• Descripció

Les guerres i la violència han estat un fenomen inherent al sistema westfalià a nivell global. No obstant això, no es tracta d'una realitat uniforme, ja que el tipus de conflictes armats ha evolucionat significativament, donant peu a una multiplicitat de formes en què es manifesta la violència. Al seu torn, després del final de la Guerra Freda, la societat internacional ha posat en marxa un nou complex de resolució de conflictes i recerca de la pau que s'ha articulat per mitjà de diversos mecanismes de prevenció, gestió i construcció de pau. 

Ara bé, què és la guerra? Son les guerres contemporànies diferents a aquelles que s'han vingut lluitant al llarg de la història? Què distingeix el terrorisme d'altres formes de violència política en el pla internacional? Com podem pensar la seguretat internacional atenent a les diferents formes de violència que es produeixen en els entorns inter i intraestatal? Què és la pau i com pot (re-)construir-se després d'un conflicte? Aquestes preguntes se situen al centre i a l'origen de la disciplina de les Relacions Internacionals, així com de l'assignatura

Seguretat, pau i resolució de conflictes del grau en Relacions Internacionals de la Universitat Oberta de Catalunya.

 Els estudis sobre la seguretat començaren, en els seus orígens, com un camp d'estudi independent, tot i que foren ràpidament absorbits com un sub-camp dins de la disciplina de les Relacions Internacionals, que venia desenvolupant-se en paral·lel a aquests. Fins la Segona Guerra Mundial, aquests estudis s'alineaven amb els aleshores anomenats estudis bèl·lics, militars, d'estratègia i de geopolítica. No obstant això, a partir de 1945 es començà a dibuixar un estudi d'aquests fenòmens que en resultà independent i es caracteritzà per tres elements clau: (1) el seu focus en la seguretat, i no tant en la guerra o la defensa en tant que aspectes essencials; (2) una atenció renovada en les dinàmiques pròpies de la Guerra Freda i, en especial, en l'amenaça que suposaven les armes nuclears; i (3) una dimensió molt més civil que la dels seus predecessors, de caràcter eminentment militar. 

Des d'aleshores, s'ha pogut constatar una evolució progressiva des d'aquestes preocupacions inicials per les conseqüències estratègiques de l'enfrontament entre les superpotències i les de l'armament nuclear, fins el context actual, en el qual els estudis sobre la seguretat no solament atenen a aquests aspectes (tradicionalment) més associats a la seguretat militar, sinó també a les dimensions mediambiental, econòmica i humana (entre moltes d'altres) de la seguretat transnacional. 

En aquest context, l'assignatura (obligatòria dins el grau en Relacions Internacionals) de Seguretat, pau i resolució de conflictes te com a objectius: (a) conèixer les perspectives d'anàlisi de les diverses formes de violència, conflictes i guerres des de la disciplina de les relacions internacionals; (b) comprendre les amenaces tradicionals i contemporànies a la seguretat internacional, les causes subjacents i les conseqüències de la violència i dels conflictes internacionals; (c) identificar els mecanismes de prevenció i gestió dels conflictes internacionals, així com la gestió post-conflicte i la consolidació de la pau; i (d) conèixer els paràmetres de legalitat internacional dels conflictes armats.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura "Seguretat, pau i resolució de conflictes" està emmarcada entre les assignatures obligatòries del Grau de Relacions Internacionals. El contingut de l'assignatura estudia aspectes i guarda relació amb altres assignatures, en particular, Introducció a les relacions internacionals (semestre 2), Història de les relacions internacionals (semestre 3), Teoria de les relacions internacionals (semestre 4), i Dret internacional públic (semestre 4), si bé es tracta d'una matèria amb un aparell conceptual propi. Requereix una dedicació i esforç de l'alumnat de 6 crèdits ECTS (Sistema Europeu d'Acumulació i Transferència de Crèdits)

L'aprenentatge que ofereix l'assignatura prepara als i les estudiants per a la realització satisfactòria d'activitats professionals a l'àmbit internacional -administració exterior, institucions internacionals, consultoria, etc.- i per a la formació especialitzada en estudis de postgrau.

• Camps professionals en què es projecta

Els coneixements i competències adquirits a través d'aquesta assignatura són de caràcter transversal i habiliten a diverses opcions professionals tant en l'àmbit públic com en el sector privat. Els àmbits professionals sobre els quals es projecta aquesta assignatura són per tant múltiples i molt diversos. Més concretament, les principals trajectòries professionals cap a les quals s'orienta aquesta assignatura són:

• Càrrecs i funcions de l'administració pública, a tots els nivells;
• Funcionaris i altres posicions de caràcter tècnic en les organitzacions internacionals;
• En el sector de les associacions, fundacions i organitzacions sense ànim de lucre;
• En el sector empresarial, en els departaments encarregats de polítiques i estratègies, així com en l'àmbit de la responsabilitat social corporativa;
• Les consultories, assessories i despatxos d'advocats.

• Objectius i competències

• Continguts

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació