|
||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||
L'objectiu de l'assignatura d'Història Antiga és introduir l'alumne en l'estudi de les societats de l'antiguitat mitjançant l'aprenentatge, en primer terme de
Es posarà especial atenció al procés de formació de les societats complexes a partir de tres grans temes transversals: 1) l'aparició de l'urbanisme; 2) l'origen de l'escriptura, i 3) les grans transformacions en l'esfera religiosa. Aquests temes es tractaran a partir de l'estudi interdisciplinari de les evidències disponibles (arqueològiques, textuals, artístiques, etc.). Es tractarà, per tant, a partir de l'anàlisi crítica de les fonts, de reconstruir el món que va ser capaç de generar les ciutats, l'escriptura, l'estat, l'art i el pensament que han determinat les concepcions de la ciutat, l'escriptura, l'estat, l'art i el pensament al llarg de la tradició occidental fins a l'actualitat. Tant és així que continuen comptant els minuts en seixanta segons com ho feien els sumeris, devem als babilònics des del càlcul de les arrels quadrades o les funcions exponencials fins a la invenció del zodíac i l'inici de l'astrologia horoscòpica; de la mateixa manera la nostra moderna capacitat d'autoanàlisi deriva de la desenvolupada en les póleis gregues i milers d'arrels llatines inunden els nostre parlar diari, així com l'enorme influència que continua tenint el dret romà en la nostra societat, per posar només uns quants exemples. |
||||||||
Assignatura a cursar a partir del segon semestre. |
||||||||
Aquesta assignatura ha estat dissenyada per a ser cursada a partir del segon semestre, un cop s'han assolit les eines metodològiques i els coneixements bàsics. Per tant, cal haver cursat primer les assignatures d'Introducció a la Història, TICs, Iconografia i Prehistòria. És recomanable el coneixement de la llengua anglesa per tal de garantir l'accés a una bibliografia recomanada més àmplia. |
||||||||
Cal haver cursat primer les assignatures d'Introducció a la Història, TICs, Iconografia i Prehistòria. |
||||||||
COMPETÈNCIES Competències bàsiques i generals:
Competències específiques:
|
||||||||
1: Introducció a l'estudi de la Història Antiga: Pròxim Orient, Egipte, Grècia i Roma Introducció
Fonts
Marc geogràfic
Marc cronològic
Desenvolupament cronocultural
2: Origen i desenvolupament de l'escriptura en el Pròxim Orient, Egipte, i el Mediterrani Introducció Mites i divinitats associats a l'escriptura Funcionalitat de l'escriptura El Pròxim Orient
Egipte
El Món Egeu
Roma
3: Origen i desenvolupament de la ciutat en el món antic Introducció L'emergència de la ciutat a Mesopotàmia
Egipte
La ciutat en el món clàssic
4: Origen i desenvolupament del monoteisme Introducció El Pròxim Orient
Egipte
El món Egeu
Roma
|
||||||||
|
||||||||
Obres de consulta disponibles online a través de la biblioteca de la UOC: Arnason, Johann P.; Raaflaub, Kurt, A., and Wagner, Peter, eds. (2013) The Greek Polis and the Invention of Democracy. A Politico-cultural Transformation and Its Interpretations. Wiley Online Library e-books, doi. 10.10022/9781118561768. Darvill, Timothy (2008; online 2009) The Concise Oxford Dictionary of Archaeology. Oxford: Oxford University Press. Fagan, Brian M. (1996; online 2004) The Oxford Companion to Archaeology. Oxford: Oxford University Press. Hinnells, John R., ed. (2007) A Handbook of Ancient Religions. New York: Cambridge University Press. Hornblower, Simon and Spawforth, Anthony (1998; online 2003) The Oxford Companion to Classical Civilization. Oxford: Oxford University Press. Leeming, David (2005; online 2006) The Oxford Companion of World Mythology. Oxford: Oxford University Press. Roberts, John (2007) Oxford Dictionary of the Classical World. Oxford: Oxford University Press. |
||||||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
|
||||||||
|