• Descripció

El terme dany cerebral adquirit (DCA) fa referència a la condició en la qual un cervell amb un desenvolupament normal fins al moment sofreix una lesió sobtada que genera una alteració en la seva estructura i en el seu funcionament. L'etiologia del DCA és molt heterogènia. La causa més prevalent en joves són els traumatismes cranioencefàlics, mentre que en el cas de la gent gran són les malalties vcerebroasculars. Però aquestes causes disten molt de ser les úniques que ocasionen dany cerebral, per la qual cosa en aquesta assignatura abordarem també les patologies neurològiques que, encara que tenen una menor incidència i prevalença tenen conseqüències greus i són molt discapacitants per a la persona que les sofreix. Així, a més dels traumatismes cranioencefàlics i les malalties cerebrovasculars estudiarem les síndromes meníngies, la hipertensió i hipotensió intracranial, les malalties infeccioses del sistema nerviós central (SNC) i els tumors cerebrals.

Independentment de l'etiologia del dany, les seves seqüeles acostumen a abastar tant l'esfera física com la cognitiva, la social i l'emocional de la persona afectada, encara que la manifestació clínica és molt heterogènia en funció d'una infinitat de factors. En casos lleus, les alteracions poden limitar-se a l'afectació mínima d'una única funció, però en danys moderats i severs es veuen afectats pràcticament tots els àmbits de la vida, limitant el funcionament diari, la autonomia i independència, les relacions familiars i socials, el desenvolupament laboral, etc. La gravetat d'aquestes seqüeles i la seva recuperació depèn de diferents factors, com ara el tipus i la gravetat de la lesió, la seva localització i extensió, l'estat premòrbid, l'edat d'aparició de la lesió, l'eficàcia de la intervenció, etc.

Les conseqüències inicials després d'un DCA poden situar-se en un continuen els pols del qual hi ha el coma profund en un extrem i la recuperació fins al nivell premòrbid a l'altre. Entre tots dos pols hi ha una gran varietat de graus d'afectació, entre els quals es troben, de més gravetat a menys, l'estat de vigília sense resposta persistent (estat vegetatiu), l'estat de mínima consciència i tota una àmplia gamma d'alteracions físiques, cognitives, conductuals i emocionals que determinen el grau de dependència, activitat (abans anomenat discapacitat) i participació (abans, minusvalidesa) de la persona que ha sofert el dany.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

La assignatura Trastorns neurològics I és una assignatura de 5 ECTS i té caràcter obligatori dins del programa.

• Camps professionals en què es projecta

Els continguts d'aquesta assignatura són especialment rellevants pels estudiants que es vulguin especialitzar en Neuropsicologia Clínica, degut a la importància que té conèixer en profunditat les entitats neurològiques que poden cursar amb alteracions cognitives, emocionals i conductuals per tal de poder elaborar i implementar un adequat pla d'intervenció neuropsicològica.

• Coneixements previs

Per una millor comprensió i aprofitament de l'assignatura és important tenir assolides les competències i coneixements bàsics sobre els processos i les seves patologies, a més de com aquestes s'avaluen i es rehabiliten. Així doncs, és recomanable haver cursat prèviament (o el mateix semestre) les següents assignatures:

• Neurociència cognitiva avançada
• Psicopatologia per a neuropsicòlegs
• Neuropsicologia de la percepció i les pràxies
• Neuropsicologia de l'atenció, la memòria i les funcions executives
• Neuropsicologia del llenguatge
• Envelliment i demències

Finalment, i transcendint l'àmbit de l'assignatura, es recomana tenir un alt coneixement d'anglès per poder estar al dia dels avenços més rellevants en aquest camp.

• Informació prèvia a la matrícula

A través del servei de tutoria dels alumnes disposaran de l'assessorament necessari per configurar l'elecció de les assignatures de la seva matrícula de la manera més adequada possible. D'aquesta manera s'conseguirá un aprenentatge progressiu i coherent al llarg del Màster de Neuropsicologia.

• Objectius i competències

Competències bàsiques i generals

• CB1- Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
• CB3- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
• CB5- Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigit o autònom.
• CG1- Capacitat per analitzar i sintetitzar la informació generada en els diferents camps d'actuació i formular judicis a través del conjunt de dades processades amb responsabilitat social i ètica.
• CG2- Capacitat per a la resolució de problemes: identificar, analitzar i definir els elements significatius que formen un problema per poder resoldre-ho amb criteri i de manera efectiva a través de les destreses adquirides de l'ampli camp de la neuropsicologia.
• CG7- Capacitat per al pensament crític i autocrític: és el comportament mental que qüestiona les coses i s'interessa pels fonaments en els quals s'assenten les idees, accions i judicis, tan propis com a aliens.

Competències transversals

• CT1. Capacitat per gestionar informació interpretant textos, documentació, informes i articles escrits en la llengua pròpia i en llengua estrangera

Competències específiques 

• CE1- Capacitat per integrar els coneixements més rellevants en el camp de la neuropsicologia per a la pràctica professional.
• CE2- Capacitat per identificar i justificar les diferents perfils possibles d'afectació neuropsicològica, així com de normalitat.
• CE3- Capacitat per determinar un pla d'exploració neuropsicològica específic per aconseguir fer un correcte diagnòstic basat en l'evidència.

• Continguts

1. Neuropsicologia dels traumatismes cranioencefàlics. 
2. Neuropsicologia dels accidents cerebrovasculars.
3. Neuropsicologia dels tumors cerebrals. 
4. Síndromes meníngeos i malalties infeccioses del sistema nervió central.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació