Política comparada: tipus i orígens de règims polítics Codi:  20.411    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
En aquesta assignatura s'aborda el tema dels tipus i orígens de règims polítics fent ús de la comparació com a mètode. En comparació amb altres assignatures del grau, aquesta assignatura utilitza una aproximació típica de la ciència política –la perspectiva comparada– per abordar l'estudi dels règims polítics. A la primera part de l'assignatura, s'explica l'ús de la comparació per descriure i explicar fenòmens d'interès i s'estudia la lògica del mètode comparatiu.

A la segona part, s'aplica la comparació a l'estudi dels règims polítics. Alguns dels interrogants que orienten aquesta segona part són: Què fa que un país es pugui qualificar com una democràcia i un altre no? Quines són les causes que uns països tinguin democràcies i altres no? Què explica que en alguns països les democràcies durin i en altres no? Quines són les vies per les quals determinats països accedeixen a la democràcia? Quin és el futur de la democràcia?

Un dels trets que distingeixen els científics socials d'altres professionals com els advocats o els periodistes és la capacitat de recórrer a la comparació i d'utilitzar-la de forma sistemàtica i rigorosa, i no d'una manera anecdòtica. Els coneixements i la metodologia adquirida en aquesta assignatura seran, doncs, de gran utilitat en la vida professional dels futurs graduats que vulguin treballar en l'assessorament o la recerca en l'àmbit dels estudis internacionals.

Amunt

Objectius:

1.  Conèixer el camp d'estudi de la política comparada i aprendre a fer ús del mètode comparatiu

2. Familiaritzar-se amb algunes de les més importants definicions empíriques de democràcia i amb les principals classificacions sobre règims polítics

3.  Conèixer algunes de les principals explicaciones de l'origen de la democràcia

4. Familiaritzar-se amb les víes de canvi de règim més importants (transicions, revolucions)

5. Reflexionar i debatre sobre el futur de la democràcia

Competències:

Bàsiques:

- Adquirir la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índol social, científic o ètic;

Generals:

- Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi

Transversals:

- Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional

- Expresió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional

Específiques:

- Ser capaç de realitzar estudis de cas i aplicar el mètode comparatiu per analitzar institucions, procesos, i polítiques de diferents països

Amunt

L'assignatura s'estructura al voltant de 4 Mòduls en el format NIU, cadascún dels quals porta associats uns materials i lectures així com una PAC. Els mòduls són els següents:

Mòdul I: Les comparacions són 'odioses' però necessàries

Mòdul II: Atreveix-te (si pots) a definir la democràcia

Mòdul III:  "Va passar. Per tant, pot tornar a passar" (Primo Levi)

Mòdul IV: Del "Viva la revolución" al "Globalització i oblida't"

Amunt

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):

    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):

    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.
 

Amunt