|
Metodologia de les ciències socials
|
Codi:
20.529 :
4
|
|
Consulta de les dades generals
Descripció
L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis
Objectius i competències
Continguts
Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura
Informacions sobre l'avaluació a la UOC
Consulta del model d'avaluació
|
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. |
La ciència és ciència per la seva metodologia. Aquesta assignatura és una introducció als mètodes o procediments a través dels quals la ciència ha interrogat la realitat social - en general, i criminològica en particular- per tal de construir coneixement científic. Mostra quines són les etapes bàsiques del procés de creació del coneixement científic, explica les qüestions fonamentals que s'haurà d'enfrontar l'investigador i presenta de forma elemental les eines d'anàlisi de dades que s'han fet servir. Amb aquesta assignatura, l'estudiant serà capaç de veure per què les recerques de les ciències socials no són un simple exercici intel¿lectual irrellevant. L'estudiant podrà reconèixer l'interès teòric, empíric i pràctic de les aportacions de les ciències socials en el coneixement de la conducta humana delictiva o desviada. L'estudiant haurà d'assolir un grau de familiaritat suficient amb la forma de procedir científica que li eviti sentir-se intimidat per l'ús dels conceptes tècnics i la metodologia especialitzada de la recerca empírica. Finalment, l'assignatura ha de posar les bases per a que l'estudiant sigui capaç d'enfrontar-se amb els reptes de l'elaboració de recerques científiques empíriques: sigui competent en plantejar i dissenyar recerques que responguin preguntes rellevants en el camp de la criminologia.
|
Es tracta d'una assignatura introductòria situada en el segon semestre del primer curs del grau en criminologia, després que l'estudiant hagi pogut realitzar algunes assignatures relacionades amb l'àmbit de coneixement. Serveix com a base per cursar les altres assignatures metodològiques i de tècniques d'investigació del grau: Mètodes Quantitatius de Recerca criminològica (1er semestre, 2on curs), Anàlisi de dades (2on semestre, 2on curs) i Metodologia qualitativa d'investigació criminològica (2on semestre, 3er curs). Serveix com a fonament per entendre la lògica de les proves empíriques que tota teoria o política criminològica ha de superar per ser científicament acceptable.
|
Resultats d'aprenentatge: Coneixements:
K2 Comprendre el fenomen criminal des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària K4 Descriure les tècniques de recerca qualitatives i quantitatives per a l'anàlisi i l'avaluació de la criminalitat
Capacitats:
S2 Analitzar el fenomen criminal des de la perspectiva empírica i interdisciplinària pròpia de la criminologia. S3 Aplicar les tècniques més avançades i avantguardistes de recerca qualitatives i quantitatives en l'anàlisi i l'avaluació de la criminalitat. S4 Realitzar informes i treballs de manera estructurada d'acord amb la metodologia pròpia de la disciplina. S5 Dissenyar i aplicar les intervencions adequades, tant a la víctima com a l'infractor, segons la tipologia concreta de criminalitat. S6 Dissenyar i aplicar polítiques de seguretat i prevenció de la delinqüència. S8 Liderar equips de treball amb motivació i iniciativa. S10 Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera. Competències:
C2 Adaptar-se a les noves realitats que sorgeixin en el pla acadèmic o professional amb autonomia per aprendre de manera continuada. C3 Aplicar les tecnologies digitals a l'àmbit acadèmic i professional. C4 Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans, la diversitat i la perspectiva de gènere, tant a la pràctica acadèmica com a la professional C5 Resoldre situacions conflictives o problemàtiques de manera argumentativa que sorgeixin en l'exercici de la professió, amb decisió i criteris clars/objectius - Objectius d'Aprenentatge: 1. Aprendre a plantejar correctament el disseny d'una recerca empírica. En relació amb la capacitat explicativa, la selecció de casos i variables, la combinació de tècniques i mètodes, i les limitacions i els recursos existents. 2. Aprendre a elaborar informes, estudis o treballs empírics fent servir dades de la realitat social i política extretes mitjançant tècniques quantitatives i/o qualitatives d'anàlisi. 3. Entendre el procés i etapes de la investigació empírica, i la lògica que segueixen (deducció, coherència, observabilitat). 4. Ser conscient de les decisions, problemes i desafiaments de la investigació empírica. 5. Adonar-se de la importància del desenvolupament teòric a l'hora de fer recerca empírica. 6. Conèixer les tècniques quantitatives i qualitatives més importants, els avantatges i inconvenients que tenen i la necessitat de complementar-les. 7. Entendre la utilitat i l'ús adequat de l'anàlisi estadística univariada, bivariada i multivariada, segons els tipus de variables i les relacions entre les variables. 8. Introduir-se a algunes de les tècniques estadístiques bàsiques de resum i relació entre variables. 9. Aprendre a fer presentacions gràfiques efectives de les dades.
|
- Continguts bàsics:
L'assignatura es composa de tres mòduls. El primer mòdul presenta de forma general el procés de la recerca científica. Es tracten les dues frases interconnectades de la investigació científica: l'elaboració dels marcs teòrics i el disseny de les comprovacions empíriques.
En el segon i tercer mòdul es tracten els mètodes i tècniques de recerca. Un cop hem determinat què volem investigar (formulació teòrica: preguntes, hipòtesis, variables), hem de definir com ho volem investigar: quin disseny empíric emprarem (operacionalització, mètodes, tècniques, selecció de dades i anàlisi). Dins del disseny empíric mereix una atenció a part la tria de mètodes i tècniques. Les tècniques quantitatives, tractades al segon mòdul, mostren com les tècniques de l'enquesta o l'experiment utilitzen el mètode estadístic. Les tècniques qualitatives, tractades al tercer mòdul, mostren com s'utilitza l'observació, l'entrevista en profunditat, els grups de discussió i l'anàlisi de contingut en l'anàlisi de casos.
A més a més, especialment durant les primeres sis setmanes del curs, hi ha una activitat no avaluable consistent en un debat a l'entorn del disseny de metodologies qualitatives.
|
|
|
|
El mostreig |
XML |
El mostreig |
DAISY |
El mostreig |
EPUB 2.0 |
El mostreig |
MOBIPOCKET |
El mostreig |
HTML5 |
El mostreig |
PDF |
Introducció a l'Excel |
XML |
Introducció a l'Excel |
DAISY |
Introducció a l'Excel |
EPUB 2.0 |
Introducció a l'Excel |
MOBIPOCKET |
Introducció a l'Excel |
HTML5 |
Introducció a l'Excel |
PDF |
|
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
- Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
- Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
- Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
- Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
- Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
- Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
- Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
- Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
- Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
- Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.
|
|