• Descripció

Des de finals dels anys setanta, els països llatinoamericans han experimentat transformacions molt rellevants. La gran majoria d'ells ha deixat enrere el seu passat autoritari i ha renovat substancialment les regles de joc polític. Aquestes noves regles o institucions polítiques (relatives, per exemple, a les relacions entre executiu i legislatiu o l'organització territorial de poder) presenten diferents variants d'uns països a uns altres. Aquesta assignatura s'ocupa d'analitzar aquests canvis i d'analitzar, de manera comparada, les principals institucions que condicionen el joc polític a la regió. Això permetrà conèixer la configuració i l'acompliment de les democràcies llatinoamericanes, i comprendre les variacions existents entre elles.

Donada la temàtica i l'enfocament de l'assignatura, s'espera que aquesta resulti d'interès tant per als estudiants que vulguin conèixer millor la realitat llatinoamericana, com per a aquells que vulguin aprofundir en l'estudi de la política comparada. Amèrica Llatina constitueix un excel·lent laboratori per analitzar i reflexionar sobre algunes qüestions clau de l'agenda de recerca de la política comparada, com ara els processos de democratització, i la configuració i conseqüències de les institucions polítiques.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Democratització i institucions polítiques d'Amèrica Llatina és una assignatura obligatòria del pla d'estudis del Grau de Relacions Internacionals. S'ocupa d'analitzar la transformació democràtica operada a la regió, així com d'examinar, de forma comparada, el disseny i l'acompliment de les principals institucions polítiques de cada país. Per tant, no es realitza un estudi de cada país llatinoamericà per separat, sinó una anàlisi comparada, tal com s'ha abordat ja en algunes assignatures prèvies del grau.

Un precedent clar d'aquest enfocament comparat és l'assignatura de Política comparada: orígens i tipus de règims polític, en què, a partir del mètode comparat, s'identifiquen les principals variants de règims polítics i s'expliquen els processos de canvi de règim. També l'assignatura de Sistemes polítics comparats és de naturalesa comparada (a l'examinar les variants institucionals de vuit democràcies occidentals), si bé en aquesta assignatura s'ha recorregut també a l'anàlisi de casos (explicant la configuració institucional i el procés històric de cada país).

• Coneixements previs

Abans de matricular-se de Democratització i institucions polítiques d'Amèrica Llatina convé haver cursat les assignatures Política i Societat (bàsica) i Política comparada: orígens i tipus de règims polítics (obligatòria) del programa de Relacions Internacionals. En aquestes dues assignatures s'expliquen continguts teòrics i conceptuals que són empleats de forma recurrent en l'assignatura de Democratització i institucions polítiques d'Amèrica Llatina. Per exemple, conceptes com democràcia electoral, democratització, institució o mètode comparat. De manera que convé estar familiaritzat amb el vocabulari polític bàsic explicat en aquestes dues assignatures.

• Objectius i competències

El principal objectiu de l'assignatura Democratització i institucions polítiques d'Amèrica Llatina és dotar l'estudiant d'un conjunt de coneixements i instruments analítics que li permetin comprendre la configuració i l'acompliment dels sistemes democràtics llatinoamericans, i establir comparacions entre aquests sistemes.

En aquesta assignatura es treballen especialment les següents competències del pla d'estudis del grau de Relacions Internacionals:

Competències bàsiques i generals:

CB3.- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CG2.- Debatre i formular raonaments crítics.

Competències transversals:

CT1.- Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.

Competències específiques:

CE3.- Saber aplicar les principals teories de la Ciència Política a l'anàlisi de l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics actuals.

CE13.- Ser capaç de realitzar estudis de cas i aplicar el mètode comparat per analitzar institucions, processos i polítiques de diferents països.

• Continguts

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació