| Relacions amb els mitjans | Codi: M0.755 Crèdits: 5 |
Tant històricament com --en bona mida-- en el moment actual, les relacions amb els mitjans constitueixen l'àmbit especialitzat de referència dins la comunicació corporativa de les organitzacions. L'assignatura Relacions amb els mitjans aporta tant la visió estratègica genèrica com les claus per a l'ús de les tècniques específiques més eficaces en la gestió de les relacions amb els mitjans de comunicació i, per extensió, amb altres influencers rellevants (per exemple, bloggers, youtubers, intagramers, etc.). Aquesta visió estratègica com a eix del procés d'aprenentatge marca una nítida diferència respecte a assignatures afins emmarcades en titulacions de grau.
L'activitat es desenvolupa a partir de la superació de tres reptes, inspirats en situacions reals i actuals, que marcan una progressió fins assolir la capacitació per eleborar un projecte estratègic complet de media relations: anàlisi del context, elaboració de missatges i selecció de tècniques. La metodologia docent emprada comporta, entre d'altres, l'elaboració de documents, la participació en debats i la creació de continguts audiovisuals. També s'incorpora la interacció amb professionals experts del sector com a part de la dinàmica d'aprenentatge que contribueix al coneixement de nous models i tendències.
Informació sobre el Repte Global:
L'alumnat que no hagi superat l'Avaluació Continuada (AC) de les assignatures obligatòries disposarà d'una opció addicional per recuperar-la a través de la realització d'un Repte Global que es proposarà a la fi del semestre. Aquest últim Repte no aplica als estudiants que ja hagin superat l'AC ni tampoc als estudiants que, tot i tenir l'AC suspesa, no hagin completat i lliurat almenys dos dels tres Reptes ordinaris. En aquest Repte es treballaran tots els continguts de l'assignatura. La nota d'aquest Repte Global serà a tots els efectes la nota final de l'assignatura per a l'alumnat que el realitzi.
VÍDEO PRESENTACIÓ ASSIGNATURA:
https://www.youtube.com/watch?v=kCPrarTY9ks&t=2s
Relacions amb els mitjans és part integrant de la matèria obligatòria del màster universitari en Comunicació corporativa, protocol i esdeveniments, de manera que ha de ser cursada per tot l'alumnat d'aquesta titulació. En concret, és una de les sis assignatures (cadascuna de 5 crèdits) que configuren el creditaje obligatori del màster.
Tot i que actualment els social media han trencat el monopoli que fins a fa pocs lustres ostentaven els mitjans de comunicació convencionals (premsa, ràdio i televisió) com a instrument per comunicar amb públics amplis i potencialment dispersos, els periodistes segueixen sent un públic estratègic per a les empreses i institucions més destacades. Al cap i a la fi, els mitjans convencionals encara conserven una gran capacitat amplificadora i mobilitzadora, i el seu discurs interactua intensament amb el dels social media. En conseqüència, resulta inconcebible que el responsable de comunicació d'una organització que és rellevant (o que aspira a ser-ho) no estigui capacitat per gestionar les relacions amb els mitjans de comunicació i amb altres potencials prescriptors més o menys assimilables als periodistes.
La capacitació que aporta aquesta assignatura, doncs, va molt més allà de la requerida per exercir com a cap de premsa. De fet, contribueix a desenvolupar els coneixements, les habilitats i les aptituds imprescindibles per a l'assumpció de la màxima responsabilitat comunicativa en tot tipus d'entitats.
Aquesta assignatura pot ser cursada sense cap requeriment addicional per tots aquells estudiants que compleixin els criteris d'admissió específics del màster universitari en Comunicació corporativa, protocol i esdeveniments.
Es recomana encaridament haver superat aquesta assignatura abans de matricular les assignatures optatives Comunicació de crisi i de risc i Lobbism and public affairs.
Els principals resultats d'aprenentatge que es deriven d'aquesta assignatura són els següents:
-
Dissenyar estratègies per influir en el contingut que transmeten els mitjans de comunicació en general i els social media en particular.
-
Dissenyar estratègies per detectar situacions potencialment conflictives i gestionar-les en termes d'impacte mediàtic.
-
Crear i editar continguts periodístics en un entorn multiplataforma d'acord amb les especificiades de cada públic i emprant la terminologia específica requerida per cada context.
-
Aplicar estratègicament les tècniques de relacions públiques específicament dirigides als mitjans de comunicació per garantir la seva coherència amb els missatges transmesos.
-
Elaborar continguts dissenyats específicament per propiciar la seva difusió mediàtica.
Pel que fa a les competències que es vinculen a l'assignatura, podem destacar les següents:
- Saber comunicar les pròpies conclusions --i els coneixements i raons últimes que les sustenten-- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
- Usar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
- Comunicar amb eficàcia, integrant idees complexes i argumentant-les de manera persuasiva.
- Comunicar adequadament de forma oral i escrita.
- Identificar les dinàmiques dels mass media i els social media per dissenyar i implementar accions de gabinet de premsa aplicant una correcta expressió oral i escrita.
- Aplicar sistemes d'avaluació de la reputació (offline i online) d'empreses i institucions, detectant possibles conflictes potencials (issues management) per elaborar, dirigir i gestionar plans de comunicació de crisi.
- Saber adaptar el missatge comunicatiu a les especificitats del sector en el qual opera l'organització, identificant-ne els stakeholders, i mitjançant els diferents canals de comunicació tradicionals i emergents.
Les 6 W de les relacions amb els mitjans
1. Què (What)
2. Qui (Who)
3. Quan (When)
4. On (Where)
5. Com (How)
6. Per què (Why)
L'elaboració de missatges
1. Interès informatiu
2. Interès corporatiu
La selecció de tècniques
1. Nota de premsa
2. Dossier de premsa
3. Comunicat
4. Conferència de premsa
5. Compareixença
6. Premi periodístic
7. Àpats de premsa
8. Passi de premsa
9. Photocall
10. Viatges de premsa
11. Entrevista
12. Prova de producte
13. Guia d'experts
14. Pseudoesdeveniment
15. Convocatòria de premsa
16. Sala de premsa virtual
17. Presència directa
18. Cas pràctic: premi periodístic com a estratègia pull
| Material | Suport |
| Comunicación corporativa, protocolo y eventos | Audiovisual |
| Vídeo de presentación de la asignatura | Audiovisual |
| Relaciones con los medios. Reto 1 | Audiovisual |
| Relaciones con los medios. Reto 2 | Audiovisual |
| Relaciones con los medios. Reto 3 | Audiovisual |
| MU Comunicación corporativa, protocolo y eventos. Casos. | Web |
| Toolkit de género | Web |
| Estudio de caso. El Motín de Aranjuez, una fiesta con identidad propia | Web |
Ali, M. (2009). Media relations. London: Directory of Social Change.
Arroyo, Liliana (2017). Revolución digital y tendencias culturales: el fenómeno influencer. CCCBLab.
Brown, R., y Waddington, S. (eds.) (2013). Share this too: more social media solutions for PR professionals. Chichester, West Sussex: Wiley.
Lalueza, F. (2011). Sin mediar los medios. ¿Se desmarcan las relaciones públicas de la función de gabinete de prensa?. A Life without media (pp. 341-349). Barcelona: Universitat Ramon Llull.
Lalueza, F., y Estanyol, E. (2013). ¿El lado oscuro? Análisis sobre la percepción que tienen los periodistas de los profesionales de las Relaciones Públicas. Revista Internacional de Relaciones Públicas, 3, 133-148
Lalueza, Ferran (2017). The show must go on. Barcelona: Editorial UOC.
Lloyd, J., y Toogood, L. (2015). Journalism and PR: News media and public relations in the digital age. London: University of Oxford.
Morris, T., y Goldsworthy, S. (2008). PR- A Persuasive Industry? Spin, public relations and the shaping of the modern media. Basingstoke, Hampshire: Palgrave Macmillan.
Sheridan Burns, Lynette; Matthews, Benjamin J. (2018). Understanding journalism (3ª ed.). Los Angeles, New York, etc.: SAGE.
Vergara, I.; y Vilaró, D. (2018). Periodistes i gabinets de comunicació. Una relació a debat. COMeIN. Revista dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació.
Xifra, J. (2017). Manual de relaciones públicas e institucionales (3a ed.). Madrid: Tecnos.
Per assolir els seus objectius de forma reeixida, aquesta assignatura aposta per un aprenentatge col·laboratiu a través de metodologies que impliquin la resolució de problemes, la participació en el desenvolupament de projectes, la creació conjunta de productes, la discussió i la indagació. Tot això en el marc d'un model pedagògic caracteritzat per l'asincronia en espai i temps canalitzada a través del Campus Virtual de la UOC.
La metodologia d'ensenyament-aprenentatge de la UOC (orientada a la participació i la construcció col·lectiva de coneixement des d'un plantejament interdisciplinari i obert a l'experiència formativa, social i laboral de l'alumnat) situa l'estudiant com a impulsor del seu propi procés d'aprenentatge i li proporciona recursos adaptats a les seves necessitats. En el cas de Relacions amb els mitjans, els recursos aportats garanteixen a l'alumnat el compliment dels objectius docents i l'assoliment de les competències vinculades a l'assignatura.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
L'Avaluació Contínua (AC) és l'única via establerta per superar l'assignatura i consta de tres activitats (reptes). Per poder superar l'AC, és necessari realitzar i lliurar els tres reptes dins els terminis establerts. No obstant això, la no superació d'un repte lliurat no exclou la possibilitat d'aprovar l'assignatura si el pes específic del repte suspès sobre el còmput total de la nota final així ho permet.
En concret, el pes de cadascun dels tres reptes requerits es distribueix d'acord amb els següents percentatges:
Repte 1: 30%
Repte 2: 30%
Repte 3: 40%
El repte que requereixi la participació en un debat no podrà superar-se sense dur a terme l'esmentada participació.
El repte que requereixi l'enregistrement d'un videocomunicat on l'estudiant aparegui adreçant un missatge a càmera no podrà superar-se sense la realiztació de l'esmentat videocomunicat. A més,sense realitzar aquest videocomunicat no es podrà superar l'assignatura.
En la realització de cada repte, tota aportació que no sigui estrictament personal ha de ser citada i referenciada d'acord amb les normes de citació que s'expliquen en la següent guia:
https://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/31841/1/Guia-practica-de-catala-20140321.pdf
Informació sobre el Repte Global:
L'alumnat que no hagi superat l'Avaluació Continuada (AC) de les assignatures obligatòries disposarà d'una opció addicional per recuperar-la a través de la realització d'un Repte Global que es proposarà a la fi del semestre. Aquest últim Repte no aplica als estudiants que ja hagin superat l'AC ni tampoc als estudiants que, tot i tenir l'AC suspesa, no hagin completat i lliurat almenys dos dels tres Reptes ordinaris. En aquest Repte es treballaran tots els continguts de l'assignatura. La nota d'aquest Repte Global serà a tots els efectes la nota final de l'assignatura per a l'alumnat que l'hagi realitzat.
Codi ètic
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'algun repte, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, d'apunts, de exercisis resolts per altri, de materials, manuals o articles (sense la citació corresponent), o bé per qualsevol altra conducta irregular com ara l'ús d'intel·ligència artificial generativa. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
Es podrà atorgar la qualificació de Matrícula d'Honor a l'alumnat que hagi obtingut una qualificació final igual o superior a 9.0, que hagi destacat per mantenir uns resultats excel·lents en tots els reptes, i que hagi evidenciat un nivell de participació i de proactivitat superiors a la mitjana. Atès que el nombre de Matricules d'Honor assignades no podrà excedir el cinc per cent de l'alumnat matriculat a l'assignatura en cada curs acadèmic, la seva obtenció és competitiva.
Quan n'hagi finalitzat la correcció, a més de la corresponent qualificació el professorat proporcionarà a l'alumnat feedback personalitzat sobre cadascun dels reptes avaluats.