Surrealisme, poesia i arts visuals Codi:  M5.218    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Amb Joan Miró com a focus, aquesta assignatura examina la complexa relació del surrealisme amb la literatura i les arts visuals. L'obra de Joan Miró ofereix una plataforma perfecta per a considerar el Surrealisme des d'aquesta doble perspectiva. L'estreta col·laboració de l'artista amb les avantguardes literàries a la seva Barcelona natal, el seu interès per les provocacions literàries i culturals del moviment Dada, la profunda implicació amb els poetes del carrer Blomet a París i la seva vinculació amb el moviment surrealista seran examinades en profunditat. Treballarem el surrealisme "visual", un tema que va ser debatut acaloradament per André Breton en els anys 1924-1928. Analitzarem què volem dir quan parlem de “Miró, pintor-poeta”i la seva relació tant amb els escriptors i poetes de l’avantguarda catalana i francesa com amb els escriptors i poetes de l’òrbita surrealista. Veurem com Miró metabolitza la petjada d’aquests literats. Revisarem les estretes relacions de Miró amb literats com André Breton. A més, la teoria crítica ens permetrà ampliar el ventall de temes que tractarem en aquesta assignatura, de manera que l'alumnat hi podrà trobar una gran diversitat de camps de coneixement.

Amunt

Assignatura optativa, que forma part de l'especialitat en Literatura, tot i estar a cavall entre l'art i la literatura.

Amunt

Els materials poden estar en francès, anglès, castellà i català. Sempre que sigui possible us donarem accés a les traduccions en català i/o castellà, però en ocasions tenim textos imprescindibles per la temàtica que no han estat traduïts.

Amunt

Competencias básicas

CB4 - Que los estudiantes sepan comunicar sus conclusiones -y los conocimientos y razones últimas que las sustentan - a públicos especializados y no especializados de un modo claro y sin ambigüedades.

Competencias transversales

CT1- Capacidad para analizar e interpretar materiales de naturaleza compleja y a menudo ambigua, y sintetizar ideas y argumentaciones relativas a los objetos de estudio y a los debates y problemáticas relevantes, y comunicarlas de manera clara, rigurosa y precisa.

Competencias específicas

CE3 - Valorar críticamente los objetos de estudio de las disciplinas humanísticas así como las ideas y los juicios, propios y ajenos, sobre estos objetos, a partir del conocimiento de los debates y problemáticas en el seno de estas disciplinas.

CE8 - Analizar la evolución de las artes plásticas, escénicas y audiovisuales desde la modernidad hasta la postmodernidad, y relacionar los problemas que plantea dicha evolución con las principales corrientes de pensamiento de los siglos XX y XXI.

 

Amunt

REPTE 1. El punt de partida del Surrealisme: Breton i el primer manifest

El surrealisme és un moviment sorgit en el període d’entreguerres, un context de crisi social i de qüestionament moral, que va transformar l’art i la cultura del segle XX i va deixar una petjada que encara podem observar. A Europa, l’impacte de la Gran Guerra va generar una gran inestabilitat política i econòmica que va provocar un desencantament dels artistes i intel·lectuals. André Breton, un dels protagonistes del moviment surrealista, no va estar al camp de batalla però va viure la guerra a través de les neurosis dels pacients d’un hospital psiquiàtric. Aquesta experiència, sumada al coneixement de les teories de Freud, les plasmarà en el Primer manifest del surrealisme (1924) on Breton defensa un nou estat de consciència, entre el somni i la vetlla, que anomena surrealitat, i on defineix les bases estètiques del Surrealisme.

Lectures obligatòries:
André Breton, Manifiesto del Surrealismo [1924]. El trobareu al recurs de la biblioteca sobre Manifestos.
Fanés, Fèlix; Minguet i Batllori, Joan M. "Barcelona, Zona neutral". En: Fanés, Fèlix; Minguet i Batllori, Joan M. Barcelona: Zona Neutral (1914-1918). Barcelona Fundació Joan Miró, 2014. pp. 13-41. ISBN 9788494253560
Micheli, Mario de. "Capítulo sexto: Sueño y realidad en el surrealismo". En: Micheli, Mario de. Las vanguardias artísticas del siglo XX. Alianza, 2002. pp. 153-173. ISBN 9788420678832
Ades, Dawn. "Dadá y surrealismo". En: Nikos Stangos. Conceptos de arte moderno. Madrid : Alianza, 1986. p. 95-115. ISBN 9788420670539
The Art Assignment, "The Case for Surrealism Links to an external site.," in Smarthistory, August 2, 2017. 

Enllaços:
The Art Assignment, "The Case for Surrealism," in Smarthistory, August 2, 2017:  https://smarthistory.org/case-for-surrealism/ .
Voorhies, James. "Surrealism." In Heilbrunn Timeline of Art History. New York: The Metropolitan Museum of Art, 2000-. https://www.metmuseum.org/toah/hd/surr/hd_surr.htm
 
REPTE  2. Conceptes claus del surrealisme

A partir de les lectures i les anàlisis dels textos de Breton, Ades i Micheli, que has vist a la primera activitat hauràs comprovat que hi ha alguns conceptes que són claus en la definició del surrealisme. En ocasions són conceptes que els artistes adscrits al moviment van fer seus i van promoure de manera conscient. En d’altres, són conceptes que han esdevingut simbòlics gràcies a la mirada que les generacions posteriors han projectat sobre el surrealisme, sorgits  a partir de la reinterpretació i l’estudi del surrealisme.

Lectures :
Jiménez, José. ""Una especie de aurora de la emancipación social": Georges Bataille y el surrealismo ". En: Jiménez, José. La imagen surrealista. Madrid : Editorial Trotta, S.A., 2014. p. 24-46. ISBN 9788498794618
Mañero Rodicio, Javier."Acción surrealista y medios de intervención. El surrealismo en las revistas, 1930-1939". Anales de Historia del Arte. Vol. 23, 2013. p 209-258. ISSN 02146452
Minguet Batllori, Joan M., "Orígenes del Manifiesto amarillo. El maquinismo antiartístico". En: Minguet Batllori, Joan M. El Manifiesto amarillo: Dalí, Gasch, Montanyà y el antiarte. Barcelona : Galàxia Gutenberg, 2004. p. 11-47
Rowell, Margit. "Introducción". En: Rowell, Margit. Joan Miró : escritos y conversaciones. València : Institut Valencià d'Art Modern ; Murcia : Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de la Región de Murcia, 2002
Umland, Anne. "Miró the Assassin". En: Umland, Anne. Joan Miró. Painting and Anti-Painting 1927-1937. New York : The Museum of Modern Art, 2008. p. 1-17. ISBN 9780870707346
 
REPTE 3. Miró i la poètica de l’objecte surrealista

Els surrealistes sentien una fascinació especial pels objectes quotidians i per les seves possibilitats simbòliques. Els objectes permetien explorar l’espai de llibertat que separa el propi objecte de la seva representació i, també, la creació d’associacions plàstiques i conceptuals sorprenents i inesperades. En l’art de Joan Miró podem observar aquesta fascinació, especialment a partir de 1928, quan comença a experimentar amb la introducció d’objectes i amb l’ús del collage en les seves obres. Uns camins creatius guiats per l'anhel d'”assassinar la pintura”.

Lecturas:
Breton, André, "Ecuación del objeto encontrado". Amaru (Lima), 1 enero 1967. p 52-60
Fanés, Fèlix,  "Palabras pintadas". En: Fanés, Félix. Pintura, collage, cultura de masas. Joan Miró 1919-1934. Barcelona: Alianza Forma, 2007. p. 23-49. ISBN 9788420671543
Fanés, Fèlix, "Primitivismo versus civilización". En: Fanés, Fèlix. Pintura, collage, cultura de masas. Joan Miró 1919-1934. Madrid : Alianza Editorial, 2007. p. 74-79. ISBN 9788420671543
Fanés, Fèlix, "Collage, 1929". En: Fanés, Fèlix . Pintura, collage, cultura de masas. Joan Miró 1919-1934. Madrid : Alianza Editorial, 2007. p. 151-186. ISBN 9788420671543
Jeffett, William, "Joan Miró y el objeto". En: Jeffett, William. Miró y el objeto. Barcelona : Fundació Joan Miró : Obra Social "la Caixa", cop. 2015. p. 15-35. ISBN 9788416411085
 
REPTE 4. Els i les protagonistes del surrealisme

Joan Miró apareix com una figura clau situada a cavall entre la tradició catalana i l'avantguarda francesa. En el període parisenc, Miró va establir llaços d’amistat amb artistes, poetes i escriptors que tindran una influència decisiva en el seu treball. La "rue Blomet", on Miró tenia el taller, es va convertir en un punt d'intercanvi intel·lectual i creatiu fonamental.
 
Lectures
Breton, André, Segundo manifiesto del surrealismo. El trobareu al recurs de la biblioteca sobre Manifestos.
García de Carpi, Lucía. "La respuesta española". El surrealismo en España. Madrid: Museo Reina Sofía (MNCARS), 1994. p 21-44.
Labrusse, Rémi. "45, Rue Blomet". En: Labrusse, Rémi. Miró-Dupin : Art i poesia. Barcelona: Ara llibres, Arts Santa Mònica, 2009. p. 10-14. ISBN 9788492552795
Leiris, Michel."45, rue Blomet". Los Cuadernos del Norte: Revista cultural de la Caja de Ahorros de Asturias. Año nº 4, Nº 18, 1983. p 10-14. ISSN 02110555
Raillard, Georges, "Miró, Dupin, el naixement dels signes". En: Raillard, Georges. Miró/Dupin. Art i Poesia. Barcelona: Arts Santa Mònica, 2009. p. 61-69. ISBN 9788439380337

Recursos:
Joan Miró i la poesia CAT (audiovisual)
Heilbrunn Timeline of Art History, https://www.metmuseum.org/toah/hd/surr/hd_surr.htm
 
 
 
REPTE 5. La petjada del surrealisme

El surrealisme va ser un moviment literari i artístic amb una xarxa complexa d’implicacions i derivades. A més, el surrealisme és un terme expansiu, dinàmic i canviant que ha deixat una forta petjada més enllà del seu nucli fundacional.
Per realitzar l'última activitat que et proposem serà necessari revisar la bibliografia i les activitats que has realitzat al llarg del curs.

Amunt

Joan Miró i la poesia Audiovisual

Amunt

L'alumnat disposa a l'apartat Recursos de les lectures de l'assignatura en format pdf. També les trobareu referenciades a cada unitat i activitat. Amb aquestes lectures obligatòries, formades per una selecció d'articles acadèmics o capítols de llibres especialitzats , treballarem l'assignatura.

Aquestes lectures, d'autors i estils molt diversos, no pretenen en cap moment ser un estudi exhaustiu, lineal i enciclopèdic del desenvolupament i esdevenir artístic del surrealisme i/o de la figura de Joan Miró. Més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat de camins personals d'estudi. 

Els materials poden estar en francès, anglès, castellà i català. Sempre que sigui possible us donarem accés a les traduccions en català i/o castellà, però en ocasions tenim textos imprescindibles per la temàtica que no han estat traduïts. 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt