|
||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||
L'assignatura pretén que l'estudiant tingui els coneixements necessaris per observar, analitzar i descriure les característiques lingüístiques de la parla i del llenguatge patològics en les seves diferents dimensions: forma, contingut i ús. A l'assignatura, l'estudiant tindrà l'oportunitat de relacionar els conceptes adquirits en altres assignatures, com ara la Lingüística General i l'Adquisició del Llenguatge, a més de conèixer i desenvolupar la terminologia i els procediments propis de l'anàlisi lingüística que li seran útils al llarg dels seus estudis de grau. |
||||||
L'assignatura de Lingüística aplicada a la logopèdia pertany al conjunt d'assignatures obligatòries del Mòdul 2. Alteracions i trastorns. Concretament, a la matèria de Lingüística aplicada. |
||||||
En aquesta assignatura, s'aprofundirà en coneixements i se n'adquiriran de nous que contribuiran per a les tasques de prevenció, avaluació, diagnòstic, pronòstic i intervenció en les alteracions del llenguatge verbal oral i escrit (des de la perspectiva de l'emissor i del receptor) i en la comunicació en general. |
||||||
Per cursar l'assignatura es recomana haver cursat i superat l'assignatura de Lingüística General. |
||||||
Aquesta assignatura té un examen obligatori com a prova d'avaluació final. |
||||||
Competències generals B2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi. CG1 - Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi. CG2 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi. Competències transversals CT1 - Actuar amb esperit i reflexió crítics davant el coneixement en totes les seves dimensions, mostrant inquietud intel·lectual, cultural i científica i compromís cap al rigor i la qualitat en l'exigència professional. CT6 - Fer servir diferents formes de comunicació, tant orals com escrites o audiovisuals, en la llengua pròpia i en llengües estrangeres, amb un alt grau de correcció en l'ús, la forma i el contingut. Competències específiques CE2 - Explorar, avaluar, diagnosticar i emetre pronòstic d'evolució dels trastorns de la comunicació i el llenguatge des d'una perspectiva multidisciplinària, fundada en la capacitat d'interpretació de la història clínica per al que s'aplicaran els principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica. CE3 - Usar les tècniques i instruments d'exploració propis de la professió i registrar, sintetitzar i interpretar les dades aportades integrant-les al conjunt de la informació. CE4 - Dominar la terminologia que permeti interactuar eficaçment amb altres professionals. CE9 - Comprendre els fonaments científics que sustenten la logopèdia i la seva evolució, valorant de manera crítica la terminologia, assajos clínics i metodologia pròpies de la recerca relacionada amb la logopèdia. CE14 - Conèixer i ser capaç d'integrar els fonaments biològics (anatomia i fisiologia), psicològics (processos i desenvolupament evolutiu), lingüístics i pedagògics de la intervenció logopèdica en la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals. CE15 - Conèixer els trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals. CE21 - Ser capaç de realitzar una gestió clínica centrada en el pacient, en l'economia de la salut i l'ús eficient dels recursos sanitaris, així com la gestió eficaç de la documentació clínica amb especial atenció a la confidencialitat. Resultats d'Aprenentatge
|
||||||
Tema 1. La lingüística aplicada a la logopèdia. Fonètica i fonologia clíniques:
Tema 2. Fonologia (la síl·laba), morfologia i sintaxi clíniques:
Tema 3. Semàntica, pragmàtica i grafèmica clíniques. Semiòtica aplicada:
|
||||||
|
||||||
Acosta, V., Moreno, A. M., & Axpe, A. (2014). El estudio de la agramaticalidad en el discurso narrativo del trastorno específico del lenguaje. Onomázein, 29, 119-129. Estopà Bagot, R., Carrera-Sabaté, J., & Creus Bellet, I. (2010). Lingüística general i aplicada per a la pràctica logopèdica. Barcelona: Horsori. Fernández Planas, A. (2015). ¿Qué tiene que ver la fonética con la práctica clínica y logopédica? Revista Normas, 5, 51-65. Gallego Ortega, J. L. & Rodríguez Fuentes, A. (2005). Atención logopédica al alumnado con dificultades en el lenguaje oral. Ediciones Aljibe. Garayzábal, E. (2009). La lingüística clínica: teoría y práctica. Investigaciones lingüísticas en el siglo XXI. EUA monográfico, pp. 131-168. Garayzábal, E., & Otero, M. P. (2005). Psicolingüística, neurolingüística, logopedia y lingüística clínica: juntos sí, pero no revueltos. A Filología y Lingüística (vol. XXXI, n. 1), pp. 163-185. López-Villaseñor, L., & Calvo Expósito, J. A. (2013). "Rehabilitación morfológica del lenguaje: necesidad clínica avalada por evidencia experimental". Revista Latinoamericana de Psicología, 45(1), 111-120. Monfort, M. (2004). Intervención en niños con trastornos pragmáticos del lenguaje y la comunicación. Revista de Neurología, 38(1), 85-87. |
||||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
|
||||||
|