| Economia de l'educació | Codi: 21.345 : 6 |
L'anàlisi econòmic tradicionalment donava poca importància a l'efecte de l'educació sobre la productivitat i en general sobre el creixement econòmic. De fet no és fins a mitjan segle XX que els economistes donen prou entitat als efectes de l'educació sobre el creixement econòmic com per a considerar l'economia de l'educació una branca especialitzada de l'economia o com una àrea independent dels estudis educatius.
Iniciarem l'estudi reflexionant el perquè ens interessa l'educació als economistes, analitzarem breument quina és la dimensió en inversió tant pública com privada en la formació de les persones, també veurem el vincle entre educació i creixement econòmic per finalment analitzar quina magnitud suposa el sector educatiu en l'actualitat. Posteriorment farem un repàs històric a la consideració que ha tingut l'educació en els models econòmics abans de la formulació de la teoria del capital humà.
Dedicarem una bona part de l'assignatura a estudiar la teoria del capital humà formulada per Theodore Schultz (1961) i Gary S. Becker (1964). Aquesta teoria ha estat la primera en analitzar quantitativament l'efecte de la formació dels treballadors en la seva productivitat. Alhora, formula com les empreses decideixen formar o no formar als seu capital humà en funció del tipus de formació. A partir dels fonaments que suposen els plantejaments de Schultz i Becker s'han analitzat els rendiments de l'educació. En la nostra assignatura estudiarem l'anàlisi cost-benefici i l'overtaking de Mincer. Per acabar l'anàlisi de la teoria del capital humà farem un repàs al les teories alternatives i crítiques amb aquesta teoria.
La influència del capital humà en el desenvolupament econòmic serà el tercer bloc de l'assignatura. Analitzarem aquesta influència des d'una doble perspectiva: (1) educació i creixement econòmic i (2) els beneficis no monetaris de l'educació.
La darrera part de l'assignatura ens centrarem en l'estudi de la formació en el lloc de treball. En aquest sentit estudiarem en detall quins són els determinats que faciliten que les empreses inverteixin en la qualificació del seu capital humà.
Economia de l'educació és una assignatura optativa de 6 crèdits. Forma part del conjunt d'assignatures de la menció de "Treball i ocupació" que pretén avaluar críticament les conseqüències de diferents alternatives d'acció en matèria de mercat de treball, política d'ocupació, educació, coneixement i innovació, entre d'altres per tal de seleccionar les més adients en funció dels objectius.
El principal objectiu pedagògic d'aquesta assignatura, que s'inscriu en el marc acadèmic de l'Economia Aplicada, és obrir a l'estudiant la capacitat d'aprofundir en el coneixement de l'impacte de l'educació en el creixement econòmic, a partir d'una anàlisi de les principals teories i dels camps on aquesta disciplina econòmica Altres objectius de l'assignatura són:
- Conèixer quin han estat els antecedents de l'economia de l'educació com a disciplina econòmica
- Entendre els vincles entre un increment de la qualificació de les persones i els increments de productivitat
- Analitzar en profunditat la teoria del capital humà i les teories crítiques
-Estudiar els beneficis no monetaris de l'educació
- Conèixer quines característiques tenen les empreses que formen al seu capital humà
Mòdul didàctic 1 La importància de l'educació en l'economia. Breu síntesi històrica
1. Per què ens interessa l'educació als economistes?
2. Els antecedents de l'economia de l'educació
3. L'economia de l'educació, naixement d'una disciplina econòmica
Mòdul 2 La teoria del capital humà
1. Theodore Schultz. La formalització d'un concepte latent
2. Les aportacions de Becker a la teoria del capital humà
3. Els rendiments de l'educació: l'anàlisi cost-benefici i l'overtaking de Mincer
4. Teories alternatives a la teoria del capital humà
5. El finançament de la formació a l'empresa
Mòdul 3 Influència del capital humà en el desenvolupament econòmic
1. Antecedents i fins a la teoria del capital humà
2. Educació i creixement econòmic
3. Beneficis no monetaris de l'educació
4. Conclusions
Mòdul 4 La formació a l'empresa. Context, motivacions i factors determinants
1. Context històric, econòmic i institucional
2. Motivacions per a la formació al lloc de treball
3. Factors que determinen que les empreses inverteixin en formació
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |