| TFM Recerca | Codi: M4.615 Crèdits: 6 |
L'objectiu fonamental del TFM de recerca (i del Pràcticum de recerca) és portar a terme una investigació empírica, redactar un article científic i la seva presentació i defensa davant un tribunal. La investigació empírica es portarà a terme seguint els estàndards de qualitat, rellevància, rigorositat i compromís ètic que permetin a l’estudiant poder conèixer totes les fases que comporta desenvolupar una recerca. En el marc de l’EEES, el Pràcticum i el TFM de recerca són dues assignatures orientades al desenvolupament d’una investigació. Mitjançant aquest treball, l’estudiant ha d’integrar i aplicar —amb criteri professional, creatiu i innovador— les competències adquirides al llarg del màster, incorporant-ne de noves relacionades específicament amb el Pràcticum i el TFM de recerca. Així doncs, aquestes dues assignatures constitueixen una de las «execucions clau» que mostra el nivell de formació adquirit durant el Màster.
Més concretament, en el TFM de recerca (6 crèdits ECTS) s’hauran d'analitzar les dades recollides en el marc de l’assignatura Pràcticum d’investigació, establir les conclusions, redactar un article científic sobre la investigació i exposar el treball davant d'un tribunal.
El TFM (i el Pràcticum) de recerca són dues assignatures fonamentals per al desenvolupament i d’avaluació de competències i està previst el treball de les següents:
Competències bàsiques i generals
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
CB4. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions –i els coneixements i raons últimes que les sustenten – a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats..
CG1. Capacitat per analitzar i sintetitzar textos acadèmics (llibres, capítols de llibre i articles acadèmics) que permetin avaluar el coneixement en l'àmbit de les dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge.
CG2. Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes de caràcter educatiu des d'una òptica multidisciplinària.
CG3. Capacitat per prendre de decisions ajustades al marc normatiu i als coneixements acadèmics i professionals respecte a la intervenció educativa de nens amb dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge.
Competències transversals
CT2. Capacitat d'expressar per escrit el coneixement i el pensament en textos llargs i complexos, amb un estil propi, amb seguretat i fluïdesa, i amb un alt grau d'autonomia.
Competències específiques
CE4. Capacitat per identificar els factors que determinen les dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge així com les alteracions que es deriven.
CE5. Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals dels nens que presenten dificultats d'aprenentatge i trastorns del llenguatge.
CE6. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció ajustades a les necessitats educatives dels nens amb dificultats d'aprenentatge primàries.
CE7. Capacitat per identificar els factors que incideixen en l'aparició dels trastorns del llenguatge, així com les alteracions que es deriven.
CE8. Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals dels nens que presenten trastorns del llenguatge primaris.
CE9. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció ajustades a les necessitats educatives dels nens amb trastorns del llenguatge primaris.
CE10. Capacitat per identificar i valorar les dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament.
CE11. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament.
CE12. Capacitat per identificar les alteracions de la comunicació i el llenguatge derivades de trastorns del desenvolupament.
CE13. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en trastorns de la comunicació i del llenguatge derivades de trastorns del desenvolupament.
Objectius d’aprenentatge de l’assignatura:
Aplicar els coneixements adquirits a entorns nous, poc o gens coneguts per poder triar un tema de recerca rellevant, tot fent ús de la pròpia capacitat per resoldre problemes (CB2).
Fer una primera recerca bibliogràfica per esbrinar si un tema ha estat treballat abans per algun altre investigador, o des d’una perspectiva similar (CB2, CG1).
Dissenyar un pla rigorós i ordenat de cerca i anàlisi de la literatura: establiment de les fonts primàries i secundàries, criteris de cerca i establiment de paraules clau, registre de fonts documentals, definició d’estratègies de lectura i valoració crítica de la documentació seleccionada (CG1).
Comparar articles científics i textos acadèmics relacionats amb una temàtica específica (CG2).
Seleccionar els coneixements rellevants de diferents articles científics i textos acadèmics per a desenvolupar el marc teòric d’un estudi de recerca ben fonamentat. (CG2).
Formular preguntes, objectius i hipòtesis sobre un tema rellevant que no s’hagi estudiant prèviament. (CG2, CE4, CE7, CE10, CE12).
Dissenyar una proposta de recerca que suposi una millora qualitativa respecte a les investigacions prèvies (CE6, CE9, CE11, CE13).
Planificar la recollida de dades de la investigació tenint en compte la mostra que es vol analitzar, els instruments necessaris i el procediment a aplicar (CG3).
Valorar les diferències individuals tant dels participants com dels subjectes relacionats amb la temàtica d’intervenció (CE5, CE8, CE12).
Tenir en compte tant el codi ètic i moral com el context on es durà a terme la investigació (CB3).
Portar a terme el treball de camp de la investigació amb els principis d’objectivitat, rigorositat i exhaustivitat (CG3, CT2).
Obtenir unes dades que permetin donar resposta a la/les pregunta/es de recerca, assolir els objectius plantejats i acceptar o refutar les hipòtesi plantejades (CB4).
Dins del TFM de recerca podem distingir diversos tipus de continguts. Bàsicament, podem destacar els següents:
Contextualització del saber en realitats específiques.
Ús dels coneixements específics per a la interpretació de les dificultats de l’aprenentatge i els trastorns del llenguatge.
La pràctica en l’atenció de infants amb dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge.
Destreses vinculades a la recerca i la investigació (revisió de la bibliografia prèvia, elaboració d’hipòtesis de treball, disseny de metodologies experimentals, anàlisi de resultats quantitatius o qualitatius, etc.).
| Material | Suport |
| Com presentar un Treball final de grau | Audiovisual |
| La recerca quantitativa | Reaprofitament |
| La recerca qualitativa | Reaprofitament |
| Dificultats en l'aprenentatge de continguts curriculars | Web |
| SPSS | Programari en línia |
El TFM de recerca construeix fonamentalment un procés de tutorització i orientació per part del professor/a col·laborador/a i de treball autònom de l’estudiant. Per a poder realitzar el TFM de recerca es portarà a terme un treball pautat amb diferents lliuraments (alguns obligatoris i altres altament recomanables), a través dels quals anirà desenvolupant la recerca. Durant aquest procés rebrà el feedback del professor/a col·laborador/a que li proposarà canvis, modificacions o millores.
El seguiment individualitzat. L’estudiant compta amb el suport fonamental del professor/a col·laborador/a de la UOC que té fonamentalment les funcions següents:
Delimitar, amb l’estudiant, la temàtica i tipologia de l’estudi.
Orientar en la recerca de documents, materials i referències bibliogràfiques relacionades amb el tema que s’analitzarà.
Seguir el ritme de treball de l’estudiant i adaptar-se a les necessitats que vagin apareixent en les diferents fases.
Resoldre els dubtes que vagin apareixent i reorientar el treball quan hi hagi algun entrebanc.
Avaluar l’estudiant, a patir de la correcció dels treballs de l’avaluació continuada que elabori i de la versió final de l’article i de l’exposició, així com de qualsevol altra evidència rellevant per l’avaluació de l’assoliment dels objectius i el desenvolupament de les competències.
És molt important tenir present que el professor/a col·laborador/a és un/a professional que orienta i fa el seguiment del treball de l’estudiant. Ara bé, les correccions així com les propostes de millora es fan un cop lliurada cada activitat. Amb això volem dir que, mentre s’està elaborant una activitat el professor/a col·laborador/a respondrà als dubtes concrets sobre algun aspecte en que l’estudiant no tingui clar com actuar però no farà correccions parcials de les activitats. Habitualment, la relació entre el professor/a col·laborador/a i l’estudiant es fa de forma virtual i asíncrona en l’entorn virtual del TFM de recerca (aula virtual), en la qual els espais de comunicació són compartits amb la resta del grup (fòrum i anuncis del professor/a, principalment), o bé des de la bústia personal, quan la naturalesa de la comunicació que calgui establir requereixi d’una certa privacitat.
Aula Virtual. L’espai en el qual se centralitzen la major part d’aquest recursos és l’aula virtual, a través de la qual el professor/a col·laborador/a de la UOC fa el seguiment del grup i de cadascun dels/les estudiants, posant a l’abast de tots/es els recursos de què parlàvem, i facilitant la interacció entre els/les estudiants per tal de detectar possibles mancances, solucionar incidències, reconduir situacions, etc. Així mateix, a l’aula virtual es presenten i es donen les pautes per tal que els/les estudiants realitzin les diferents activitats incloses en el TFM de recerca, es posen en comú les possibles dificultats i solucions, i es comparteixen els recursos i les estratègies que cadascú va trobant i/o desenvolupant. Els espais de comunicació grupal són, doncs, una eina bàsica per a fomentar les dinàmiques de col·laboració i la resolució de problemes o dubtes, així com per mitigar la possible sensació de solitud de l’estudiant durant el procés.
Anuncis del professor/a: Serveix perquè tant el professorat responsable de l’assignatura com els professors/es col·laboradors/es facin comunicacions generals i donin orientacions bàsiques a tot el grup (orientacions generals de les activitats, terminis de lliurament d’aquestes, característiques que tenen, etc.). A més, és molt útil per a comunicar a tot el grup els aspectes que el professor/a col·laborador/a pugui anar detectant en el seguiment individual dels diferents treballs i que siguin interessants per a la resta del grup.
Fòrum: És l’espai de relació informal entre el grup i, eventualment, amb el professor/a col·laborador/a. La finalitat principal d’aquesta eina és facilitar la comunicació entre les persones que constitueixen el grup, amb la intenció de compartir i comparar l’experiència i construir una xarxa de suport recíproc. Així doncs, es tracta de poder compartir al màxim les preocupacions, els dubtes i les formes de treball. Perquè això sigui possible, cada professor/a col·laborador/a fa servir el procediment que creu més adequat per a dinamitzar el grup. Per tant, el fòrum és un espai fonamental de treball compartit, el rendiment del qual dependrà de la predisposició a participar-hi dels diferents membres del grup, i de la capacitat de dinamització del professor/a col·laborador/a.
Debat (dins Fòrum): És l’espai formal de comunicació del grup, en què es proposen temes concrets per a la seva discussió i s’estableix un ordre i unes regles de funcionament que el grup segueix. Habitualment, cal obrir, dinamitzar i tancar el debat, una vegada finalitzat el termini o esgotat el tema de discussió. S’acostuma a fer el tancament amb un breu resum de les idees principals que han sortit, els acords i els desacords identificats, etc.
Eines 2.0. En la mesura que sigui necessari i/o recomanable per a l’optimització del procés educatiu dels estudiants, s’integren a l’aula eines web 2.0 que permeten la construcció conjunta del coneixement, o el treball transversal d’algun/s aspecte/s de l’assignatura (blogs, wikis, portafolis, etc.).
És recomanable que, encara que no es tinguin consultes a realitzar, us connecteu diàriament al Campus, per si hi ha novetats que us puguin interessar tant al Fòrum com al Tauler del docent.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
El modelo de evaluación del TFM de investigación es la evaluación continua (EC). En el contexto del TFM de investigación, por la singularidad del espacio de formación que representa, la evaluación continua (evaluación formativa), que es una propuesta de aprendizaje y evaluación progresiva, adquiere un protagonismo muy importante. Es una condición indispensable que el estudiante haya hecho un trabajo regular y progresivo que se refleje en el trabajo y en la superación de las diferentes entregas.
Las Pruebas de Evaluación Continua (PEC). Para cumplir con los objetivos de la evaluación continua, los estudiantes tendrán que realizar las diferentes actividades que se propondrán durante el semestre. Concretamente, los estudiantes llevarán a cabo cinco entregas de la investigación: PEC 1.1 - Análisis preliminar de los datos; PEC 1.2 - Análisis de los datos y redacción de los resultados; PEC 2 – Discusión de los resultados y conclusiones del estudio; PEC 3 – Redacción del artículo científico; PEC 4 – Exposición oral virtual.
Las Prácticas. La realización de estas actividades es obligatoria puesto que se consideran requisitos mínimos por el correcto desarrollo de las PEC. Estas actividades recibirán una calificación dentro de las rúbricas de las PEC a las cuales se asocian. Por lo tanto, el resultado de la PEC se verá influenciado por la correcta realización de las Prácticas.
La rúbrica. El carácter formativo de la evaluación se lleva a cabo mediante la rúbrica, una herramienta que nos permite realizar una evaluación sistemática de las competencias relevantes durante el proceso de desarrollo de una investigación científica. Además la rúbrica se usará como documento de comunicación sobre los adelantos y las posibles incidencias a lo largo de la asignatura. El alumno tiene la obligación de conocer los criterios denominados a la rúbrica de cada PEC por los que el profesor evaluará sus competencias. La rúbrica se podrá encontrar en el apartado de documentos necesarios para la realización de cada PEC. Por lo tanto, los alumnos la tienen que consultar ya previamente a la realización de la PEC para tener en cuenta qué competencias se evaluarán en cada una.
