| Intervenció logopèdica per dany neurològic | Codi: 20.820 : 6 |
Aquesta assignatura té com a objectiu proporcionar coneixements teòrics i pràctics bàsics per tal de fer una exploració i una intervenció a persones amb alteracions de la parla i de la deglució per dany neurològic sobrevingut.
Concretament pretén desenvolupar les habilitats per obtenir la informació necessària pel que fa al cas, desenvolupar la capacitat de planificar i dur a terme l'exploració fent servir test o tasques específiques per tal d'arribar a un diagnòstic, per posteriorment desplegar la capacitat de planificar i conduir una intervenció individualitzada.
Idioma de docència: català
L'assignatura d'Intervenció logopèdica per dany neurològic pertany al conjunt d'assignatures obligatòries del Mòdul 4. La intervenció logopèdica. Concretament, a la matèria d'Intervenció en les alteracions específiques.
Es recomana haver cursat l'assignatura d'Anatomia dels òrgans de la parla i l'audició.
Aquesta assignatura contempla sessions presencials que es porten a terme a la Clínica Universitària i a les instal·lacions de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa. En cas de no poder assistir-hi, es proposen activitats d'aprenentatge alternatives.
Model d'avaluació
Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS). La nota final de l'assignatura serà el resultat de la ponderació percentual de la nota obtinguda de l'AC (60%) i la PS (40%).
Competències
Competències bàsiques i generals
CG3 - Interactuar amb altres persones amb empatia, demostrant habilitats en les relacions interpersonals.
CB2 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
Competències transversals
CT2 - Projectar els valors de l'emprenedoria i de la innovació en l'exercici de la trajectòria personal acadèmica i professional a través del contacte amb diferents realitats de la pràctica i amb motivació cap al desenvolupament professional.
Competències específiques
CE5 - Dissenyar i dur a terme els tractaments logopèdics, tant individuals com col·lectius, establint objectius i etapes, amb els mètodes, tècniques i recursos més eficaços i adequats, i atenent a les diferents etapes evolutives de l'ésser humà.
CE6 - Seleccionar, implementar i facilitar l'aprenentatge de sistemes de comunicació augmentatius així com el disseny i ús de pròtesis i ajudes tècniques necessàries adaptats a les condicions físiques, psicològiques i socials dels seus pacients.
CE7 - Assessorar a famílies i a l'entorn social dels usuaris, afavorint la seva participació i col·laboració en el tractament logopèdic.
CE10 - Conèixer els límits de la professió i les seves competències sabent identificar quan és necessari un tractament interdisciplinari o la derivació a un altre professional.
CE11 - Explicar i argumentar el tractament seleccionat.
CE12 - Conèixer, dissenyar i aplicar programes preventius relacionats amb la logopèdia, i fomentar les habilitats comunicatives en la població.
CE16 - Conèixer i valorar de forma crítica les tècniques i els instruments d'avaluació i diagnòstic en logopèdia, així com els procediments de la intervenció logopèdica.
CE19 - Presentar una adequada producció de la parla, estructuració del llenguatge i qualitat de la veu.
CE22 - Incorporar els principis ètics i legals de la professió a la pràctica, integrant els aspectes socials i comunitaris en la presa de decisions.
CE23 - Ser capaç d'exercir la professió, respectant l'autonomia del pacient, els seus determinants genètics, demogràfics, culturals i econòmics, aplicant els principis de justícia social i comprenent les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació.
Resultats d'aprenentatge
- Dissenya projectes d'intervenció logopèdica, seleccionant el model, els objectius, les tècniques i recursos adequats per a la intervenció logopèdica atenent als condicionants de cada un dels àmbits d'intervenció: educatiu, social i sanitari.
- Especifica de forma àmplia un conjunt de consells pràctics per incitar la participació de la família en el tractament logopèdic.
- Mostra habilitats per tractar pacients amb trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals i identifica les situacions que requereixen la derivació a altres professionals.
- Argumenta sobre la importància i la influència de l'entorn social en la millora del tractament logopèdicde diferents casos pràctics.
- Identifica i usa de forma correcta cadascun dels elements que determinen la qualitat i l'eficiència en l'emissió vocal: el timbre, l'entonació, la intensitat, l'expressivitat, l'articulació i la projecció com a model en la intervenció logopèdica.
- Analitza les capacitats personals i professionals pròpies en relació a diferents àmbits de la pràctica professional.
- Avalua pràctiques professionals en contextos emergents i globals i proposa línies d'intervenció ajustades a les diferents realitats.
- Recopila i interpreta dades i informacions sobre les que fonamentar les seves conclusions incloent-hi, quan calgui i pertinent, la reflexions sobre assumptes d'índole social, científica o ètica en l'àmbit de la logopèdia.
Bloc 1. Exploració de la deglució en la persona adulta amb dany neurològic
1.1 Concepte de disfàgia. Tipus de disfàgia.
1.2 Alteracions de la deglució. Semiologia de la disfàgia.
1.3 Mètodes de detecció de la disfàgia.
1.4 Mètodes exploratoris de la deglució. Tests d'exploració clínica.
Bloc 2. Intervenció en la deglució de la persona adulta amb dany neurològic
2.1 Diagnòstic i pronòstic en la disfàgia.
2.2 Delimitació dels objectius de treball en la disfàgia.
2.3 Metodologia d'intervenció en les alteracions de la deglució.
2.4 Planificació de la intervenció logopèdica en els trastorns de la deglució.
Bloc 3. Exploració de la parla en la persona adulta amb dany neurològic
3.1 Alteracions de la parla: disàrtria, anàrtria, apràxia. Diagnòstic diferencial.
3.2 Semiologia de les alteracions de la parla.
3.3. Mètodes exploratoris de la parla. Tasques per avaluar. Tests de disàrtria.
Bloc 4. Intervenció en la parla de la persona adulta amb dany neurològic
4.1 Diagnòstic i pronòstic en la disàrtria.
4.2 Delimitació dels objectius de treball en la disàrtria.
4.3 Metodologia d'intervenció en les alteracions de la parla.
4.4 Planificació de la intervenció logopèdica en els trastorns de la parla adquirits.
Alila Medical Media en Español (2016, febrer 16). Reflejo de la deglución, animación [Vídeo]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=N17xvi4_nTY
Cámpora, H. Falduti, A. (2019). Deglución de la A a la Z (2a ed.). Buenos Aires: Ediciones Journal.
Clavé, P., Cabré, M., Almirall, J., Gutiérrez, R., García, P., Velasco, C., ¿ Camblor, Á. Complicaciones de la disfagia orofaríngea. Dins P. Clavé i P. García (Eds.). Guía de diagnóstico y de tratamiento nutricional y rehabilitador de la disfagia orofaríngea (pp. 31-49). Barcelona: Glosa.Col·legi de Logopedes de Catalunya (2020). Pautes per a logopedes per al maneig de la persona amb SARS-CoV-2/COVID-19 . Recuperat de https://www.clc.cat/pdf/module_28/10015471/Logopedia-i-COVID-19____wqDsyXxbQf2uJhSFyHJP_ca.pdf
Colegio de Logopedas de Murcia (2020). Guía teleasistencia: logopedia: COVID19. Recuperat de https://logopedasmurcia.es/wp-content/uploads/2020/05/Guia_Teleasistencia_COVID19_CGCL.pdf
Domingo, A. (2019). Abordaje de la disfagia mediante la electroestimulación. Dins J. Paniagua, F. Susanibar, P. Giménez, P. Murciego, i R. García (Coords.). Disfagia: de la evidencia científica a la práctica clínica (pp. 680-691). Madrid: GiuntiEOS.
Duaso, N., Bistuer, A., Calaf, N., i Porteiro, M. (2018). Atenció a la disfàgia orofaríngia en els diversos àmbits del sistema de salut: Document de consens. Recuperat de https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/handle/11351/5694/atencio_a_la_disfagia_orofaringia_en_els_diversos_ambits_del_sistema_de_salut_2018.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Equipo de INEAVA (2011). Método de exploración clínica volumen viscosidad (MECV-V). Recuperat de https://www.ineava.es/blog/dano-neurologico/metodo-de-exploracion-clinica-volumen-viscosidad-mecv-vEstrada, J. (Dir.) (2015, febrer 1). How to conduct an oral peripheral (orofacial) examination [Vídeo]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=wHNj2DinbGc
Hermanas Hospitalarias Aita Menni. Guía para el manejo de la disartria: pautas para personas con problemas en el habla. Recuperat de https://xn--daocerebral-2db.es/wp-content/uploads/2014/01/gu%C3%8Da-para-el-manejo-de-la-disartria.pdf
Hermanas Hospitalarias, Aita Menni (2013, abril 30). Disartria, estrategias de intervención logopédica [Vídeo]. Recuerat de https://www.youtube.com/watch?v=r8kdAl-ra3w
Hospitales Nisa (2014, juliol 4). Elaboración de espesantes y consistencias [Vídeo]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=XYVy4TNmCw8
La deglución normal y patológica (2004). Dins D. Bleeckx. Disfagia: evaluación y reeducación de los trastornos de la deglución (pp. 1-18). Madrid: McGraw-Hill/Interamericana.La exploración clínica (2004). Dins D. Bleeckx. Disfagia: evaluación y reeducación de los trastornos de la deglución (pp. 31-40). Madrid: McGraw-Hill/Interamericana.
La reeducación propiamente dicha (2004). Dins D. Bleeckx. Disfagia. Evaluación y reeducación de los trastornos de la deglución (pp. 81-100). Madrid: McGraw-Hill/ Interamericana.
Los trastornos de la deglución (2004). Dins D. Bleeckx. Disfagia: evaluación y reeducación de los trastornos de la deglución (pp. 19-27). Madrid: McGraw-Hill/Interamericana.
Melle, N.(2007). Intervención logopédica en la disartria. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 27(4), 1878-197. https://dx.doi.org/10.1016/S0214-4603(07)70087-6
Morales, M., i Rubio, F. (2018, abril 10). Protocolo de evaluación de deglución González - Toledo 2000 [Vídeo]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=On91heS42uo
Ortiz, K. Z. (2014). Evaluación de la apraxia del habla y disartria. Dins F. Susanibar, I. Marchesan, D. Parra, i A. Dioses (Eds.). Tratado de evaluación de motricidad orofacial (pp. 299-318). Madrid : EOS.
Pereira, A. M. (2017). El uso de los vendajes elásticos (método therapy taping) en las terapias miofuncionales orofaciales. Dins N. Zambrana, i M. Puyuelo (Coords). Terapia miofuncional orofacial : actualización y nuevos campos de actuación (pp. 128-140). Madrid: EOS.
Stanford, School of Medicine (2013, juliol 31). Bedside swallow screen [Vídeo]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=x_sssJErd6U
Tratamiento I: guía para el terapeuta (2007). Dins N. Melle. Guía de intervención logopédica en la disartria (pp. 103-190). Madrid: Síntesis.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer una prova de síntesi (PS). La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:
|