| Art del segle XX: Joan Miró com a cas d'estudi | Codi: M5.217 : 5 |
Prenent com a cas d'estudi l'obra de Joan Miró, aquesta assignatura examinarà el desenvolupament de la pintura i l'escultura del segle XX. Posarem l'èmfasi en els llenguatges formals de Miró: les seves respostes a tot un seguit d'estratègies visuals d'avantguarda que van des de la quadrícula cubista als camps cromàtics de Matisse, passant per les estructures de notació del Dadà francès; la seva concepció de "écriture" i "peinture-poésie;" i el seu paper fonamental en el desenvolupament de biomorfisme en l'art modern.
Les aportacions de Miró com a pintor s'analitzaran en relació al seu treball en altres mitjans, incloent la manera en què va ampliar i renovar la tradició de l'escultura moderna i com va empènyer les arts gràfiques cap a noves direccions. En tot moment, analitzarem les constants revisions dels seus propis llenguatges formals: el rebuig a la no objectivitat com "buit"; el seu cèlebre desig d ' "assassinar" la pintura; el seu retorn parcial a mitjans de la dècada de 1930 als llegats de l'il·lusionisme occidental; el seu compromís amb la cultura de masses; la funció del dibuix en la seva pràctica artística; i 'ús de noves i poc ortodoxes tècniques al llarg de tota la seva carrera.
En aquesta assignatura utilitzem com a material d'estudi textos dels millors especialistes en l'obra de Miró en l'idioma original. Sempre que és possible oferim també les traduccions al català i/o castellà, però no sempre existeixen les traduccions, per la qual cosa podeu trobar textos en català, castellà, francès i anglès.
El principal objectiu d'aquesta assignatura és donar a l'estudiant les claus interpretatives per poder valorar críticament els aspectes estètics i artístics de l'art del segle XX, sempre tenint molt presents els condicionants històrics, polítics i socials. A més, aquesta assignatura proporcionarà a l'estudiant un marc des del qual apropar-se a l'obra de Joan Miró i entendre els diàlegs, connexions i intercanvis entre Miró i altres artistes claus del segle XX.
Per aquesta raó, a partir de l'anàlisi de les produccions culturals, es pretén que l'estudiant sigui capaç de desenvolupar reflexions crítiques i d'aplicar mètodes d'anàlisi en l'àmbit de la producció artística.
CompetènciesCompetències bàsiques:
- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i motius més recents que els sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
Competències transversals
- Capacitat per analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa i sovint ambigua, i sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar-los de manera clara, rigorosa i precisa.
Competències específiques
- Valorar críticament els objectes d'estudi de les disciplines humanístiques així com les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquestes disciplines.
- Analitzar l'evolució de les arts plàstiques, escèniques i audiovisuals des de la modernitat fins a la postmodernitat, i relacionar els problemes que planteja aquesta evolució amb els principals corrents de pensament dels segles XX i XXI.
Aquesta assignatura l'hem dividit en diverses seccions temàtiques de la pràctica artística de Miró. Tot i que l'estructura general del curs és cronològica, es pretén avaluar aspectes específics del treball de Miró en tota la seva carrera.
Activitat 1: "Un català internacional"
La primera part de l'assignatura examina la identitat autoproclamada de Miró com a "Català internacional" en els anys 1915-1922, concloent amb la seva obra La Masia (1921-22, National Gallery of Art, Washington, DC), la suma de la producció artística primerenca de Miró.
El context nadiu dels primers treballs de Miró s'examina amb profunditat: el seu compromís amb els aspectes del Noucentisme català; l'agenda nacionalista de l'avantguarda catalana i la seva relació amb les tradicions locals; l'impacte de l'art europeu avançat a Barcelona durant els anys de la Primera Guerra Mundial; i el paper dels primers dos viatges de Miró a París, els anys 1920 i 1921, respectivament.
Activitat 2: "Cubisme i Collage"
En aquesta segona unitat examinarem les respostes de Miró a les condicions estructurals de la pintura cubista francesa a les dècades de 1910 i 1920, així com el seu us del collage com a element central de la seva pràctica artística. Més endavant, el 1927, Miró va afirmar que volia “assassinar la pintura” moment en el qual va començar a usar la tècnica del collage a partir d’enganxar elements i materials diversos en les seves obres. El collage proporcionarà a Miró el camí per arribar a la tècnica de l’assemblatge, en certa manera una mena de collage, però ja no enganxant papers i cartrons sinó tota mena de materials i d'objectes.
La tècnica del collage va originar-se en el moviment del cubisme, del qual estudiarem les implicacions semiològiques examinant-les en relació amb el desenvolupament d'un llenguatge de signes per Miró. També s’analitza l’evolució de la tècnica i l’ús del collage a partir de l’estudi d’obra d’artistes coetanis a Miró.
Activitat 3: El surrealisme i les noves pràctiques artístiques"
A la tercera activitat de l'assignatura analitzarem la complexa relació de Miró amb el moviment surrealista. Examinarem en profunditat els principis fundacionals del Surrealisme així com la concepció de Miró de "peinture-poesie" i les seva estreta relació amb escriptors i artistes surrealistes.
La concepció de Miró de la pintura com un "camp magnètic" en obres de mitjans dels anys 20 també es treballaran en relació amb els principis estructurals de la pintura com a camp de color i s’establiran relacions i connexions entre diferents obres de Miró de períodes diferents amb la voluntat d’analitzar i estudiar quins elements es van mantenir al llarg del temps en la seva obra. Analitzarem el diàleg constant entre "pintura" i "antipintura" en la pràctica artista de Miró, focalitzant-nos especialment en les series entre 1927 i 1936.
Finalment, el famós posicionament de Miró el 1927 que hem estudiat en l’anterior unitat en el qual volia "Assassinar la pintura" es discuteix en relació amb el nihilisme estètic surrealista i el concepte d'anti-pintura, amb precedents a la sèrie de collages "guitarra" de Picasso de 1926.
Activitat 4: "Miró experimental: dècades 1959, 60 i 70
En la darrera activitat de l’assignatura examinem l'impacte de l'innovador llenguatge visual de Miró en el desenvolupament internacional de l'art modern . El "biomorfisme" de Miró es considera en primer lloc en el context de l'avantguarda surrealista i el reagrupament dels abstraccionistes a París a la fi dels anys vint i principis dels anys trenta (els grups "Art Concret", "Cercle et Carré", "Abstraction-Création").
Mostrarem la influència del treball de Miró sobre l'art europeu de postguerra a Espanya i França (el grup Dau al Set, Manolo Millares) i sobre el desenvolupament de l'Escola de Nova York (Robert Motherwell , Arshille Gorky, Adolph Gottlieb, Mark Rothko, Jackson Pollock, et al.). Veurem com Miró va incidir en l’art americà i també com es can establir vasos comunicants a partir dels anys 50 i 60.
La constant pressió que Miró va plantejar a la idea de "belle peinture" al llarg de la seva carrera es discuteix en relació amb el seu treball sobre "Teles Cremades", "Sobreteixims", i una sèrie de teles "detourned" que Miró va executar a els anys 50, els 60 i els 70.
| Joan Miró i la poesia | Audiovisual |
L'estudiant disposa a l'apartat Materials i fonts les lectures de l'assignatura en format pdf . També les trobareu referenciades en cada unitat i activitat .
Amb aquestes lectures obligatòries, formades per una selecció d'articles acadèmics o capítols de llibres especialitzats , treballarem l'assignatura. En aquesta assignatura utilitzem com a material d'estudi textos dels millors especialistes en l'obra de Miró en l'idioma original. Sempre que és possible oferim també les traduccions al català i/o castellà, però no sempre existeixen les traduccions, per la qual cosa podeu trobar textos en català, castellà, francès i anglès.
Aquestes lectures, d'autors i estils molt diversos, no pretenen en cap moment ser un estudi exhaustiu, lineal i enciclopèdic del desenvolupament i esdevenir artístic del se segle XX i/o de la figura de Joan Miró. Més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat de camins personals d'estudi.
IMPORTANT:
Es recomana que a l'inici del curs l'alumnat faci un visionat general de totes les lectures que s'hauran de realitzar al llarg de l'assignatura. Aquest exercici permetrà situar millor cadascuna de les unitats, els diferents temes que es tractaran i treballaran i així tenir una visió global del contingut de l'assignatura sencera.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |