| Sociologia del Dret | Codi: 20.524 : 6 |
L'assignatura consisteix en l'estudi de la Sociologia jurídica com a disciplina orientada a facilitar eines per l'anàlisi dels fenòmens jurídico-polítics, amb una vocació interdisciplinar. Permet establir ponts entre les Ciències socials i jurídiques i afavorir la interconnexió de la criminologia amb matèries que podríem anomenar "frontereres", com la Ciència política, les Ciències de l'Administració, l'Antropologia jurídica, i la Sociologia del control social.
La seva naturalesa interdisciplinària fa que estigui vinculada tant amb les assignatures jurídiques com amb les sociològiques. Per aquesta raó és recomanable l'estudi previ de les assignatures Introducció al Dret, Introducció a la Sociologia i Fonaments de Criminologia.
- Competències:
1. Analitzar el fenomen criminal des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària.
2. Situar el fenomen criminal en el context personal, social i jurídic en què es desenvolupa.
3. Aportar informació i coneixement criminològic a l'anàlisi d'una situació o cas concret.
- Objectius d'aprenentatge:
1. Identificar i fer operatius els plantejaments i eines analítiques de la Sociologia jurídica.
2. Explorar i aconseguir informació elemental sobre els orígens i desenvolupament d'aquesta disciplina.
3. Obtenir un coneixement bàsic sobre el tractament del dret com a fenomen social i mecanisme de control en la teoria social i en les teories sociològiques del dret.
4. Ser capaços d'analitzar des d'una perspectiva interdisciplinar les diferents dimensions socials dels fenòmens i les institucions jurídiques.
5. Conèixer les teories del canvi social i les seves interrelacions amb el canvi jurídic, parant esment en la utilització del dret com a instrument de transformació social.
6. Ser capaços d'aprofundir en l'anàlisi del dret com a mecanisme de control social, parant esment en la incidència de les transformacions jurídiques en aquest àmbit.
7. Coneixement dels resultats assolits per la recerca socio-jurídica en alguns dels principals camps d'aplicació de la mateixa.
I. Perspectiva socio-jurídica sobre el Dret
1. Dret i societat. Aproximacions al seu estudi
2. Orígens de la Sociologia jurídica
3. Orientacions de la Sociologia jurídica: Un intent de síntesi
3. Quina Sociologia jurídica?
II. Dret i poder en la teoria social
1. El dret a la Teoria social
2. Projeccions sociojurídiques de les teories conflictualista i del consens
2.1 Teories del conflicte
2.2. El paradigma del consens en la teoria social: Teories funcionalistes
2.3. Conclusions crítiques i perspectives
3. Alguns temes i cruïlles sociojurídiques de la teoria social
3.1. Canvi social i canvi jurídic
3.2. Dret i control social
3.3 Perspectiva de gènere
III. La recerca empírica en l'àmbit de la sociologia jurídica
1. La recerca empírica en l'àmbit sociojurídic
2. Els camps d'aplicació de la recerca sociojurídica
3. Algunes qüestions metodològiques
4. La recerca sociojurídica
5. Anàlisi d'algunes recerques sociojurídiques
5.1. Baròmetres i enquestes d'opinió sobre l'Administració de justícia i les professions jurídiques (Enquestes mitjançant qüestionari)
5.2. Dret i exclusió en les experiències migratòries (Investigació qualitativa)
5.3. Actituds dels espanyols davant la justícia penal (Investigació secundària)
5.4. L'Administració de justícia davant la immigració i la violència de gènere (Anàlisi de contingut)
IV. Teoria sociojurídica del dret
1. Cap a una teoria sociojurídica del dret
2. Velles i noves funcions socials del dret
3. Dret regulatiu
4. Pluralisme jurídic
5. Globalització i dret
6. Resolució de conflictes
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|