• Descripció

Aquesta assignatura planteja una aproximació als conceptes de memòria i patrimoni des d'una visió crítica i renovada en la qual, lluny dels convencionalismes, es qüestiona com i per què memoritzem i patrimonialitzem el passat des del present. 

En aquest sentit, el curs tracta de presentar casos i exemples no acomodaticis, sinó que reflecteixin les problemàtiques i posicionaments que es generen en cada moment de la història (singularment en els segles XIX, XX i XXI), i com política, economia, cultura, religió i pensament tenen un paper definitiu en els debats i processos que adopta cada societat per evocar, gestionar i interpretar el seus llegats material i immaterial.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Coneixements previs

No cal disposar de cap coneixement previ

• Objectius i competències

• Continguts

L'assignatura es divideix en tres unitats: 

Unitat 1. L'evocació del passat i el desafiament de la seva interpretació

El concepte de patrimoni i memòria no és immutable, i de fet ha anat evolucionant i adaptant-se als usos i creences de cada època.   En aquesta unitat, el repte d'aprenentatge és investigar com ha evolucionat el concepte de patrimoni, i el de memòria, al llarg dels segles XIX, XX i XXI i reflexionar, de manera crítica, quin és l'estat de la qüestió en l'actualitat en un món globalitzat i multicultural.

Unitat 2. Qui construeix la memòria d'una societat?

La UNESCO (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization) és la principal institució, a nivell mundial, que vetlla pel patrimoni, la seva conservació i difusió. A nivell nacional i regional, els corresponents òrgans administratius estableixen les lleis i procediments d'actuació que, entre altres coses, defineixen què s'entén per "patrimoni" o "béns patrimonials", com es protegeixen jurídicament, com s'intervenen i com es presenten a la societat a través de museus, centres d'interpretació, plans culturals i polítiques de memòria. Però, què fa que la UNESCO determini que l'Alhambra de Granada és un bé Patrimoni de la Humanitat i l'església del teu poble no? Quins criteris científics, socials i culturals s'apliquen i per què? I que passa als diferents països i regions del món? Qui i per què patrimonialitza el passat?
En aquesta unitat, el repte d'aprenentatge consisteix en reflexionar sobre els processos no científics que afecten el patrimoni, la memòria i, fins i tot, la narrativa històrica. Política, economia i les cosmovisions de les societats de cada lloc i cada temps són variables que poden determinar el valor, importància i simbolisme del patrimoni i, fins i tot, la visió del propi passat.

Unitat 3. Els usos del passat en el present

La memòria és el relat del passat que es modifica amb el pas del temps, que adquireix nous significats, i d'un passat que no passa, sinó que ressona en el present. La dimensió social i política de la memòria històrica és tal que podem parlar de "batalles per la memòria".
El repte d'aprenentatge d'aquesta unitat es basa en la comprensió i discussió dels complexos processos que, com en el cas del Mur de Berlín, involucren canvis de significació; de valoració cultural, social i econòmica, i fins i tot de politització de la memòria, el patrimoni i el passat en general amb finalitats que només es poden entendre en base als profunds canvis i dinàmiques del segle XXI.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació