Cultura i subjectivitat Codi:  M5.210    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

En aquesta matèria estudiarem com diverses formes de producció cultural representen i, alhora, són part activa, dels processos de construcció de la subjectivitat. Posarem un èmfasi especial en l'anàlisi de les tensions entre allò social i allò psíquic. Reflexionarem sobre els problemes epistemològics i ètics que planteja la construcció del subjecte, la relació del jo amb el seu entorn i la seva capacitat d'autoreflexió, la relació entre el subjecte i la materialitat social i cultural, el desig, la regulació dels plaers i la transgressió , la relació entre subjectivitat i estètica. Es posarà especial atenció a qüestions de gènere i sexualitat. L'estudi en aquesta matèria s'articularà al voltant del diàleg entre textos teòrics (filosofia, teoria social i cultural, psicoanàlisi, teoria feminista i queer), d'una banda, i textos literaris i audiovisuals i obres d'art, d'un altre.

Aquesta assignatura no té examen final i requereix seguir i superar l'avaluació continuada. 

Amunt

Aquesta assignatura forma part del mòdul de matèries optatives "Cultura i Societat" del Màster d'Humanitats de la UOC. Té una càrrega de 5 crèdits ECTS.

Amunt

La projecció professional d'aquesta assignatura és afí a la de les altres assignatures del màster, en general, i de l'especialització en Cultura i Societat, en particular. Per tant, s'hi procura que l'estudiant desenvolupi la capacitat per fer una anàlisi reflexiva i crítica de la cultura que li permeti adoptar una veu pròpia en l'àmbit del camp de la cultura en què dugui a terme la seva pràctica professional (des de la creació de continguts culturals, periodístics o mediàtics fins a la recerca aplicada, o l'ensenyament).

Amunt

Objectius

  • Identificar els principals autors de referència, problemes teòrics i debats recents sobre la construcció de la subjectivitat.
  • Posar en relació textos literaris o audiovisuals o obres d'art amb les principals qüestions teòriques sobre la construcció de la subjectivitat.
  • Analitzar amb un grau elevat de sofisticació textos literaris o audiovisuals, obres d'art i textos teòrics.
  • Construir una argumentació coherent i informada sobre els textos analitzats, aplicant de manera pertinent la teoria.

 

Competències

Competències bàsiques: 

  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o no familiars i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d'estudi.

Competències transversals:

  • Capacitat per a analitzar i interpretar materials (dades, textos o imatges) de naturalesa complexa i sovint ambigua, i per a sintetitzar idees i argumentacions relatives als objects d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.
  • Expressar-se per escrit en contextos acadèmics i professionals, i produir textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents, tot argumentant idees complexes de manera persuasiva, utilizant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a les disciplines humanístiques, usant correctament la bibliografia pertinent, integrant les citacions en la pròpia argumentació, i a partir del reconeixement del caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic.

Competències específiques:

  • Descriure i analitzar la relació entre cultura i identitat en la societat contemporània, així com els processos de construcció de les identitats i les conteses simbòliques que hi intervenen, a partir de la familiaritat amb els principals marcs teòrics en l'estudi de la subjectivitat i la cultura.
  • Descriure i analitzar els processos culturals en la societat contemporània (els processos materials i simbòlics de creació de significats culturals; els processos de reproducció cultural, els processos materials i simbòlics d'intercanvi, distribució i recepció; els fenòmens de dominació i resistència) i identificar el papel hi que juguen el cos, la posició social dels individus, les dinàmiques institucionals i la dimensió espacial.

 

Amunt

L'estudiant disposarà d'uns materials especialment preparats per a l'assignatura que dibuixen un mapa teòric de les principals qüestions i problemes en l'estudi de la subjectivitat en la cultura, així com una selecció de textos clau sobre la temàtica. Aquests textos provenen d'àmbits com la filosofia (Marx i Engels, Foucault, Althusser, Jullien), la psicoanàlisi (Freud, Miller, Zizek), els estudis culturals (Jameson), l'antropologia (Geertz), el feminisme i la teoria queer (Butler) i el postcolonialisme (Saig, Spivak). Els continguts s'han organitzat en tres grans blocs: una primera secció introductòria centrada en la relació entre el singular del subjecte i el plural dels discursos; un segon bloc dedicat a la relació entre subjecció i la possibilitat de subversió; i una tercera secció sobre qüestions de gènere i sexualitat.

Amunt

Cultura i subjectivitat XML
Cultura i subjectivitat DAISY
Cultura i subjectivitat EPUB 2.0
Cultura i subjectivitat MOBIPOCKET
Cultura i subjectivitat HTML5
Cultura i subjectivitat PDF
Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web
Ús no sexista de la llengua Web

Amunt

A l'aula tindrem disponibles els següents recursos d'aprenentatge, que complementen els materials de l'assignatura:

  • Althusser, Louis (2008). "Ideología y aparatos ideológicos del Estado"; dins: La filosofía como arma de la revolución. Madrid: Siglo XXI, pp. 102-151.
  • Butler Judith (2000). "Imitació i insubordinació de gènere"; dins: Josep-Anton Fernàndez (ed.), El gai saber: Introducció als estudis gais i lèsbics, Barcelona: Llibres de l'Índex, pp. 113-35. 
  • Butler, Judith (2007). "Sujetos de sexo/género/deseo"; dins: El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Buenos Aires: Paidós, p. 45-99.
  • Butler, Judith (2010). Mecanismos psíquicos del poder. Madrid: Cátedra, pp. 12-41, 95-118 i 119-45.
  • Coll, Mercedes (2000). "Crítica cinematográfica y feminismo"; dins: Segarra, Marta, i Carabí, Àngels (eds.), Feminismo y crítica literaria, Barcelona: Icària, pp. 159-70.
  • Foucault, Michel (1998). "Derecho de muerte y poder sobre la vida"; dins: Historia de la sexualidad, vol. 1: La voluntad de saber, Madrid: Siglo XXI, pp. 163-82.
  • Freud, Sigmund (2008). El malestar en la civilització. Girona: Accent Editorial, pp. 56-98.
  • Geertz, Clifford (2013). La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, pp. 19-27
  • Jameson, Fredric (1985). "Posmodernismo y sociedad de consumo"; dins: Hal Foster (ed.), La posmodernidad, Barcelona: Kairós, pp. 168-75.
  • Jullien, François (2017). La identidad cultural no existe. Madrid: Taurus, pp. 18-25 i 45-52.
  • Marx, Karl, i Engels, Friedrich. Manifest comunista. Viquitexts. https://ca.wikisource.org/wiki/Manifest_comunista
  • Miller, Jacques-Alain (2005). De la naturaleza de los semblantes. Barcelona: Paidós, pp. 151-71.
  • Said, Edward (1991). Orientalisme. Vic: Eumo, pp. 15-39.
  • Spivak, Gayatri Chakravorty (2020). "Poden parlar els subalterns?", L'Espill, 63-64, pp. 177-234
  • Zizek, Slavoj (1994). "La femme n'existe pas"; dins: Todo lo que usted quería saber sobre Lacan y nunca se atrevió a preguntarle a Hitchcock, Buenos Aires: Manantial, pp. 113-17.

A més, comptarem amb les següents obres per analitzar-les a l'aula:

  • Cunillé, Lluïsa (2008). Après moi, le déluge; dins: Deu peces, Barcelona: Edicions 62, pp. 449-507
  • Kafka, Franz (2011). La metamorfosis. Madrid: Alianza. 
  • Wilder, Billy (dir.) (1959). Some Like It Hot (Ningú no és perfecte). Filmin.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt