• Descripció

A l'assignatura d'Introducció a la història, plantejarem els aspectes bàsics de la història, la ciència humana que vol conèixer, entendre i explicar els grans problemes que afecten als homes i les dones que viuen en societat, perquè el veritable subjecte de la història són els éssers humans i les seves relacions socials al llarg del temps. També introduirem la reflexió sobre el paper de l'historiador@ i coneixerem les bases de les metodologies i les fonts històriques. L'assignatura tindrà, com no podia ser d'una altra manera, una part teòrica (conèixer) i una part pràctica (saber fer); pretenem que els estudiants s'endinsin dins la història com a ciència humana, però que alhora sàpiguen aplicar els coneixements adquirits a casos pràctics.

Veurem la història com un tot, més enllà de les especialitzacions temàtiques, cronològiques o metodològiques. Perquè a la història l'interessa tot allò que tingui a veure amb els homes i dones que viuen en un temps i en un espai: les relacions socials, les relacions amb el medi físic, el seu nombre, les activitats econòmiques, l'organització social, les estructures polítiques, les cultures, el pensament i l'art, la ciència o les civilitzacions. Una història capaç d'escoltar totes les veus de la història, responent així a les "Preguntes d'un obrer" que llegeix Bertolt Brecht:

Tebes, la de de les Set Portes, ¿qui la va construir?

Als llibres figuren els noms dels reis. ¿Arrossegaren els reis els grans blocs de pedra?

I Babilònia, tants cops destruïda, ¿qui la va tornar a construir altres tantes? ¿A quines cases de la daurada Lima vivien el obrers que la construïren?

La nit en que fou acabada la Muralla Xina, ¿a on foren els paletes?

Roma la Gran és plena d'arcs de triomf. ¿Qui els va aixecar? ¿Damunt de qui varen triomfar els Cèsars?

Bizanci, tan cantada, ¿tenia només palaus per als seus habitants?

A la fabulosa Atlàntida, i tot, la nit en que la mar se l'empassava els habitants clamaven auxili als seus esclaus

El jove Alexandre va conquerir l'Índia. ¿Ell tot sol?

Cèsar va vèncer els gals. ¿No duia amb ell ni tan sols un cuiner?

Felip II va plorar en enfonsar-se la seva flota, ¿ningú més va plorar?

Frederic II va guanyar la Guerra dels Set Anys, ¿i qui la va guanyar més?

Una victòria a cada pàgina, ¿qui cuinava els festins de la victòria?

Un gran home cada deu anys ¿qui pagava les seves despeses? 

Tal i com ens ha recordat l'historiador Josep Fontana, "el futur només es pot construir sobre la base de les experiències humanes, és a dir, del passat i aquí el paper de l'historiador és absolutament indispensable". Per això, amb aquesta assignatura volem posar les bases del "pensar històricament", és a dir, de l'anàlisi temporal i espacial dels fets del present i del passat de la humanitat. Això vol dir anar més enllà de la simple narració d'uns fets, d'unes causes i uns efectes particulars, i analitzar els esdeveniments com a fenòmens humans complexos, polièdrics i, per tant, resultat de forces molt diverses. La història ens ha d'ajudar a fer-ne una interpretació i explicació global, perquè el seu sentit no és entretenir, sinó posar al descobert l'evolució humana que ens ha portat fins al present. Així, la història esdevé una eina per entendre el món del passat, però també, i sobretot, del present i si l'entenem podem intervenir per a canviar-lo en allò que no ens agrada.

Per tot plegat, aquesta assignatura pot ser d'interès, a més de per les persones a les que els agrada particularment la història, per conèixer-la, divulgar-la o estudiar-la, per aquelles altres interessades en qualsevol de les altres ciències humanes i socials.

• Coneixements previs

Per cursar amb garanties aquesta assignatura l'estudiant ha de tenir la capacitat bàsica d'elaborar treballs acadèmics que s'ajustin als criteris de redacció i format propis d'un grau universitari de caràcter humanístic. Qui no provingui d'estudis previs universitaris de l'àmbit de les Humanitats o les Ciències Socials hauria de cursar prèviament l'assignatura Escriptura acadèmica. És també molt recomanable que hagi realitzat l'assignatura Tecnologies aplicades a les ciències humanes i socials. 

• Informació prèvia a la matrícula

És molt important que qui no provingui d'estudis humanístics o de Ciències Socials segueixi les indicacions de l'apartat "Coneixements previs".  

• Objectius i competències

OBJECTIUS

• Apropar els/les alumnes a aspectes transversals i conceptuals històrics, fugint d'una història merament cronològica.
• Entendre l'escenari de l'activitat humana, és a dir les bases físiques de la vida, l'evolució de l'espècie i la població, així com les diferents formes de subsistència.
• Conèixer l'evolució de l'agricultura i la seva imbricació amb la complexitat social, política i religiosa de les diferents civilitzacions.
• Posar les bases conceptuals i analítiques per a una millor comprensió de la complexitat del món actual.

COMPETÈNCIES

Competències bàsiques i generals:

• Que els/les estudiants demostrin posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
• Construir un coneixement racional i crític dels processos històrics, artístics i geogràfics que permeti comprendre el present i fer-lo comprensible als altres.
• Conèixer la historiografia, el pensament i les tendències més recents de la història, la història de l'art i la geografia.
• Adquirir un domini dels mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi i d'interpretació de les fonts i documents històrics, artístics i geogràfics.

Competències específiques:

• Comprendre, identificar i analitzar les variables històriques que generen l'inici o la fi dels grans processos històrics.
• Analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica.

• Continguts

• L'escenari de la història: espai, clima i ecologia.
• La població: creixement i expansió.
• Maneres de subsistència: caça i recol·lecció, producció agrícola i industrial i comerç.
• Societats humanes: comunitats, estats i imperis.
• El món de les idees: creences, cultura i ciència.
• El temps a la història: canvi i continuïtat.
• L'ofici d'historiador/a.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Aquesta assignatura compta amb deu mòduls extrets de la Introducció a l'estudi de la història, versionats i actualitzats per aquesta assignatura pel professor Josep Fontana. En concret, aquests deu capítols més una introducció porten el següents títols:

0. Introducció a l'estudi de la història

1. L'escenari de la història

2. El nombre dels homes: vida, subsistència i mort dels éssers humans

3. Les formes de subsistència: I. L'agricultura

4. Les formes de subsistència: II. Tràfics i mercats

5. Les formes de subsistència: III. Indústria i desenvolupament

6. Les formes d'organització col·lectiva: I. La societat

7. Les formes d'organització col·lectiva: II. Estat i nació

8. Els fonaments de la política: violència i poder

9. Cultura, civilització i ciència

10. Unes paraules finals

Ens ha semblat interessant que en aquesta assignatura d'Introducció a la història poguéssiu llegir, i així apropar-vos, a alguns/es historiadors/es de referència mundial i les seves reflexions sobre la història i l'ofici d'historiador/a. No hem volgut recórrer als clàssics, sinó que es tracta d'historiadors/es dels segles XX i XXI.

Us recomanem que comenceu pels textos breus sobre la concepció de la història de dos historiadors francesos Lucien Febvre (1878-1956) i Marc Bloch (1886-1944). Cal recordar que al segle XX França tingué un paper fonamental en el desenvolupament de la historiografia, especialment a través de l'Escola dels Annales i la seva revista Annales d'histoire économique et sociale, en la qual hi participaren aquests dos historiadors. Des d'aquesta Escola i revista es potencià la història econòmica i social, amb la pretensió de fer una història total, davant d'una història exclusivament política i de les classes dominants, integrada per dates i personatges importants.

A continuació podeu llegir els textos de l'historiador, polític i diplomàtic britànic Edward H. Carr (1892-1982), que corresponen al seu llibre ¿Qué es la historia? (1961). En aquest llibre, Carr reflexiona sobre la interacció entre l'historiador/a i les dades, entre el passat i el present, entre l'historiador/a i el seu objecte d'estudi, i arriba a la conclusió que l'historiador/a és un producte de la societat en què viu i, per tant, de la història. Però això no treu que l'historiador/a, mitjançant la metodologia, pugui apropar-se científicament al passat. Els dos textos seleccionats parlen sobre aquestes qüestions: "El historiador y los hechos" i "Historia, ciencia y moralidad".

Sobre la relació de l'historiador/a amb els fets -el passat- i amb el present i sobre l'epistemologia, les teories i els mètodes de la història, també reflexiona l'historiador asturià i professor de la Universitat d'Extremadura Enrique Moradiellos en el seu llibre El oficio de historiador. Estudiar, enseñar, investigar (2013), d'on s'han extret els textos: "La ciencia de la historia" i "La evolución de la historiografia desde los orígenes hasta la actualidad". Moradiellos, especialista en la història del segle XX, sintetitza i analitza el rerefons del treball històric i la tasca de qui reconstrueix aquesta història, així com també ens presenta breument l'evolució de la historiografia.

Hem seleccionat pel dossier la introducció "En la encrucijada" que fa l'historiador José E. Ruiz-Doménec al seu llibre Los rostros de la historia (2000). En aquest llibre, Ruiz-Doménec traça la biografia de vint-i-un historiadors però el que ens interessa del text seleccionat és la passejada històrica i personal que fa sobre el paper de la història i els historiadors al llarg dels temps.

Seguint amb aquesta visió personal, escoltarem la veu d'Eric J. Hobsbawm (1917-2012), considerat com un dels grans historiadors del segle XX. Per aquest motiu, us proposem la lectura del pròleg de la seva magnífica autobiografia: Años interesantes. Una vida en el siglo XX (2003). La riquesa de l'experiència viscuda i la seva gran curiositat intel·lectual són els dos pilars d'aquest relat autobiogràfic, que esdevé una magnífica aproximació en primera persona a la història del segle XX, un dels més terribles i extraordinaris de la història de la humanitat.

Molts/es historiadors/es hem iniciat el nostre recorregut investigador fent allò que se n'ha dit història local/comarcal en el marc d'un centre d'estudis local o comarcal. Durant molt de temps aquesta història va ser ignorada per l'Acadèmia, però, a partir dels anys setanta del segle XX, la història local, de forma paral·lela a la incorporació del molts joves historiadors com a professors universitaris, va començar a ser considerada rellevant. I això passà arreu d'Europa, tot i que amb característiques diferents, com la microhistòria italiana o els workshops history (tallers d'història) britànics. Al final, quasi tothom s'ha adonat que la història no es distingeix entre local i general, sinó entre bona i dolenta. Perquè, tal i com va dir el professor Josep Fontana (1931-2018): "El que cal és voluntat per mirar i entendre el món, i la capacitat per aconseguir-ho és en els ulls que miren, no depèn de les mides de la finestra per on traiem el cap per veure'l". Així, doncs, sobre aquesta qüestió teniu el text del mestre d'historiadors Josep Fontana "Història local i història" (2007), on reflexiona sobre tot plegat.  

Tothom és conscient de que avui l'ofici de l'historiador/a, com la resta d'oficis, es veu alterat per la difusió i expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació en general, i del món digital en particular. Aquestes són les qüestions que tracta l'historiador Anaclet Pons en el seu llibre El desorden digital. Guía para historiadores y humanistas (2013), i del qual hem inclòs dos capítols al dossier: la introducció, "Sin esperar a mañana"; i les conclusions, "Estudiamos el pasado, proyectamos vivir en el futuro". Pons planteja les oportunitats i els perills de l'era digital per a l'historiador/a, però creu que són molt més els avantatges que els inconvenients. Una reflexió molt interessant sobre l'ofici d'historiador/a avui.

El text de Pierre Vilar "Pensar històricament" (1992) correspon a una conferència que va impartir a la Universitat de València i que va ser recollida en el llibre Reflexions d'un historiador (1992). Es tracta d'una molt interessant reflexió personal, després d'una vida dedicada a l'estudi de la història, fins a esdevenir una referència mundial, amb un gran impacte a la historiografia catalana amb la seva obra Catalunya dins l'Espanya moderna (1979). Si en aquesta darrera posà els fonaments de la història econòmica i social del segle XVIII català, en la conferència que reproduïm, Vilar reflexiona, a partir de diversos exemples de la seva experiència, sobre el paper de l'historiador/a a la societat i la importància de la història en la societat actual.

Per acabar, també treballarem el paper de les dones al llarg de la història. Us proposem la lectura d'uns fragments de la conferència "La voz pública de las mujeres", publicada en el llibre Mujeres y poder: un manifiesto (2018). La seva autora és la britànica Mary Beard (1955), catedrática de Clàssiques a Cambridge i una de les principals especialistes en l'Antiguitat grecoromana. En el llibre es recullen dues conferències de 2014 i 2017 de la professora Beard. "La voz pública de las mujeres", la primera de les dues conferències, descriu els sistemes de maltracte polític i social que han patit les dones en el món antic i en l'actual. La reflexió sobre la nostra història cultural, amb especial atenció a la literatura i la història de Grècia i Roma, serveix com a eix conductor de l'anàlisi d'un llibre en el qual la seva autora presenta les estratègies i mecanismes utilitzats per la cultura occidental per marginar les dones dels cercles de poder.

El segon text que us proposem és un article d'Ana Lidia García-Peña, professora a la Facultat d'Humanitats de la Universidad Nacional Autonóma de México (UNAM). "De la historia de las mujeres a la historia del género" presenta de forma panoràmica les especificitats teòriques i conceptuals de la història de les dones. L'autora ens introdueix a la teoria del gènere i a la seva estreta vinculació amb el poder, la dominació i la subordinació. En l'assaig també s'estudia breument el sorgiment dels estudis sobre les masculinitats i la teoria queer.

Hi hareu de posar també de la vostra part: llegir els textos i comprendre'ls. De ben segur que us ajudaran a pensar sobre la història i els historiadors/es.

Dins de l'Activitat 1:

• Mary Beard, "La voz pública de las mujeres", Mujeres y poder: un manifiesto. Barcelona: Crítica, 2018, pàgs. 15-31.
• Marc Bloch, Apología para la historia o el oficio de historiador. México: FCE, 2001 (1958), pàgs. 53-57.
• Lucien Febvre, "Prólogo", Combates por la historia. Barcelona: Ariel, 1975 (1970), pàgs. 5-11.
• Ana Lidia García-Peña, "De la historia de las mujeres a la historia del género", a Contribuciones desde Coatepec (2016), núm. 31  https://www.redalyc.org/jatsRepo/281/28150017004/28150017004.pdf
• Eric Hobsbawm, "Prólogo", Años interesantes: una vida en el siglo XX. Barcelona: Crítica, 2003, p. 9-12.
• Enrique Moradiellos, "La ciencia de la historia", El oficio de historiador. Estudiar, enseñar, investigar. Madrid: Akal, 2013, pàgs. 34-44.
• José E. Ruiz-Doménec, "En la encrucijada", Los rostros de la historia. Barcelona: Península, 2000, pàgs. 11-23.

Dins de l'Activitat 4:

• Edward H. Carr, "El historiador y los hechos" i "Historia, ciencia y moralidad", ¿Qué es la historia?. Barcelona: Ariel, 1999 (1981), pàgs. 49-76 i 107-143.
• Lucien Febvre, "Vivir la historia", Combates por la historia. Barcelona: Ariel, 1975 (1970), pàgs. 15-35.
• Josep Fontana, "Història local i història", Lleida, 2007: www.patronatlladonosapujol.cat/centenari/fitxers/fontana.pdf
• Enrique Moradiellos, "La evolución de la historiografía desde los orígenes hasta la actualidad", El oficio de historiador. Estudiar, enseñar, investigar. Madrid: Akal, 2013, pàgs. 65-66 i 80-101.
• Anaclet Pons, "Sin esperar a mañana" i "Estudiamos el pasado, proyectamos vivir en el futuro", El desorden digital. Guía para historiadores y humanistas. Madrid: Siglo XXI, 2013, pàgs. 11-30 i 299-318.
• Pierre Vilar, "Pensar històricament", Reflexions d'un historiador. València: PUV, 1992, pàgs. 121-145.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació