| Globalització i internet | Codi: 20.402 : 6 |
Globalització i Internet és una assignatura bàsica del Grau en Relacions Internacionals i obligatòria en el Grau de Ciència Política i de l'Administració, que busca que l'estudiant comprengui la complexitat del fenomen de la globalització i el paper de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en aquest procés. Per tal de que l'estudiant comprengui el procés de globalització, l'assignatura analitzarà les diferents dimensions de la globalització i àrees interrelacionades (política, economia, cultura, innovació tecnològica), i s'estudiaran les tensions i conflictes que es desenvolupen entre elles (per exemple entre la globalització econòmica i els estats sobirans). Igualment, l'assignatura mostra quins són les principals institucions i models de la globalització política, així com els principals actors i moviments a favor i en contra de la globalització econòmica. També s'estudiarà com incideix la tecnologia digital en la globalització i quins són les manifestacions globals de la interconnexió en xarxa. Finalment, es prestarà especial atenció a alguns dels reptes d'abast global més importants actualment com les migracions, el terrorisme i el canvi climàtic.
Globalització i Internet és una matèria elemental i bàsica del conjunt del pla d'estudis que assenta les bases generals, analítiques i teòriques, per entendre les altres assignatures més especialitzades del Grau de Relacions Internacionals. També és una assignatura obligatòria del Grau de Ciència Política de l'Administració.
Competències bàsiques i generals:
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i adquireixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi.
- Debatre i formular raonaments crítics.
- Comprendre i respectar la complexitat de la diversitat social i cultural.
Competències transversals:
- Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.
Competències específiques:
- Analitzar els fenòmens internacionals i la realitat del món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària.
- Identificar, analitzar i resoldre problemes bàsics de naturalesa social, econòmica, política o jurídica en el context internacional.
- Identificar i analitzar la diversitat de cultures i identitats existent en la societat global actual.
Lectures específiques
Bloc 1. Què és la globalització?
Held, D.; McGrew, A. (2003) Globalización/Antiglobalización: Sobre la reconstrucción del orden mundial (Introducció). Barcelona: Paidós.
Held, D. (2006). 'Redefinir la gobernabilidad global: ¡Apocalipsis cercano o reforma!'. A: D. Held; A. McGrew (eds.). Teoría de la Globalización. Enfoques y controversias. Cambridge: Polity Press. (Traducció de l'article a: Anal. político, vol. 21, n. 62, p. 58-74, 2008). ISSN impreso 0121-4705. Acceso: https://revistas.unal.edu.co/index.php/anpol/article/view/46012/47560
Hirst, P. & Thomson,G. (2000). 'Globalization - A necessary myth?'. A: D.Held; A. McGrew (eds.). The Global Transformations Reader. An Introduction to the Globalization Debate. Cambridge: Polity Press.
Bloc 2. Globalització polìtica i la sociedad-xarxa
Ardalam K. "Globalization and information technology: four perspectives". A: Ardalan, Kavous. Understanding Globalization: A Multi-Dimensional Approach. New Brunswick : Transaction Publishers, 2014. p. 95-126. ISBN 9781351296182
Bellamy, A. "The UN Security Council and the use of force". A: Bellamy, A. J. Global politics and the Responsbility to Protect. From Words to Deeds. Routledge, 2011. p. 162-195. ISBN 9780415567367
Hale, T. "United Nations Global Compact". A: Hale, T.; Held, D. Handbook of Transnational Governance. Institutions and Innovations. Cambridge : Polity, 2011. p. 350-356. ISSN 9780745650609
Howard, P. N.; Hussain, M. M. "The role of Digital media". A: Journal of Democracy, vol. 22, n. 3, 2011, p. 35-48. ISSN 1045-5736
Juris, J. S. "Movimientos sociales en red. Movimientos globales por una justicia global". A: Castells, Manuel. La sociedad red: una visión global. Madrid: Alianza, 2006. p. 415-439. ISBN 8420647845
Ritzer, G.; Dean, P. "Global political structures and processes". A: Ritzer, George; Dean, Paul. Globalization: A Basic Text. Chichester Wiley & Blackwell, 2015. p. 111-140. ISBN 9781118687130
Bloc 3. La globalització econòmica
Bhagwati, J. (2007). «Anti-globalization: why?». A: Bhagwati, J. In Defense of Globalization. Oxford: Oxford University Press.
Rodrik, D. (2011). «Why doesn't everyone get the case for free trade?». A: Rodrik, D. The Globalization Paradox. Democracy and the Future of the World Economy. Nueva York: WW Norton.
Stiglitz, J. E. (2003). «The promise of global institutions». A: Stiglitz, J. Globalization and its Discontents. Nueva York: WW Norton.
Bloc 4. Seguretat, migracions i medi ambient
Hough, P. (2004). «Security and securitization». A: Hough, P. Understanding Global Security. Londres: Routledge
Morris, I. (2014). «Introducción». A: Morris, I. Guerra. ¿Para qué sirve? Barcelona: Ático de los Libros
Naciones Unidas (2016). Declaración de Nueva York para los Refugiados y los Migrantes. 3 octubre de 2016. 71/1. Nova York: Assemblea General de Nacions Unides.
Orchard, P. (2013). «Governing forced migration». A: S. Harman; D. Williams (eds.). Governing the World? Cases in Global Governance. Abingdon, Oxon: Routledge.
Schaeffer, R. K. (2016). Understanding Globalization. The Social Consequences of Political, Economic, and Environmental Change. Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield.
Villaverde, J.A., Hageraats, B. i Rey Marcos, F. (2007). «Seguridad Humana: recuperando un concepto necesario». Cuadernos del IECAH. n. 07. Madrid: Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria (IECAH).
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|