| Literatura i diversitat | Codi: M5.205 : 5 |
La literatura, com a acte discursiu, està lligada des dels seus orígens a les nocions de diversitat i heterogeneïtat. No només perquè sempre construeix una relació complexa entre veus i personatges --la noció de dialogisme de què parlava el teòric rus Mikhaïl Bakhtín--, sinó perquè, com a discurs, el pensament que s'hi desenvolupa cal entendre'l com l'expressió d'un canvi, com la concreció d'una idea en moviment.
Si acceptem que els textos es troben en desplaçament perpetu i que no podem llegir des de l'aïllament, sorgeix el seguit de preguntes que organitzaran el nostre curs. Com es construeix aquesta heterogeneïtat? Com cal entendre-la? A quines raons atén? Quines conseqüències té això a l'hora de posar en marxa l'anàlisi o la lectura d'un text?
Defugint l'habitual mirada cronològica, intentarem organitzar temàticament algunes d'aquestes preguntes. Pararem atenció en la noció de l'altre, en el concepte de frontera, i analitzarem el paper del gènere (en les diferents accepcions de la paraula) a partir de textos teòrics i fent atenció, per a l'anàlisi, al text literari.
"Literatura i diversitat" és una de les assignatures optatives del Màster universitari d'Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies.
Els propis dels estudis humanístics.
Se suposa que els alumnes tenen una cultura humanística general pròpia d'una persona en possessió d'un títol de llicenciat o de grau i amb interès per les Humanitats.
A. Objectius
Al final d'aquesta matèria s'espera que l'estudiant sigui capaç de:
- Llegir amb detall textos literaris contemporanis provinents de diferents cultures.
- Posar en relació textos literaris i teòrics associats a diferents contextos geogràfics.
- Aplicar coneixements teòrics a l'anàlisi de les obres literàries.
- Analitzar críticament i de forma productiva les relacions entre temàtiques, realitats o àrees de coneixement aparentment alienes.
- Descriure, analitzar i llegir críticament les obres literàries des de la perspectiva de gènere per tal de fomentar el compromís ètic.
B. Competències
Competències bàsiques:
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o no familiars i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d'estudi.
Competències específiques:
- Valorar críticament els objectes d'estudi de les disciplines humanístiques i les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquestes disciplines.
- Descriure i analitzar la relació entre cultura i identitat.
- Analitzar críticament textos de diversa índole, imatges, discursos i pràctiques culturals.
Competències transversals:
- Compromís ètic i global. Incorporar la perspectiva de gènere en l'anàlisi i el treball crític relacionat amb la cultura en general i amb la literatura en particular.
El curs s'estructura en 4 unitats configurades a partir d'algunes de les preguntes que pot suscitar la noció de diversitat dins l'espai literari.
- Literatura i gèneres literaris
Les expectatives que genera un text són "genèriques". Si llegeixo una tragèdia clàssica, o un sonet, o una novel·la històrica, o una tesi doctoral, el que esperaré d'aquests textos tan diversos són coses molt diverses. Hem triat gèneres heteròclits per subratllar que les convencions genèriques poden ser de naturalesa ben diferent: formal, temàtica, o bé estilística. El gènere és, doncs, una convenció discursiva. En aquesta unitat pararem atenció a algunes de les qüestions vinculades a aquestes convencions establertes.
-
L'altre, l'exòtic
En aquesta unitat de l'assignatura pararem atenció a la relació que podem establir entre el "nosaltres" (identificat com un grup cultural i social estable del qual formem part) i els "altres" (aquells que no en formen part). A partir de la lectura d'alguns textos veurem quines qüestions ha suscitat aquesta oposició en alguns episodis de la història de la literatura, la qual cosa ens permetrà activar i discutir nocions com la d'allò "exòtic", o oposicions com "occidental vs. oriental".
- Identitats i frontera
La frontera no només fa referència a la separació entre territoris, sinó que també representa quelcom més abstracte. La frontera és un espai difús que ens haurà de servir per arribar a construir allò que considerarem com a individual. Apel·lar a una exterioritat serà l'única manera de centrar una presència específica que sigui capaç de ser distingida de la resta, un límit. Ja estigui vinculat a un espai personal o col·lectiu, cultural o existencial, és important poder traçar aquest límit per entendre la diversitat.
-
Literatura i gènere
En aquesta darrera unitat, la noció de "gènere" fa al·lusió a les diferents maneres com la diferencia sexual pot problematitzar la relació que es pugui establir amb un text literari. Pararem atenció a com la diferència genèrica pot ajudar a la lectura, entenent que el "gènere" és una categoria social o cultural que ve condicionada pels estereotips i que és present en les nostres actituds i creences.
| Cap a una literatura sense ficció | XML |
| Cap a una literatura sense ficció | DAISY |
| Cap a una literatura sense ficció | EPUB 2.0 |
| Cap a una literatura sense ficció | MOBIPOCKET |
| Cap a una literatura sense ficció | KARAOKE |
| Cap a una literatura sense ficció | HTML5 |
| Cap a una literatura sense ficció |
L'assignatura es basa en un reader que recull articles d'un ampli ventall d'assagistes i escriptors, que van d'Aristòtil a Virginia Woolf, passant per Tzvetan Todorov, Simone de Beauvoir o Claudio Magris. Trobareu tots aquests textos a l'apartat "Lectures", al botó "Materials i fonts" de l'aula. A més d'això, el material de suport inclou un seguit d'introduccions breus a cadascun dels textos de lectura elaborades expressament per a l'assignatura.
A banda, s'indiquen les següents lectures per a les diferents unitats:
GÈNERES LITERARIS: LA FRONTERA
S'ha d'escollir una de les dues novel·les
Carrère, E. (2020) L'adversari, Emmanuel Carrère. Traducció de Marta Marfany. Barcelona: Anagrama.
Foenkinos, D. (2016) Charlotte, Barcelona: Edicions 62.
IDENTITATS I FRONTERA
Sánchez-Piñol, A. (2002) La pell freda. Barcelona: La Campana.
GÈNERE
Beauvoir de, S. (2002) La dona trencada (trad. Marta Pessarodona). Deriva Editorial, Sant Cugat del Vallès (p. 130-269).
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |