Història antiga Codi:  21.117    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'objectiu de l'assignatura d'Història Antiga és introduir l'alumne en l'estudi de les societats de l'antiguitat mitjançant l'aprenentatge, en primer terme de

  • La terminologia i la metodologia específiques de les diverses disciplines que estudien el passat, com ara l'arqueologia i l'epigrafia.
  • Les tendències, aproximacions i problemàtiques de la recerca actual en les cultures tractades en l'assignatura.


En segon terme, s'exploraran les dades arqueològiques i textuals procedents del Pròxim Orient Antic, Egipte, Grècia i Roma amb l'objectiu d'aconseguir una bona comprensió de les principals cultures originàries d'aquestes regions, els seus desenvolupaments, així com reconèixer la seva influència en les cultures i societats posteriors. S'identificarà la seva diversitat geogràfica i cultural, sincrònicament i diacrònica, fins a la caiguda de l'Imperi romà, ja que la història posterior, tant de les civilitzacions del Pròxim Orient i Egipte, com de la mateixa Grècia, van passar a formar part de la de l'Imperi de Roma.

Es posarà especial atenció al procés de formació de les societats complexes a partir de tres grans temes transversals: 1) l'aparició de l'urbanisme; 2) l'origen de l'escriptura, i 3) les grans transformacions en l'esfera religiosa. Aquests temes es tractaran a partir de l'estudi interdisciplinari de les evidències disponibles (arqueològiques, textuals, artístiques, etc.).

Es tractarà, per tant, a partir de l'anàlisi crítica de les fonts, de reconstruir el món que va ser capaç de generar les ciutats, l'escriptura, l'estat, l'art i el pensament que han determinat les concepcions de la ciutat, l'escriptura, l'estat, l'art i el pensament al llarg de la tradició occidental fins a l'actualitat. Tant és així que continuen comptant els minuts en seixanta segons com ho feien els sumeris, devem als babilònics des del càlcul de les arrels quadrades o les funcions exponencials fins a la invenció del zodíac i l'inici de l'astrologia horoscòpica; de la mateixa manera la nostra moderna capacitat d'autoanàlisi deriva de la desenvolupada en les póleis gregues i milers d'arrels llatines inunden els nostre parlar diari, així com l'enorme influència que continua tenint el dret romà en la nostra societat, per posar només uns quants exemples.

Amunt

Assignatura a cursar a partir del segon semestre.

Amunt

Aquesta assignatura ha estat dissenyada per a ser cursada a partir del segon semestre, un cop s'han assolit les eines metodològiques i els coneixements bàsics. Per tant, cal haver cursat primer les assignatures d'Introducció a la Història, TICs, Iconografia i Prehistòria.

És recomanable el coneixement de la llengua anglesa per tal de garantir l'accés a una bibliografia recomanada més àmplia.

Amunt

Cal haver cursat primer les assignatures d'Introducció a la Història, TICs, Iconografia i Prehistòria.

Amunt

 

  • Reforçar el pensament crític dels estudiants a partir d'una anàlisi crítica de les fonts, tant arqueològiques com textuals, per a que arribin a les seves pròpies conclusions sobre la importància de l'antiguitat i el llegat que ha deixat en la nostra societat actual.
  • Conèixer i utilitzar adequadament la terminologia específica i les diferents tècniques utilitzades en l'estudi de la història.
  • Assolir uns coneixements bàsics sobre els principals períodes històrics de la zona d'estudi, les seves característiques bàsiques i les fonts per al seu estudi.
  • Identificar les causes i conseqüències dels principals esdeveniments històrics.
  • Analitzar i reflexionar críticament sobre les fonts textuals, historiogràfiques, arqueològiques, així com la lectura i interpretació de mapes, gràfiques, plànols, etc.
  • Ser capaç de buscar informació fidedigna i adequada al nivell universitari des d'una perspectiva crítica.
  • Desenvolupar l'habilitat de gestionar la informació, és a dir, capacitat d'anàlisi i síntesis, ser capaç d'elaborar un discurs coherent i sintètic sobre els coneixements adquirits amb un raonament crític.

COMPETÈNCIES

Competències bàsiques i generals:

  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
  • Aconseguir una visió general dels diferents períodes de la Història Universal i de la Història de l'Art, i un coneixement específic del context històric i producció artística de la nostra tradició cultural
  • Consolidar un coneixement bàsic dels principals fets i processos de canvi i continuïtat de la humanitat en una perspectiva diacrònica

Competències específiques:

  • Capacitat per a comprendre els grans processos polítics, socials i econòmics de la història des d'una perspectiva sincrònica i diacrònica
  • Capacitat per analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica

 

Amunt


1: Introducció a l'estudi de la Història Antiga: Pròxim Orient, Egipte, Grècia i Roma 

Introducció

  • Metodologia
  • Terminologia

Fonts 

  • Fonts internes
  • Fonts textuals
  • Fonts arqueològiques
  • Fonts Externes
  • Fonts textuals
  • Fonts arqueològiques 

Marc geogràfic 

  • Pròxim Orient
  • Egipte
  • Grècia
  • Roma 

Marc cronològic 

  • Datació interna
  • Datació externa
  • Cronologia relativa
  • Cronologia absoluta 

Desenvolupament cronocultural 

  • El Pròxim Orient
  • Egipte
  • Grècia
  • Roma

2: Origen i desenvolupament de l'escriptura en el Pròxim Orient, Egipte, i el Mediterrani 

Introducció 

Mites i divinitats associats a l'escriptura

Funcionalitat de l'escriptura 

El Pròxim Orient 

  • El sistema cuneïforme
  • Els precursors del sistema d'escriptura (protocuneïforme)
  • Les primeres tauletes: les troballes d'Uruk i Jemdet Nasr
  • El funcionament del sistema d'escriptura cuneïforme
  • Les llengües que empren el sistema d'escriptura cuneïforme
  • Els sistemes alfabètics
  • L'alfabet lineal
  • L'alfabet cuneïforme 

Egipte 

  • Els sistemes d'escriptura a Egipte:
  • El jeroglífic
  • El hieràtic
  • El demòtic
  • El copte
  • Les llengües
  • El desenvolupament de l'escriptura egípcia 

El Món Egeu 

  • Els sistemes sil·làbics i les llengües que els van emprar
  • L'escriptura pictogràfica
  • El disc de Festos
  • El Lineal A
  • El Lineal B
  • El sistema alfabètic i la llengua grega 

Roma 

  • La transmissió de l'alfabet
  • Les llengües d'Itàlia

3: Origen i desenvolupament de la ciutat en el món antic 

Introducció

L'emergència de la ciutat a Mesopotàmia 

  • Dels primers vilatges a les societats urbanes i complexes: el fenomen Uruk
  • De la ciutat estat als estats regionals
  • Babilònia: la capital d'un imperi 

Egipte 

  • Una civilització sense ciutats?
  • Les ciutats dels morts
  • Les ciutats dels obrers 

La ciutat en el món clàssic 

  • Introducció
  • Les funcions de la ciutat en el món grecoromà
  • El pla urbanístic
  • La polis grega
  • La qüestió dels orígens de la ciutat grega
  • La ciutat en l'època clàssica
  • La ciutat hel·lenística
  • La civitats romana
  • La qüestió dels orígens de la ciutat romana
  • La ciutat romana de l'època imperial

4: Origen i desenvolupament del monoteisme

Introducció 

El Pròxim Orient 

  • Introducció
  • Les fonts
  • Les característiques principals
  • Mesopotàmia
  • El panteó sumeroaccadi
  • La supremacia de Marduk a Babilònia i d'Assur a Assíria
  • El culte a Sin
  • El Llevant
  • Els déus cananeus
  • El jahvisme i la creació del monoteisme 

Egipte 

  • Introducció
  • Les fonts
  • Les característiques principals
  • El panteó egipci
  • La reforma religiosa del faraó Akhenaton, mitjan segle XIV 

El món Egeu 

  • La religió minoica
  • La religió micènica
  • La religió grega
  • Introducció
  • El panteó grec
  • Els cultes mistèrics 

Roma 

  • Introducció
  • Les fonts
  • Les característiques principals
  • El panteó romà
  • El culte a l'emperador
  • Els cultes orientals
  • La introducció del culte al déu sol Elagabal per Heliogàbal (218-222)
  • El naixement i la difusió del cristianisme

 

Amunt

El món clàssic II Web
El món clàssic I Web
Quan els deus s'ocupaven dels homes: sentiment religiós i pràctica ritual en el món romà PDF

Amunt

Obres de consulta disponibles online a través de la biblioteca de la UOC:

Arnason, Johann P.; Raaflaub, Kurt, A., and Wagner, Peter, eds. (2013) The Greek Polis and the Invention of Democracy. A Politico-cultural Transformation and Its Interpretations. Wiley Online Library e-books, doi. 10.10022/9781118561768.

Darvill, Timothy (2008; online 2009) The Concise Oxford Dictionary of Archaeology. Oxford: Oxford University Press.

Fagan, Brian M. (1996; online 2004) The Oxford Companion to Archaeology. Oxford: Oxford University Press.

Hinnells, John R., ed. (2007) A Handbook of Ancient Religions. New York: Cambridge University Press.

Hornblower, Simon and Spawforth, Anthony (1998; online 2003) The Oxford Companion to Classical Civilization. Oxford: Oxford University Press.

Leeming, David (2005; online 2006) The Oxford Companion of World Mythology. Oxford: Oxford University Press.

Roberts, John (2007) Oxford Dictionary of the Classical World. Oxford: Oxford University Press.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt