• Descripció

 Aquesta assignatura té com a objectiu l'acostament, des de la teoria social, al procés de construcció sociocultural del pensament hegemònic a Occident per poder donar resposta a com determinades diferències pròpies de la diversitat humana han esdevingut formes de desigualtat social, econòmica, ètnica, fenotípica , de gènere, entre moltes altres desigualtats. Aquesta assignatura pretén donar resposta a: quines són les diferències que es converteixen en desigualtat en el pensament hegemònic occidental? Per què aquestes diferències i no altres? I, finalment, com i quin ha estat el procés en la forma de pensament occidental hegemònic que ha portat a crear aquestes desigualtats? En el transcurs de la història, les desigualtats han esdevingut formes d'opressió social dels col·lectius o segments de població percebuts i tractats com a desiguals per aquest pensament hegemònic: capitalista, patriarcal, fenotípicament blanc,...

Amb aquest objectiu, es proposen a l'estudiantat 3 reptes que, progressivament, els aniran apropant a la problemàtica per fomentar la reflexió teòrica i social i el pensament crític davant de les formes de desigualtat i opressió: un primer repte en què s'abordarà com construïm el pensament i, en aquest sentit, com construïm allò que considerem humà i, per oposició allò a allò que no considerem humà; un segon repte que ens acostarà a com aquesta manera de pensar crea categories amb la intenció de classificar-nos i classificar els altres i, en concret, ens fixarem en tres diferències humanes que són motiu de desigualtats: el gènere, l'ètnia i la classe social ; i, finalment, al tercer repte analitzarem a través de casos concrets com aquestes formes de pensament i les taxonomies socioeconòmiques que se'n deriven tenen presència en la política, en les creences i en la construcció de les identitats a partir la pregunta com i què ( re)presentem.

En definitiva, aquesta assignatura pretén donar a l'estudiantat un mapa de coneixements que acostin a la història i el desenvolupament de les categories contemporànies del pensament social i cultural, exercitant activament la seva capacitat crítica.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Camps professionals en què es projecta

• Objectius i competències

Objectius     

      - Identificar els principals corrents de la teoria social i cultural en la contemporaneïtat.

     - Exercitar el pensament crític i la capacitat d'anàlisi de la realitat que ens envolta

Competències bàsiques i generals

Formular preguntes d'investigació adequades als temes estudiats, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques rellevants en el si de les disciplines humanístiques, i aplicar críticament els mètodes, conceptes, marcs teòrics i recursos apropiats per a explorar i respondre les preguntes.

Competències transversals

     - Capacitat per a analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa i sovint ambigua.

     - Sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.

Competències específiques

     - Descriure i analitzar els processos socials i culturals en la societat contemporània.

• Continguts

REPTE 1: Com pensem, coneixem i construïm allò humà? Antropocentrisme, etnocentrisme, posthumanisme

 Aquest repte té com a objectiu que l'estudiantat s'acosti al procés de construcció del que és humà i les formes de pensament hegemònic: antropocèntric, occidental, capitalista, androcèntric, etnocèntric, heterocèntric, i especista. La manera com hem construït el que és humà es basa en diferències, oposicions i exclusions que teories com el posthumanisme qüestionen en defensar la superació de l'oposició i el dualisme com a formes hegemòniques de pensament. Alhora, aquest coneixement ens obligarà a explorar com aquesta forma de pensament hegemònica entén i construeix l'ésser humà i el fet de ser humà i com utilitza la diversitat humana per posar els límits de la separació entre el “nosaltres” i els “altres”  (siguin quins siguin aquests “altres”: animals, vegetals ...).

Els eixos analítics d'aquest primer repte introductori que pretén establir les bases del pensament hegemònic i que treballarem són: 1. Categoria o condició? La humanitat i l'ésser humà i la dicotomia naturalesa-cultura; 2. Antropocentrisme i etnocentrisme: propostes posthumanistes; 3. Des d'on hem pensat la cultura, la societat i la humanitat?

Els conceptes claus que es treballaran són diversitat, nosaltres, altres, humà i no humà, naturalesa i cultura, etnocentrisme, antropocentrisme. L'activitat proposada consistirà en la lectura i el visionat de material i en posar en diàleg la pel·lícula Border amb el Diccionari Posthumà per lliurar una anàlisi de la pel·lícula a partir de cinc conceptes del Diccionari Posthumà.

 REPTE 2: Com (ens) classifiquem? gènere, ètnia, classe i altres interseccions

El posthumanisme ens ha revelat com la nostra manera de pensar i classificar es basa en exclusions i subordinacions d'aquells considerats com els “altres”, que poden ser els animals no humans, les dones com a l'antiga Grècia, les poblacions migrades o les empobrides.

Aquestes exclusions han servit històricament per a la construcció d'identitats, com va destacar molt bé Michel Foucault. Entre aquestes identitats destaquen les categories de gènere, classe, ètnia, edat i d'altres. En aquest repte ens preguntem 

1. A les societats occidentals, com es creen les categories i les taxonomies socioculturals? 

2. Com i què classifiquem? Com classifiquem els éssers humans i construïm identitats? 

3. Quines són les categories més significatives? (ètnia, classe, gènere, edat...)

Aquestes són les preguntes que vertebren aquest segon repte de lassignatura. Un cop hagueu treballat els processos mitjançant els quals es construeix el pensament hegemònic occidental de forma introductòria al primer repte, ens centrarem en l'anàlisi de tres de les variables utilitzades per aquest pensament hegemònic per oprimir i crear desigualtats socioculturals: el gènere, la classe social i l'ètnia, des duna aproximació interseccional.

REPTE 3: Com i què representem?: creences, identitats i política

En el context de progressió en què han estat pensats els tres reptes que estructuren aquesta assignatura, en el primer ens hem acostat a com la forma de pensament hegemònica ha construït allò humà, la humanitat, mentre que en el segon hem vist com allò que es considera humà en aquesta forma de pensament es construeix en oposició a tota mena de diversitats que han esdevingut desigualtats socials, econòmiques, ètniques, de gènere oprimint o negant la igualtat a les persones, grups, col·lectius o segments de població que es consideren inferiors. En aquest tercer repte proposem avançar per desvetllar com les formes de pensament i les formes que aquest pensament utilitza per construir les taxonomies socials tenen conseqüències que són polítiques, és a dir, d¿adjudicació i control del poder i la subordinació. Proposem utilitzar aquest marc teòric i aplicar-lo a un cas empíric de temàtica a escollir dins dels vostres interessos intel·lectuals per fer una conferència magistral en la  que posareu de manifest com la nostra forma classificar i representar no és neutral, és política i té conseqüències.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació