TFM acadèmic Codi:  M5.216    :  10
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta assignatura té caràcter obligatori i consisteix en la preparació i presentació del Treball Final de Màster. Aquest treball ha de consistir en un projecte d'investigació on l'estudiant integrarà i aplicarà les competències adquirides al llarg de tot el programa de Màster.

L'objectiu es comú a l'orientació acadèmica i a la de recerca, si bé l'estudiant que esculli aquesta segona opció haurà d'haver cursat les assignatures metodològiques que el preparin adequadament.

Cada estudiant disposarà d'un tutor o d'una tutora de TFM, que sera un professor doctor o una professora doctora amb experiència investigadora. Els estudiants del màster d'Humanitats escolliran en un menú establert una orientació temàtica i un tutor per al seu treball. No obstant això, a la vista de la proposta de l'estudiant o per raons de càrrega lectiva, l'assignació final del director correspondrà al professor responsable de l'aula de TFM. Si un estudiant desitja plantejar un treball que no es correspon amb cap dels àmbits previstos en el Menú de TFM, podrà fer una proposta degudament justificada que serà discutida amb el professor de l'aula i finalment, si és aprovada, se li assignarà un tutor expert.

El Treball Final de Màster podrà tenir diferents modalitats:

  • Assaig acadèmic o estat de la qüestió sobre un assumpte rellevant de la matèria tractada, utilitzant fonts i bibliografia actualitzada i prenent en consideració els debats en curs dins els àmbits acadèmics.
  • Anàlisi crítica d'una producció artística (cinema, fotografia, televisió, teatre, òpera, música, obres literàries, etc.).
  • Estudi de cas: analisi d'un procés cultural concret, a partir de fonts primàries, ja siguin aquestes arxivístiques, artístiques, o d'una altra naturalesa com a resultat de la recollida de dades originals i la seva contextualització sociohistòrica.
  • Anàlisi comparativa de productes, pràctiques o processos culturals, prenent com a referència contextos diferenciats.

El resultat que es preté al final del Treball Final de Màster és la producció d'un treball original que es plantegi preguntes rellevants, i que produeixi com a resultat de l'anàlisi del material utilitzat una reflexió coherent i crítica.

Amunt

El Treball Final de Màster, tant per aquells que cursin una orientació acadèmica com pels qui volen fer una orientació de recerca, té com a objectiu donar la oportunitat a l'estudiant de posar en joc totes les competències, coneixements i saber fer adquirit al llarg del màster. En aquest sentit és la culminació d'un procés d'aprenentatge i maduració intel·lectual propi dels estudis avançats. Tot el pla d'estudis està concebut per tal que l'estudiant pugui elaborar de forma autònoma i reflexiva -amb la direcció d'un expert- un treball sobre els temes específics del màster. Es tracta de la concreció d'un procés que en endavant l'estudiant hauria de poder desenvolupar autonòmament.

El Treball Final de Màster és una assignatura obligatòria i té un creditatge de 10 ECTS.

Amunt

Els específics dels dos programes de màster, Humanitats i Estudis Catalans.

Amunt

El TFM s'ha de matricular en finalitzar el màster per tal que s'hagin pogut adquirir i exercitar les competències i els coneixements propis d'aquests màsters.

Els estudiants amb una orientació de recerca hauran d'haver cursat prèviament les assignatures "Mètodes de les Ciències Humanes" i "Disseny de la Recerca". En aquesta darrera hauran elaborat el seu projecte del TFM, inclosa la pregunta de recerca, i hauran adquirit les competències reflexives i argumentatives necessàries per desenvolupar un treball de recerca.

Amunt

L'estudiant que cursi el Treball Final de Màster estarà capacitat en acabar aquest treball per desenvolupar i realitzar de forma autònoma treballs d'investigació en la matèria de la seva especialització. Podrà així plantejar preguntes de recerca adequades als cànons de les ciències humanes i socials, fer ús dels mètodes d'investigació que responguin a aquestes preguntes i redactar el seu treball de recerca de forma clara i seguint els estàndards de qualitat que marquen les disciplines de les ciències humanes i socials.

Al final d'aquesta matèria s'espera que l'estudiant sigui capaç de:

  • Redactar el Treball Final de Màster on posarà en joc els coneixements i competències adquirits al llarg del màster.
  • Mostrar que domina els elements formals i propis de l'escriptura acadèmica, la capacitat de formular preguntes rellevants i donar-los resposta a partir de l'examen d'informacions de tipus divers segons els requeriments del projecte, la capacitat d'utilitzar marcs teòrics i conceptuals interdisciplinaris.
  • Mostrar que ha adquirit la capacitat per seguir aprenent en nivells avançats de forma autònoma.


Competències

Tot i que en el TFM l'estudiant acabarà posant en joc totes les competències adquirides al llarg del Màster, les competències que es relacionen a continuació i que es treballen concretament en aquesta assignatura són de quatre tipus: bàsiques, generals i transversals per a tots els TFM i específiques depenent de l'orientació temàtica de la recerca. Aquestes darreres poden variar en treballs amb una component fortament interdisciplinària. Les competències són les següents:

Per a tots els TFM:

  • Competència Bàsica 1 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Competència Bàsica 4 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten - a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • Competència Bàsica 5 - Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haura¿ de ser en gran mesura autodirigida o auto¿noma.
  • Competència General 1 - Dissenyar, planificar i executar la tasca acadèmica i els projectes de recerca de manera autònoma i en els terminis previstos, a partir de la familiaritat i el domini de les metodologies i tècniques pròpies de les disciplines humanístiques, sabent discernir i aplicar els mètodes més rellevants al treball empíric que es dugui a terme, i presentar els resultats de la investigació amb originalitat, coherència i claredat.
  • Competència General 2 - Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de les disciplines humanístiques, i aplicar críticament els mètodes, conceptes, marcs teòrics i recursos apropiats per explorar i respondre les preguntes plantejades.
  • Competència Transversal 1 - Capacitat per analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa i sovint ambigua, i sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar-los de manera clara, rigorosa i precisa.
  • Competència Transversal 2 - Expressar-se per escrit en contextos acadèmics i professionals, produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents, argumentant idees complexes de manera persuasiva, utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a les disciplines humanístiques, usant correctament la bibliografia pertinent, integrant les cites en la mateixa argumentació, i a partir del reconeixement del caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic.
  • Competència Transversal 3 - Actuar de manera honesta en el treball acadèmic i professional d'acord amb els propis valors, respectant la pluralitat d'enfocaments teòrics, metodològics i morals i la integritat del treball dels altres.
  • Competència Transversal 4 - Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, inclòs l'ús de les TIC.

Competències específiques d'acord amb la orientació temàtica del TFM

  • Competència Específica 6 - Descriure i analitzar els processos culturals en la societat contemporània (els processos materials i simbòlics de creació de significats culturals, els processos de reproducció cultural, els processos materials i simbòlics d'intercanvi, distribució i recepció, els fenòmens de dominació i resistència) i identificar el paper que juguen en ells el cos, la posició social dels individus, les dinàmiques institucionals i la dimensió espacial. (Especialització en Cultura i Societat)
  • Competència Específica 7 - Identificar, reconèixer i problematitzar el desenvolupament de les tradicions literàries occidentals en tota la seva complexitat, així com analitzar les relacions entre literatura i subjectivitat i entre la representació literària i els fenòmens associats amb l'espai (nació, ciutat, frontera, exili. (Especialització en Literatura)
  • Competència específica 8 - Analitzar l'evolució de les arts plàstiques, escèniques i audiovisuals des de la modernitat fins a la postmodernitat, i relacionar els problemes que planteja aquesta evolució amb les principals corrents de pensament dels segles XX i XXI. (Especialització en Art).

Amunt

Criteris per a la redacció de textos acadèmics i professionals: Rúbrica de la competència d'expressió escrita Web
El substrat religiós de la política Audiovisual
De la idea de la matèria o com un martell clava un clau Audiovisual

Amunt

Competència d'expressió escrita

El treball final de la titulació culmina la formació de l'estudiant i és el lloc on ha d'integrar els coneixements i les habilitats adquirides al llarg dels estudis. L'expressió escrita és una de les competències transversals que juga un paper fonamental durant de tot el procés d'aprenentatge. Per això en el treball final l'estudiant ha de demostrar que ha assolit un nivell elevat en aquesta competència, que és el propi de qualsevol titulat universitari.

Per aquest motiu, en aquesta aula s'inclou com a  recurs d'aprenentatge una Rúbrica de la competència d'expressió escrita, és a dir, una graella que recull els criteris de redacció que l'estudiant ha de seguir en l'elaboració del treball final, així com els diversos nivells d'assoliment d'aquests criteris. D'aquesta manera l'estudiant sap des de l'inici de curs què s'espera d'ell i té unes orientacions clares per millorar, si ho necessita, la qualitat de la redacció de tots els textos que redacti durant el desenvolupament del seu treball, especialment quan lliuri la versió final del seu projecte.

Concretament, els criteris que cal tenir en compte per redactar el treball final i que estan explicats a la rúbrica d'expressió escrita són:

  • adaptar el text a la situació comunicativa
  • exposar les idees i els conceptes fonamentals de manera fonamentada i argumentada
  • estructurar les idees i les conceptes seguint un ordre lògic, i usant paràgrafs i apartats adients
  • connectar adequadament mots, oracions, paràgrafs i apartats
  • presentar el text sense errors gramaticals ni formals.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt