| El món clàssic | Codi: 21.801 : 6 |
Mitjançant temes transversals, l'assignatura fa un estat de la qüestió i una revisió dels factors claus que van ser fonamentals per explicar el món clàssic, grec i romà, a la conca mediterrània i a l'Occident europeu. Aquests temes transversals se centren molt especialment en el paper de la dona al món clàssic antic (Dona, teatre i educació per a la ciutadania: Antígona); les classes populars i viure en una gran ciutat com Roma (Romans "corrents"); o el concepte d'alteritat al món antic (Bàrbars i migracions: nosaltres i els altres).
L'originalitat del plantejament es fonamenta en dues qüestions principals:
D'una banda, cada tema gira al voltant d'un objecte, una obra de teatre, un concepte o una obra d'art. Això permetrà, a més, replantejar anualment els temes entorn els que gira l'assignatura i incloure les darreres interpretacions sobre el món clàssic antic.
De l'altra, a més dels continguts, uns dels objectius principals de l'assignatura és treballar les competències en el camp de la comunicació divulgativa de les humanitats, així com aquelles vinculades a la gestió de la informació.
Des de l'equip docent pensem que ambdues competències són de màxima importància avui en dia, al marge dels camps professionals o personals en el que ens moguem. Considerem que saber explicar les coses de forma amena i alhora rigorosa, i ser conscients de les nostres fonts d'informació, són aspectes clau en les societats hiperconnectades i (malgrat tot) sobresaturades d'informació en les que vivim. Partint d'aquesta premissa, cadascuna de les activitats (o Reptes) de l'assignatura se centrarà a elaborar un text de caràcter divulgatiu (una crítica teatral, una crítica cinematogràfica, un reportatge periodístic), però sense deixar de banda el rigor acadèmic propi d'una universitat.
El món clàssic és una assignatura Obligatòria que forma part del bloc de Formació bàsica del grau d'Humanitats, vinculada amb altres del mateix nivell inicial, cronologia i temàtica coherents, com El món antic, Filosofia clàssica, La representació teatral i Llengua llatina.
L'assignatura permet un coneixement de la història de la civilització clàssica (grega i romana) des del punt de les humanitats.
L'objectiu és adquirir unes competències i uns coneixements sobre el món clàssic, grec i romà, per a treballar en camps determinats de la docència (pública i privada) i la iniciació a la recerca en àmbits d'actualitat amb una mirada interdisciplinària, com també per a treballar en sectors professionals entorn de la producció de continguts o el treball amb continguts, en camps com el documentalisme (biblioteques i museus), l'activitat editorial, la gestió i difusió del patrimoni artístic i monumental, els mitjans de comunicació, el guiatge i el turisme, i altres professions i llocs de responsabilitat de les organitzacions públiques i privades en els quals s'han de prendre decisions i tenir una comprensió crítica de la societat contemporània.
El passat clàssic està molt present encara avui en dia en la societat contemporània i aquesta assignatura aporta unes eines per conèixer millor ambdós vessants.
En principi, no és necessari cap classe de coneixements previs. Només és desitjable un coneixement mínim, encara que sigui superficial, de les llengües grega i llatina, així com l'interès per la temàtica, uns hàbits de lectura i una capacitat per enfrontar-se a fonts escrites amb una visió crítica i un desig de conèixer.
Amb tot, es recomana fer algun/es lectura/es preparatòria/es que s'indiquen en l'apartat següent.
Lectures preparatòries
Recomanem la lectura d'un o dels dos llibres breus següents, que serviran per tenir una introducció més o menys "teòrica" sobre què significa (i què entenem per) el món clàssic en l'actualitat; tots dos llibres es poden llegir en un cap de setmana i amb tranquil·litat:
Beard, Mary; Henderson, John (2016) El mundo clásico: una breve introducción. Madrid: Alianza Editorial.
Amb el fil argumental (o potser el "macguffin") del temple d'Apol·lo a Bassas, a la regió grega de l'Arcàdia, els dos autors fan un viatge per comprendre l'essència del món clàssic i la seva pervivència en la cultura (occidental) posterior.
Morley, Neville (2019) El mundo clásico: ¿por qué importa? Madrid: Alianza Editorial.
Amb un estil incisiu i que convida a la reflexió, l'autor es planteja per què avui en dia ens ha d'importar la cultura clàssica (i la seva història). En realitat, diu l'autor, el món clàssic ens explica com concebem el present i com ens serveix (o pensem que podem fer-ho) de cara al futur.
Objectius:
- Comprendre i assimilar els elements de la cultura clàssica en àmbits bàsics de la societat europea contemporània (educació, dret, institucions, oci ...).
- Reconèixer i comprendre els principals elements del patrimoni mitològic dels grecs transmesos per la literatura clàssica, així com seguir la seva influència fins al món contemporani mitjançant l'anàlisi de casos concrets.
- Identificar les principals fases de l'evolució històrica del món grec i romà.
- Identificar i comprendre els elements fonamentals de l'evolució socioeconòmica, polític-ideològic i cultural de cada fase principal de l'evolució històrica en el món antic.
- Ser capaços d'identificar les bases del món clàssic (grec i romà) que sustenten l'imaginari col·lectiu dels pobles d'Occident.
- Posar en relació les produccions culturals (literàries, artístiques, ideològiques ...) del món clàssic amb el moment històric i cultural en què apareixen.
- Adquirir l'experiència en competències derivades del coneixement de conceptes clau sobre la Història de l'Art i la creació artística del món clàssic.
- Adquirir un coneixement bàsic dels fonaments de la cultura clàssica grecoromana.
- Competències:
Competències bàsiques i generals:
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Fer judicis crítics i analítics que tinguin en compte el context i contribueixin amb aportacions creatives.
Competències específiques:
- Conèixer la mateixa tradició cultural.
- Llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplinària.
- Comprendre els grans processos socials, culturals i artístics en la història des d'una perspectiva actual.
- Identificar, analitzar i comentar críticament obres, corrents i moviments literaris i artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials.
L'assignatura planteja alguns temes transversals que s'insereixen en quatre grans àmbits temàtic-cronològics que, grosso modo, recullen el període que va del segle V aC al V dC:
- Grècia, bressol de les cultures mediterrànies del I mil·lenni aC. Bases socials, econòmiques, culturals i històriques.
- La Grècia clàssica (segles V-IV aC) té un període formatiu previ, l'etapa arcaica (segles VIII-VI aC) en la que es conformen les ciutats-estat, amb Atenes i Esparta al capdavant. La política, la societat i la cultura d'Atenes, en especial, es desenvolupa en aquest període i posa les primeres bases de la nostra manera actual de concebre la vida política i el pensament polític.
- La cultura etrusca i les cultures orientalitzants de la Mediterrània.
- Etruscos, grecs i cartaginesos influeixen en civilitzacions com la romana a Itàlia i els pobles ibers i celtíbers de la península Ibèrica en aspectes com la cultura material, la religió i la guerra.
- Roma, la monarquia i la República com a bases de l'Imperi romà.
- El règim republicà, establert segons la tradició l'any 509 aC, crea un model de governació basat en un equilibri de poders (Senat, magistratures i assamblees) que ha influit en models republicans moderns.
- L'Imperi Romà, estructures polítiques, econòmiques, socials, i culturals, i la seva extensió geogràfica.
- August estableix un règim monàrquic sota aparences republicanes, el Principat, en el canvi del segle I aC al segle I de la nostra era i en un període en el que Roma domina sobre tota la Mediterrània i grans extensions de territori a Europa, el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, imposant una frontera física i cultural que separa els "romans" dels "bàrbars". L'extensió del model cultural romà a les províncies és un dels fets cabdals dels primers segles de la nostra era.
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
Per a realitzar aquesta assignatura s'han seleccionat recursos diversos i específics per als Reptes plantejats durant l'AC.
Repte 1:Dona, teatre i educació per a la ciutadania: Antígona.
Vídeo: Antígona. Siglo XXI. Adaptació de l'obra de Sòfocles a càrrec d'Isidro Timón i Emilio del Valle. Direcció: Emilio del Valle. Madrid, INAEM, 2012.
Vídeo: Antígona de Jean Anouilh. Estudio 1: Antígona de Jean Anouilh. Adaptació, direcció i realització de Fernando Delgado. RTVE, 1978.
Sòfocles. Antígona, traducció catalana de Carles Riba, Tragèdies tebanes (Antígona, Èdip rei, Èdip a Colonos). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2009, 29-78 i 255-274.
Domínguez Monedero, A.J. i Pascual González, J, (1999). "Atenas en la segunda parte de la Pentecontecia. I: la democracia ateniense en la época de Pericles". A: A.J. Domínguez Monedero y J. Pascual González. Esparta y Atenas en el siglo V a.C. Madrid: Síntesis, 161-185.
Hernández de la Fuente, D i López Melero, R. (2014), "El espacio público y el marco familiar: agora". A: D. Hernández de la Fuente i R. López Melero. Civilización griega. Madrid: Alianza Editorial, 41-79.
Guzmán Guerra, A. (2005). "Antígona: las leyes escritas de los dioses". A: A. Guzmán Guerra. Introducción al teatro griego. Madrid: Alianza Editorial, 101-114.
Picazo, M. (2008). "Leyes, familia y mujeres en la ciudad griega". A: M. Picazo. Alguien se acordará de nosotras: mujeres en la ciudad griega antigua. Barcelona: Ediciones Bellaterra, pàgs. 51-72.
Hernández de la Fuente, D.; López Melero, R. (2014). "El espacio público y el marco familiar: agora". A: D. Hernández de la Fuente y R. López Melero. Civilización griega. Madrid, Alianza Editorial, 41-79.
Bowra. M. (2015). "Poesía y política". A: M. Bowra, La Atenas de Pericles. Madrid: Alianza Editorial, 175-216.
Repte 2: Romans "corrents"
Vídeo: Fellini Satyricon (Federico Fellini, 1969). Disponible a Filmin.
Grimal, P. (1999). "Roma, reina de las ciudades". A: P. Grimal, La civilización romana: vida, costumbres, leyes, artes. Barcelona: Paidós, 206-249.
Toner, Jerry (2017). "Un mundo antiguo distinto". A: Jerry Toner, Mundo antiguo. Madrid: Turner, 9-31.
Toner, Jerry (2020). "Sentidos comunes". A: Jerry Toner, Sesenta millones de romanos. La cultura del pueblo en la Antigua Roma. Barcelona. Crítica, pàgs. 179-232 i 308-316.
Knapp, Robert C. (2011). "Sus propias vidas: mujeres corrientes". A: Robert C. Knapp, Los olvidados de Roma. Prostitutas, forajidos, esclavos, gladiadores y gente corriente. Barcelona: Ariel, 67-114.
Salvador Ventura, Francisco José (1999). "El mundo clásico en El Satiricón de Fellini". A: María Consuelo Alvarez Morán, Rosa María Iglesias Montiel (coords.) Contemporaneidad de los clásicos en el umbral del tercer milenio: actas del congreso internacional de los clásicos. La tradición grecolatina ante el siglo XXI (La Habana, 1 a 5 de diciembre de 1998). Murcia: Universidad de Murcia, Servicio de Publicaciones, 447-453.
Repte 3: "Bàrbars" i migracions: nosaltres i els altres
Veyne, Paul (1991). "Humanistas": los romanos y los demás. A: Andrea Giardina (et al.) El hombre romano (pp.). Madrid. Alianza Editorial, 395-422.
Heather, Peter (2010). "Migración y colapso de fronteras". A: Peter Heather. Emperadores y bárbaros: el primer milenio de la historia de Europa. Barcelona: Crítica, 181-242.
López Quiroga, J. (2008). "¿Sabían los barbaros que eran bárbaros? Nuestra imagen de las gentes barbarae a través de las fuentes". A: Antigüedad y cristianismo, 25, 19-36.
Ubric Rabaneda, Purificación (2009). Hacia la superación de los prejuicios: la integración del bárbaro en la vida cotidiana del Imperio romano tardío. A: Gonzalo Bravo i Ricardo González Salinero (eds.). Formas de integración en el mundo romano. Madrid. Signifer: Monografías de Antigüedad Griega y Romana, 59-73.
Halsall, G (2012). "Definiendo identidades". A: G. Halsall. Las migraciones bárbaras y el Occidente romano, 376-568. València, Publicacions de la Universitat de València, 2012, 51-78.
Heather, P. (2010). "Emigrantes y bárbaros". A: P. Heather. Emperadores y bárbaros: el primer milenio de la historia de Europa. Barcelona: Crítica, 19-56.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|