• Descripció

L'assignatura "Fonaments Teòrics de la Decisió Pública" forma part del Pla d'Estudis del Grau en Ciència Política i de l'Administració i del Grau en Gestió i Administració Pública (GAP) (on és una assignatura obligatòria) i també del Grau en Ciències Socials (on és una assignatura optativa que forma part de la menció en ciència política). Aquesta assignatura és una introducció no tècnica als principals problemes que tracta l'economia del sector públic. Per a afavorir la capacitat de l'estudiant d'enfrontar-se al pluralisme d'enfocaments teòrics, el curs presenta la matèria des de dos punts de partida i dues metodologies diferents: l'economia clàssica del benestar i l'elecció pública (l'anomenat "public choice"). 

Tots dos enfocaments es diferencien radicalment en les motivacions que guien els decisors de les polítiques públiques; mentre que l'economia del benestar és normativa i prescriptiva, l'elecció racional és, sobretot, positiva (encara que no exclusivament). El fet que els mateixos objectes siguin tractats des de punts de vista diferents i amb resultats diferents permetrà que els estudiants puguin comparar i entendre amb més aprofundiment els dos enfocaments. 

La part de l'economia del benestar es centra en tres grans temes: primer, les externalitats i els béns col·lectius; segon, l'anàlisi dels costs, els beneficis i les transferències; finalment, el mòdul sobre el càlcul de la rendibilitat introdueix a la matemàtica financera essencial per poder fer l'avaluació d'un projecte. La part que presenta l'enfocament de l'elecció racional des del punt de vista de la seva utilitat per a l'anàlisi de les polítiques públiques es divideix en dues seccions. La primera tracta la presa de decisions en les democràcies (la presa de decisions amb votacions, la teoria econòmica de la democràcia i el cicle econòmic polititzat). En la segona secció es tractaran els problemes que sorgeixen amb les constitucions de governs (la teoria del "rent-seeking" i dels grups de pressió, i l'economia política constitucional). 

En cada part es presenten casos que serveixen com a il·lustracions d'aplicacions en les polítiques públiques.

• Camps professionals en què es projecta

Es tracta d'un curs bàsic per qualsevol persona que vulgui tenir un coneixement teòric respecte de l'elecció pública, pel fet que facilita la comprensió dels mecanismes de la presa de decisions en el marc de l'administració pública. L'assignatura proporciona les eines conceptuals que permeten analitzar les estructures d'incentius i els determinants que afecten l'elaboració i implementació de les polítiques públiques.

• Coneixements previs

És recomanable, no imprescindible, haver cursat algún curs d'Introducció a l'economia.

• Objectius i competències

Competències Transversals.

CT2.- Ser capaç d'analitzar, organitzar i planificar l'activitat professional de manera òptima.

CT4.- Tenir capacitat d'iniciativa i esperit emprenedor.

Competències específiques

CE5.- Analitzar els fonaments teòrics i pràctics de l'entorn econòmic, així com el marc teòric i legal que regula l'activitat econòmica i financera del sector públic.

CE7.- Capacitat per analitzar, interpretar i avaluar polítiques públiques.

CE9.- Utilitzar les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació) aplicables a la gestió pública.

CE14.- Comprendre les principals teories de la Ciència Política i de l'Administració.

CE 16.- Determinar les conseqüències que la presa de decisions i els actes dels servidors públics tenen sobre les persones i la societat. Particularment, en la solució de problemes ètics i morals, dins l'àrea de la gestió i administració pública.

• Continguts

Unitat 1: Les externalitats i els béns col·lectius

Materials

• Mòdul didàctic 1: Delgado, L.: Béns públics i externalitats (PID_00246765)
• Lectures obligatòries: Rosen, H. (2008): Bienes públicos (capítol 4); Rosen, H. (2008): Externalidades (capítol 5); Pasqual, J. (2013): Externalitats i béns col·lectius (material docent de la UOC)

Pràctiques: Prova d'Avaluació Continua 1

Unitat 2: Els costos, els beneficis i les transferències

Materials

• Mòdul didàctic 2: Delgado, L.: Teoria de l'elecció pública (PID_00246766)
• Lectures obligatòries: Albi et al, (2009): Elección colectiva y comportamiento del Sector Público (Capítulo 4); Rosen, H. (2008): Teoría económica de la política (capítol 6); Bacaria, J. (2013): Elecció pública (material docent de la UOC)

Pràctiques: Prova d'Avaluació Continua 2

Unitat 3: El càlcul de la rendibilitat

Materials

• Mòdul didàctic 3. Delgado, L.: L'anàlisi cost-benefici (ABC) (PID_00250679)
• Lectures obligatòries: Pasqual, J. (2013): Costos, beneficis i tranferències (material docent de la UOC); Pasqual, J. (2013): El càlculs de la rendibilitat

Pràctiques: Prova d'Avaluació Continua 3

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Cada un dels mòduls didàctics conté, a més de la introducció i els continguts, una bibliografia. En alguns mòduls, i això és també important, hi ha uns exercicis d'autoavaluació amb el corresponent solucionari.

Cal tenir present que el conjunt del material didàctic està format pel material en format electrònic al qual teniu accés des de l'aula de l'assignatura. Tot el seu contingut és susceptible de ser inclòs a les activitats d'avaluació continuada.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació