• Descripció

L'estudi del desenvolupament del llenguatge i la comunicació al llarg de la infància i l'adolescència se centra a conèixer les fites del desenvolupament del llenguatge (fonologia, morfosintaxi, lèxic-semàntic i pragmàtica) i la comunicació, així com les teories, processos i aspectes rellevants per a l'àrea de coneixement. A l'assignatura també s'estudia el desenvolupament de les modalitats orals i gestuals, les habilitats discursives i el desenvolupament del llenguatge a poblacions específiques, com ara, la població multilingüe i la població signant.

Al llarg de l'assignatura, els alumnes, estudiareu el desenvolupament del llenguatge amb l'objectiu de conèixer els components clau del desenvolupament, d'aprendre a detectar les fites rellevants del desenvolupament i de conèixer la interacció entre fites, components i altres àrees del desenvolupament infantil. Per fer-ho, a les activitats de l'assignatura us proposem aprendre a observar les àrees principals del desenvolupament del llenguatge (a través de la metodologia d'estudi de casos), però, també, a aplicar aquesta àrea de coneixement a l'acció professional del logopeda (a través de la metodologia de projectes).

Per tant, veureu que, estudiants i docents, avançarem amb l'estudi dels components del llenguatge amb activitats d'observació de casos amb preguntes clau per ajudar-vos a detectar els aspectes rellevants del desenvolupament del llenguatge i desenvolupar la capacitat d'observació del llenguatge. En paral·lel, podreu planificar un projecte que impliqui una acció de comunicació sobre l'adquisició del llenguatge amb la intenció de sensibilitzar a la "gent del carrer" sobre la importància del desenvolupament lingüístic en els infants. Aquesta acció pretén posar el coneixement sobre del desenvolupament del llenguatge a l'abast de la societat per tal de tenir un impacte potencial en la prevenció de les patologies del llenguatge. Sota aquest raonament pensem que una societat ben informada sobre el desenvolupament del llenguatge serà més sensible a reconèixer els casos en els quals el desenvolupament no és l'esperat. La intenció final de l'equip docent d'aquesta assignatura és que sigueu experts sobre un camp tan interessant com el desenvolupament del llenguatge infantil i que sigueu capaços de traslladar aquest coneixement al camp d'acció de la prevenció com a futurs logopedes.

Penseu que el logopeda ha de ser expert en desenvolupament de llenguatge? També quan no es treballa amb infants? El coneixement sobre el desenvolupament del llenguatge pot prevenir les patologies del llenguatge?  Esperem que aquestes preguntes les pugueu respondre amb tota qualitat de detalls al final d'aquesta assignatura.

Idioma de docència: Català.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura té com a finalitat proporcionar al futur professional de la logopèdia una visió detallada dels aspectes rellevants sobre el desenvolupament del llenguatge i donar-li les bases de pràctiques i teòriques per detectar i avaluar els processos d'adquisició de la comunicació i el llenguatge en poblacions amb desenvolupament típic.

• Camps professionals en què es projecta

L'assignatura Adquisició del llenguatge és fonamental per l'exercici laboral dels i les logopedes en el camp de les patologies del llenguatge. La seva projecció al camp professional està vinculada al coneixement bàsic i necessari sobre el desenvolupament infantil del llenguatge i les seves conceptualitzacions teòriques, així mateix com a la seva aplicació a les competències de prevenció, avaluació i tractament de les patologies del llenguatge al llarg del desenvolupament humà.

• Coneixements previs

Aquesta assignatura no requereix de coneixements previs.

• Informació prèvia a la matrícula

Aquesta assignatura s'ofereix com a proposta de matricula per estudiants que s'incorporen al grau (consultar document d'informació del programa i/o a tutoria).

• Objectius i competències

Competències 

CG1. Demostrar compromís amb la professió i els seus valors amb la millora de la pràctica, buscant excel·lència en l'atenció de les persones, les famílies i la comunitat.

CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general i que sol trobar-se a un nivell, que si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements que provenen de l'avantguarda del seu camp d'estudi

T1. Actuar amb esperit i reflexió crítica davant el coneixement, en totes les seves dimensions mostrant inquietud intel·lectual, cultural i científica i amb compromís cap al rigor i la qualitat en l'exigència professional.

T7. Esdevenir l'actor principal del propi procés formatiu en vista a una millora personal i professional ia l'adquisició d'una formació integral que permeti aprendre i conviure en un context respectuós amb la diversitat lingüística, amb realitats socials, culturals, de gènere i econòmiques diverses.

E1. Dissenyar accions de prevenció dels trastorns de la comunicació i el llenguatge.

E2 - Explorar, avaluar, diagnosticar i emetre pronòstic d'evolució dels trastorns de la comunicació i el llenguatge des d'una perspectiva multidisciplinària, fundada en la capacitat d'interpretació de la història clínica pel que s'aplicaran els principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica. 

E3. Utilitzar les tècniques i els instruments d'exploració propis de la professió i registrar, sintetitzar i interpretar les dades aportades integrant-les en el conjunt de la informació.

E4. Dominar la terminologia que permeti interactuar eficaçment amb altres professionals.

E9. Comprendre els fonaments científics que sustenten la logopèdia i la seva evolució, valorant de forma crítica la terminologia, els assajos clínics i la metodologia pròpies de la recerca relacionada amb la logopèdia.

E14. Conèixer i ser capaç d'integrar els fonaments biològics (anatomia i fisiologia), psicològics (processos i desenvolupament evolutiu), lingüístics i pedagògics de la intervenció logopèdica en la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.

Objectius

Aplicar el coneixement relacionat amb el procés de l'adquisició del llenguatge en accions preventives que afavoreixen a la millora de la comunitat mostrant respecte davant els valors i la cultura de les persones.  (CG1).  

Produir textos escrits clars, cohesionats i estructurats, emprant un lèxic i ortografia correctes (CB1).  

Raonar críticament sobre la importància de la prevenció en les patologies del llenguatge i la comunicació (T1).

Raonar críticament sobre  la consciència del desenvolupament del llenguatge i identificar les necessitats d'una població determinada (T7).

Avaluar l'execució d'una acció preventiva  des del coneixement del llenguatge que contribueixi  favorablement a la millora de la comunitat (E1).

Dissenyar una acció preventiva des del coneixement del llenguatge que contribueixi  favorablement a la millora de la comunitat (E1).

Inferir les habilitats de desevolupament lingüístic d'un infant a través d'una mostra de llenguatge escrita i/o audiovisual (E2).

Aplicarels coneixements del material sobre tècniques i instruments d'exploració per fer-ne l'enregistrament, anàlisis i  interpretació de les dades obtingudes en l'acció de consciència i sensibilització del desenvolupament del llenguatge. (E3).

Conèixer la terminologia adequada a la disciplina i aplicar-la correctament (E4).

Comprendre els principals models teòrics l'adquisició del llenguatge (E9).

Resultats d'aprenentatge

Identifica i integra els fonaments psicològics, psicolingüístics i neuropsicològics de la logopèdia.

Dedueix les implicacions del procés de desenvolupament evolutiu sobre el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.

Descriu els processos i els canvis que caracteritzen cadascuna de les etapes del cicle vital amb la finalitat de poder dur a terme l'atenció logopèdica de manera apropiada.

Avalua de forma global els processos d'aprenentatge duts a terme d'acord amb les planificacions i els objectius plantejats i estableix mesures de millora individual

Mostra una actitud de motivació i compromís per a la millora personal i professional.

Mostra habilitats per a l'anàlisi de situacions des d'una perspectiva global i integral posant en relació elements socials, culturals, econòmics i de gènere segons correspongui.

• Continguts

Perspectives teòriques sobre l' adquisició del llenguatge

• Trets generals sobre l'adquisició del llenguatge
• Teoria de l'aprenentatge (conductisme)
• Teoria lingüística (innatisme)
• Teoria cognitiva (constructivisme)
• Teoria de la interacció social (sociointaccionisme)
• Connexionisme

Mètodes d'investigació en adquisició del llenguatge

• Mètodes per a mesurar les habilitats de percepció i comprensió del llenguatge
  • Mètode de preferència de mirada
  • Procediment d'habituació
  • Tasques de discriminació AX i ABX
  • Tasca d'assenyalament
  • Tasca d'actuació
  • Tècniques de processament en temps real: seguiment de la mirada, EEG i fMRI
• Mètodes per a mesurar les habilitats de producció del llenguatge
  • Bases de les dades de producció espontània
  • L'obtenció controlada de produccions
  • Tasca d'imitació
  • Tasca de facilitació

Bases comunicatives i lingüístiques

• Bases socials, perceptives i cognitives del desenvolupament del llenguatge i la comunicació
  • Bases perceptives i motrius generals
  • Bases perceptives especificament relacionades amb la parla
  • Bases socials del llenguatge i la comunicació
• Les primeres conductes comunicatives: l'emergència de la comunicació intencional
  • Les funcions comunicatives primerenques
  • L'ús de la prosòdia per a transmetre intencions comunicatives
  • El gest d' assenyalament
• La interacció infant-adult: les protoconverses; la parla adreçada als infants, i la contingència

Desenvolupament fonològic

• Desenvolupament de la producció fonològica abans de les primeres paraules
• Desenvolupament de la producció fonològica a partir de les primeres paraules
  • L'adquisició del repertori fonètic
  • L'adquisició del repertori sil·làbic
  • Els processos de simplifiació fonològica
  • L'adquisició del repertori suprasegmental (entonació, ritme i accent)

Desenvolupament lèxic i semàntic

• Comprensió i producció dels primers mots
• Insight designatiu i explosió lèxica
• Característiques del significat dels primers mots
• Diferències individuals en el lèxic i el llenguatge inicial
• Adquisicions semàntiques "posteriors"

Desenvolupament de la morfologia i la sintaxi

• Fases en el desenvolupament morfosintàctic
  • La qüestió de la productivitat de les emissions infantils
  • Les etapes en el desenvolupament de la morfosintaxi
  • Longitud mitjana de l' enunciat (LME o MLU)
• Les primeres combinacions de mots: la parla telegràfica
  • Característiques de la parla telegràfica
  • Significat relacional: primeres relacions semàntiques
  • Models d'anàlisi sintàctica
• Cap a l'estructura sintàctica: expansions a partir de les primeres combinacions
• La seqüència d'adquisició dels morfemes
• Les modalitats oracionals: el desenvolupament de la negació i la interrogació
• Combinacions d'oracions: les oracions compostes
• Explicacions del desenvolupament de la morfologia i la sintaxi: "claus" per a l'aprenentatge
• Adquisicions sintàctiques "posteriors"

Desenvolupament de la pragmàtica

• Concepte i teories pragmàtiques
• Factors implicats en el desenvolupament de les habilitats pragmàtiques
  • El paper dels aspectes estructurals del llenguatge i l'exposició a converses.
  • Els factors cognitius: cohorència central, funcions executives i teoria de la ment
• Desenvolupament dels components de la pragmàtica
  • Desenvolupament de les habilitats conversacionals
  • Desenvolupament de les actes comunicatius
  • Desenvolupament de les habilitats de referència, implicatures lingüístiques, pressuposicions i desambiguació lèxica
  • Llenguatge no-literal
  • Desenvolupament de les habilitats metapragmàtiques

Desenvolupament del discurs

• Els desenvolupaments posteriors: més enllà de les habilitats lingüístiques bàsiques
• El desenvolupament del discurs
• Els discurs narratiu
  • El desenvolupament dels mecanismes cohesius
  • Els desenvolupament de l'estructura de la narració
• Gèneres i modalitats de producció del discurs
  • Gèneres del discurs
  • Modalitats de producció del discurs

Desenvolupament multimodal del gest i de la parla

• Gestos i parla formen part d'un mateix sistema
• Primeres fites de la percepció i producció multimodal
• El desenvolupament dels gestos manuals
  • El gest d'assenyalar
  • Els gestos icònics
  • Els gestos rítmic o beat gestures
• Els gestos en relació al desenvolupament del llenguatge

Desenvolupament multilingüe

• Contextos multilingües
• Factors que incideixien en el desenvolupament multilingüe 
• L'adquisició del llenguatge en infants multilingües
  • Desenvolupament fonològic
  • Desenvolupament lèxic
  • Desenvolupament morfosintàctic

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

     Pepper J, Weitzman E. Hablando nos entendemos los dos. Toronto: The Hanen Centre; 2007.
     Rondal J.A. El desarrollo del lenguaje .  Barcelona: ISEP Universidad; 1999.
     Complementària
     Abelló C, Ehlers C, Quintana L. Escenarios bilingües: el contacto de lenguas en el individuo y la Sociedad.
     Bern: Peter Lang Publishing Group; 2010.
     Aguado G. El desarrollo del lenguaje de 0 a 3 años. Madrid: Ciencias de la Educación Preescolar y Especial; 1995.
     Bassols M.M. Les claus de la pragmàtica .  Vic: Eumo; 2001.
     Gracia M. Comunicación y lenguaje en primeras edades: intervención con familias .  Lleida: Editorial Milenio; 2003.
     Rondal J.A. La interacción adulto niño y la construcción del lenguaje .  México: Trillas; 1990.
     Serra M. La adquisición del lenguaje. Barcelona: Ariel; 2000.
     Siguan M. Metodologia per a l'estudi del llenguatge infantil .  Barcelona: Eumo; 1986.
     Tuson A. Anàlisi de la conversa. Barcelona: Editorial Empúries; 1995

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació