| Teories de la democràcia | Codi: 21.234 : 6 |
L'assignatura de Teories de la democràcia introdueix les bases per a analitzar el fenomen de la democràcia des de l'instrumental propi de la ciència política. La democràcia, de fet, és un dels conceptes nuclears de la ciència política i ocupa un espai central en l'estudi de la política. En efecte, el número de democràcies s'ha multiplicat d'ençà la segona meitat del segle XX fins al punt que bona part de la política té lloc avui dia en un context que podríem qualificar com a democràtic. Al mateix temps la democràcia ha estat històricament la punta de llança de nombrosos anhels i aspiracions - des de la defensa de drets i llibertats civils fins a la prosperitat i el benestar econòmic i social, passant per l'autodeterminació dels pobles o la sobirania popular - que han marcat el rumb de l'acció i el debat polítics.
L'anàlisi de la democràcia és un camp d'estudi fascinant alhora que intricat i complex. La pròpia definició literal com a govern del poble és un ideal polític poderós, per bé que ple de contradiccions, limitacions i paradoxes que han donat peu a innombrables discussions. L'assignatura s'endinsa en algunes de les principals preguntes que planteja la idea de democràcia: és possible que el poble es governi a si mateix o és una mera ficció?, com es passa de les voluntats individuals a una voluntat col·lectiva?, fins a quin punt els ciutadans sostenen opinions raonables en el debat públic?, com es pot mesurar el grau de democràcia d'un determinat país?, etc.
El recorregut transita des de la definició de la democràcia com a concepte polític fins a la discussió d'alguns dels seus principals enfocaments; des de la tradició analítica basada en la teoria de l'elecció racional fins a les crítiques de la democràcia participativa i la revolució teòrica del gir deliberatiu, sense oblidar les qüestions sobre les mesures i rànquings de democràcia que han centrat bona part del debat actual sobre la qualitat de la democràcia.
La democràcia és un concepte d'ús comú tant en el llenguatge quotidià com en els mitjans de comunicació, però el seu significat, contingut i implicacions pràctiques poden resultar a vegades confusos i poc definits. L'assignatura introdueix una reflexió atenta i sistemàtica del fenomen de la democràcia que pot resultar d'interès per a múltiples àrees dins de les ciències socials com la gestió pública, l'anàlisi política, la comunicació, etc. L'assignatura s'ofereix com a optativa conjuntament en els graus de Gestió i Administració Pública, Ciències Socials i Relacions Internacionals, i permet a l'estudiant seguir avançant en la seva formació acadèmica dins de l'àmbit de la ciència política.
Objectius:
- Comprendre l'especificitat de la teoria de la democràcia com a camp d'estudi i les preguntes fonamentals que es formula.
- Entendre les diferents aproximacions a la idea de democràcia en la seva dimensió conceptual, normativa i empírica.
- Reflexionar sobre les principals problemàtiques que planteja la democràcia com a idea política.
- Entendre les característiques de l'enfocament econòmic de la democràcia.
- Veure l'aplicabilitat del model de l'elecció racional a les decisions polítiques.
- Comprendre el problema formal subjacent a les decisions col·lectives i el paper de les institucions polítiques.
- Entendre l'origen de l'enfocament de la democràcia deliberativa en relació amb els models de democràcia previs.
- Identificar els trets característics comuns dels models de la democràcia deliberativa.
- Repassar el ventall de propostes per implementar la democràcia deliberativa en els sistemes polítics actuals.
- Entendre les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la comunicació a la implementació de la democràcia deliberativa.
- Disposar de dades i d'eines analítiques que permetin mesurar la presència i el grau de democràcia d'un país.
- Ser conscient del pluralisme existent en la medició de la democràcia i la seva connexió amb la diversitat d'enfocaments teòrics i conceptuals existents.
- Ser capaç de realitzar anàlisis empíriques, tant descriptives com explicatives, sobre la qualitat d'un o diversos països.
Competències específiques
- Comprendre les principals teories de la Ciència Política i de l'Administració.*
- Identificar els pressupòsits teòrics dels diferents actors públics i del sistema polític, així com les relacions entre l'administració i els ciutadans.*
- Qüestionar críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat social i dels valors que juguen un paper central en la comprensió de la nostra societat i de nosaltres mateixos.**
- Identificar en els estudis o treballs propis de les ciències socials els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.**
- Saber aplicar les principals teories de la Ciència Política a l'anàlisi de l'estructura i funcionament dels sistemes polítics actuals.***
*[G. Gestió i Administració Pública] | ** [G. Ciències Socials]|***[G. Relacions Internacionals]
1. La idea de democràcia. El primer mòdul presenta la teoria de la democràcia com a camp d'estudi i ubica el concepte de democràcia en el mapa de les idees polítiques.
- la teoria de la democràcia com a camp d'estudi
- una aproximació al concepte de democràcia
2. L'enfocament econòmic de la democràcia. El segon mòdul presenta l'enfocament econòmic de la democràcia: entenent la democràcia com un simple mecanisme d'agregació de preferències polítiques individuals, es mostren les condicions que fan possible aquesta agregació i el paper que hi juguen les institucions polítiques.
- les decisions polítiques individuals
- les decisions polítiques col·lectives: l'elecció social
- les institucions polítiques i la generació d'equilibris
- la competició política en una democràcia
3. Democràcia deliberativa. El tercer mòdul presenta el model de la democràcia deliberativa com una resposta a l'enfocament econòmic de la democràcia, mitjançant la participació inclusiva dels ciutadans en els problemes polítics i l'elaboració de discursos racionals que legitimin les polítiques públiques que s'hagin d'adoptar.
- deliberació i democràcia
- què defineix una bona deliberació?
- on es produeix la deliberació?
- els resultats i efectes de la deliberació
- consideracions crítiques sobre la democràcia deliberativa
4. Mesura i qualitat de la democràcia. El quart mòdul s'ocupa d'examinar les principals maneres de mesurar empíricament l'estat de la democràcia en un país, amb especial atenció a l'anàlisi del nivell de qua- litat d'una democràcia.
- concepcions procedimentals enfront de concepcions substantives de democràcia
- el mesurament empíric de la democràcia
- un nou tema d'interès en l'estudi de la democràcia: la qualitat
- l'estudi empíric de la qualitat democràtica
- l'explicació dels nivells de qualitat democràtica
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|