L'objectiu fonamental del TFM de recerca (i del Pràcticum de recerca) és portar a terme una investigació empírica, redactar un article científic i la seva presentació i defensa davant un tribunal. La investigació empírica es portarà a terme seguint els estàndards de qualitat, rellevància, rigorositat i compromís ètic que permetin a l’estudiant poder conèixer totes les fases que comporta desenvolupar una recerca. En el marc de l’EEES, el Pràcticum i el TFM de recerca són dues assignatures orientades al desenvolupament d’una investigació. Mitjançant aquest treball, l’estudiant ha d’integrar i aplicar —amb criteri professional, creatiu i innovador— les competències adquirides al llarg del màster, incorporant-ne de noves relacionades específicament amb el Pràcticum i el TFM de recerca.  Així doncs, aquestes dues assignatures constitueixen una de las «execucions clau» que mostra el nivell de formació adquirit durant el Màster.

Més concretament, en el TFM de recerca (6 crèdits ECTS) s’hauran d'analitzar les dades recollides en el marc de l’assignatura Pràcticum d’investigació, establir les conclusions, redactar un article científic sobre la investigació i exposar el treball davant d'un tribunal.

El TFM (i el Pràcticum) de recerca són dues assignatures fonamentals per al desenvolupament i d’avaluació de competències i està previst el treball de les següents:

Competències bàsiques i generals

• CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.

• CB3. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.

• CB4. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions –i els coneixements i raons últimes que les sustenten – a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats..

• CG1. Capacitat per analitzar i sintetitzar textos acadèmics (llibres, capítols de llibre i articles acadèmics) que permetin avaluar el coneixement en l'àmbit de les dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge.

• CG2. Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes de caràcter educatiu des d'una òptica multidisciplinària.

• CG3. Capacitat per prendre de decisions ajustades al marc normatiu i als coneixements acadèmics i professionals respecte a la intervenció educativa de nens amb dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge.

Competències transversals

• CT2. Capacitat d'expressar per escrit el coneixement i el pensament en textos llargs i complexos, amb un estil propi, amb seguretat i fluïdesa, i amb un alt grau d'autonomia.

Competències específiques

• CE4. Capacitat per identificar els factors que determinen les dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge així com les alteracions que es deriven.

• CE5. Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals dels nens que presenten dificultats d'aprenentatge i trastorns del llenguatge.

• CE6. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció ajustades a les necessitats educatives dels nens amb dificultats d'aprenentatge primàries.

• CE7. Capacitat per identificar els factors que incideixen en l'aparició dels trastorns del llenguatge, així com les alteracions que es deriven.

• CE8. Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals dels nens que presenten trastorns del llenguatge primaris.

• CE9. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció ajustades a les necessitats educatives dels nens amb trastorns del llenguatge primaris.

• CE10. Capacitat per identificar i valorar les dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament.

• CE11. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament.

• CE12. Capacitat per identificar les alteracions de la comunicació i el llenguatge derivades de trastorns del desenvolupament.

• CE13. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en trastorns de la comunicació i del llenguatge derivades de trastorns del desenvolupament.

Objectius d’aprenentatge de l’assignatura:

• Aplicar els coneixements adquirits a entorns nous, poc o gens coneguts per poder triar un tema de recerca rellevant, tot fent ús de la pròpia capacitat per resoldre problemes (CB2).

• Fer una primera recerca bibliogràfica per esbrinar si un tema ha estat treballat abans per algun altre investigador, o des d’una perspectiva similar (CB2, CG1).

• Dissenyar un pla rigorós i ordenat de cerca i anàlisi de la literatura: establiment de les fonts primàries i secundàries, criteris de cerca i establiment de paraules clau, registre de fonts documentals, definició d’estratègies de lectura i valoració crítica de la documentació seleccionada (CG1).

• Comparar articles científics i textos acadèmics relacionats amb una temàtica específica (CG2).

• Seleccionar els coneixements rellevants de diferents articles científics i textos acadèmics per a desenvolupar el marc teòric d’un estudi de recerca ben fonamentat. (CG2).

• Formular preguntes, objectius i hipòtesis sobre un tema rellevant que no s’hagi estudiant prèviament. (CG2, CE4, CE7, CE10, CE12).

• Dissenyar una proposta de recerca que suposi una millora qualitativa respecte a les investigacions prèvies (CE6, CE9, CE11, CE13).

• Planificar la recollida de dades de la investigació tenint en compte la mostra que es vol analitzar, els instruments necessaris i el procediment a aplicar (CG3).

• Valorar les diferències individuals tant dels participants com dels subjectes relacionats amb la temàtica d’intervenció (CE5, CE8, CE12).

• Tenir en compte tant el codi ètic i moral com el context on es durà a terme la investigació (CB3).

• Portar a terme el treball de camp de la investigació amb els principis d’objectivitat, rigorositat i exhaustivitat (CG3, CT2).

• Obtenir unes dades que permetin donar resposta a la/les pregunta/es de recerca, assolir els objectius plantejats i acceptar o refutar les hipòtesi plantejades (CB4). 

Dins del TFM de recerca podem distingir diversos tipus de continguts. Bàsicament, podem destacar els següents:

• Contextualització del saber en realitats específiques.

• Ús dels coneixements específics per a la interpretació de les dificultats de l’aprenentatge i els trastorns del llenguatge.

• La pràctica en l’atenció de infants amb dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge.

• Destreses vinculades a la recerca i la investigació (revisió de la bibliografia prèvia, elaboració d’hipòtesis de treball, disseny de metodologies experimentals, anàlisi de resultats quantitatius o qualitatius, etc.).

• Summon: cercador col·leccions electròniques i paper Biblioteca UOC

• Cercador de revistes electròniques de la Biblioteca

El TFM de recerca construeix fonamentalment un procés de tutorització i orientació per part del professor/a col·laborador/a i de treball autònom de l’estudiant. Per a poder realitzar el TFM de recerca es portarà a terme un treball pautat amb diferents lliuraments (alguns obligatoris i altres altament recomanables), a través dels quals anirà desenvolupant la recerca. Durant aquest procés rebrà el feedback del professor/a col·laborador/a que li proposarà canvis, modificacions o millores.

El seguiment individualitzat. L’estudiant compta amb el suport fonamental del professor/a col·laborador/a de la UOC que té fonamentalment les funcions següents:

• Delimitar, amb l’estudiant, la temàtica i tipologia de l’estudi.

• Orientar en la recerca de documents, materials i referències bibliogràfiques relacionades amb el tema que s’analitzarà.

• Seguir el ritme de treball de l’estudiant i adaptar-se a les necessitats que vagin apareixent en les diferents fases.

• Resoldre els dubtes que vagin apareixent i reorientar el treball quan hi hagi algun entrebanc.

• Avaluar l’estudiant, a patir de la correcció dels treballs de l’avaluació continuada que elabori i de la versió final de l’article i de l’exposició, així com de qualsevol altra evidència rellevant per l’avaluació de l’assoliment dels objectius i el desenvolupament de les competències.
  
  

És molt important tenir present que el professor/a col·laborador/a és un/a professional que orienta i fa el seguiment del treball de l’estudiant. Ara bé, les correccions així com les propostes de millora es fan un cop lliurada cada activitat. Amb això volem dir que, mentre s’està elaborant una activitat el professor/a col·laborador/a respondrà als dubtes concrets sobre algun aspecte en que l’estudiant no tingui clar com actuar però no farà correccions parcials de les activitats. Habitualment, la relació entre el professor/a col·laborador/a i l’estudiant es fa de forma virtual i asíncrona en l’entorn virtual del TFM de recerca (aula virtual), en la qual els espais de comunicació són compartits amb la resta del grup (fòrum i tauler del professor/a, principalment), o bé des de la bústia personal, quan la naturalesa de la comunicació que calgui establir requereixi d’una certa privacitat.

Aula Virtual. L’espai en el qual se centralitzen la major part d’aquest recursos és l’aula virtual, a través de la qual el professor/a col·laborador/a de la UOC fa el seguiment del grup i de cadascun dels/les estudiants, posant a l’abast de tots/es els recursos de què parlàvem, i facilitant la interacció entre els/les estudiants per tal de detectar possibles mancances, solucionar incidències, reconduir situacions, etc. Així mateix, a l’aula virtual es presenten i es donen les pautes per tal que els/les estudiants realitzin les diferents activitats incloses en el TFM de recerca, es posen en comú les possibles dificultats i solucions, i es comparteixen els recursos i les estratègies que cadascú va trobant i/o desenvolupant. Els espais de comunicació grupal són, doncs, una eina bàsica per a fomentar les dinàmiques de col·laboració i la resolució de problemes o dubtes, així com per mitigar la possible sensació de solitud de l’estudiant durant el procés.

Tauler del professor/a: Serveix perquè tant el professorat responsable de l’assignatura com els professors/es col·laboradors/es facin comunicacions generals i donin orientacions bàsiques a tot el grup (orientacions generals de les activitats, terminis de lliurament d’aquestes, característiques que tenen, etc.). A més, és molt útil per a comunicar a tot el grup els aspectes que el professor/a col·laborador/a pugui anar detectant en el seguiment individual dels diferents treballs i que siguin interessants per a la resta del grup.

Fòrum: És l’espai de relació informal entre el grup i, eventualment, amb el professor/a col·laborador/a. La finalitat principal d’aquesta eina és facilitar la comunicació entre les persones que constitueixen el grup, amb la intenció de compartir i comparar l’experiència i construir una xarxa de suport recíproc. Així doncs, es tracta de poder compartir al màxim les preocupacions, els dubtes i les formes de treball. Perquè això sigui possible, cada professor/a col·laborador/a fa servir el procediment que creu més adequat per a dinamitzar el grup. Per tant, el fòrum és un espai fonamental de treball compartit, el rendiment del qual dependrà de la predisposició a participar-hi dels diferents membres del grup, i de la capacitat de dinamització del professor/a col·laborador/a.

Debat: És l’espai formal de comunicació del grup, en què es proposen temes concrets per a la seva discussió i s’estableix un ordre i unes regles de funcionament que el grup segueix. Habitualment, cal obrir, dinamitzar i tancar el debat, una vegada finalitzat el termini o esgotat el tema de discussió. S’acostuma a fer el tancament amb un breu resum de les idees principals que han sortit, els acords i els desacords identificats, etc.

Eines 2.0. En la mesura que sigui necessari i/o recomanable per a l’optimització del procés educatiu dels estudiants, s’integren a l’aula eines web 2.0 que permeten la construcció conjunta del coneixement, o el treball transversal d’algun/s aspecte/s de l’assignatura (blogs, wikis, portafolis, etc.).

És recomanable que, encara que no es tinguin consultes a realitzar, us connecteu diàriament al Campus, per si hi ha novetats que us puguin interessar tant al Fòrum com al Tauler del docent.

Les Proves d'Avaluació Contínua (PAC). Per complir amb els objectius de l'avaluació contínua, els estudiants hauran de realitzar les diferents activitats que es proposaran durant el semestre. Concretament, els estudiants portaran a terme quatre lliuraments de la recerca: PAC 1.1 - Anàlisi preliminar de les dades; PAC 1.2 - Anàlisi de les dades i redacció dels resultats; PAC 2 – Discussió dels resultats i conclusions de l’estudi; PAC 3 – Redacció de l’article científic; PAC 4 – Exposició oral virtual.

Les Pràctiques. La realització d’aquestes activitats és obligatòria ja que es consideren requisits mínims pel correcte desenvolupament de les PAC. Aquestes activitats rebran una qualificació dins les rúbriques de les PAC a les quals s’associen. Per tant, el resultat de la PAC es veurà influenciat per la correcta realització de les Pràctiques.

La rúbrica

El caràcter formatiu de l’avaluació es du a terme mitjançant la rúbrica, una eina que ens permet realitzar una avaluació sistemàtica de les competències rellevants durant el procés de desenvolupament d’una investigació científica. A més la rúbrica es farà servir com a document de comunicació sobre els avenços i les possibles incidències al llarg de l’assignatura. L’alumne té l’obligació de conèixer els criteris anomenats a la rúbrica de cada PAC pels que el professor avaluarà les seves competències. La rúbrica es podrà trobar a l’apartat de documents necessaris per a la realització de cada PAC. Per tant, els alumnes l’han de consultar ja prèviament a la realització de la PAC per a tenir en compte quines competències s’avaluaran en cada una.

Autoavaluació

L’alumne es responsabilitzarà de fer la seva avaluació (autoavaluació) de la PAC 1 i la PAC 2 amb l’objectiu de fer una presa de consciència sobre les competències i objectius desenvolupats en el transcurs de  l’assignatura. El format de les autoavaluacions es descriu a cada PAC. La nota d’aquestes autoavaluacions tindrà un valor dins de la nota final de cada PAC, la ponderació de la qual estarà indicada a la rúbrica de cada PAC. El termini de lliurament de l’autoavaluació correspon al mateix dia de lliurament de cada PAC.

Ponderació de les PAC i dates importants

Els quatre lliuraments de l’assignatura s’organitzaran en quatre PAC que obtindran cadascuna una nota alfabètica seguint aquesta llegenda:

A: 9-10

B: 7 - 8,99
C+: 5 - 6,99
C-: 3 - 4,99
D: 0 - 2,99

El pes de cada PAC serà el següent: PAC 1.1 (5%), PAC 1.2 (20%), PAC 2 (25%), PAC 3 (25%) i PAC 4 (25%). Per tant, la puntuació d’aquestes quatre PAC equivaldrà al 100% de la nota final de l’assignatura que puntuarà col·laborador/a docent-tutor del treball. Si les PAC 1.2 i PAC 2 tenen una nota inferior a C+ (igual o inferior a 4,99) no es podran presentar els lliuraments següents (PAC 4 - article científic, PAC 5 -  exposició oral virtual) i l’assignatura es donarà per suspesa.

Un cop lliurades i superades les tres primeres PAC (PAC 1.1, PAC 1.2, PAC 2) i fetes les esmenes que el professor col·laborador/a - tutor del treball hagi fet, l’estudiant lliurarà la versió final de l’article (PAC 4) i el presentarà virtualment i oral (PAC 5). A cada estudiant se li assignarà un tribunal format per dos membres, un dels quals serà el col·laborador/a docent-tutor que ha tutoritzat l’estudiant en l’elaboració del TFM, i l’altre un col·laborador/a docent que ha tutoritzat un company/a. Aquest tribunal qualificarà l’article i l’exposició oral amb una nota numèrica que va de 0 a 10 i podrà formular preguntes a l’exposició de l’estudiant per tal d’acabar de comprendre i valorar el treball. L’estudiant haurà de respondre a aquestes preguntes. La nota de la PAC 4 i de la PAC 5 es calcularà a partir de la mitjana de la nota obtinguda per part de cada membre del tribunal, i el conjunt de les qualificacions d’aquestes PAC equivaldrà a un 50% de la nota final de l’assignatura.

Per tant, la nota final del TFM de recerca s’obtindrà amb la ponderació de les notes seguint aquesta fórmula:

- Nota de l’avaluació contínua: 50% (Nota posada pel col·laborador/a docent-tutor).

- PAC 1.1: 5%

- PAC 1.2: 20%

- PAC 2: 25%

- Nota de l’article final (PAC 3): 25% (mitjana de les notes dels dos membres del tribunal)

- Nota de l’exposició oral (PAC 4): 25% (mitjana de les notes dels dos membres del tribunal).

Segons la Normativa d'Avaluació Contínua establerta a la UOC, els estudiants han de lliurar almenys un 50% de les activitats proposades per tal d'obtenir una qualificació final d'AC diferent de "N" (No Presentat). Per tant, aquells alumnes que no facin el lliurament de dues de les tres primeres PAC (PAC 1.1, PAC 1.2 o PAC 2) tindran com a nota al seu expedient una "N".

Els alumnes disposen de les activitats que faran al llarg del curs per a que puguin progressar en l’assignatura de manera autònoma si es troben en aquest cas de poder fer-lo. No obstant, seguint el calendari de l’assignatura, només es donarà feedback sobre les activitats que es troben dins del període de treball. En tot cas, queda a criteri del professor col·laborador de cada aula poder donar feedback sobre activitats  fora dels terminis del calendari.

Terminis de lliurament d’activitats. Durant el curs s'aniran proposant els diferents lliuraments, amb els enunciats, les instruccions, les rúbriques i el temps necessari per a la realització de cada una de les fases. Cada estudiant ha de complir escrupolosament amb les dates límit de lliurament de les diferents fases i ha de seguir les directrius i fer les modificacions i esmenes que el seu col·laborador/a docent li aconselli o justificar degudament aquelles que decideix no incorporar. Només s’acceptaran ajornaments o retards en el lliurament d’activitats per motius d’hospitalització greus i embarassos que s’hauran de justificar documentalment. L’equip docent decidirà si s’accepta l’ajornament i, en funció del període de l’hospitalització  i el termini de lliurament de l’activitat, decidirà quina serà la nova data de lliurament de l’activitat. En cas d’embaràs, us preguem que informeu amb la màxima antelació possible de la data prevista del part per tal de preveure l’activitat que es veurà afectada.

Lliurament d’activitats errònies. Els estudiants són responsables de penjar les activitats correctes a l’espai d’Avaluació de l’aula de l’assignatura. Per tant, és imprescindible que l'estudiant s'asseguri que el document enviat a la bústia de lliurament d'activitats és el correcte. No s'admetrà un nou lliurament de documents per una errada en l’enviament.

Revisió de la nota de les PAC. Els estudiants podran demanar una revisió de cada PAC durant els 7 dies posteriors a la publicació de les notes. Per poder demanar una revisió caldrà que enviïn un correu al professor col·laborador amb  una explicació raonada sobre perquè es demana la revisió on s’argumenti quins aspectes de l'avaluació considera que no se li han avaluat correctament.

Procés de revisió de les notes finals de l'assignatura. A partir de la data de publicació de la nota final de l'assignatura, els estudiants tindran dos dies per demanar una revisió. Aquesta revisió només inclourà la revisió de la nota final, no de les PAC de l'assignatura. Per demanar la revisió cal enviar un correu al col·laborador docent de l'assignatura, amb còpia al Professor responsable de l'assignatura (PRA), exposant una explicació raonada sobre per què demana la revisió, on argumenti quins aspectes de l'avaluació considera que no se li han avaluat correctament.Com que a l’assignatura s’avalua fent ús de les rúbriques, a l’explicació raonada l’alumne ha de proporcionar  exemples concrets del seu treball que considera no han sigut avaluats correctament en relació al criteris d’avaluació de l’assignatura que es poden trobar a les rúbriques. Si l'estudiant no inclou una explicació raonada no es portarà a terme la revisió. L'estudiant rebrà resposta en un màxim de 7 dies.

Correcció ortogràfica. Les Proves d'Avaluació Continuada (PAC) i tots aquells treballs optatius o no avaluables que es lliurin hauran de presentar-se sense incorreccions ortogràfiques. En uns estudis de Màster no és admissible la presentació de textos amb aquests errors. Si un treball no presenta l'adequada correcció lingüística, en funció de la quantitat i la gravetat dels errors, el professorat podrà proposar a l'estudiant que ho torni a lliurar o fins i tot baixar la nota del treball.