Lingüística aplicada a la logopèdia Codi:  20.818    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura pretén que l'estudiant tingui els coneixements necessaris per observar, analitzar i descriure les característiques lingüístiques de la parla i del llenguatge patològics en les seves diferents dimensions: forma, contingut i ús. A l'assignatura, l'estudiant tindrà l'oportunitat de relacionar els conceptes adquirits en altres assignatures, com ara la Lingüística General i l'Adquisició del Llenguatge, a més de conèixer i desenvolupar la terminologia i els procediments propis de l'anàlisi lingüística que li seran útils al llarg dels seus estudis de grau.

Amunt

L'assignatura de Lingüística aplicada a la logopèdia pertany al conjunt d'assignatures obligatòries del Mòdul 2. Alteracions i trastorns. Concretament, a la matèria de Lingüística aplicada.

Amunt

En aquesta assignatura, s'aprofundirà en coneixements i se n'adquiriran de nous que contribuiran per a les tasques de prevenció, avaluació, diagnòstic, pronòstic i intervenció en les alteracions del llenguatge verbal oral i escrit (des de la perspectiva de l'emissor i del receptor) i en la comunicació en general.

Amunt

Per cursar l'assignatura es recomana haver cursat i superat l'assignatura de Lingüística General.

Amunt

Aquesta assignatura té un examen obligatori com a prova d'avaluació final.

Amunt

Competències generals

B2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

CG1 - Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

CG2 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

Competències transversals

CT1 - Actuar amb esperit i reflexió crítics davant el coneixement en totes les seves dimensions, mostrant inquietud intel·lectual, cultural i científica i compromís cap al rigor i la qualitat en l'exigència professional.

CT6 - Fer servir diferents formes de comunicació, tant orals com escrites o audiovisuals, en la llengua pròpia i en llengües estrangeres, amb un alt grau de correcció en l'ús, la forma i el contingut.

Competències específiques

CE2 - Explorar, avaluar, diagnosticar i emetre pronòstic d'evolució dels trastorns de la comunicació i el llenguatge des d'una perspectiva multidisciplinària, fundada en la capacitat d'interpretació de la història clínica per al que s'aplicaran els principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica.

CE3 - Usar les tècniques i instruments d'exploració propis de la professió i registrar, sintetitzar i interpretar les dades aportades integrant-les al conjunt de la informació.

CE4 - Dominar la terminologia que permeti interactuar eficaçment amb altres professionals.

CE9 - Comprendre els fonaments científics que sustenten la logopèdia i la seva evolució, valorant de manera crítica la terminologia, assajos clínics i metodologia pròpies de la recerca relacionada amb la logopèdia.

CE14 - Conèixer i ser capaç d'integrar els fonaments biològics (anatomia i fisiologia), psicològics (processos i desenvolupament evolutiu), lingüístics i pedagògics de la intervenció logopèdica en la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.

CE15 - Conèixer els trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.

CE21 - Ser capaç de realitzar una gestió clínica centrada en el pacient, en l'economia de la salut i l'ús eficient dels recursos sanitaris, així com la gestió eficaç de la documentació clínica amb especial atenció a la confidencialitat.

Resultats d'Aprenentatge

  • Analitza el llenguatge patològic des dels aspectes formals (fonètics, fonològics, morfològics i sintàctics), de contingut (semàntics) i d'ús (pragmàtics).
  • Domina els instruments i tècniques pròpies de la lingüística per avaluar els trastorns del llenguatge, la veu i la parla.
  • Avalua de forma global els processos d'aprenentatge portats a terme d'acord amb les planificacions i objectius plantejats i estableix mesures de millora individual.
  • Comprèn missatges orals i escrits de diferent tipologia de forma completa expressats en les llengües pròpies i en anglès.
  • Adquireix coneixements avançats i comprèn els aspectes teòrics i pràctics de la lingüística aplicada a l'àmbit de la logopèdia.
  • Aplica els seus coneixements, la comprensió i les seves capacitats de resolució de problemes en àmbits laborals complexes o professionals i especialitzats que requereixen l'ús d'idees creatives i innovadores.

Amunt

Tema 1. La lingüística aplicada a la logopèdia. Fonètica i fonologia clíniques:

  • La Lingüistica Clínica
  • Recollida de dades i eines de reproducció escrita del discurs patològic
  • Convencions de transcripció del llenguatge patològic
  • Descripció i anàlisi de les alteracions fonètico-fonològiques

Tema 2. Fonologia (la síl·laba), morfologia i sintaxi clíniques:

  • Descripció i anàlisi dels trastorns al nivell de la composició sil·làbica
  • Descripció i anàlisi de les alteracions de naturalesa morfosintàctica

Tema 3. Semàntica, pragmàtica i grafèmica clíniques. Semiòtica aplicada:

  • Descripció i anàlisi de les pertorbacions de caire semàntic i pragmàtic
  • Anàlisi i interpretació dels dèficits en l'àmbit de la grafèmica
  • Breu anàlisi de la semiòtica aplicada a logopèdia

Amunt

Acosta, V., Moreno, A. M., & Axpe, A. (2014). El estudio de la agramaticalidad en el discurso narrativo del trastorno específico del lenguaje. Onomázein, 29, 119-129.

Estopà Bagot, R., Carrera-Sabaté, J., & Creus Bellet, I. (2010). Lingüística general i aplicada per a la pràctica logopèdica. Barcelona: Horsori.

Fernández Planas, A. (2015). ¿Qué tiene que ver la fonética con la práctica clínica y logopédica? Revista Normas, 5, 51-65.

Gallego Ortega, J. L. & Rodríguez Fuentes, A. (2005). Atención logopédica al alumnado con dificultades en el lenguaje oral. Ediciones Aljibe.

Garayzábal, E. (2009). La lingüística clínica: teoría y práctica. Investigaciones lingüísticas en el siglo XXI. EUA monográfico, pp. 131-168.

Garayzábal, E., & Otero, M. P. (2005). Psicolingüística, neurolingüística, logopedia y lingüística clínica: juntos sí, pero no revueltos. A Filología y Lingüística (vol. XXXI, n. 1), pp. 163-185.

López-Villaseñor, L., & Calvo Expósito, J. A. (2013). "Rehabilitación morfológica del lenguaje: necesidad clínica avalada por evidencia experimental". Revista Latinoamericana de Psicología, 45(1), 111-120.

Monfort, M. (2004). Intervención en niños con trastornos pragmáticos del lenguaje y la comunicación. Revista de Neurología, 38(1), 85-87.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer una prova de síntesi (PS).

La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:

  • Si superes l'AC i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final es ponderarà d'acord amb els valors establerts en el pla docent.
  • Si superes l'AC però no obtens la nota mínima necessària a la prova de síntesi, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a la PS.
  • Si superes l'AC i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà suspès (2).
  • Si no superes l'AC, la nota final serà la nota de l'AC.
  • Si no et presentes a l'AC, la nota final serà un No presentat.

 

Amunt