Autoevaluación. El alumno se responsabilizará de hacer su evaluación (autoevaluación) de la PEC 1 y la PEC 2 con el objetivo de hacer una presa de conciencia sobre las competencias y objetivos desarrollados en el transcurso de la asignatura. El formato de las autoevaluaciones se describe a cada PEC. La nota de estas autoevaluaciones tendrá un valor dentro de la nota final de cada PEC, la ponderación de la cual estará indica*da a la rúbrica de cada PEC. El plazo de entrega de la autoevaluación corresponde al mismo día de entrega de cada PEC.
Ponderación de las PEC y fechas importantes. Las entregas de la asignatura se organizarán en varias PEC que obtendrán cada una una nota alfabética siguiendo esta leyenda:
A: 9-10
B: 7 - 8,99
C+: 5 - 6,99
C-: 3 - 4,99
D: 0 - 2,99
El peso de cada PEC será el siguiente: PEC 1.1 (5%), PEC 1.2 (20%), PEC 2 (25%), PEC 3 (25%) y PEC 4 (25%). Por lo tanto, la puntuación de todas estas PEC equivaldrá al 100% de la nota final de la asignatura que puntuará colaborador/a docente-tutor del trabajo. Si las PEC 1.2 y la PEC 2 tienen una nota inferior a C+ (igual o inferior a 4,99) no se podrán presentar las entregas siguientes (PEC 3 - artículo científico, PEC 4 - exposición oral virtual) y la asignatura se dará por suspensa.
Una vez entregadas y superadas estas primeras PEC y hechos las enmiendas que el profesor colaborador/a - tutor del trabajo haya hecho, el estudiante entregará la versión final del artículo (PEC 3) y lo presentará virtualmente y oral (PEC 4). A cada estudiante se le asignará un tribunal formado por dos miembros, uno de los cuales será el colaborador/a docente-tutor que ha tutorizado el estudiante en la elaboración del TFM, y el otro un colaborador/a docente que ha tutorizado un compañero/a. Este tribunal calificará el artículo y la exposición oral con una nota numérica que va de 0 a 10 y podrá formular preguntas a la exposición del estudiante para acabar de comprender y valorar el trabajo. El estudiante tendrá que responder a estas preguntas. La nota de la PEC 3 y de la PEC 4 se calculará a partir de la media de la nota obtenida por parte de cada miembro del tribunal, y el conjunto de las calificaciones de estas PEC equivaldrá a un 50% de la nota final de la asignatura.
Por lo tanto, la nota final del TFM de investigación se obtendrá con la ponderación de las notas siguiendo esta fórmula:
- Nota de la evaluación continua: 50% (Nota puesta por el colaborador/a docente-tutor).
- PEC 1.1: 5%
- PEC 1.2: 20%
- PEC 2: 25%
- Nota del artículo final (PEC 3): 25% (media de las notas de los 2 miembros del tribunal)
- Nota de la exposición oral (PEC 4): 25% (media de las notas de los 2 miembros del tribunal)
Según la Normativa de Evaluación Continua establecida a la UOC, los estudiantes tienen que entregar al menos un 50% de las actividades propuestas para obtener una calificación final de EC diferente de "N” (No Presentado). Por lo tanto, aquellos alumnos que no hagan la entrega de dos de las tres primeras PEC (PEC 1.1, PEC 1.2 o PEC 2) tendrán como nota a su expediente una "N".
Los alumnos disponen de las actividades que harán a lo largo del curso para que puedan progresar en la asignatura de manera autónoma si se encuentran en este caso de poder hacerlo. No obstante, siguiendo el calendario de la asignatura, sólo se dará feedback sobre las actividades que se encuentran dentro del periodo de trabajo. En todo caso, queda a criterio del profesor colaborador de cada aula poder dar feedback sobre actividades fuera de los plazos del calendario.
Plazos de entrega de actividades. Durante el curso se irán proponiendo las diferentes entregas, con los enunciados, las instrucciones, las rúbricas y el tiempo necesario para la realización de cada una de las fases. Cada estudiante tiene que cumplir escrupulosamente con las dates límite de entrega de las diferentes fases y tiene que seguir las directrices y hacer las modificaciones y enmiendas que su colaborador/a docente le aconseje o justificar debidamente aquellas que decide no incorporar. Sólo se aceptarán aplazamientos o retrasos en la entrega de actividades por motivos de hospitalización graves y embarazos que se tendrán que justificar documentalmente. El equipo docente decidirá si se acepta el aplazamiento y, en función del periodo de la hospitalización y el plazo de entrega de la actividad, decidirá cuál será la nueva fecha de entrega de la actividad. En caso de embarazo, os rogamos que informéis con la máxima antelación posible de la fecha prevista del parto para prever la actividad que se verá afectada.
Entrega de actividades erróneas. Los estudiantes son responsables de colgar las actividades correctas en el espacio de Evaluación del aula de la asignatura. Por lo tanto, es imprescindible que el estudiante se asegure que el documento enviado al buzón de entrega de actividades es el correcto. No se admitirá una nueva entrega de documentos por un error en el envío.
Revisión de la nota de las PEC. Los estudiantes podrán pedir una revisión de cada PEC durante los 7 días posteriores a la publicación de las notas. Para poder pedir una revisión hará falta que envíen un correo al profesor colaborador con una explicación razonada sobre porqué se pide la revisión donde se argumente qué aspectos de la evaluación considera que no se le han evaluado correctamente.
Proceso de revisión de las notas finales de la asignatura. A partir de la fecha de publicación de la nota final de la asignatura, los estudiantes tendrán dos días para pedir una revisión. Esta revisión sólo incluirá la revisión de la nota final, no de las PEC de la asignatura. Para pedir la revisión hay que enviar un correo al colaborador docente de la asignatura, con copia al Profesor responsable de la asignatura (PRA), exponiendo una explicación razonada sobre por qué pide la revisión, donde se argumente qué aspectos de la evaluación considera que no se le han evaluado correctamente Puesto que la asignatura se evalúa haciendo uso de las rúbricas, en la explicación razonada el alumno tiene que proporcionar ejemplos concretos de su trabajo que considera no han sido evaluados correctamente en relación al criterios de evaluación de la asignatura que se pueden encontrar a las rúbricas. Si el estudiante no incluye una explicación razonada no se llevará a cabo la revisión. El estudiante recibirá respuesta en un máximo de 7 días.
Originalidad y plagio. «La Normativa Académica de la UOC dispone que el proceso de evaluación de los estudiantes se fundamenta en el trabajo personal y presupone la autenticidad de la autoría y la originalidad de los ejercicios realizados. Para poder valorar la evolución del aprendizaje de los estudiantes es indispensable que sus trabajos o ejercicios sean originales, elaborados de manera individual, y que demuestren la comprensión y la reflexión realizada respecto a los contenidos de la materia. Las PEC que no respeten esta premisa básica, serán calificadas con un suspenso (D/0), obteniendo esta misma calificación como calificación final del EC, dado que harían imposible la evaluación en términos de aprendizaje del estudiante.
En caso de que se detecte la carencia de originalidad en la autoría de alguna PEC, ya sea porque se haya utilizado material extraído de Internet, o copiado textualmente de apuntes, materiales, manuales o artículos (sin la correspondiente citación), o de otro estudiante, o por cualquier otra conducta irregular, la PEC se calificará con un suspenso (D/0). La calificación de suspenso (D) en un PEC supondrá también una calificación final el AC de suspenso (D/0). Este hecho comportará la imposibilidad de poder superar la asignatura y de continuar la evaluación otras PEC.
Así mismo, en la medida que estas conductas constituyen una infracción de la Normativa de Derechos y Deberes de los Estudiantes, pueden dar lugar a la incoación de un procedimiento disciplinario y a la sanción correspondiente.»
Corrección ortográfica. Las Pruebas de Evaluación Continuada (PEC) y todos aquellos trabajos optativos o no evaluables que se entreguen tendrán que presentarse sin incorrecciones ortográficas. En unos estudios de Máster no es admisible la presentación de textos con estos errores. Si un trabajo no presenta la adecuada corrección lingüística, en función de la cantidad y la gravedad de los errores, el profesorado podrá proponer al estudiante que lo vuelva a entregar o incluso bajar la nota del trabajo.