| Models de negoci i emprenedoria en comunicació digital | Codi: M1.458 Crèdits: 4 |
La revolució digital ha permès que l’empresa periodística es diversifiqués com mai. Enfront la crisi econòmica de la primera dècada de segle hem presenciat també l’aparició de mitjans que han desenvolupat altres maneres de fer i que han generat espais on noves generacions de periodistes han pogut fer-hi arrelar valors com la llibertat d’expressió, la independència i la vocació de servei públic, sobretot en el sector privat de la comunicació. La tecnologia ha permès crear mitjans amb molts menys recursos que abans, amb formes de funcionar molt menys dependents de les rutines instaurades en les redaccions clàssiques. En el context actual han sorgit mitjans digitals de diversa índole que conceben la informació com un dret de la ciutadania i no com una simple mercaderia i que han explorat nous models de gestió empresarial des de l’economia social.
Si bé els mitjans de comunicació de base cooperativa no són una novetat com a model empresarial són poques les vegades que els trobem presents en els temaris de les assignatures d’emprenedoria i periodisme. En aquesta assignatura volem centrar-nos en aquest tipus de mitjans, així com en les iniciatives de comunicació que puguin sorgir des del tercer sector. Aprofundir en aquest altre model d’empresa permetrà formar professionals que, sens dubte, contribuiran a la millora i sostenibilitat d’aquest tipus de projectes periodístics. L’objectiu d’aquesta assignatura és presentar les possibilitats i els reptes que ofereix la unió dels valors del periodisme de vocació pública amb els valors de l’economia social en l’entorn de la comunicació digital. Entenem que aquests dos aspectes són les dues columnes vertebradores de tot projecte de periodisme d’economia social que es vulgui consolidar amb una base sòlida. Concretament, s’oferiran els coneixements teòrics i pràctics per a desenvolupar un pla d’empresa periodística coherent amb aquests valors i amb voluntat de transferir una mirada crítica i transformadora sobre el sector.
L'assignatura Models de negoci i emprenedoria en comunicació digital és una assignatura optativa que té per objectiu expandir i complementar els coneixements adquirits a l'assignatura obligatòria Direcció de projectes de comunicació digital. L’assignatura connecta també amb els continguts de l’assignatura Comunicació Digital i Societat.
OBJECTIUS:
• Aprofundir en els valors de l’exercici del periodisme com a bé públic.
• Entendre la naturalesa i les característiques dels productes comunicatius, dels béns i serveis creats i difosos pels mitjans de comunicació seguint el model de l’economia social.
• Obtenir coneixement, informació, eines i recursos per al desenvolupament de projectes periodístics d’economia social
• Identificar els principals factors que defineixen l’encaix i les limitacions del periodisme cooperatiu en el sector de la comunicació avui dia (factors tecnològics, econòmics i socials).
• Conèixer diferents iniciatives d’economia social aplicades al periodisme
• Conèixer i comprendre l'evolució del cooperativisme en comunicació
• Identificar les diferents modalitats d'estructura i organització de les empreses de comunicació d’economia social
• Aprendre a elaborar un pla d’empresa periodística d’economia social
COMPETÈNCIES:
CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació.
CB7- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi;
CB8 - Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis;
CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats;
CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.
CG1- Capacitat de fixar metes i prioritats a l'hora de realitzar una tasca, desenvolupar una àrea o un projecte convenint l'acció, els terminis i els recursos que s'han d'utilitzar.
CG2- Capacitat de lideratge i presa de decisions en un entorn periodístic.
CG3- Proposar, formular i realitzar tasques amb llibertat i autonomia, triant entre diferents vies per a la realització de projectes, la recerca, la selecció i el processament de la informació.
CT1- Dominar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
CT2-Comunicar de manera eficaç, integrant idees complexes i argumentant de manera persuasiva.
CE2- Desenvolupar l’esperit de recerca i la capacitat d’analitzar problemes nous amb els instruments propis del periodisme, raonant de manera rigorosa i sistemàtica.
CE4- Identificar les diferents modalitats d'estructura i organització de l'empresa de comunicació.
CE7- Dominar els processos per al disseny, la implementació i avaluació de projectes periodístics
CE10- Dominar l'ús i aprofitament de les tecnologies i plataformes de comunicació per a la producció i difusió de continguts periodístics.
RESULTATS D'APRENENTATGE:
- Identificar i comprendre les característiques i els valors essencials de l'Economia Social i Solidària (ESS) aplicada al sector de la comunicació
- Comprendre què és un pla d'empresa en el marc de l'ESS i identificar-ne els trets distintius.
- Comprendre i estar en condicinos d'aplicar al sector de la comunicació qualsevol de les fases d'un pla d'empresa ESS
- Conèixer com s'organitza el mercat, així com els actors del sector de la comunicació digital i el lloc en aquest mercat de les iniciatives de l'ESS
- Entendre les característiques específiques de la gestió, estructura i organització de l'empresa de comunicació en el marc de l'economia social i solidària
Mòdul docent Marc de referència i valors del periodisme cooperatiu
1. L’economia social i solidària (ESS)
1.1. El marc de l’economia social i solidària
1.2. El cooperativisme, família principal de l’ESS
1.3. El mercat social
2. Models d’empresa periodística en el marc de l’ESS. Una altra
comunicació és possible
2.1. Mitjans de comunicació del tercer sector
2.1.1. Orígens i desenvolupament
2.1.2. Un estudi en moviment
2.1.3. Algunes definicions, aproximacions i plantejaments
2.1.4. Característiques i valors
2.1.5. El periodisme cooperatiu dins del TSC
2.2. La crisi dels mitjans de comunicació convencionals
2.2.1. Irrupció d’Internet i nous hàbits per informar-se
2.2.2. La mutació del mercat publicitari
2.2.3. Concentració de mitjans i dependència dels grans poders econòmics
2.2.4. Manca de credibilitat
2. 3. Drets humans, ètica periodística i transformació social
2.3.1. Dret a la informació i a la comunicació
2.3.2. Ètica periodística
2.3.3. Llicències lliures i copyleft
2.3.4. La importància i la necessitat d’altres models comunicatius
2. 4. Principis i valors cooperatius aplicats als mitjans
2.4.1. Autonomia i independència
2.4.2. Educació, formació i informació
2.4.3. Interès per a la comunitat
Mòdul docent Nous mitjans cooperatius en clau d'economia solidària
1. Els mitjans cooperatius com a alternativa
1.1. Característiques i estructura
1.2. Model de finançament
1.3. Publicitat i codis ètics
2. Les cooperatives, un model d’emprenedoria col·lectiva
2.1. Una altra manera de fer empresa
2.1.1. Cooperatives sense afany de lucre
2.2. La dimensió societària i la dimensió laboral
2.3. El règim econòmic de la cooperativa
2.3.1. Passos per posar en marxa una cooperativa
2.4. L’ecosistema d’economia social i solidària
2.5. Exemples de processos de cooperativització
2.5.1. Crític: una aposta pel periodisme reposat
2.5.2. La Directa, periodisme per la transformació social
2.5.3. La Marea, alternativa al tancament de Público
2.5.4. El Salto, de fanzine a mitjà multiplataforma
2.5.5. L’experiència efímera de Jornada
3. La construcció d’una agenda informativa pròpia,
alternativa i independent
3.1. Criteris en la configuració de l’agenda temàtica
3.2. Enfocaments, temàtiques abordades i inclusió d’altres veus
3.3. Situar i visibilitzar els silencis mediàtics
4. La transversalitat de la perspectiva de gènere
4.1. Presència de les dones als mitjans
4.2. Tractament de temàtiques i l’ús del llenguatge inclusiu
4.3. Recomanacions i recursos
4.4. Economia feminista i cooperatives
5. Readaptació de velles fórmules per afrontar els nous temps
5.1. Periodisme lent, slow journalism
5.2. Periodisme de dades o data journalism
6. Potencialitats, limitacions, contradiccions i reptes dels mitjans cooperatius
6.1. Quadre-resum: reptes dels mitjans cooperatius
7. Directori d’experiències inspiradores
Vídeo: De Visita al diari cooperatiu El Crític
Vídeo: De Visita a la Fundació de comunicació Catalunya Plural
| Material | Suport |
| Parlem de premsa al servei de la societat - Joan Vila Triadú | Audiovisual |
| Parlem de premsa al servei de la societat - Josep Carles Rius | Audiovisual |
| Models de negoci i emprenedoria en comunicació digital | Audiovisual |
| Toolkit de gènere | Web |
Al Najjar Trujillo, T. [Tamer], Arévalo Salinas, A. I. [Alex Iván] i Vilar Sastre, G.[Griselda]. (2020). Aproximación a los medios periodísticos alternativos en España. Congreso Internacional Move.net sobre Movimientos sociales y TIC, Sevilla. https://hdl.handle.net/11441/98149
Almena Cooperativa Feminista (2019). Guia per incorporar la perspectiva feminista a les cooperatives, construïda a partir d’experiències compartides.
Barranquero, A. [Alejandro] i Candón-Mena, J. [José]. (2021). La sostenibilidad del Tercer Sector de la Comunicación en España. Diseño y aplicación de un modelo de análisis al estudio de caso de El Salto y OMC Radio. REVESCO: Revista de EstudiosCooperativos, 137, 1-20. https://doi.org/10.5209/reve.71863
Barranquero Carretero, Alejandro; Sánchez Moncada, María (2018). «Cooperativas de medios en España. Un periodismo emprendedor y ciudadano en tiempos de crisis». REVESCO. Revista de Estudios Cooperativos (vol. 128, pàg. 36-58).
Cabrera, María Ángeles (2015). «La audiencia como promotora de la innovación periodística a través del crowdfunding». A: S. Cortiñas; A. Elduque; F. Alonso et al. (eds.).
Periodismo actual y futuro: Investigación, docencia e innovación. Actas del XX Congreso Internacional de la Sociedad Española de Periodística (pàg. 1.479-1.498). Universitat Pompeu Fabra.
Camps, Eloi. (2021). La nueva prensa cooperativista en la Europa occidental: un modelo alternativo entre la tradición y la innovación periodística. Estudios sobre el mensaje periodístico, (27), 449-461.
Casero-Ripollés, Andreu (2016). «El periodismo emprendedor ante el reto de su consolidación». Anuario ThinkEPI (vol. 10, núm. 1, pàg. 203-208).
Crític (2021). Sobre Crític.
El Salto (2021). Por qué hacerse socio/a.
Espín, M. [Maravillas]. (27 d’agost de 2015). Trabajo cooperativo: una experienciaemancipadora. Un repaso a los principios de los modelos cooperativos como basepara construir un nuevo tejido social. La Marea.https://www.lamarea.com/2015/08/27/trabajo-cooperativo-una-experiencia-emancipadora/
Garcia Jané, J. [Jordi]. (2016). L’economia del futur ha de ser social i solidària.Oikonomics. Revista d’economia, empresa i societat. (6), 56-61.https://doi.org/10.7238/o.n6.1607
Garcia Jané, J. [Jordi]. (2017). L’economia solidària en 100 paraules. Icària.
Garcia Jané, J. [Jordi], Ruggeri, A. [Andrés] y Lametti Señoriño, A. [Ana] (2012) Autogestión y economía solidaria. Papeles de Economía Solidaria, 3, 12-56
Gómez, D. [Dardo]. (2017). Parlem dels reptes del dret a la informació i a la comunicació en les societats actuals. [recurs d’aprenentatge]. Recuperat de la Universitat Oberta de Catalunya.https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00248963/
Grup de Treball Interinstitucional de les Nacions Unides sobre Economía Social i Solidària (2020). ¿Qué papel para la economía social y solidaria en la recuperación de la crisis Después de la covid-19? https://www.ilo.org/global/topics/cooperatives/publications/WCMS_763348/lang--es/index.htm
Jiménez León, A. [Alejandro] i Gutiérrez Vallejo, M. G. [María Graciela]. (18 - 19 denovembre de 2008). Las Licencias de Conocimiento Libre, una Forma de Garantizar el Derecho Universal a la Información. [Comunicació]. Foro Internacional Derechos Humanos y Tecnologías de la Información y de la Comunicación (TIC) en la Educación. https://www.repositoriodigital.ipn.mx/bitstream/123456789/3528/1/3.pdf
Kaiser, Jo Ellen Green (2019-02-02). "Media Cooperatives: Challenges and Opportunities". Medium.
López; A. Pena; J. Guillamet (coord.). La revolución tecnológica de la comunicación en perspectiva: historia de los nuevos medios digitales, los nuevos medios en la historia (pàg. 400-420). Universitat de Santiago de Compostel·la, Facultat de Ciències de la Comunicació.
La Directa (2021). Qui som.
La Marea (2021). ¿Qué es La Marea?
López-Ferrández, Francisco Javier (2018). «Potencialidades, límites, contradicciones y retos del cuarto poder en red. De “Diagonal” a “El Salto”». Commons. Revista De ComunicaciónY Ciudadanía Digital (vol. 7, núm. 1, pàg. 77-111).
Martínez Polo, Josep (2017). El Salto y su propuesta de periodismo cooperativo. Redes. com: revista de estudios para el desarrollo social de la Comunicación (15)
Masip, P. [Pere], Ruiz, C. [Carlos], Suau, J. [Jaume] (2020). Monitoring mediapluralism in the digital era: application of the Media Pluralism Monitor 2020 in the European Union, Albania and Turkey in the years 2018-2019. Country report: Spain. https://cadmus.eui.eu/bitstream/handle/1814/67819/spain_results_mpm_2020_cmpf.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Rosell Bellot, Georgina (2019). «Las tensiones ideológicas en la práctica del cooperativismo. Una aproximación desde la experiencia de Barcelona». A: E. Santamaría; L. C. Yufra; J.de la Haba Morales (coord.). Investigando economías solidarias: (acercamientos teórico-metodológicos) (pàg. 85-96). Pol·len edicions.
Rosique-Cedillo, Gloria; Barranquero-Carretero, Alejandro (2015). «Periodismo lento (slow journalism) en la era de la inmediatez. Experiencias en Iberoamérica». Profesional de la Información (vol. 24, núm. 4, pàg. 451-462).
L'assignatura Models de Negoci i emprenedoria en comunicació digital requereix d'una participació activa dels estudiants a l'aula ja que es planteja en base a pràctiques individuals combinades amb la reflexió sobre les mateixes a través de l'espai de debat. Moderats pel Consultor, porten a la reflexió de les qüestions bàsiques relacionades amb el canvi en el mercat de la publicitat, els models de negoci i l'empreneduria en l'àmbit de la comunicació en el nou marc digital.
D'aquesta manera la nota final de l'assignatura resultarà del treball continuat a través de les pràctiques proposades pel Consultor i de la valoració de les diferents aportacions realitzades per cada estudiant en els debats proposats en relació al material de l'assignatura i als recursos recomanats.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
Totes les assignatures del màster segueixen el model d'avaluació continuada per tal d'assegurar un seguiment correcte i assumible dels continguts i les activitats proposades.
A l’optativa Models de Negoci i Emprenedoria, l'avaluació continuada es proposa a partir de quatre activitats la realització de les quals és obligatòria. La manca de lliurament d'una de les activitats invalida la possibilitat de superació de l'assignatura. L'incompliment en la realització de les tasques assignades al llarg del semestre no pot ser compensat a través de proves finals ja que el model d'avaluació d'aquesta assignatura no les contempla.
Els terminis de lliurament de les diferents activitats són prou amplis per que les/els estudiants puguin organitzar-se i gestionar el seu calendari acadèmic amb temps suficient. Tanmateix, si per motius laborals o de salut demostrables no es pugui presentar un exercici dins del dies fixats, l'estudiant informarà prèviament al docent de l'aula i es podrà acollir a la realització d'una PAC addicional (Repte Global), que es farà els darrers dies del semestre. La qualificació obtinguda ponderarà amb la resta de notes per obtenir l'avaluació final.
Aquesta mesura excepcional de flexibilització només serà aplicable un cop per semestre i per assignatura per part d'un/a estudiantat. Això implica que, per superar l'avaluació continuada, caldrà lliurar la resta de reptes dins dels terminis fixats.
La nota final s'obtindrà a partir de la mitjana ponderada dels resultats de les quatre activitats.
L'equip docent podrà atorgar la qualificació de Matrícula d'Honor (MH) a aquelles / aquells estudiants que tinguin una nota final igual o superior a 9,0 i que hagin destacat per la seva implicació i participació en la dinàmica de l'aula. Cal subratllar que només serà possible assignar una MH per cada 20 estudiants matriculats a l'assignatura (5%).
El professorat de l'aula durà a terme un seguiment continuat i personalitzat de les activitats dutes a terme per les i els estudiants. El professorat també atendrà dubtes i consultes en un màxim de 48h. També hi haurà feedback respecte a l'avaluació de cada activitat, en els terminis fixats a l'aula.
En el procés d'aprenentatge construït al voltant de les activitats i el treball a l'aula, el feedback del consultor / a és part del compromís de qualitat de l'acció docent. És important en aquest sentit que entorn del 'feedback' individual i col·lectiu es construeixi un diàleg fluid i constructiu, que contribueixi a la millora contínua i el progrés de l'estudiant.