar la complexitat de la diversitat social i cultural.
Competències transversals
CT1.- Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.
CT4.- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional
Competències específiques
CE1.- Analitzar els fenòmens internacionals i la realitat del món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària.
CE4.- Identificar els conceptes i teories més rellevants de la disciplina de Relacions Internacionals i saber-los aplicar en l'estudi de les relacions entre diversos actors internacionals.
Aquesta assignatura està estructurada sobre la base de 4 grans activitats que pivoten sobre els següents continguts.
Unitat 1: L'estudi de les Relacions Internacionals. Marc teòric. Teoria i conceptes.
1. Teories i conceptes
1.1. Les relacions internacionals com àrea d'estudi.
1.2. Les grans tradicions del pensament: Maquiavel, Hobbes, Grotius, Kant.
1.3. Les grans aproximacions teoritzants: idealisme, marxisme, realisme, transnacionalisme, estructuralisme.
1.4. El constructivisme i el "quart debat": tendències actuals de la Teoria de les Relacions Internacionals (cal ampliar aquest punt amb el text de la professora Esther Barbé)
1.5. El concepte de règim internacional i nous corrents teòriques.
1.6. Reflexions sobre poder, ordre i moralitat en les relacions internacionals.
Unitat 2: L'estudi de les Relacions Internacionals. Marc teòric. El sistema internacional. Instruments d'anàlisi.
2. El sistema internacional. Instruments d'anàlisi.
2.1. Els actors del sistema internacional: definició i tipologia.
2.2. L'estructura del sistema internacional.
2.3. Dinàmiques del sistema internacional.
Unitat 3: El sistema internacional de la Guerra Freda
3. El sistema internacional de la Guerra Freda
3.1. La fractura Est-Oest i la Guerra Freda
3.1.1. Bipolarisme politicomilitar i hegemonia econòmica dels Estats Units.
3.1.2. La dissensió entre els blocs i el multipolarisme econòmic.
3.2. La fractura centre perifèria i el problema Nord-Sud.
3.2.1. L'aparició d'un tercer bloc.
3.2.2. Evolució i declivi de la perifèria.
3.3. Segona Guerra Freda i canvis en el sistema econòmic internacional.
3.3.1. Fi de la distensió i renovació de la Guerra Freda.
3.3.2. Cap a la fi de la Guerra Freda.
3.3.3. Un món econòmicament interdependent.
Unitat 4: El sistema internacional global
4. El sistema internacional global
4.1. Desenvolupament econòmic i globalització.
4.1.1. La globalització econòmica
4.1.2. La globalització desigual.
4.2. Tendències del sistema internacional de la postguerra freda.
4.2.1. Globalització i reptes globals.
4.2.2. Tendències del sistema internacional.
| Recomanacions sobre el treball en equip en xarxa | Audiovisual |
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|