|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La medicina del treball (MT) és una de les disciplines recollides en l'esquema preventiu dels riscos laborals i que s'ha d'incloure dins del sistema pluridisciplinari previst en la legislació vigent.
La participació de la medicina en la tutela de la salut dels treballadors té una llarga experiència i s'ha hagut d'adaptar progressivament a les diferents exigències del món del treball. En l'actualitat, la medicina del treball també es veu obligada a ressituar la seva implicació, la qual cosa suposa un repte important per a aconseguir una millor eficàcia en la gestió.
En el decurs de la història s'ha pogut evidenciar una evolució en l'enfocament d'aquesta disciplina, i la situació actual obliga que el personal sanitari dels serveis mèdics d'empresa deixi de treballar com a única figura responsable de la protecció de la salut en l'àmbit laboral i s'integri als serveis de prevenció, juntament amb altres professionals de la prevenció de riscos laborals (en àmbits com la seguretat, la higiene, l'ergonomia i la psicosociologia), per poder treballar conjuntament i aconseguir la prevenció dels riscos derivats del treball i la millora continuada de les condicions de treball.
Els típics reconeixements mèdics preventius laborals no han estat, ni han de ser, l'única funció dels metges de treball, ja que sempre han tingut assignades unes tasques més àmplies de caire preventiu, a banda de l'atenció als aspectes curatius i rehabilitadors quan sigui necessari. Aquestes funcions han de ser compartides dins del marc pluridisciplinari establert i orientades a la prevenció primària com a mètode més eficaç d'abordar els riscs i els danys derivats del treball.
La disciplina sanitària ha de facilitar el seu suport en l'avaluació dels riscos no eliminats i també en el disseny, la planificació, l'aplicació i la coordinació dels projectes i programes d'actuació preventiva a l'empresa.
No podem considerar aquesta branca preventiva com una disciplina emmarcada dins d'uns límits que, en cap cas, no poden ser traspassats per altres professionals, sinó que cal considerar-la com un nucli temàtic que ha de ser conegut i entès per la resta de participants en matèria preventiva, encara que és obvi que hi haurà aspectes reservats amb exclusivitat al personal sanitari, com pot ser la vigilància de la salut específica segons els criteris derivats del treball. Però en aquest mòdul formatiu no pretenem preparar especialistes en medicina del treball, sinó donar a conèixer per què i com intervé el professional sanitari, de manera que els resultats de la seva gestió permetin facilitar la informació apropiada que, convenientment analitzada i interpretada, possibiliti adoptar mesures encaminades a eliminar o reduir els riscos existents, actuant conjuntament amb la resta dels components del servei de prevenció mitjançant l'anàlisi epidemiològica de les relacions entre l'exposició i els danys detectats, per a establir les propostes preventives que s'han de presentar.
Dia a dia podem observar noves relacions entre el treball i la salut, que configuren així mateix noves situacions en la patologia d'origen laboral detectada, com ara problemes de salut mental, càncers, alteracions musculoesquelètiques, afeccions cròniques de l'aparell respiratori, fatiga crònica, processos al·lèrgics, intoxicacions per sensibilitat química múltiple, etc., i que fan necessària l'adopció d'estratègies preventives amb noves orientacions, tant en l'àmbit de la vigilància de la salut, com en el de la planificació sanitària o de la promoció de la salut.
No es tracta de continuar insistint en la correcció a posteriori de les situacions de risc detectades, sinó de planificar la prevenció abans que puguin aparèixer les conseqüències d'un perill.
La MT no monopolitza la defensa positiva preventiva de la salut, sinó que ha d'estimular l'eficàcia de les disciplines no mèdiques i col·laborar amb aquestes.
En l'exposició dels diferents apartats referents a la disciplina sanitària que ens disposem a abordar, comentarem diferents aspectes, que segurament han estat tractats al si d'altres disciplines, i sovint les opinions expressades no seran coincidents. Aquesta diversitat d'opinió no s'ha d'interpretar com una contradicció, sinó com una pluralitat enriquidora d'acord amb les diferents òptiques amb què es poden interpretar les mateixes situacions, fruit del desenvolupament de les experiències en unes circumstàncies que no han estat iguals per a tots i d'una manera d'enfocar els problemes adaptada a les peculiaritats pròpies de cada una de les matèries. Aquestes divergències aparents les podem trobar des de la interpretació del rècord històric, amb relació als moments d'especial significació preventiva, els conceptes de la patologia laboral utilitzats o, fins i tot, els objectius assignats a la mateixa disciplina mèdica, que, de vegades, no es considera com una branca preventiva en el camp de la salut laboral.
Els objectius de la medicina del treball són, entre d'altres, participar en l'adopció de les mesures necessàries que permetin conservar i millorar, si és possible, la salut de la població treballadora mitjançant el desenvolupament de metodologies d'aspecte sanitari orientades a detectar situacions de risc, estudiar i avaluar les dades obtingudes, elaborar conclusions, proposar actuacions, etc.
Els objectius poden tenir un abast individual o col·lectiu. En l'àmbit individual, l'orientació està encaminada a detectar de manera precoç les alteracions de la salut o a identificar individus més susceptibles per a evitar que la malaltia s'hi instal·li, i a efectuar diagnosi, establir tractaments i fer valoracions pericials en cas de no haver aconseguit aquesta finalitat preventiva. En l'àmbit col·lectiu, l'orientació està dirigida a avaluar l'estat de salut de la comunitat, a aportar dades per a l'avaluació de l'exposició ambiental, a avaluar l'eficàcia de les mesures preventives adoptades, a aportar dades per al coneixement tècnic, a intervenir en programes de promoció de la salut o d'informació sanitària, etc.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta assignatura forma part del tronc comú de coneixements que ha de dominar qualsevol tècnic de nivell superior en prevenció de riscos laborals. Per tant, és de naturalesa obligatòria. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Com a integrant del Màster universitari en Prevenció de Riscos Laborals, aquesta assignatura es projecta en les activitats pròpies d'un tècnic o tècnica en prevenció de riscos laborals de nivell superior. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Una vegada finalitzada aquesta assignatura, l'estudiant ha de ser capaç de:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Els materials de l'assignatura de Medicina del treball han estat elaborats per Maria Zaplana, consultora del Màster. Els mateixos estan dividits en sis mòduls de continguts: M1. La medicina del treball: conceptes bàsics i funcions M2. Vigilància de la salut en el treball M3. Malalties laborals M4. Promoció de la salut en el treball M5. La investigació epidemiològica en salut laboral M6. Organització dels primers auxilis en l'empresa |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament. La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|