| Literatura i tradició | Codi: M5.203 : 5 |
Literatura i tradició és una de les assignatures optatives del Màster universitari d'Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies. Forma part de l’especialitat de Literatura.
Es recomana tenir coneixements bàsics sobre literatura clàssica i contemporània.
- Homer. Odissea. Trad. Carles Riba. Barcelona: La Magrana, 2001. O bé: Odissea. Trad. Joan Francesc Mira. Barcelona: Proa, 2011/ Labutxaca, 2016. [selecció]
- Joyce, James. Ulisses. Trad. Joaquim Mallafré. Barcelona: Proa, 2004/ Labutxaca, 2013. [selecció]
- Sèneca. Fedra. Barcelona: La Magrana, 2002.
- Kane, Sarah. L’amor de Fedra. A: Obres completes. Arola, 2018.
- Situar el fet literari en el conjunt de les produccions culturals i saber interpretar-lo a partir de les perspectives teòriques actuals.
- Conèixer i problematitzar la noció de tradició aplicada a l'àmbit literari així com les condicions per a la seva creació, modalitats, usos, etc.
- Analitzar de forma crítica i comparativa produccions literàries en relació amb l'ús que fan d'aspectes de determinades tradicions literàries.
Competències
CB4. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions –i els coneixements i raons últimes que les sustenten– a públics especialitzats i no especialitzats d´una manera clara i sense ambigüitats.
CE3. Valorar críticament els objectes d'estudi de les disciplines humanístiques i les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquestes disciplines.
CE5. Analitzar críticament textos de diversa índole, imatges, discursos i pràctiques culturals.
CT2 – Expressar-se per escrit en contextos acadèmics i professionals, produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents, argumentant idees complexes de manera persuasiva, utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a les disciplines humanístiques, usant correctament la bibliografia pertinent, integrant les cites en la pròpia argumentació, i a partir del reconeixement del caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic.
El concepte de tradició
El problema dels clàssics
La constitució d’un cànon
Reescriptures i contraescriptures
El regne de l’aventura: l’èpica
Homer i la tradició clàssica
L’Odissea i el tema del viatge
Ulisses i les dimensions de l’heroisme
L’Ulisses de Joyce
L’odissea quotidiana de l’individu modern
Destí i subjectivitat: la tragèdia
Sarah Kane, l’ètica de la catàstrofe
La (im)possibilitat de la tragèdia contemporània
El dolor, l’amor
Les Fedres de Sèneca i Sarah Kane
| L'ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l'estudi de la literatura | Audiovisual |
L'assignatura disposa dels recursos d'aprenentatge bibliogràfics i eines de suport necessàries dins l'aula.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |