• Descripció

L'objectiu de l'assignatura d'Història Antiga és introduir l'alumne en l'estudi de les societats de l'antiguitat mitjançant l'aprenentatge, en primer terme de

• La terminologia i la metodologia específiques de les diverses disciplines que estudien el passat, com ara l'arqueologia i l'epigrafia.
• Les tendències, aproximacions i problemàtiques de la recerca actual en les cultures tractades en l'assignatura.

En segon terme, s'exploraran les dades arqueològiques i textuals procedents del Pròxim Orient Antic, Egipte, Grècia i Roma amb l'objectiu d'aconseguir una bona comprensió de les principals cultures originàries d'aquestes regions, els seus desenvolupaments, així com reconèixer la seva influència en les cultures i societats posteriors. S'identificarà la seva diversitat geogràfica i cultural, sincrònicament i diacrònica, fins a la caiguda de l'Imperi romà, ja que la història posterior, tant de les civilitzacions del Pròxim Orient i Egipte, com de la mateixa Grècia, van passar a formar part de la de l'Imperi de Roma.

Es posarà especial atenció al procés de formació de les societats complexes a partir de tres grans temes transversals: 1) l'aparició de l'urbanisme; 2) l'origen de l'escriptura, i 3) les grans transformacions en l'esfera religiosa. Aquests temes es tractaran a partir de l'estudi interdisciplinari de les evidències disponibles (arqueològiques, textuals, artístiques, etc.).

Es tractarà, per tant, a partir de l'anàlisi crítica de les fonts, de reconstruir el món que va ser capaç de generar les ciutats, l'escriptura, l'estat, l'art i el pensament que han determinat les concepcions de la ciutat, l'escriptura, l'estat, l'art i el pensament al llarg de la tradició occidental fins a l'actualitat. Tant és així que continuen comptant els minuts en seixanta segons com ho feien els sumeris, devem als babilònics des del càlcul de les arrels quadrades o les funcions exponencials fins a la invenció del zodíac i l'inici de l'astrologia horoscòpica; de la mateixa manera la nostra moderna capacitat d'autoanàlisi deriva de la desenvolupada en les póleis gregues i milers d'arrels llatines inunden els nostre parlar diari, així com l'enorme influència que continua tenint el dret romà en la nostra societat, per posar només uns quants exemples.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Assignatura a cursar a partir del segon semestre.

• Coneixements previs

Aquesta assignatura ha estat dissenyada per a ser cursada a partir del segon semestre, un cop s'han assolit les eines metodològiques i els coneixements bàsics. Per tant, cal haver cursat primer les assignatures d'Introducció a la Història, TICs, Iconografia i Prehistòria.

És recomanable el coneixement de la llengua anglesa per tal de garantir l'accés a una bibliografia recomanada més àmplia.

• Informació prèvia a la matrícula

Cal haver cursat primer les assignatures d'Introducció a la Història, TICs, Iconografia i Prehistòria.

• Objectius i competències

• Reforçar el pensament crític dels estudiants a partir d'una anàlisi crítica de les fonts, tant arqueològiques com textuals, per a que arribin a les seves pròpies conclusions sobre la importància de l'antiguitat i el llegat que ha deixat en la nostra societat actual.
• Conèixer i utilitzar adequadament la terminologia específica i les diferents tècniques utilitzades en l'estudi de la història.
• Assolir uns coneixements bàsics sobre els principals períodes històrics de la zona d'estudi, les seves característiques bàsiques i les fonts per al seu estudi.
• Identificar les causes i conseqüències dels principals esdeveniments històrics.
• Analitzar i reflexionar críticament sobre les fonts textuals, historiogràfiques, arqueològiques, així com la lectura i interpretació de mapes, gràfiques, plànols, etc.
• Ser capaç de buscar informació fidedigna i adequada al nivell universitari des d'una perspectiva crítica.
• Desenvolupar l'habilitat de gestionar la informació, és a dir, capacitat d'anàlisi i síntesis, ser capaç d'elaborar un discurs coherent i sintètic sobre els coneixements adquirits amb un raonament crític.

COMPETÈNCIES

Competències bàsiques i generals:

• Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
• Aconseguir una visió general dels diferents períodes de la Història Universal i de la Història de l'Art, i un coneixement específic del context històric i producció artística de la nostra tradició cultural
• Consolidar un coneixement bàsic dels principals fets i processos de canvi i continuïtat de la humanitat en una perspectiva diacrònica

Competències específiques:

• Capacitat per a comprendre els grans processos polítics, socials i econòmics de la història des d'una perspectiva sincrònica i diacrònica
• Capacitat per analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica

• Continguts

1: Introducció a l'estudi de la Història Antiga: Pròxim Orient, Egipte, Grècia i Roma 

Introducció

• Metodologia
• Terminologia

Fonts 

• Fonts internes
• Fonts textuals
• Fonts arqueològiques
• Fonts Externes
• Fonts textuals
• Fonts arqueològiques 

Marc geogràfic 

• Pròxim Orient
• Egipte
• Grècia
• Roma 

Marc cronològic 

• Datació interna
• Datació externa
• Cronologia relativa
• Cronologia absoluta 

Desenvolupament cronocultural 

• El Pròxim Orient
• Egipte
• Grècia
• Roma

2: Origen i desenvolupament de l'escriptura en el Pròxim Orient, Egipte, i el Mediterrani 

Introducció 

Mites i divinitats associats a l'escriptura

Funcionalitat de l'escriptura 

El Pròxim Orient 

• El sistema cuneïforme
• Els precursors del sistema d'escriptura (protocuneïforme)
• Les primeres tauletes: les troballes d'Uruk i Jemdet Nasr
• El funcionament del sistema d'escriptura cuneïforme
• Les llengües que empren el sistema d'escriptura cuneïforme
• Els sistemes alfabètics
• L'alfabet lineal
• L'alfabet cuneïforme 

Egipte 

• Els sistemes d'escriptura a Egipte:
• El jeroglífic
• El hieràtic
• El demòtic
• El copte
• Les llengües
• El desenvolupament de l'escriptura egípcia 

El Món Egeu 

• Els sistemes sil·làbics i les llengües que els van emprar
• L'escriptura pictogràfica
• El disc de Festos
• El Lineal A
• El Lineal B
• El sistema alfabètic i la llengua grega 

Roma 

• La transmissió de l'alfabet
• Les llengües d'Itàlia

3: Origen i desenvolupament de la ciutat en el món antic 

Introducció

L'emergència de la ciutat a Mesopotàmia 

• Dels primers vilatges a les societats urbanes i complexes: el fenomen Uruk
• De la ciutat estat als estats regionals
• Babilònia: la capital d'un imperi 

Egipte 

• Una civilització sense ciutats?
• Les ciutats dels morts
• Les ciutats dels obrers 

La ciutat en el món clàssic 

• Introducció
• Les funcions de la ciutat en el món grecoromà
• El pla urbanístic
• La polis grega
• La qüestió dels orígens de la ciutat grega
• La ciutat en l'època clàssica
• La ciutat hel·lenística
• La civitats romana
• La qüestió dels orígens de la ciutat romana
• La ciutat romana de l'època imperial

4: Origen i desenvolupament del monoteisme

Introducció 

El Pròxim Orient 

• Introducció
• Les fonts
• Les característiques principals
• Mesopotàmia
• El panteó sumeroaccadi
• La supremacia de Marduk a Babilònia i d'Assur a Assíria
• El culte a Sin
• El Llevant
• Els déus cananeus
• El jahvisme i la creació del monoteisme 

Egipte 

• Introducció
• Les fonts
• Les característiques principals
• El panteó egipci
• La reforma religiosa del faraó Akhenaton, mitjan segle XIV 

El món Egeu 

• La religió minoica
• La religió micènica
• La religió grega
• Introducció
• El panteó grec
• Els cultes mistèrics 

Roma 

• Introducció
• Les fonts
• Les característiques principals
• El panteó romà
• El culte a l'emperador
• Els cultes orientals
• La introducció del culte al déu sol Elagabal per Heliogàbal (218-222)
• El naixement i la difusió del cristianisme

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Obres de consulta disponibles online a través de la biblioteca de la UOC:

Arnason, Johann P.; Raaflaub, Kurt, A., and Wagner, Peter, eds. (2013) The Greek Polis and the Invention of Democracy. A Politico-cultural Transformation and Its Interpretations. Wiley Online Library e-books, doi. 10.10022/9781118561768.

Darvill, Timothy (2008; online 2009) The Concise Oxford Dictionary of Archaeology. Oxford: Oxford University Press.

Fagan, Brian M. (1996; online 2004) The Oxford Companion to Archaeology. Oxford: Oxford University Press.

Hinnells, John R., ed. (2007) A Handbook of Ancient Religions. New York: Cambridge University Press.

Hornblower, Simon and Spawforth, Anthony (1998; online 2003) The Oxford Companion to Classical Civilization. Oxford: Oxford University Press.

Leeming, David (2005; online 2006) The Oxford Companion of World Mythology. Oxford: Oxford University Press.

Roberts, John (2007) Oxford Dictionary of the Classical World. Oxford: Oxford University Press.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació