| TFM | Codi: M4.618 Crèdits: 6 |
En el TFM professionalitzador els estudiants hauran de dissenyar i implementar una intervenció o acció educativa fonamentada en evidències científiques per tal de resoldre una pregunta, repte o necessitat que es plantegi en el seu entorn. Primer de tot, l’estudiant haurà d’identificar una pregunta, repte o necessitat que cal resoldre en el seu entorn en relació amb les dificultats d’aprenentatge o els trastorns del llenguatge; en segon lloc haurà de cercar tota la informació i evidències científiques que existeixin sobre aquella pregunta/repte, després haurà de plantejar una acció que pugui resoldre la pregunta/repte i que estigui basada en les evidències científiques prèviament identificades, i finalment haurà de comprovar si aquella acció ha acomplert els objectius del projecte.
El RD 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, estableix que el Treball Fi de Màster tindrà assignats entre 6 i 30 crèdits. En el cas del Màster de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge la càrrega del TFM s’ha fixat en 6 crèdits que equivalen a una càrrega de treball per a l'alumne de 150 hores.
El TFM és un espai de desenvolupament i d’avaluació de competències, i, com a tal, està previst el treball de les competències següents:
Competències
Competències bàsiques i generals:
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
CG2. Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes de caràcter educatiu des d'una òptica multidisciplinària.
Competències transversals:
CT2. Capacitat d'expressar per escrit el coneixement i el pensament en textos llargs i complexos, amb un estil propi, amb seguretat i fluïdesa, i amb un alt grau d'autonomia.
Competències específiques:
CE5. Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals dels nens que presenten dificultats d'aprenentatge i trastorns del llenguatge.
CE6. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció ajustades a les necessitats educatives dels nens amb dificultats d'aprenentatge primàries.
CE8. Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals dels nens que presenten trastorns del llenguatge primaris.
CE9. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció ajustades a les necessitats educatives dels nens amb trastorns del llenguatge primaris.
CE11. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament.
CE13. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en trastorns de la comunicació i del llenguatge derivades de trastorns del desenvolupament.
Objectius d’aprenentatge de l’assignatura:
La principal finalitat d’aquesta assignatura és que els estudiants formulin, plantegin i portin a terme una acció basada en evidències científiques sobre un àmbit de les dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge i que respongui a un repte o necessitat de l’entorn de l’estudiant. Per tal d’assolir aquesta finalitat, ens plantegem aquests objectius d’aprenentatge específics (entre parèntesi la competència de la qual deriven):
Detectar necessitats en un entorn educatiu o clínic, justificant la necessitat (depenent de la formació prèvia de l’alumne determinat), idoneïtat i pertinença del treball a partir d’unes necessitats detectades en un determinat àmbit d’intervenció (CB2).
Formular objectius d’intervenció plantejant a grans trets allò que es vol resoldre o proposar; tot focalitzant el tema i l’entorn que es pretén analitzar (CG2).
Reconèixer la informació rellevant d’articles científics i textos acadèmics per tal de crear una base teòrica de qualitat per a una posterior aplicació pràctica (CT2).
Analitzar pràctiques d’intervenció del context, tot tenint en compte els recursos i ubicació del centre, i les característiques demogràfiques socials, jurídiques, culturals o educatives de la població atesa (CE6, CE9, CE11, CE13).
Seleccionar els coneixements rellevants que permetin un aprofundiment acurat en la temàtica d’estudi per a una posterior aplicació d’aquesta (CG2).
Comparar estudis científics i textos acadèmics per consolidar una base teòrica en què es fonamentarà l’estudi relacionat a una temàtica concreta (CT2).
Aplicar coneixements adquirits a entorns nous o poc coneguts, tot afrontant la complexitat, integrant coneixements i formulant judicis crítics, sempre des de la perspectiva de l’ètica i la responsabilitat social (CB2).
Formular preguntes i objectius que permetin una contextualització dins la proposta que es vol dur a terme (CG2).
Conèixer el marc normatiu rellevant en relació a les dificultats d’aprenentatge i/o trastorn del llenguatge (CB3).
Valorar les diferències individuals tant dels participants com dels subjectes relacionats amb l’àmbit d’intervenció (CE5, CE8).
Dissenyar propostes d’intervenció concretes que suposin una millora qualitativa a les necessitats d’infants i/o de l’entorn relacionat amb l’àmbit d’estudi escollit (CE6, CE9, CE11, CE13).
Valorar les diferències individuals tant dels participants com dels subjectes relacionats amb la temàtica d’intervenció (CE5, CE8).
Tenir en compte tant el codi ètic i moral com el context on es durà a terme la investigació (CB3).
Dins del TFM podem distingir diversos tipus de continguts. Bàsicament, en podem destacar els següents:
– Contextualització del saber en realitats específiques.
– Ús dels coneixements específics per a interpretar les dificultats de l’aprenentatge i els trastorns del llenguatge.
– Pràctica en l’atenció de nens amb dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge.
– Destreses vinculades a la recerca-acció (coneixement de la realitat, elaboració d’hipòtesis de treball, elaboració d’estratègies d’actuació, etc.).
– Actituds i valors necessaris en la intervenció de nens amb dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge.
| Material | Suport |
| Redacció de textos científicotècnics | |
| L'edició del TFM. L'estructura del treball de recerca i l'estil d'escriptura científica | |
| Com presentar un Treball final de grau | Audiovisual |
| Dificultats en l'aprenentatge de continguts curriculars | Web |
El TFM professionalitzador es porta a terme fonamentalment en un procés de tutorització i orientació per part del professor col·laborador docent i de treball autònom de l’estudiant. Per a poder realitzar el TFM professionalitzador es portarà a terme un treball pautat amb diferents lliuraments per part de l’estudiant a través dels quals anirà concebent, planificant i aplicant les diferents fases d’una acció basada en evidències i rebrà el feedback del professor col·laborador que proposarà canvis, modificacions o millores.
El seguiment individualitzat. L’estudiant del TFM compta amb el suport fonamental del professor/a col·laborador/a de la UOC que té fonamentalment les funcions següents:
Delimitar, amb l’estudiant, la temàtica i tipologia del treball.
Orientar en la recerca de documents, materials i referències relacionats amb el tema que s’analitzarà.
Assessorar en la formulació de la detecció de la necessitat, repte o pregunta de l’entorn que serà objecte del TFM.
Orientar en l’elaboració del disseny de la proposta d’acció o intervenció.
Assessorar en la planificació de la recollida de dades per a provar l’eficàcia de l’acció o intervenció.
Promoure el codi ètic i moral en el desenvolupament del treball.
Proposar millores en l’elaboració de les conclusions de l’acció o intervenció.
Col·laborar en la redacció de l’informe professional complet de manera fonamentada.
Assessorar perquè la presentació oral virtual sigui de qualitat.
Seguir el ritme de treball de l’estudiant i adaptar-se a les necessitats que vagin apareixent en les diferents fases.
Resoldre els dubtes que vagin apareixent i reorientar el treball quan hi hagi algun entrebanc.
Avaluar l’estudiant, a partir de la correcció dels treballs de l’avaluació continuada que elabori l’estudiant i de la versió final de l’informe i de l’exposició, així com de qualsevol altre evidència rellevant per l’avaluació de l’assoliment dels objectius i el desenvolupament de les competències.
És molt important tenir present que el col·laborador docent és un professional que orienta i fa el seguiment del treball de l’estudiant. Ara bé, les correccions així com les propostes de millora es fan un cop entregada de cada activitat. Amb això volem dir que, mentre s’està elaborant una PAC el col·laborador docent respondrà als dubtes concrets sobre algun aspecte que l’estudiant no té clar com actuar però no farà correccions parcials de les activitats. Habitualment, la relació entre el professor col·laborador i l’estudiant es fa de forma virtual i asíncrona en l’entorn virtual del TFM (aula virtual), en la qual els espais de comunicació son compartits amb la resta del grup (fòrum i anuncis del professor, principalment), o bé des de la bústia personal, quan la naturalesa de la comunicació que calgui establir requereixi d’una certa privacitat.
Aula Virtual. L’espai en el qual se centralitzen la major part d’aquest recursos és l’aula virtual, a través de la qual el professor/a col·laborador/a de la UOC fa el seguiment del grup i de cadascun dels/les estudiants, posant a l’abast de tots/es els recursos de què parlàvem, i facilitant la interacció entre els/les estudiants per tal de detectar possibles mancances, solucionar incidències, reconduir situacions, etc. Així mateix, a l’aula virtual es presenten i es donen les pautes per tal que els/les estudiants realitzin les diferents activitats incloses en el TFM, es posen en comú les possibles dificultats i solucions, i es comparteixen els recursos i les estratègies que cadascú va trobant i/o desenvolupant. Els espais de comunicació grupal són, doncs, una eina bàsica per a fomentar les dinàmiques de col·laboració i la resolució de problemes o dubtes, així com per mitigar la possible sensació de solitud de l’estudiant durant el procés.
Anuncis del professor/a: Serveix perquè tant el professorat responsable de l’assignatura com els professors/es col·laboradors/es facin comunicacions generals i donin orientacions bàsiques a tot el grup (orientacions generals de les activitats, terminis de lliurament d’aquestes, característiques que tenen, etc.). A més, és molt útil per a comunicar a tot el grup els aspectes que el professor/a col·laborador/a pugui anar detectant en el seguiment individual dels diferents treballs i que siguin interessants per a la resta del grup.
Fòrum: És l’espai de relació informal entre el grup i, eventualment, amb el professor/a col·laborador/a. La finalitat principal d’aquesta eina és facilitar la comunicació entre les persones que constitueixen el grup, amb la intenció de compartir i comparar l’experiència i construir una xarxa de suport recíproc. Així doncs, es tracta de poder compartir al màxim les preocupacions, els dubtes i les formes de treball. Perquè això sigui possible, cada professor/a col·laborador/a fa servir el procediment que creu més adequat per a dinamitzar el grup. Per tant, el fòrum és un espai fonamental de treball compartit, el rendiment del qual dependrà de la predisposició a participar-hi dels diferents membres del grup, i de la capacitat de dinamització del professor/a col·laborador/a.
Debat (dins espai Fòrum): És l’espai formal de comunicació del grup, en què es proposen temes concrets per a la seva discussió i s’estableix un ordre i unes regles de funcionament que el grup segueix. Habitualment, cal obrir, dinamitzar i tancar el debat, una vegada finalitzat el termini o esgotat el tema de discussió. S’acostuma a fer el tancament amb un breu resum de les idees principals que han sortit, els acords i els desacords identificats, etc.
Eines 2.0. En la mesura que sigui necessari i/o recomanable per a l’optimització del procés educatiu dels estudiants, s’integren a l’aula eines web 2.0 que permeten la construcció conjunta del coneixement, o el treball transversal d’algun/s aspecte/s de l’assignatura (blogs, wikis, portafolis, etc.).
És recomanable que, encara que no es tinguin consultes a realitzar, us connecteu diàriament al Campus, per si hi ha novetats que us puguin interessar tant al Fòrum com a l'espai d'Anuncis.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
- Avaluació continuada
|
Error |
| Núm. | 951 |
| Motiu |
| Se ha producido una incidencia informática. |
| Què heu de fer ? |
| S'ha produït un error. Si us plau, posa't en contacte amb el Servei d'atenció perquè et puguem donar una solució. |
| Observacions |
| *** Err.Oracle: -21560 Err.Gat: 0 Func: MuestraPagina (pagina PD_PREV_SECRE) |