• Descripció

La democràcia és avui el tipus de règim polític més estès al món. No obstant això, no es tracta d'una realitat uniforme; conté sistemes polítics molt diversos. Precisament, la raó de ser d'aquesta assignatura és examinar les principals diferències i similituds d'un conjunt de sistemes democràtics. En concret, s'analitzarà de forma comparada les característiques de vuit països: Regne Unit, França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Estats Units, Polònia i la República Txeca.  

Aquests països abasten una notable varietat de dissenys institucionals relatius a la forma de govern, l'organització territorial, el sistema electoral i el sistema de partits. Examinar de forma comparada aquestes qüestions resulta clau per comprendre el funcionament i les conseqüències de l'arquitectura institucional sobre el joc polític. Alhora, l'atenció a l'evolució històrica de cada país permetrà contextualitzar l'estudi del disseny i desenvolupament del seu sistema polític.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Sistemes polítics comparats és una assignatura obligatòria del Grau de Relacions Internacionals. Com el seu nom indica, és una assignatura en la qual s'aborda l'estudi de la política de manera comparada, tal com es realitza en l'assignatura Política comparada: orígens i tipus de règims polític. En aquesta última es recorre al mètode comparat per mostrar la diversitat de règims polítics existents i explicar els processos que condueixen als canvis de règim. En Sistemes polítics comparats l'atenció se centra en els règims democràtics existents i s'analitza, a partir de l'estudi de vuit casos, les seves principals variants institucionals.

• Coneixements previs

Abans de matricular-se de Sistemes polítics comparats convé haver cursat l'assignatura bàsica Política i Societat i l'assignatura obligatòria Política comparada: orígens i tipus de règims polítics del pla d'estudis de Relacions Internacionals. En aquestes dues assignatures s'expliquen conceptes que són utilitzats de manera habitual en Sistemes polítics comparats, com ara democràcia, institució política, forma de govern, sistema de partits o mètode comparat. Per tant, convé estar familiaritzat amb l'ús d'aquest vocabulari polític abans de cursar aquesta assignatura.

• Objectius i competències

La pretensió de l'assignatura és aportar a l'estudiant un conjunt de coneixements i eines analítiques que li permetin comprendre la configuració d'alguns dels principals sistemes democràtics del món i establir comparacions entre els mateixos.  

En aquesta assignatura es treballen especialment les següents competències del pla d'estudis de Relacions Internacionals:  

Bàsiques i generals:  

CB2.- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se.  

CG3.- Comprendre i respectar la complexitat de la diversitat social i cultural.  

Transversals:  

CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.  

Específiques:  

CE3.- Saber aplicar les principals teories de la Ciència Política al anàlisi de l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics actuals.  

CE13.- Ser capaç de realitzar estudis de cas i aplicar el mètode comparat per analitzar institucions, processos i polítiques de diferents països.

• Continguts

L'assignatura està estructurada en quatre mòduls dedicats a examinar i comparar alguns dels principals sistemes polítics actuals.  

Mòdul 1. El excepcionalisme de dos països europeus: la democràcia majoritària del Regne Unit i el semipresidencialisme francès.  

Mòdul 2. La dinàmica coalicional en règims parlamentaris: Alemanya, Països Baixos, Bèlgica.  

Mòdul 3. El presidencialisme dels Estats Units d'Amèrica.  

Mòdul 4. La democràcia en règims post-comunistes: República Txeca i Polònia.  

En els quatre mòduls s'utilitzen cinc criteris bàsics per a realitzar l'anàlisi de cada sistema polític i establir comparacions:  

- El procés històric.

- L'organització territorial.

- L'organització de la forma de govern.

- El sistema electoral.

- El sistema de partits i eleccions.  

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Per a cadascuna de les quatre activitats que es desenvoluparan al llarg del curs es compta amb recursos específics d'aprenentatge, accessibles des de l'aula. A més de quatre mòduls bàsics, hi ha un altre tipus de recursos multiformat (documentals, pel·lícules, portals, vídeos, etc.)

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació