| Alimentació i societat | Codi: M3.512 Crèdits: 4 |
Alimentació i societat, s'inclou continguts sobre el marc sociopolític, econòmic i legal de l'alimentació ja que les intervencions de promoció i prevenció han de tenir en compte el context local, regional i global en què s'emmarquen. S'analitza la funció que han desenvolupat històricament els aliments i les polítiques alimentàries en les cultures i el paper que tenen en les societats contemporànies. S'inclouen a més l'anàlisi del fenomen de les migracions, les seves identitats i diferències i la seva relació amb l'alimentació des del punt de vista del receptor i de l'immigrant, l'antropologia del consum i el desenvolupament de mètodes d'investigació qualitativa per a l'estudi de l'alimentació i la cultura en un món globalitzat.
- Administracions públiques locals, autonòmiques i estatals dedicades a la prevenció i promoció de la salut.
- Empreses i centres de restauració col·lectiva (geriàtrics, menjadors escolars, hospitals, hostaleria, etc.
- Fundacions, organitzacions no governamentals, associacions, etc., Relacionats amb la prevenció i promoció de la salut o la informació nutricional.
- Capacitat per transmetre coneixement expert sobre nutrició, alimentació i salut a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.
- Capacitat per interpretar la diversitat social i cultural i el paper que exerceix l'alimentació.
Mòdul 1: L'alimentació de la història
1. Introducció: Història de l'alimentació i globalització
2. Compartir la taula
3. Aliments i identitat local
4. Tècniques i tecnologies
5. Mètodes, signes i idees
Mòdul 2: Antropologia de la globalització alimentària
1. Els aliments com a cultura: antropologia dels aliments en un món globalitzat
2. Vèncer a la natura: aproximacions bioculturales antropològiques als aliments ia la nutrició
3. Menjar: cos i salut
4. Alimentació i migració
5. Fronteres i ponts
6. Anar al mercat: antropologia del consum
7. La cuina de la mare: aprendre a cuinar?
| Material | Suport |
| Alimentació i societat. Metamedia | Audiovisual |
| Alimentació i societat. Metamedia (Anglès) | Audiovisual |
Unitat 1: Història de l'alimentació
Mòdul didàctic Alimentació i societat
Unitat 2: Antropologia de la globalització alimentària
Introducció
Sanz J. (2008)Aportaciones de la sociología al estudio de la nutrición humana:una perspectiva científica emergente en España. Nutr Hosp.23(6):531-535
Medina, FX (2010) Introducció. Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag 11-21
- Els aliments com a cultura: antropologia dels aliments en un món globalitzat
Gracia. M. Alimentación y cultura en España http://www.scielo.br/pdf/physis/v20n2/a03v20n2.pdf
Millan A. (2000) Cultures alimentàries i globalització. Revista d'etnologia de Catalunya, Núm.: 17
Mauleón J.R. Sistema alimentari sostenible i agricultura familiar: el pasturatge al País Basc. Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag 73-110
- Vèncer a la natura: aproximacions bioculturals antropològiques als aliments a la nutrició
De Garine Antropología de la alimentación entre Naturaleza y Cultura Conferencia inagural.
Càceres J. Els debats sobre les aplicacions alimentàries de la biotecnologia: una perspectiva estructural. En Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag 23-46
- Menjar: cos i salut
Luque, E (2008). La obesidad, más allá del consumidor: raíces estructurales de los entornos alimentarios. En: Díaz C. (coor) Alimentación, consumo y salud. Barcelona Fundación La Caixa: 130-149
Gracia, M.(2006) Relaciones entre biología, cultura e historia en el tratamiento de los trastornos alimentarios. En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 73-89
Montagne K. L'alimento biològic: entre conservadurisme i conversió. En Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag 145-158
- Alimentació i migració
Durán P., (2009)Representaciones sobre la alteridad Inmigración, contacto intercultural y alimentación En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 367-379
Cáceres J.,i Espeitx E. (2006) Cuines en migracions. Alimentació i salut d'equatorians, marroquins i senegalesos a Catalunya Fundació J. Bofill i Obra Social Caixa Sabadell. Ed Mediterrània S.L ISBN: 84-8334-083-6 www.migracat.cat/document/a2fba2deccc490b.pdf
- Fronteres i ponts
Contreras J.(2007) Alimentación y religión en Humanitas: Humanidades médicas. Tema en on line n 16 Junio 2007
González Turmo, I (2009). La frontera como horizonte culinario: Andalucía y Marruecos. En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 319-333
Duhart, F., Medina, F.X. La paella en las culturas culinarias españolas y francesas (s XIX -XXI)En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 333-345
- Anar al mercat: antropologia del consum
Garine I.(2000) El Consumisme i l'antropòleg. Revista d'etnologia de Catalunya, Núm.: 17
Medina, F.X, Álvarez M. El lugar por donde pasa la vida...los mercados y las demandas urbanas contemporáneas: Barcelona y Buenos Aires. En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 163-183
Díaz, C. Conclusiones: problemáticas actuales entorno a la alimentación, el consumo y la salud. En: Díaz C. (coor)Alimentación, consumo y salud. Barcelona Fundación La Caixa: 247-267
Medina, FX. Alimentació i pors alimentàries. La crisi de les vaques boges (EEB) des d'una perspectiva local. En Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag: 47-72
Böstrom M., Klintman M. El consumidor polític d'aliments ecològics: una anàlisi crítica de la recerca i les polítiques. En Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag:111-144
- La cuina de la mare: aprendre a cuinar?
Herrera, P.(2008) Aprender a cocinar: entre el bricolage culinario, la sopa de letras y el guiso audiovisual. En: Díaz C. (coor)Alimentación, consumo y salud. Barcelona Fundación La Caixa: 191-215
La metodologia de treball general proposada en l'assignatura es basa tant en l'estudi individualitzat com en grup, a través de les eines disponibles de l'aula, a partir del material de l'assignatura. D'aquest procés d'estudi s'espera que l'assimilació de continguts sigui a partir d'un estudi crític dels mateixos, recolzada en la bibliografia i el material recomanat, així com el seguiment actiu dels espais virtuals comuns de l'aula.
El material de l'assignatura és la referència bàsica en el seguiment de l'assignatura, i té com a objectiu facilitar i estimular el procés d'aprenentatge. Es compon principalment dels Mòduls didàctics, que conté la informació bàsica que els estudiants necessiten, i que és la base per avaluar l'assignatura. Mòduls, és per això que, dits didàctics constituiran la columna vertebral de l'assignatura. Es proposa una temporalización orientativa que s'ha estudiat per distribuir la càrrega de cada Mòdul coherentment amb el temps disponible segons les fites que marca el calendari de l'aula.
El/a professor/a consultor/a pot complementar també l'esmentada informació a través de l'exigència de lectures complementàries necessàries per a la realització de les PECs. Les interaccions, comunicacions i relacions amb la resta d'estudiants i consultor es realitza a través de la zona de Debat i Fòrum on es convida a la participació per intercanviar opinions sobre les mateixes o sobre qualsevol tema relacionat amb l'assignatura o l'aula, construint conjuntament alguns dels coneixements de l'assignatura.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
L'assignatura es pot superar a partir de l'avaluació contínua. La qualificació obtinguda en l'avaluació continuada serà la nota final de l'assignatura.
El model pedagògic de l'UOC fonamenta l'avaluació acadèmica dels estudiants en l'avaluació contínua, que consisteix en la realització d'una sèrie de proves amb la intenció que l'estudiant posi en pràctica aquells conceptes i mètodes que es volen transmetre a través de les unitats didàctiques. Si un estudiant participa en l'avaluació contínua, al ritme establert, comprova amb l'ajuda del consultor el progrés del seu procés d'aprenentatge. Per això, l'UOC recomana especialment el seguiment de l'avaluació contínua com a modalitat d'aprenentatge i avaluació.
Algunes consideracions importants respecte a les proves d'avaluació contínua:
1. Per obtenir la nota d'avaluació contínua l'estudiantat haurà de lliurar més del 50% de les PACs que la configuren (2 de les 3 PACs de l'assignatura).
2. La qualificació final de l'Avaluació Contínua vindrà en funció de la ponderació de cada PEC realitzada.
3. La resolució de les PACs és individual, excepte en el cas que el professor consultor indiqui el contrari. Encara que es considera perfectament normal i útil l'estudi en grup i el treball cooperatiu com a estratègia efectiva d'estudi, això no implica que es permeti la presentació de còpies o duplicats per part dels estudiants que han treballat en grup, ja que el sistema d'avaluació és totalment "ad personam" i, per tant, té caràcter totalment individual. En conseqüència, el lliurament d'una activitat copiada o duplicada d'un altre/segon estudiant/segon pertanyent/segon a la mateixa aula, o a una altra aula de la mateixa àrea de coneixement, comportarà la consideració de l'activitat com no presentada (N) per a tots els estudiants implicats sense que sigui en absolut rellevant el vincle existent entre els mateixos. Així mateix detectada la duplicitat d'una activitat, es procedirà a revisar tota l'avaluació contínua i a aplicar el criteri descrit per a totes les activitats que no compleixin el requisit de resolució individual. En aquest sentit, detectada una incidència d'aquest tipus, el professor consultor el posarà en coneixement de l'estudiant/segon mitjançant un missatge a la seva bústia personal.
4. S'han de lliurar les PACs dins del termini marcat, sense pròrrogues en els lliuraments.
5. Els enunciats, instruccions, el temps necessari per a la realització de cada prova i els criteris de correcció s'explicitaran en la pròpia PAC.
La qualificació final obtinguda en l'avaluació continuada serà la nota final de l'assignatura. En cap cas es podrà optar a superar l'assignatura si no es lliuren 2 de les 3 PACs previstes.
La retroalimentació o informació que rebrà l'estudiant al llarg de l'avaluació contínua és un factor important i una informació que li permetrà fer un seguiment pròxim del seu desenvolupament i aprenentatge dels continguts de l'assignatura. Durant l'avaluació contínua, l'estudiant rebrà una qualificació per cada prova d'avaluació contínua que li permetrà valorar objectivament l'assimilació de continguts que hagi pogut realitzar. De forma contínua, a través del Tauler de l'aula també podrà rebre ràpida informació sobre el procés d'estudi o els dubtes que li sorgeixen en el desenvolupament d'aquest. El col·laborador docent, a través de les FAQs o respostes directes, farà un seguiment d'aquest procés d'estudi i acompanyarà l'estudiant a tota hora.