|
||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||||||
L'assignatura Art Contemporani té com a principal objectiu abordar l'art actual, tot reflexionant sobre l'art d'avui en dia i l'entramat artístic que hi ha darrere seu. Cal primer de tot aclarir les diferents definicions a l'hora de parlar d'art contemporani, ja que aquest és estrictament l'art a partir dels anys 50 del segle XX, essent les primeres avantguardes o trencament artístic de finals del segle XIX, el concebut com a art modern. Ara bé, en el nostre context d'estudi i a diferència del món anglosaxó on hi ha el Modern Art (exemple el MOMA) i el Contemporary Art, aquí parlem d'art contemporani englobant aquest art modern de finals del segle XIX i principis del segle XX fins a arribar a l'actualitat. Per entendre l'art de l'encavalcament del segle XIX al segle XX cal examinar les ruptures que es produeixen dins del món de l'art juntament amb els canvis que se succeeixen en tots els àmbits científic, intel·lectual, sociopolític, etc. També cal posar el focus en la figura de l'artista dins del marc històric i social així com en un art que ja no és mimètic sinó que comença a experimentar, a innovar i a hibridar-se. Si mirem els manuals d'Història de l'art del segle XX, bàsicament hi trobem una juxtaposició d'-ismes (impressionisme, fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme...), cosa que dona una visió lineal de la realitat artística que fa difícil d'entendre la totalitat de connexions i interrelacions que es produeixen. En el disseny d'aquesta assignatura intentem evitar aquesta visió lineal, fent èmfasi en les grans ruptures, aportacions, influències i reflexions que han anat construint el que s'entén per modernitat en l'art.
|
||||||||||||||||||||
Aquesta assignatura ha estat dissenyada pel Grau d'Història, Geografia i Història de l'Art, i també s'ofereix com a optativa al Grau d'Arts i al Grau d'Humanitats. L'assignatura se centra en el segle XX (mentre que l'assignatura Art postmodern i digital se centra en els darrers anys del segle XX i la producció artística del segle XXI) i representa una continuació de la Història de l'art modern fent de pont entre la modernitat i la postmodernitat. Pel seu caràcter de contemporaneïtat, el seu contingut està molt relacionat amb els temes d'Història actuals. |
||||||||||||||||||||
Pel seu contingut i metodologia, els camps professionals que li són propis serien: - Historiador/a de l'art - Gestor/a del patrimoni cultural - Guia turístic - Crític/a d'art - Curador/a d'exposicions - Editor/a i redactor/a de materials sobre art |
||||||||||||||||||||
Aquesta és una assignatura d'una certa especialització teòrica i, per tant, és aconsellable haver cursat prèviament altres assignatures d'història de l'art anteriors a aquest període. |
||||||||||||||||||||
Cal tenir en compte que hi ha lectures i materials que poden ser en anglès. L'assignatura compta amb recursos en llengua anglesa, amb la qual cosa es pressuposa que l'estudiantat té el suficient nivell per comprendre textos acadèmics en aquesta llengua. A mes, aquesta és una assignatura d'una certa especialització i, per tant, és aconsellable haver cursat prèviament altres assignatures d'història de l'art anteriors a aquest període. |
||||||||||||||||||||
OBJECTIUS
Competències transversals
Competències específiques
COMPETÈNCIES GRAU D'ARTS
Competències específiques
|
||||||||||||||||||||
L'assignatura no pretén ser una història de l'art tradicional i lineal, ben al contrari: en aquesta assignatura veurem com la història de l'art és un relat no lineal i unívoc. Volem plantejar una visió de l'art i de l'obra d'art no com un fet aïllat, sinó com un element integrat en una cultura. A causa de la gran amplitud temàtica no podrem abraçar-ho tot, per la qual cosa ens centrarem a donar eines per respondre a tota una sèrie de preguntes bàsiques, com per exemple la pregunta clau: però això és art?
ACTIVITAT 1. Les primeres avantguardes La primera activitat de l'assignatura se centra en l'estudi de les primeres avantguardes artístiques que es desenvolupen des d'inicis del segle XX fins a la Segona Guerra Mundial a Occident: el fauvisme, l'expressionisme, el cubisme, el futurisme, el dadaisme, el surrealisme, el constructivisme, el suprematisme i el neoplasticisme, entre altres. A mitjan segle XIX, el realisme, l'impressionisme i el postimpressionisme comencen a trencar amb els rígids cànons acadèmics imperants. Les avantguardes històriques van més enllà, revolucionant de manera radical el llenguatge artístic i posant en dubte tots els pressupòsits que havien existit sobre la naturalesa de l'art. En conseqüència, la noció de l'art com a mimesi arriba a la seva fi i s'inicia un nou camí que aborda el concepte de l'art, no com a representació, sinó com a autoreflexió. Què vol dir això? Que l'art pren autoconsciència i comença a pensar-se i a qüestionar-se a si mateix. A l'aula trobareu tot un seguit de lectures i recursos per treballar aquesta primera activitat. ACTIVITAT 2. Com les segones avantguardes posen en crisis el model de modernitat? La finalitat d'aquesta segona activitat és examinar què va succeir dins del món de l'art a la fi de la Segona Guerra Mundial. La crisi total de valors, la filosofia de la crisi i la beat generation es tradueixen en un desencantament davant la realitat, que deixa de considerar-se atractiva. Per aquest motiu, la recerca estètica esdevé recerca lingüística, en el moment en què l'art es posa al servei de la cultura de masses (publicitat, TVE, etc.), en un context d'incomunicació. D'altra banda, el centre de l'art mundial (occidental) es desplaça de París (Europa) als EUA i els nord-americans deixen de comprar art per a fabricar-ho i vendre-ho. Aquest fet condueix a la 'creació' de noves avantguardes. Si Kandinski a través de la grafia buscava la comunicació amb l'inconscient, ara que la comunicació ja no és possible, els artistes redueixen l'art a pur acte (d'aquí el nom d'Action Painting). Apareixen l'art matèric, el gestual i l'espacial. I què es vol fer amb aquesta matèria i aquest gest? Doncs, reprendre la construcció després de la barbàrie destructiva de la guerra mundial. Per això es construeix (Tàpies usa terra, pols de marbre, palla, fusta...) destruint (taques, forats, esquerdes...). Però té sentit construir de nou? Al voltant dels anys seixanta i setanta, quan el món occidental s'ha recuperat dels efectes de la Segona Guerra Mundial, neixen una sèrie de moviments (pop art, hiperrealisme, Schocker pop, abstracció postpictòrica, minimal art, op art, art povera, land art, body art, art conceptual) que van diluint l'objecte artístic fins a reduir-lo a pura idea (art conceptual). L'abstracció postpictòrica redueix l'art a mera superfície de color; l'art minimal el simplifica a la mínima significació amb el màxim d'ordre; l'art povera i el land art el converteixen en objecte de rebuig, en la pobresa significativa, en la materialitat de la mateixa terra; el body art el transforma en l'ús del cos com a lloc de pràctiques artístiques, etc. Cadascun d'aquests nous moviments desemboca en un atzucac. I el cop final el dona l'art conceptual: l'art traduït en idea. Ja no hi ha objecte. Fins aquest moment, l'art havia estat una manera de comunicar: ara ja no hi ha res a dir; l'art havia estat una manera de construir: ara es pot destruir el món amb tot l'arsenal nuclear i biològic; l'art havia estat una forma de mimesi: ara la naturalesa ja no serveix de model d'harmonia. Què és el que queda? Només l'individu. La crisi de la modernitat estava servida. A l'aula trobareu tot un seguit de lectures i recursos per treballar aquesta segona activitat. ACTIVITAT 3. Però això és art? (Cynthia Freeland) El concepte d'art, com la majoria, és un concepte obert. Ni sempre ha volgut dir el mateix, ni sempre ha respost al mateix conjunt d'objectes, ni en totes les cultures s'entén el mateix per art. El repte d'aquesta activitat és comprendre aquest fet, és a dir, que no sempre s'han considerat art les mateixes coses ni per les mateixes raons i que, fins i tot, la consideració d'un objecte com a art no és tan universal com ens sembla. Per això, i manllevant el conegut títol del llibre de Cynthia Freeland, Però això és art?, examinarem com ens podem posicionar davant un objecte d'art, què hi veiem i què hi podem veure, com el mirem i com el podríem mirar, en definitiva, que fa que un objecte sigui contemplat com a artístic i, per contra, molts d'altres, no. Observarem com no podem reduir l'estudi i la interpretació de l'art a una sola mirada, una sola teoria i una sola explicació. Cada període necessita el seu marc teòric. A l'aula trobareu tot un seguit de lectures i recursos per treballar aquesta tercera activitat. ACTIVITAT 4. Com s'ha conceptualitzat la història de l'art modern i contemporani? Després d'aquesta visió panoràmica, a l'última activitat de l'assignatura ens centrem a veure com s'ha anat conceptualitzant la història de l'art modern i contemporani. El pas del segle XIX al XX està ple, històricament i artísticament, d'una gran multiplicitat de fenòmens. Després de les revolucions burgeses de 1820 i 1830, a Europa va esclatar la revolució de 1848 en la qual, per primera vegada, va participar el proletariat com a subjecte polític i protagonista. De 1848 és el Manifest comunista de Karl Marx. Uns anys després, tenen lloc els processos de reunificació d'Alemanya i d'Itàlia, el Congrés de Berlín de 1878 (amb les conseqüències de la creació per part de la diplomàcia europea, sobretot britànica, dels estats que formen avui dia la península Balcànica, la fragmentació política de la qual acaba provocant les Guerres Balcàniques que desencadenen l'inici de la Primera Guerra Mundial), la Segona Revolució Industrial (1870-1914), la Conferència de Berlín de 1884-85 pel repartiment imperialista d'Àfrica... En l'àmbit artístic el romanticisme dona pas al realisme i és aquí on nosaltres comencem a estudiar la construcció de la modernitat. Com sempre, a l'aula trobareu tot un seguit de lectures i recursos per treballar aquesta última activitat. |
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
L'art del segle XX presenta una certa complexitat pel que fa a la seva lectura, comprensió i interpretació. Per aquesta raó, el disseny de l'assignatura està pensat com un conjunt de preguntes i problemes que els diferents materials han d'ajudar a resoldre. Respecte als recursos d'aprenentatge, veureu que els teniu organitzats i referenciats en cada activitat, amb el temps de dedicació aproximat i amb un petit comentari que us ajudarà a situar el material en el context de l'assignatura. Aquestes lectures, d'autors i d'estils molt diversos, no pretenen en cap moment ser un estudi exhaustiu, lineal i enciclopèdic del desenvolupament i esdevenir artístic. Més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes, però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat d'explorar camins personals d'estudi.
Principals portals per a cercar imatges a Internet:
Artsor: la biblioteca UOC està subscrita Google Art Project, https://www.google.com/culturalinstitute/about/artproject/ Artcyclopedia, http://www.artcyclopedia.com/ Web Gallery of Art, https://www.wga.hu/index.html Web Museum, http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/ CGFA(Carol Gerten-Jackson), http://www.sai.msu.su/cjackson/ Olga's Gallery, http://www.abcgallery.com/ Ciudad de la pintura, http://www.ciudadpintura.com/ The Artchive, http://artchive.com/ftp_site.htm The Athenaeum, http://www.the-athenaeum.org/ El poder de la palabra, http://epdlp.com/ The New York Public Library Digital Collections, https://digitalcollections.nypl.org/ RKD Netherlands Imagebase, https://rkd.nl/en/explore/images Joconde database, http://www.culture.gouv.fr/documentation/joconde/fr/pres.htm |
||||||||||||||||||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
|
||||||||||||||||||||
|