• Descripció

Aquesta assignatura vol ser una introducció a l'aparició i característiques específiques de la mirada pròpia de la sociologia. No vol oferir una visió comprensiva de la disciplina, sinó un punt de partida per obrir les portes a aquesta ciència social i la mirada que proposa de la realitat social, indestriable del procés de modernització i l'interès en la vida quotidiana.

Per fer-ho, establirem quatre línies d'estudi, òbviament interrelacionades: 1) ens endinsarem en els principals mecanismes de funcionament d'allò que anomenem "societat"; 2) a partir de les principals aportacions que feren els clàssics de la disciplina i les generacions posteriors, reflexionarem sobre el lligam entre la producció sociològica i el context històric en el qual apareix; 3) clarificarem el tipus de coneixement que proporciona la sociologia, la seva "utilitat" i com es produeix; i 4) ens familiaritzarem amb algunes de les eines tecnològiques pel treball col·laboratiu, útils tant pel grau com per la vida professional.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura Introducció a la sociologia, tot i que és la primera aproximació a la disciplina en el Grau de Sociologia i el Grau de Ciència Política i de l'Administració, procura no caure en una visió estretament academicista i corporativa del que és (o hauria de ser) la sociologia. Això implica que vol ser una introducció a la disciplina que estigui oberta a tota mena de connexions amb altres disciplines frontereres com poden ser la història, l'antropologia, la ciència política, la psicologia, l'economia, la geografia, la filosofia i moltes més. De fet, en tant que analitza l'aparició de la disciplina en el marc de la gran transformació social i intel·lectual que anomenem genèricament com a "modernitat", l'assignatura s'ha d'entendre com estretament entrellaçada no només amb les altres ciències socials sinó també amb la història, la filosofia i l'art moderns. A la vegada, ofereix una primera introducció a la disciplina que dóna nom al Grau que curseu els que feu Sociologia, i en aquest sentit vol ser una invitació a una tradició de pensament, i de manera molt introductòria a les seves discussions i eines.

• Camps professionals en què es projecta

La mirada sociològica és una excel·lent eina d'anàlisi critica del complex món social contemporani, i, com a tal, pot ser molt útil no només en el camp de la recerca social, sinó també del treball social, l'educació, la producció cultural, el periodisme, l'art o les polítiques públiques. De fet, la sociologia pot ser entesa com una forma de coneixement i, alhora, com una forma de mirar i pensar (la imaginació sociològica) aplicable al nostre entorn i a nosaltres mateixos i mateixes.

• Coneixements previs

No es necessiten coneixements previs específics. Tan sols és recomanable un afany (petit o gran) per descobrir una nova perspectiva. L'assignatura explica la sociologia des d'un nivell inicial i introductori.

• Informació prèvia a la matrícula

• Objectius i competències

Com es diu en la introducció dels materials de l'assignatura (i es remarcarà contínuament durant tot el curs), la sociologia proporciona una nova perspectiva, una nova mirada, sobre els afers quotidians de la vida "ordinària" de cada dia. D'aquí que els dos principals objectius siguin, d'una banda, comprendre per què apareix quan apareix i, de l'altra, emfasitzar el caràcter històricament innovador que representa, tant pel seu objecte d'estudi (la nostra vida quotidiana) com per la manera d'abordar-lo.

Les competències que treballarem en aquesta assignatura són les següents:

Com a competències bàsiques:

• Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

• Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

• (per Ciència política i de l'administració) Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seua àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

Com a competències transversals:

• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

Com a competències específiques:

• (per Sociologia) Reconèixer les claus analítiques del funcionament de les relacions i els vincles entre individus, grups i institucions socials a escala local, nacional i global.

• (per Sociologia) Aplicar els conceptes que aborden les dinàmiques de reproducció i canvi social lligats a la continuïtat i el dinamisme dels fenòmens socials, amb especial atenció a les formes consolidades i emergents de diferenciació i desigualtat social en les seves diferents vessants.

• (per Ciència política i de l'administració) Relacionar l'origen, l'estructura, el funcionament i les conseqüències socials de les institucions polítiques i administratives.

• (per Ciència política i de l'administració) Reconèixer les claus dels processos de presa de decisions polítiques, així com les seues conseqüències i la influència del context econòmic, jurídic i social.

A nivell d'organització de l'aprenentatge, l'assignatura constarà de tres grans blocs, cadascun amb les les activitats avaluades, amb els següents objectius d'aprenentatge:

Repte 1: La dialèctica social

• Conèixer les principals característiques de la perspectiva sociològica.
• Aplicar de manera consistent a la realitat social les eines teòriques de la sociologia, essent conscients dels seus límits, que conceptualitzen la dialèctica entre individu i societat, concebent el complex equilibri entre autonomia i heteronomia dels individus.
• Relacionar entre ells els conceptes sociològics sobre els processos de socialització i institucionalització.

Repte 2: Modernitat i sociologia

• Comprendre la impossibilitat d'entendre la ciència social en general, i la sociologia en particular, sense el procés de modernitat.
• Reflexionar sobre la novetat que suposa una mirada racional i científica a l'organització i el canvi social que apareix amb la Il·lustració.
• Identificar les línies mestres a través de les quals els clàssics de la sociologia van entendre la modernitat a partir de la divisió del treball, la racionalització, les relacions de producció, i les formes de poder i coneixement.
• Conèixer el lligam entre els canvis estructurals i el seu impacte en la consciència, que recullen els conceptes d'anomia, alienació i desencantament del món.

Repte 3: Sociologia, poder i món actual

• Indagar en la relació entre sociologia i poder i aplicar-ho a un exemple contemporani ben proper.
• Conèixer alguns dels canvis més rellevants de la modernitat durant les darreres dècades que han modificat i/o fet més complexes les formes d'organització social que van estudiar els autors clàssics de la sociologia.
• Aplicar la imaginació sociològica a un aspecte contemporani.
• Identificar la tensió entre la concepció de la sociologia com a disciplina crítica i desemmascaradora, d'una banda, i com a eina d'acció i poder, de l'altra, en la concreció social de l'ofici de la sociologia des de la Segona Guerra Mundial fins l'actualitat.

• Continguts

Els mòduls de l'assignatura es poden agrupar en parelles. Una que tracta dels mecanismes de funcionament d'allò que en diem la societat (mòduls 2 i 3); una altra que exposa les aportacions fonamentals del pensament sociològic clàssic i contemporani (mòduls 4 i 5); i una tercera que, a mode d'introducció i conclusió alhora, fa una iniciació a la perspectiva sociològica i invita a fer una aproximació epistemològica a la pràctica de la sociologia (mòduls 1 i 6).

Podem dir, doncs, que els mòduls centrals expliquen la sociologia, mentre que el primer i el darrer parlen de la sociologia com a forma de coneixement i adopten, per tant, una perspectiva reflexiva que obliga a prendre una certa distància en relació a la pròpia disciplina.

A la vegada, tant el mòdul 4 dedicat als clàssics de la sociologia, com les lectures de Hamilton (1992) i de Muniesa (1997) (disponibles a l'apartat de Materials de l'assignatura) us serviran per treballar el lligam entre la sociologia i la modernitat.

Els continguts de l'assignatura, que es treballen en activitats a partir dels materials propis, en text i vídeo, i d'una selecció de recursos externs, s'estructuren en quatre grans qüestions: 

Repte 1: La dialèctica social

-Estruch, Joan. (2019) "La perspectiva sociològica". A: Cardús, Salvador i Mostaza, Esther (Coords) Sociologia. Barcelona: UOC.

-Mostaza, Esther. (2019) "La societat (I). El procés de socialització". A: Cardús, Salvador i Mostaza, Esther (Coords) Sociologia. Barcelona: UOC.

-Núñez, Francesc (2019) "La societat (II). El procés d'institucionalització". A: Cardús, Salvador i Mostaza, Esther (Coords) Sociologia. Barcelona: UOC.

-Rovira, Marta (2016). "El procés de socialització" [audiovisual]. Barcelona: UOC. 

-Martínez, Roger; Mansilla, Jose (2022). "Normalitat, desviació i poder" [audiovisual]. Barcelona: UOC.            

Repte 2: Modernitat i sociologia

-Estradé, Antoni (2016) La curiositat i el sorgiment de la sociologia [vídeo en línia]. Barcelona: UOC.

-Estradé, Antoni (2019) "El pensament sociològic (I). Els fundadors". A: Cardús, Salvador i Mostaza, Esther (Coords) Sociologia. Barcelona: UOC.

-Hamilton, Peter (1992) "The Englightenment and the Birth of Social Science". A: Hall, S. ; Held, D. (eds.). Formations of modernity. Cambridge : Polity Press, cop. . p. 17-69.

-Giddens, Anthony (1984) "Diferenciación social y división del trabajo". A: El capitalismo y la moderna teoría social. p. 361-386. Barcelona: Labour.

Repte 3: Sociologia, poder, utilitat i món actual

-Estradé, Antoni (2016) "La paradoxa a la ciència social" [vídeo en línea]. Barcelona: UOC. 

-Cardús, Salvador (2019) "La sociologia com a pràctica i com a saber". A: Cardús, Salvador i Mostaza, Esther (Coords) Sociologia. Barcelona: UOC.

-Martínez, Roger (2019) "El pensament sociològic (II). Els contemporanis". A: Cardús, Salvador i Mostaza, Esther (Coords) Sociologia. Barcelona: UOC.

-Berger, Peter L. (1992) "La sociologia com a disciplina humanística". A: Invitació a la sociologia, p. 195-209. Barcelona: Herder.

-Bourdieu, Pierre, Wacquant, Loïc, J.D. (1994) Per a una sociologia reflexiva, p. 168- 174. Barcelona: Herder.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

A cada Repte, teniu al final una pàgina amb els recursos obligatoris per fer aquell repte. Aquests són tant materials propis de la UOC, en format vídeo o textual, com un recull de fonts externes. A banda d’això, també us podem enllaçar i enviar altres recursos complementaris, i vosaltres també podeu enriquir el vostre aprenentatge, i les vostres activitats avaluades, amb recursos que trobeu pel vostre compte. 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació