| Institucions socials i polítiques contemporànies | Codi: 21.226 : 6 |
Sovint existeix una diferència important entre el que estudiem i allò que vivim i veiem al nostre entorn. Moltes vegades, les teories o els termes que se'ns ofereixen des d'una assignatura semblen de difícil aplicació en la nostra vida quotidiana. Això resulta especialment xocant pel que fa a les ciències socials, doncs tothom té una experiència directa -i segurament profunda- del que és viure en societat i de tot el que està relacionat amb ella, per exemple, la política.
En aquesta assignatura s'ha intentat reduir al màxim aquesta diferència. Al llarg d'aquest curs tindrem com a objecte d'estudi l'àmbit de la política, un tema ampli i tan antic com les primeres civilitzacions. Ara bé, en aquesta assignatura allò que ens interessarà sobretot és estudiar els nous trets que es destaquen a la política dels nostres dies. És a dir, allò que podem constatar llegint els diaris de cada dia, allò que ens sorprèn o que ens fa reflexionar i que, en definitiva, se situa en el rerefons de les nostres vivències quotidianes pel que fa a la política.
Amb aquesta assignatura l'estudiant adquirirà suficient bagatge per poder afrontar les controvèrsies conceptuals més teòriques (pertanyents a l'esfera del pensament o les idees polítiques) i també aquelles d'ordre més pràctic (pròpies de l'organització política), tot superant els prejudicis i els plantejaments maniqueïstes que poden derivar del sentit comú.
Per a assolir-ho, establirem 3 blocs d'estudi, dividits en 5 mòduls didàctics relacionats entre ells però que permetran aprofundir en quatre àmbits i objectes d'estudi de la ciència política:
Bloc 1:
Mòdul 1) L'arena sociopolítica: institucions i actors
Mòdul 2) El govern representatiu
Bloc 2:
Mòdul 3) Noves tendències participatives en les democràcies contemporànies
Mòdul 4) Descentralització de l'Estat
Bloc 3:
Mòdul 5) Globalització econòmica i política
Aquesta assignatura (amb el nom "Institucions socials i polítiques contemporànies") és obligatòria en el Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració i també forma part del Grau de Gestió i Administració Pública.
La inclusió d'aquesta assignatura en aquests plans d'estudis té un gran valor. Aquesta assignatura ha de servir per prendre una nova actitud davant del que ens envolta, una visió alhora més formada (que té uns criteris) i més informada (que coneix). Connectar el passat i el present, així com diverses tradicions culturals o científiques ens pot servir per, des de la síntesi, aconseguir una perspectiva d'anàlisi profunda i rigorosa amb la qual analitzar el món en què vivim, en a contraposició a la superficialitat i a la immediatesa amb la que es tracten moltes vegades temes com els que veurem al llarg del curs en l'anomenada cultura de masses (televisions que desculturitzen, mitjans de comunicació barroers, etc.).
En general, les ciències socials no són, en principi, disciplines que ens permetin fer una aplicació tecnològica dels nostres coneixements (no ens serveixen per construir cotxes, reparar ordinadors, i segurament tampoc per guanyar diners) però, en canvi, com el seu nom indica, ens permeten aplicar els seus coneixements a nosaltres mateixos, transformant la nostra visió, i amb ella a nosaltres.
No es requereixen coneixements previs. La seva funció introductòria està dissenyada per tal que qualsevol persona amb formació en matèries afins pugui seguir el curs sense problemes de comprensió.
L'objectiu de l'assignatura no pot ser altre que ajudar-nos a repensar sobre temes novedosos -però que ja són una realitat amb la qual convivim- en el món de la política. Això té una especial rellevància quan, com és el nostre cas, es viu en democràcia i, per tant, la nostra intervenció -més o menys limitada- contribueix a l'elaboració de decisions públiques.
Alguns d'aquests temes als que prestarem atenció al llarg del curs són, per exemple: la democràcia d'audiències, els partits d'electors, els nous moviments socials, ONGs, la democràcia electrònica, la descentralització política, els processos de millora de la qualitat de la gestió pública o la globalització econòmica i política. Tots ells ens plantegen nous reptes i suggereixen noves qüestions que abordarem al llarg del curs. Per fer-ho, prendrem com a protagonistes de les nostres anàlisis a les institucions i a les organitzacions socials i polítiques. Tant les unes com les altres resulten peces claus de l'entramat sociopolític que estudiem.
Podeu trobar uns objectius una mica més concretats en la introducció que apareix en el mòdul 0 de l'assignatura. De fet, quan la llegiu us adonareu que hem extret trossos de la mateixa per inserir-los aquí.
Competències transversals:
- Ús i aplicació de les TIC's en l'àmbit acadèmic i professional.
- Comunicar-se correctament, oralment y per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.
- Tenir capacitat per a l'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.
Competències específiques:
- Identificar i comprendre la estructura i funcionament de l'ordenament jurídic i de les institucions polítiques.
- Identificar els pressupostos teòrics dels diferents actores públics i del sistema polític, així com de les relacions entre l'Administració i els ciutadans.
- Capacitat per a analitzar, interpretar i avaluar polítiques públiques.
- Desenvolupar i posar en pràctica els mètodes d'anàlisi quantitatius i qualitatius per a la gestió pública.
- Utilitzar les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació) aplicables a la gestió pública.
- Coneixement dels aspectes més rellevants de la historia política i social contemporània.
- Comprendre les principals teories de la Ciència Política i de l'Administració.
La present assignatura s'estructura en cinc mòduls didàctics organitzats en tres blocs d'estudi, relacionats entre ells però que permetran aprofundir en cinc àmbits d'estudi de la ciència política, tot presentant els debats existents en relació als mateixos:
1) L'arena sociopolítica: institucions i actors
2) El govern representatiu
3) Noves tendències participatives en les democràcies contemporànies
4) Descentralització de l'Estat
5) Globalització econòmica i política
Mòdul 1: L'arena sociopolítica: institucions i actors
El mòdul 1, el més curt i metodològic, el dedicarem a presentar la distinció entre dues peces fonamentals -institucions i organitzacions- que ens servirà, més endavant, per a poder interpretar millor els elements que fomenten el canvi i la transformació institucional -el tema pilar d'aquest curs- i els que s'hi oposen.
Tema 1: Una introducció: Les regles del joc
Tema 2: Les aportacions de l'institucionalisme
Mòdul 2. El govern representatiu
En el mòdul 2 tractem tot allò que fa referència al sistema institucional de les democràcies contemporànies. Descobrirem com aquestes poden considerar-se un espècimen de govern representatiu i ens preguntarem sobre la seva legitimitat actual i també la de les seves institucions.
Tema 3: Lògica representativa i participativa
Tema 4: Les democràcies d'audiències
Tema 5: Crisi de la democràcia?
Mòdul 3. Noves tendències participatives
En el mòdul 3 les protagonistes són, en canvi, les organitzacions i, especialment, la seva aportació al procés d'aprofundiment en la participació dels ciutadans en les democràcies d'avui. Qüestions com fins a quin punt les noves ONG i els moviments socials s'escapen a les formes tradicionals de fer política, o fins a quin nivell les noves tecnologies són aplicables a les democràcies per augmentar la participació centraran aquest mòdul.
Tema 6: Nous moviments socials
Tema 7: Governança i capital social
Mòdul 4. Descentralització de l'Estat
En el mòdul 4 parlarem dels processos de descentralització política i administrativa entesos com uns processos per a la millora de la gestió pública que busquen apropar les institucions als ciutadans.
Tema 8: La descentralització polític
Tema 9: La descentralització administrativa
Mòdul 5. Globalització econòmica i política
En el mòdul 4, parlarem de la globalització, com a fenomen complex que afecta la política. Veurem com alhora que la globalització econòmica pot limitar el poder dels Estats, els processos d'integració supranacional intenten recuperar el poder perdut. I enmig d'aquests processos a gran escala no oblidarem els ciutadans. Com afecta tot això la seva capacitat de control? En definitiva, en quina posició queda la democràcia?
Tema 10: Què és la globalització
Tema 11: La Unió europea: integració política?
L'assignatura té com a material bàsic els blocs didàctics (i els mòduls que els integren). La selecció dels continguts que apareixen a les 3 Guies d'Estudi (GES) corresponents a cadascun dels blocs d'estudi és adequada per a l'assoliment dels objectius que ens plantegem per aquesta assignatura. Així doncs, ens dedicarem, principalment, a entendre i explorar els continguts d'aquests mòduls.
Tot i això, aquests materials es veuran complementats amb lectures optatives, així com amb lectures obligatòries per a fer l'avaluació continuada, lectures que també estan indicades a les tres GES.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|