• Descripció

El Seminari de Recerca suposa la culminació de l'especialització en recerca educativa del Màster en Educació i TIC (eLearning). S'orienta cap a l'adquisició de coneixements teòrics i aplicats i la consolidació de les competències que es desenvolupen al llarg d'aquest programa. En concret, l'objectiu fonamental d'aquest seminari és que els/les alumnes desenvolupin les competències necessàries per a identificar els elements de rigor d'una recerca quantitativa i qualitativa, tant en el nivell de la conducció de la recerca com en la seva presentació o report en forma de tesi, informe o article i que, amb això, reflexionin sobre com integrar aquests elements en el seu Treball Final de Màster (TFM). Això és, elements com la formulació de les preguntes de recerca, la preparació i descripció de la metodologia de l'estudi o la presentació dels resultats i conclusions de la recerca.

L'assignatura té un component eminentment pràctic, perquè es pretén que l'alumne entri en contacte amb exemples reals publicats de recerca i que els avaluï críticament, detectant així els punts forts i febles de cada exemple per a, en última instància, determinar el rang de decisions que han de prendre's en el curs d'un estudi. Malgrat ser una assignatura independent al TFM, el Seminari de Recerca es planteja com un recurs complementari a aquest, això és, com un espai de reflexió i retroalimentació del procés de desenvolupament del TFM. Aquest seminari és, doncs, l'última etapa en la formació de futurs investigadors i investigadores, amb especialització en l'àrea de coneixement de l'educació i les TIC. S'espera que l'estudiant sigui capaç de reflexionar sobre les competències pròpies de la recerca.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura Seminari de recerca  s'inscriu en l'especialitat de "Recerca en e-learning" del programa de Màster Universitari en Educació i TIC (e-learning).

Especialitat: Recerca en e-learning

Aquesta especialitat està orientada a dotar l'estudiantat de les competències necessàries per iniciar-se en la investigació, especialment en el camp de l'aplicació de les TIC a l'educació, la formació i l'e-learning. Igualment, se'ls faciliten eines que els seran de gran utilitat per a desenvolupar la investigació en xarxa i a la xarxa i, en particular, per poder enfocar el projecte d'iniciació a la recerca en el seu Treball Final de Màster (TFM). Les assignatures de l'especialitat són:

Recerca  en e-learning                                          6 ECTSDesar

Mètodes i tècniques de recerca en línia         6 ECTS

Tècniques d'anàlisi de dades                              6 ECTS

Construcció d'instruments per a la recerca   6 ECTS

Seminari de Recerca                                                6 ECTS

Cap al Treball Final de Màster

La seqüència completa de les assignatures de l'especialització està dissenyada de manera que, a cadascuna, l'estudiantat adquirís coneixements i competències relacionats amb les diferents fases del projecte de recerca conduent al seu TFM.

D'aquesta manera:

- En investigació en eLearning, l'estudiantat podrà iniciar una revisió de la literatura sobre el seu tema d'interès i pensar una problemàtica de recerca.

- En mètodes de recerca, l'estudiantat podrà treballar bibliografia teòrica i exemples pràctics d'investigacions que l'ajudin a decidir i justificar adequadament l'enfocament metodològic de la seva recerca, la seva pertinència i relació amb el problema i les preguntes i les hipòtesis de recerca.

- En construcció d'instruments, l'estudiantat podrà començar a elaborar instruments de recollida de dades i valorar-ne l'adequació en funció de la metodologia pertinent per al tema.

- En tècniques d'anàlisi de dades, l'estudiantat podrà proveir-se de material que us ajudi a interpretar les vostres dades i a valorar com us poden permetre donar compte de les vostres preguntes de recerca i aportar al coneixement d'àmbit.

- Finalment, al seminari de recerca, l'estudiantat podrà disposar de material que l'ajudi a desenvolupar la seva capacitat d'escriptura acadèmica, atenent com aplica l'estructura, els principis i les normes que la regeixen.

L'elaboració del TFM es considera, per tant, una acció progressiva, que els estudiants exploren de manera activa a través de lectures, activitats i reflexió i que constituiran una base sòlida des d'on partir cap a la redacció del seu projecte de TFM.

Aquest treball articulat es duu a terme principalment mitjançant l'ús de l'eina de Folio, un espai d'autogestió de l'estudiant que l'estudiantat podrà utilitzar tant per documentar i emmagatzemar informació i reflexions que entengui útils com compartir allò que consideri rellevant el grup de l'aula, i treballar amb el professorat. Aquest espai és transversal a les aules i us acompanyarà fins al final del Màster.

• Camps professionals en què es projecta

El Seminari de Recerca es dirigeix específicament a estudiants del Màster que tenen com a objectiu desenvolupar una carrera acadèmica o investigadora i/o que volen haver adquirit la formació metodològica necessària per a poder optar a ser admesos en un programa de Doctorat.

• Coneixements previs

El Seminari de Recerca té com a fi consolidar i reflexionar críticament sobre els coneixements adquirits en les assignatures metodològiques del Màster, les quals inclouen: Recerca en eLearning, Mètodes de Recerca, Construcció d'Instruments per a la Recerca i Tècniques d'Anàlisi de Dades.

• Informació prèvia a la matrícula

És altament recomanable que s'hagin cursat abans les assignatures Recerca en eLearning, Mètodes de Recerca, Construcció d'Instruments per a la Recerca i Tècniques d'Anàlisi de Dades.

• Objectius i competències

Competències

En la participació en aquest seminari de recerca l'estudiant haurà de ser capaç de mostrar la seva competència en els següents aspectes:

• Habilitat per a utilitzar adequadament el llenguatge i la terminologia científica.
• Habilitat en la utilització efectiva dels recursos en xarxa (online) per a la recerca.
• Capacitat per a identificar i analitzar críticament la recerca publicada.
• Habilitat en la identificació eficaç d'un problema i de les preguntes de recerca pertinents.
• Capacitat per a formular objectius de recerca adequats a la recerca.
• Habilitat en l'elecció del mètode i tècniques adequades respecte als objectius de recerca.
• Capacitat per a identificar i respondre adequadament als aspectes ètics derivats de la recerca.

Objectius

El present seminari té com a objectius:

• Conèixer com avaluar críticament estudis quantitatius i qualitatius en el camp de l'educació i les TIC.
• Identificar la manera com es presenten els diferents components metodològics en estudis quantitatius i qualitatius en el camp de l'educació i les TIC, incloent-hi, entre altres elements: les preguntes de recerca, el disseny de l'estudi i la recollida i l'anàlisi de les dades.
• Reflexionar sobre com incorporar les dues habilitats anteriors (avaluació crítica i formes de presentació de la recerca) al desenvolupament del TFM.

• Continguts

Línies de recerca
L'ús de les TIC en l'àmbit de l'educació ens ofereix actualment un camp de cerca en expansió que és estudiat des de perspectives de recerca molt diverses. En aquest context, el seminari de recerca del màster universitari en educació i TIC (e-learning) es focalitza en un conjunt delimitat de línies de recerca on l'estudiant podrà inserir la seva activitat de cerca amb la supervisió del professorat expert en cadascun d'aquests àmbits:

1. Treball i aprenentatge col·laboratiu en entorns virtuals.
Les xarxes informàtiques d'aprenentatge constitueixen entorns d'interacció de grup que afavoreixen formes de col·laboració sense precedents, basades en els interessos comuns i no en la coincidència geogràfica. En aquest marc, la finalitat del projecte és: facilitar l'aprenentatge i el treball col·laboratiu en entorns virtuals, tant per als estudiants, com per als professors.
Els resultats que s'esperen són: descripció de bones pràctiques de treball col·laboratiu en entorns virtuals, guies per al professorat i per als/a les estudiants, identificació dels usuaris i de les seves necessitats, disseny i avaluació dels espais d'interacció i anàlisi de les interaccions dels usuaris en aquests espais i definir un model ontològic de l'estructura de la informació general arran de les interaccions col·laboratives.

2. Aspectes organitzatius i didàctics: lideratge i qualitat en l'e-learning.
En els entorns virtuals d'ensenyament - aprenentatge, els aspectes organitzatius són un factor clau d'èxit de les experiències que es duen a terme i condicionen molts dels aspectes didàctics que es poden aplicar. Aquesta línia de recerca estudia com l'organització influeix en el disseny dels models didàctics, i com aquests constitueixen un element clau en la consecució de projectes d'e-learning de qualitat.

3. Disseny tecno-pedagògic.
Els models de disseny instruccional, quan es mediatitzin a través de les TIC, prenen un nou caire. I per això aquesta línia de recerca aposta per la nova terminologia de disseny tecno-pedagògic quan analitza els esmentats models de disseny educatiu i les tecnologies que més s'adeqüen per a obtenir resultats satisfactoris.

4. Ús de les TIC en educació (enfocament sociològic).
Aquesta línia se centra en l'anàlisi de les transformacions que es produeixen en la incorporació de la xarxa al sistema educatiu no universitari, fent èmfasi en les següents dimensions:
· Les formes d'organització i gestió de les escoles
· Les peculiaritats de la pràctica pedagògica
· La vinculació amb la comunitat i el territori

Aquesta línia de recerca pretén posar de manifest la relació que s'estableix entre la forma com s'incorpora la xarxa en aquestes institucions, la dinàmica de funcionament dels centres educatius i la seva capacitat de donar resposta a les exigències de la societat xarxa.

5. Ús educatiu de les TIC a l'escola i la universitat (enfoqui psicologia de l'educació)
Processos d'ensenyament-aprenentatge en contextos virtuals, i més concretament, com els diferents participants en l'activitat educativa (professorat i estudiants) construeixen coneixement.
Aquesta línia general de recerca es concreta als següents blocs: processos d'ensenyament-aprenentatge en l'ensenyament formal; interacció i interactivitat educativa en contextos virtuals; processos de construcció del coneixement; avaluació dels aprenentatges en aules virtuals; debats en entorns virtuals d'ensenyament-aprenentatge; estratègies d'aprenentatge i metacognició; i formació del professorat.
L'enfocament d'aquesta línia està basat en els treballs de la psicologia de l'educació.

6. La influència del gènere en l'ús educatiu de les noves tecnologies.
Nombrosos estudis s'han orientat a investigar entorn de l'existència de diferències en l'ús de les noves tecnologies en el context educatiu per part de cadascun dels sexes. Si bé l'evidència de les primeres recerques ha indicat que el sexe masculí tendeix a dominar (sobretot en el context escolar) en les activitats educatives amb ordinadors, a mostrar actituds més positives en vers als ordinadors, i a obtenir millors qualificacions en exercicis d'avaluació mitjançant les TIC, la recerca més recent ha posat de manifest que aquestes diferències no són tan clares.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació