| Penologia | Codi: 20.521 : 6 |
En aquesta assignatura es realitza un recorregut pel sistema punitiu, centrat bàsicament en el sistema espanyol. En primer lloc, el situem en el context més ampli de les facultats sancionadores que té a la seva disposició l'Estat per regular les conductes dels ciutadans, analitzant la problemàtica d'allò que comporta.
Posteriorment, estudiarem els agents que intervenen en el disseny i la configuració del sistema punitiu.
En segon lloc, es pretén analitzar quin ha estat el funcionament concret del sistema punitiu espanyol. Per fer-ho estudiarem el desenvolupament de la màxima expressió punitiva (la presó) i els càstigs que pretenen evitar un ús excessiu de la mateixa (penes alternatives a la presó).
Finalment, s'analitzaran una sèrie de models punitius, entesos com a justificacions del càstig que incorporen una determinada comprensió de la delinqüència i de les estratègies que s'han de posar en funcionament per combatre-la.
L'assignatura combina aspectes de teoria criminològica amb altres de caràcter jurídic, amb un especial accent en la dimensió empírica. Es requereix haver estudiat prèviament Fonaments de criminologia, Dret penal part general, Execució i Dret penitenciari.
També és recomanable haver cursat abans Teories criminològiques I i II i Política Criminal.
Es recomana haver estudiat i superat prèviament Fonaments de Criminologia, Dret penal part general i Execució penal i Dret penitenciari.
Objectius d'aprenentatge:
1. Situar el sistema penal en el context més ampli de les facultats sancionadores que tenen a disposició els poders polítics a l'hora de regular les conductes dels ciutadans.
2. Conèixer els diferents agents que interactuen a l'hora de dissenyar i configurar el sistema punitiu, decidint com castigar i quines conductes concretes han de ser objecte d'un procés penal sancionador.
3. Conèixer el "processament" de la delinqüència que fa el sistema penal, analitzant el recorregut que ha de seguir una conducta per rebre una sanció penal.
4. Conèixer l'evolució concreta del sistema punitiu espanyol, respecte a la seva màxima expressió punitiva (la presó) i el sistema de penes alternatives a la presó.
5. Analitzar els diferents models punitius que pugnen per explicar i justificar la sanció penal i els diversos problemes teòrics i pràctics que comporta cada model.
6. Comprendre que els diferents models punitius comporten diferents visions sobre la delinqüència i a la pràctica impliquen el desenvolupament d'estratègies diverses de prevenció del delicte (models punitius en acció).
7. Analitzar l'evidència empírica disponible relativa als efectes del càstig en la prevenció de la delinqüència.
Competències:
- Aprendre a dissenyar, aplicar i avaluar polítiques de seguretat i prevenció de la delinqüència.
- Ser capaç de dissenyar, aplicar i avaluar mesures d'intervenció en la persona de l'infractor.
- Informar i assessorar sobre els diferents sistemes de prevenció i reacció al delicte.
- Ser capaç d'informar i assessorar en matèria de mesures penals alternatives d'execució de penes.
- Aprendre a dissenyar i aplicar respostes específiques en funció del tipus de delinqüència.
I. El sistema punitiu: trets generals
1. La multiplicitat d'instàncies sancionadores: el Dret Penal com a part de l'"entramat sancionador" present en el nostre ordenament jurídic.
1.1. Identificació
1.2. Duplicitat
1.3. Arsenal repressiu i estratègies politicosancionadores
2. Heterogeneïtat.
2.1. Diferents sistemes: adults vs. joves
2.2. Diferents sancions: penes vs. mesures de seguretat i "altres conseqüències del delicte"
2.3. Diferents subjectes: persones físiques vs. persones jurídiques
3. Estructura general del sistema de penes espanyol.
4. Agents
4.1. Legislador
4.1.1. Un legislador totpoderós?
4.1.2. Qui és el legislador?
4.2. Poder judicial
4.2.1. Imposició de la pena
4.2.2. Execució de la pena
4.3. Administració encarregada de l'execució de la pena
4.4. Fiscalia
4.5. Policia
4.6. Víctimes
4.7. Govern
II. Funcionament i evolució del sistema punitiu espanyol.
1. La presó
1.1. Protagonisme i creixement
1.2. Ús excessiu de la presó a Espanya?
1.3. Quina delinqüència a la presó?
1.4. Quins delinqüents a la presó?
2. Les penes alternatives a la presó
2.1 Origen i evolució
2.2 Fonament i objectius d'un sistema de penes alternatives a la presó
2.3 El sistema espanyol de penes alternatives a la presó: esquema general i evolució.
2.4 Problemàtica de les penes alternatives a la presó a Espanya
III. La lògica del sistema punitiu: models punitius
1. Model retribucionista: pena justa i proporcionada
2. Models preventius: el càstig com a mitjà de prevenció de delictes
3. Model reparador
4. Té una lògica el sistema punitiu espanyol?
5. Criteris de valoració dels models punitius
IV. Models punitius en acció
1. El "processament" de la delinqüència en el sistema penal
2. Models punitius en acció
2.1. Models punitius i estratègies de prevenció del delicte
2.2. Models punitius i respecte del Dret
2.3. Models punitius i investigacions sobre el càstig
L'eina bàsica per a l'estudi de l'assignatura són els materials docents disponibles a l'aula. Han de ser complementats amb les fonts que s'indicaran a les Guies d'estudis.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|