|
||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||
En aquesta assignatura els estudiants treballaran el procés d'envelliment no patològic, el deteriorament cognitiu lleu i demències associades a malalties neurodegeneratives, patologia vascular i a altres causes. Es treballaran els aspectes diagnòstics (simptomatologia neurològica i neuropsicològica), diagnòstic diferencial i intervenció neuropsicològica tant amb pacient com cuidadors. |
||||||||||||||||
Envelliment i demències és una assignatura obligatòria, de 5 crèdits, programada per a cursar-se després de les assignatures de caràcter més bàsic. |
||||||||||||||||
Els continguts d'aquesta assignatura són especialment rellevants per aquells estudiants que vulguin especialitzar-se tant en l'ámbit clínic com en l'investigador degut a la importància que té conèixer en profunditat el procés d'envelliment així com les seves alteracions cognitives, emocionals i conductuals a l'hora d'elaborar i implementar plans d'intervenció neuropsicològica adequats a cada situació clínica. |
||||||||||||||||
Per tal d'assolir els resultats d'aprenentatge d'aquesta assignatura es recomana tenir cursades les següents assignatures:
Finalment, i trascendint l'àmbit de l'assignatura, es recomana als estudiants coneixements d'anglès per poder estar al dia dels avenços més rellevants en aquest camp. |
||||||||||||||||
A través del servei de tutoria dels alumnes disposaran de l'assessorament necessari per configurar l'elecció de les assignatures de la seva matrícula de la manera més òptima possible. D'aquesta manera es fomentarà un aprenentatge progressiu i coherent al llarg del Màster de Neuropsicologia. |
||||||||||||||||
Competències bàsiques
Competències generals
Competències transversals
Competències específiques
Resultats d'aprenentatge
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
Activitat Repte 1 - Bicicleta, cullera, poma Documental 'Bicicleta, cuchara, manzana'. Recuperat de https://www.rtve.es/alacarta/videos/version-espanola/version-espanola-bicicleta-cuchara-manzana/1342369/ Jordi Matías-Guiu Antem i Olga Gelonch Rosinach (2021). Envelliment i demències. Barcelona: Editorial UOC
Entrevista amb David Bartrés. La reserva cognitiva en l'envelliment i les demències. [vídeo en línia] Recuperat de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279556/ Judit Subirana Mirete, Mònica Crusat Basté, Noemí Cullell Gómez, i Raquel Cuevas Pérez (2011). Demencias y enfermedad de Alzheimer. En: Olga Bruna et al. Rehabilitación neuropsicológica. Intervención y práctica clínica, pp. 289-313. Barcelona: Elsevier-Masson. Jorge López-Álvarez i Luis F. Agüera-Ortiz (2015). Nuevos criterios diagnósticos de la demencia y la enfermedad de Alzheimer: una visión desde la psicogeriatría. Psicogeriatría, 5.1, 3-14. Albert, M.S., DeKosky, S.T., Dickson, D., Dubois, B., Feldman, H.H., Fox, N.C., et al. (2011). The diagnosis of mild cognitive impairment due to Alzheimer's disease: recommendations from the National Institute on Aging-Alzheimer's Association workgroups on diagnostic guidelines for Alzheimer's disease. Alzheimer's & Dementia, 7(3), 270-279. McKhann, G.M., Knopman, D.S., Chertkow, H., Hyman, B.T., Jack, C.R., Kawas, C.H., et al. (2011). The diagnosis of dementia due to Alzheimer's disease: recommendations from the National Institute on Aging-Alzheimer's Association workgroups on diagnostic guidelines for Alzheimer's disease. Alzheimer's & Dementia, 7(3), 263-269. Activitat Repte 2 - La serpent té potes? Jordi Matías-Guiu Antem i Olga Gelonch Rosinach (2021). Envelliment i demències. Barcelona: Editorial UOC
Marco Calabria (2020). Intervencions cognitives en persones amb demència [vídeo en línia] Recuperat de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00279554/ Pedro Luis Rodríguez García i D. Rodríguez García (2015). Diagnóstico del deterioro cognitivo vascular y sus principales categorías. Neurología, 30 (4), 223-239. Cruz Pérez Lancho i Sergio García Bercianos (2020). Caracterización del lenguaje en las variantes lingüísticas de la Afasia Progresiva Primaria. Revista signos: estudios de lingüística, 53, 2020, 198-218. Fernández-Matarrubia, J.A. Matías-Guiu, T. Moreno-Ramos, i J. Matías-Guiu. (2014). Demencia frontotemporal variante conductual: aproximación clínica y terapéutica. Neurología, 29(8), 464-472. Katya Rascovsky et al. (2011). Sensitivity of revised diagnostic criteria for the behavioural variant of frontotemporal dementia. Brain, 134, 2456-77. Maria Luisa Gorno-Tempini et al. (2011) Classification of Primary Progressive Aphasia and Its Variants. Neurology, 76, 1006-1014. Elena Muñoz Marrón (2021). Aspectes bàsics de la rehabilitació neuropsicològica. [Infografia] Recuperado de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00277962/
Jordi Matías-Guiu Antem i Olga Gelonch Rosinach (2021). Envelliment i demències. Barcelona: Editorial UOC
Bellas Lamas, P., Rodríguez Regal, A., i Cebrián Pérez, E. (2012). Demencia por cuerpos de Lewy. Revista de Neurología, 54 (4), 67-74. Bocanegra, Y., Trujillo-Orrego, N., i Pineda, D. (2014). Demencia y deterioro cognitivo leve en la enfermedad de Parkinson: una revisión. Revista de Neurología, 59(12), 555-569. Olga Bruna, Teresa Roig, Miguel Puyuelo, Carme Junqué i Ángel Ruano (2011). Rehabilitación neuropsicológica. Intervención y práctica clínica Barcelona: Elsevier-Masson. Begoña González Rodríguez i Elena Muñoz Marrón (2021). Repositori de tasques d'estimulació i rehabilitació cognitiva [Pàgina web] Recuperat de https://tasques-neuropsicologia.aula.uoc.edu/ Cristina Buiza i Pura Diaz-Veiga (2020). Guía para facilitar la realización de actividades cotidianas significativas con personas con demencia. Fundación Matia. Recursos per a l'avaluació neuropsicològica Quintana, M., i Calabria, M. (2021). Test neuropsicològics de cribratge i bateries [video en línia] Recuperat de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00283925/ Quintana, M., i Calabria, M. (2021). Test neuropsicològics de les funcions cognitives [video en línia]. Recuperat de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00283925/ Lubrini, G., i Campabadal Delgado, A. (2021). Transformació i interpretació de les puntuacions [Pàgina web] Recuperat de https://materials.campus.uoc.edu/continguts/PID_00283924/index.html UniversiTEA David de Noreña Martínez, Begoña González Rodríguez, i Elena Muñoz Marrón (2019). Guía práctica para la elaboración de informes neuropsicológicos. Barcelona. Editorial UOC. Muriel Deutsch Lezak (1995). Neuropsychological Assessment. New York: Oxford University Press. Jacobus Donders (2016). Neuropsychological report writing. New York: The Guilford Press. Stephen C. Bowden (2017). Neuropsychological Assessment in the Age of Evidence-Based Practice: Diagnostic and Treatment Evaluations. Oxford University Press. Recursos de neuroanatomia Functional Neuroanatomy. The University of British Columbia [Pàgina web] 3D Brain. Society for Neuroscience [Pàgina web] Primal Pictures [Software] Charles Watson, Matthew Kirkcaldie y George Paxinos (2010). The Brain: an introduction to functional neuroanatomy. Academic Press. Alan R. Crossman i David Neary (2019). Neuroanatomía: texto y atlas en color. Barcelona: Elsevier.
Citació i plagi
Eines de suport
|
||||||||||||||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
|
||||||||||||||||
|