• Descripció

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura té un caràcter bàsic i el seu estudi és un pas previ a altres assignatures més específiques, com les teories criminològiques, sociologia del dret o desviació i control social.

• Objectius i competències

Amb aquesta assignatura es pretén que s'assoleixin els següents objectius relacionats amb els coneixements:  

1. Aproximar-se a la sociologia a partir de l'estudi dels corrents teòrics principals, clàssics i contemporanis.  

2. Conèixer els autors més rellevants de la disciplina sociològica i veure les seves reflexions i idees davant de les situacions i problemàtiques actuals. 

3. Analitzar els principals processos socials pels quals s'estructuren, s'organitzen i es transformen les societats d'avui. 

4. Facilitar els elements necessaris per a tenir una comprensió analítica i alhora crítica de la realitat social que ens envolta. 

5. Ajudar l'estudiant a millorar la seva comprensió i interpretació de la societat.  

6. Oferir eines suficients per a conèixer la majoria d'àrees i temes de recerca que configuren la sociologia actual i saber-ne avaluar la importància en el nostre país.  

7. Adquirir una reflexió epistemològica sobre la pràctica de la sociologia i el caràcter científic d'aquesta disciplina.

• Continguts

M1. LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA

1.Les ambigüitats de la sociologia

• 1. Sociologia i filantropia
• 2. Sociologia i reforma social
• 3. Sociologia i enquestes

2.Les principals característiques de la perspectiva sociològica

• 1. Una perspectiva parcial
• 2. Una perspectiva crítica
• 3. Una perspectiva desenmascaradora
• 4. Una perspectiva relativizadora

3.L'objecte d'estudi de la sociologia: la societat

• 1. La persona com ser social
• 2. La rutinització de l'experiència
• 3. Relacions personals i relacions anònimes
• 4. El marc de la vida quotidiana

M2. LA SOCIETAT (I). EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ

1.El procés de socialització

• 1. Definició
• 2. Els protagonistes del procés socialitzador
• 3. Els estadis del procés socialitzador
• 4. La resocialització
• 5. La desviació social

2.Llenguatge i socialització

• 1. Fer-se "social"
• 2. Fer-se "persona"

3.Els agents de socialització

• 1. Definició i criteris de classificació
• 2. Família
• 3. Escola
• 4. Televisió
• 5. Grup de pars

M3. LA SOCIETAT (II). EL PROCÉS D'INSTITUCIONALITZACIÓ

1.El procés d'institucionalització

• 1. Bases antropològiques de la institucionalització
• 2. Què és una institució?

2.La localització de l'individu en la societat: l'estratificació social

• 1. De què parlem quan parlem d'estratificació
• 2. Teories de l'estratificació
• 3. L'encarnació de les institucions. Els rols

3.Algunes dimensions del món social

• 1. Introducció: la burocràcia
• 2. L'educació
• 3. L'estructura econòmica. Treball i lleure
• 4. La religió. El problema del sentit

M4. EL PENSAMENT SOCIOLÒGIC (I). ELS FUNDADORS

1.Una nova ciència per a una nova societat i amb un nou protagonista

• 1. L'adveniment de la modernitat
• 2. L'emergència de l'"home comú"

2.El temps dels profetes: Auguste Comte i Karl Marx

• 1. La teoria social de Comte: les meravelles de la ciència
• 2. La teoria social de Marx: la palanca del canvi social

3.La maduresa de la sociologia: Émile Durkheim i Max Weber

• 1. Durkheim i l'encant de la sociologia
• 2. Weber i la sociologia del desencís

M5. EL PENSAMENT SOCIOLÒGIC (II). ELS CONTEMPORANIS

1.Institucionalització i fragmentació de la sociologia

• 1. Estats Units: funcionalisme i empirisme
• 2. La idiosincràsia europea
• 3. Els moviments centrífugs

2.Els grans temes: cultura, educació i identitat

• 1. La llibertat
• 2. La igualtat
• 3. La fraternitat

M6.  LA SOCIOLOGIA COM A PRÀCTICA I COM SABER

1.La sociologia com a ofici

• 1. Una ciència que pensa
• 2. La utilitat de la sociologia
• 3. Els destinataris de la sociologia
• 4. Passió, rigor i compromís

2.La sociologia com a ciència

• 1. Més enllà de la ingenuïtat positivista
• 2. Teoria sociològica i provocació de les evidències
• 3. De l'objectivitat a l'objectivació

M7. SOCIOLOGIA I CRIMINOLOGIA

1. Diferents paradigmes

• 1. El paradigma positivista: les causes socials del delicte
• 2. El paradigma funcionalista: les funcions del delicte i de les conductes desviades
• 3. El paradigma de la reacció social
• 4. El nou realisme anglès: una síntesi entre paradigmes
• 5. Enfocaments contemporanis: el paradigma del mal

2. Sociologies de la desviació i control social

• 1. Conceptualitzacions preliminars
• 2. Control social
• 3. Càstig

3. Les aplicacions

• 1. Intervencions reactives
• 2. Intervencions preventives
• 3. Perspectives crítiques

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els mòduls didàctics de la UOC constitueixen el material bàsic per a l'estudi de l'assignatura. Aquests mòduls contenen els elements principals del contingut de la matèria del curs, alhora que són també una guia per al seu estudi. Hi trobareu, primer una explicació de les principals qüestions de cada tema; segon, un seguit d'activitats que es proposen per avançar en els coneixements adquirits i per consolidar-los; i, finalment, proves i exercicis per autoavaluar els resultats de l'estudi. Pensem que els mòduls ofereixen una completa i ben ordenada guia per a l'estudi d'una introducció a la Sociologia.

Les referències que es fan al llarg dels diversos mòduls, tant respecte a altres manuals, obres clàssiques de la sociologia, llibres, pel.licules i/o articles, entre altres, és una qüestió obligada per ampliar aquells continguts o reflexions que més interessin als estudiants. A més, a cada un dels mòduls es recull una bibliografia bàsica, una de recomanada, una de complementaria i òbviament la referenciada al llarg dels materials.   

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació