• Descripció

S'analitzen de manera exhaustiva els components i conceptes d'epidemiologia nutricional: des del disseny i la interpretació d'estudis fins a l'aplicació d'eines i mètodes utilitzats per avaluar la ingesta i l'estat nutricional d'individus i poblacions. Es pretén que l'estudiant adquireixi la capacitat per dissenyar, avaluar i aplicar anàlisi estadística i epidemiològic als estudis nutricionals i desenvolupar polítiques nutricionals destinades a mantenir, protegir i promoure la salut.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura és obligatòria i forma part del mòdul de Nutrició Comunitària. Les diferents eines i competències que s'adquireixen seran de gran utilitat en el desenvolupament del treball final de màster.

• Camps professionals en què es projecta

• Administracions públiques locals, autonòmiques i estatals dedicades a la prevenció i promoció de la salut.

• Empreses i centres de restauració col · lectiva (geriàtrics, menjadors escolars, hospitals, hostaleria, etc.)

• Fundacions, organitzacions no governamentals, associacions, etc., Relacionats amb la prevenció i promoció de la salut o la informació nutricional.

• Objectius i competències

Competències

• Ser capaç d'assessorar, dissenyar i avaluar activitats de promoció de la salut i prevenció de trastorns i malalties relacionades amb la nutrició i els estils de vida, portant a terme una educació alimentària i nutricional de la població.

• Capacitat d'ús i aplicació de les TIC en l'àmbit professional de la salut

• Capacitat per a l'organització, planificació i presentació de projectes en l'àmbit de l'alimentació i la salut.

• Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis i equips multidisciplinaris.

• Capacitat per transmetre coneixement expert sobre nutrició, alimentació i salut a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.

Resultats d'aprenentatge: 

Repte 1: Com mesurem i interpretem la relació entre els estils de vida i la salut?

- Interpretar dades sobre ingesta d'aliments i nutrients i sobre activitat física.

- Identificar els tipus d'estudis epidemiològics aplicables en la epidemiologia nutricional.

- Raonar la validesa dels resultats d'estudis epidemiològics relacionats amb la nutrició.

- Saber interpretar els valors de requeriments nutricionals en la planificació o l'avaluació de la ingesta

- Identificar els mètodes d'avaluació de la ingesta més apropiats per avaluar programes i activitats de promoció de la salut

- Identificar els mètodes d'avaluació de l'activitat física més apropiats per avaluar programes i activitats de promoció de la salut

Repte 2: Quines són les claus de les intervencions en nutrició comunitària?

- Reconèixer l'enfocament multidisciplinari i multinivell que se solen aplicar en les intervencions de nutrició comunitària.

- Explicar els passos a prendre quan es planifiquen intervencions en nutrició comunitària.

- Comprendre els diferents elements que s'inclouen en la fase d'anàlisi de la problemàtica.

- Diferenciar entre els objectius educatius (d'aprenentatge) i els objectius d'una intervenció.

- Identificar els diferents components en l'avaluació integral d'una intervenció.

- Analitzar dades (qualitatiu / quantitatiu) i aplicar l'anàlisi DAFO per determinar les prioritats i àmbits d'actuació en la intervenció.

- Comprendre els principis de màrqueting social i aplicar el concepte de segmentació per definir els diferents públics dianes en una intervenció.

- Elaborar els objectius de la intervenció, així com els indicadors per valorar el grau de compliment dins el marc d'una avaluació integral.

- Aplicar l'esquema de la política alimentària-nutricional (PA) per produir exemples de polítiques alimentàries-nutricionals existents i / o hipotètiques que siguin rellevants per a la intervenció.

- Explicar altres elements i estratègies que poden formar part d'intervencions en nutrició comunitària.

- Explicar les diferències entre les ingestes recomanades i els objectius nutricionals.

- Reconèixer les característiques i funcions de les guies alimentàries basades en els aliments (Gabas).

- Comprendre els diferents enfocaments i metodologies emprats en l'elaboració de les Gabas.

- Avaluar com s'apliquen el model Precedeix-procedeix i el model transteòric en intervencions per promocionar una alimentació saludable i la pràctica d'activitat física.

Repte 3: Per a què serveix la investigació qualitativa en salut pública?

 - Definir el propòsit de la investigació qualitativa en ciències socials i mèdiques

- Descriure la contribució de la recerca qualitativa en salut pública

- Distingir les diferents tècniques per dur a terme una investigació qualitativa

- Descriure les fases d'un estudi qualitatiu

- Descriure els conceptes claus i les fases de l'anàlisi de dades qualitatives

- Distingir l'anàlisi temàtic de la generació de temes en una investigació qualitativa

- Descriure les fases de l'anàlisi temàtic de Boyatzis

- Descriure les diferents tècniques per buscar patrons en l'anàlisi temàtic

- Gestionar una base de dades qualitatives en el programari d'anàlisi NVivo

- Realitzar una anàlisi temàtica amb dades de grups de discussió

- Visualitzar els patrons en un mapa conceptual

- Exportar els resultats fora de l'NVivo

Repte 4: Epidemiòleg nutricional per un mes

 - Plantejar l'estudi epidemiològic de manera adequada als objectius de la investigació.

- Enfocar la recerca des de diferents àmbits disciplinaris relacionats amb els objectius.

- Recollir i organitzar les dades en un suport informàtic vàlid per a qualsevol programari estadístic.

- Conèixer els diferents aplicatius estadístics i el seu entorn d'ús.

- Migrar dades d'unes aplicacions a altres.

- Descriure numèricament les dades obtingudes en l'estudi epidemiològic.

- Descriure gràficament les dades obtingudes en l'estudi epidemiològic.

- Valorar la validesa de les dades.

- Explorar les relacions entre variables de forma numèrica.

- Explorar les relacions entre variables de forma gràfica.

- Realització d'anàlisi exploratòria de dades.

- Exploració de models d'inferència estadística univariants.

- Exploració de models d'inferència estadística multivariants.

- Avaluació de contrastos d'hipòtesis

- Aproximació de patrons de comportament de les dades.

• Continguts

 1. Epidemiologia nutricional

1.1. Epidemiologia nutricional. Tipus d'estudis

1.2. Avaluació de l'estat nutricional

1.3. Avaluació del consum d'aliments a nivell nacional i familiar

1.4. Avaluació del consum d'aliments a nivell individual: Diari o registre dietètic, Recordatori de 24 hores, Qüestionari de freqüència de consum d'aliments, Història dietètica

1.5. Requisits nutricionals. Definició i aplicacions

1.6. Taules de composició d'aliments

1.7. Mètodes d'avaluació de l'activitat física

2. Nutrició comunitària

2.1. Polítiques de nutrició

2.2. Objectius nutricionals i guies dietètiques

2.3. Planificació i programació en nutrició comunitària

2.4. Educació nutricional

2.5. Fortificació alimentària

2.6. Enquestes nutricionals a Espanya

3. Metodologia quantitativa

3.1. Eines per a l'anàlisi de la salut i els determinants

3.2. Estadística bàsica. Conceptes generals.

3.3. Estadística descriptiva.

4. Metodologia qualitativa

4.1 Investigació qualitativa

4.2 Paper de la investigació qualitativa a la sanitat pública

4.3 Fases de la investigació qualitativa

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els recursos d'aprenentatge, materials i eines associats a cadascuna de les activitats es presenten agregats de forma audiovisual. Cadascuna d'aquestes agregacions o blocs indica el temps mínim recomanat que has de dedicar per resoldre l'activitat. Els recursos són de tipologia diversa, tant de creació pròpia de la UOC com a disponibles a la xarxa. Els fomat també són diversos: web, vídeo, àudio, pdf, o eines TIC. Han estat seleccionats perquè faciliten la resolució de les activitats d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències vinculades.

Cada recurs, dins d'aquesta agregació, es visualitza en una mida diferent segons la seva rellevància en relació a les activitats i conté orientacions didàctiques i d'ús. També s'indica el temps mínim de dedicació que requereixen.

Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

Materials de l'assignatura en format NIU:

- Repte 1: Com mesurem i interpretem la relació entre els estils de vida i la salut?

-  Repte 2: Quines són les claus de les intervencions en nutrició comunitària?

-  Repte 3: Per a què serveix la investigació qualitativa en salut pública?

-  Repte 4: Epidemiòleg nutricional per un mes

Altres recursos d'aprenentatge complementaris:

• Román, B., Ngo, J. Nutrició i Salut pública. Material web EdUOC

• Conferencia a càrreg de Lluís Serra - La nutrición como determinante de la salud pública en el siglo XXI  https://www.youtube.com/watch?v=5juvoocyWV0

• Metodologia

A la UOC tota assignatura es construeix sobre la base de les dues metodologies pròpies del seu model educatiu: aprendre fent i aprenentatge autònom. Sobre la base d'aquests principis, aquesta assignatura proposa una metodologia de treball activa basada en la resolució o resposta a una sèrie de reptes. Els reptes que es plantegen estan inspirats en situacions d'aplicació en contextos reals de l'àmbit de la nutrició esportiva i la salut i s'orienten al desenvolupament de les competències personals i professionals definides.

Cadascun dels reptes es presenta en un format audiovisual per part del professor responsable de l'assignatura, dins d'un espai web que trobaràs a l'aula i que conté: el plantejament de la situació a treballar o resoldre, la descripció de les activitats de aprenentatge per al desenvolupament de competències, els recursos, eines i continguts seleccionats per a poder resoldre-les, i l'estimació del temps mínim de treball formatiu que requereixen.

Per treballar en cada un dels reptes hauràs de resoldre una o més activitats d'aprenentatge o PACs. La tipologia d'aquestes activitats és diversa i es poden basar en la recerca i la gestió de la informació, l'aplicació, la comunicació, la creació o l'experimentació, o en una combinació d'aquestes.

L'estudi i l'aprenentatge es plantegen tant de forma individual com col·laborativa i a través de metodologies també diverses: treball per projectes, aprenentatge basat en problemes, estudis de cas, entre d'altres.

Els recursos, materials formatius i eines, presentats de forma visual i agregada dins de cada un dels espais web, han estat seleccionats en relació a cada repte per poder treballar i resoldre cadascuna de les activitats d'aprenentatge. Cada recurs conté unes orientacions en relació al seu ús en el marc de l'activitat, així com el temps estimat de treball formatiu que pot requerir.

L'aprenentatge de continguts, habilitats, procediments i actituds ha de desenvolupar-se a partir de la resolució de les PACs, l'estudi del material d'aprenentatge i la consulta i treball amb la bibliografia recomanada, que també trobaràs a l'aula, així com la participació activa i el seguiment dels espais virtuals comuns a l'aula.

El professorat col·laborador serà qui us guiarà al llarg del semestre. Pot proposar lectures complementàries o la consulta de material addicional per a la realització de les PACs.

Les interaccions, comunicacions i relacions amb la resta d'estudiantat i el professorat col·laborador es realitzen en els espais de Debat i Fòrum de l'aula, on es convida a la participació per intercanviar opinions sobre temes relacionats amb l'assignatura.

Aquests espais de l'aula virtual serviran per exposar, compartir i resoldre dubtes individuals o col·lectius, així com per debatre sobre temes d'actualitat relacionats amb l'àmbit d'estudi.

Els canals de comunicació habituals amb el professor responsable d'assignatura, amb el professorat col·laborador i entre estudiants són el correu electrònic, fòrum, tauler, i les eines síncrones que també trobaràs a l'aula.

La temporalització proposada en aquest Pla docent és orientativa, però respon a una distribució coherent de la dedicació a cada repte, d'acord al calendari del semestre.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

El model pedagògic de la UOC fonamenta l'avaluació acadèmica de l'estudiantat en l'avaluació contínua, que consisteix en la realització d'una sèrie de proves amb la intenció que l'estudiantat posi en pràctica els conceptes i mètodes que es volen transmetre a través de les unitats didàctiques. Si un estudiantat participa en l'avaluació contínua, al ritme establert, comprova amb l'ajuda del professorat el progrés del seu procés d'aprenentatge.

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua es converteix en la nota final de l'assignatura.

Per això, la UOC recomana especialment el seguiment de l'avaluació continuada com a modalitat d'aprenentatge i avaluació.

Algunes consideracions importants pel que fa a les proves d'avaluació continuada:

1. Per obtenir la nota d'avaluació contínua l'estudiantat haurà de lliurar més del 50% de les PACs que la configuren (3 de les 4 PACs de l'assignatura). Els pesos de les diferents PACs són els següents (40% (1), 25% (2), 10% (3) i 25% (4)), tal i com es detalla en la descripció dels diferents reptes.
2. La qualificació final de l'Avaluació Contínua vindrà en funció de la mitjana de les diferents PACs realitzades.
3. La resolució de les PACs és individual, excepte en el cas que el professorat indiqui el contrari. Encara que es considera perfectament normal i útil l'estudi en grup i el treball cooperatiu com a estratègia efectiva d'estudi, això no implica que es permeti la presentació de còpies o duplicats per part de l'estudiantat que han treballat en grup, ja que el sistema d'avaluació és totalment "ad personam" i, per tant, té caràcter totalment individual. En conseqüència, el lliurament d'una activitat copiada o duplicada d'un altre estudiant pertanyent a la mateixa aula, o en una altra aula de la mateixa àrea de coneixement, comportarà la consideració de l'activitat com a no presentada (N) per a tots els estudiants implicats sense que sigui en absolut rellevant el vincle existent entre els mateixos. Així mateix detectada la duplicitat d'una activitat, es procedirà a revisar tota l'avaluació contínua i a aplicar el criteri descrit per a totes les activitats que no compleixin el requisit de resolució individual.En aquest sentit, detectada una incidència d'aquest tipus, el professorat ho posarà en coneixement de l'estudiantat mitjançant un missatge a la bústia personal.
4. S'han de lliurar les PACs en el termini marcat, sense pròrrogues en els lliuraments. És responsabilitat de l'estudiant assegurar-se que les activitats enviades siguin les corresponents a l'assignatura i que s'hagin fet a l'espai correcte. No s'admetran noves entregues passada la data límit, al·ludint a errors a l'enviament. Els lliuraments hauran de realitzar-se als espais habilitats per a aquesta. No s'admetran fitxers comprimits, i s'hauran de lliurar tants arxius o documents per separat quan sigui necessari.
5. Els enunciats, instruccions, el temps necessari per a la realització de cadascuns i els criteris de correcció s'explicitaran en la pròpia PAC. 

   La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés davaluació es fonamenta en el treball personal de lestudiantat i pressuposa lautenticitat de lautoria i loriginalitat dels exercicis fets.

   La manca d'originalitat a l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

   L'estudiantat serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat a l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC), o la que es defineixi el pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè heu copiat textualment d'internet, o heu copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

   D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

   La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per vetllar per la qualitat de les titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del model educatiu.

• Avaluació final

La qualificació final obtinguda en l'avaluació continuada serà la nota final de l'assignatura. En cap cas es podrà optar a superar l'assignatura si no es lliuren 3 de les 4 PACs previstes.

• Feedback

Mitjançant el Registre d'Avaluació Contínua (RAC) s'accedeix a la nota de cada repte. El professorat col·laborador informarà al tauler de l'aula de la seva publicació i indicarà els errors més freqüents i els aspectes d'interès que hagin detectat en la tasca de correcció de les activitats lliurades.

La retroalimentació o informació que rebrà l'estudiantat al llarg de l'avaluació contínua és un factor important i una informació que li permetrà fer un seguiment proper del seu desenvolupament i aprenentatge dels continguts de l'assignatura.
Durant l'avaluació contínua, l'estudiantat rebrà una qualificació per cada prova d'avaluació contínua que li permetrà valorar objectivament l'assimilació de continguts que hagi pogut realitzar.
De forma contínua, a través del Tauler de l'aula també podrà rebre ràpida informació sobre el procés d'estudi o els dubtes que li sorgeixen en el desenvolupament d'aquest. El professorat col·laborador, a través de les FAQs o respostes directes, farà un seguiment d'aquest procés d'estudi i acompanyarà l'estudiantat en tot moment.