Bases teòriques de la ciberdelinqüència Codi:  M5.250    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Què és un cibercrim ?, La cibercriminalitat s'assembla a la criminalitat tradicional ?, Qui és un ciberdelinqüent i per què realitza actes delictius en el ciberespai ?, Com són les víctimes de ciberdelictes i quantes n'hi ha?
Per respondre a aquestes preguntes, aquesta assignatura introdueix a l'estudiant a la fenomenologia de les diverses formes delictives relacionades amb les TIC i comeses en un entorn cibernètic. Així mateix, s'analitzen les aplicacions de les teories criminològiques tradicionals a la ciberdelinqüència i els resultats de la investigació empírica en l'àmbit de la cibercriminalitat.

Amunt

Assignatura obligatòria del 1r semestre de 6 ECTS que forma part de la matèria de "Cibercriminología i victimologia" del Màster Universitari en Ciberdelinqüència.

Amunt

Àmbit de la ciberdelinqüència i de la cibervictimització

Amunt

-Conèixer les principals classificacions de la cibercriminalitat.

-Analitzar la prevalença de la cibercriminalitat.

-Analitzar la cibercriminalitat segons el paper de les TICs en el comportament criminal o segons el mòbil de l'infractor.

-Comprendre les amenaces de la cibercriminalitat en funció de la possible víctima.

-Comprendre la multiplicitat de víctimes de cibercrims.

-Comprendre els diversos factors que poden estar relacionats amb victimització en el ciberespai.

-Relacionar diversos factors amb probabilitat de victimització en casos reals

-Establir les activitats rutinàries relacionades amb la victimització en el ciberespai.

-Utilitzar resultats d'estudis quantitatius i qualitatius per comprendre els factors de risc de victimització.

-Comprendre les mesures pràctiques de prevenció proporcionades per fonts oficials i fonts acadèmiques.

-Analitzar els factors de risc de diversos tipus de ciberdelinqüència en entorns reals.

-Aplicar els coneixements sobre mesures de prevenció en entorns reals.

-Conèixer les característiques del ciberespai que condicionen la delinqüència.

-Comprendre les oportunitats delictives trobades en el ciberespai.

-Relacionar diverses fonts d'informació per explicar la realitat delictiva i les tendències en la cibercriminalitat.

-Utilitzar diverses fonts per construir perfils de delinqüents.

-Analitzar les diverses teories criminològiques per comprendre la ciberdelinqüència.

-Conèixer l'aplicació de les teories criminològiques tradicionals a la cibercriminalitat.

-Analitzar els factors micro i macro que expliquen la comissió de ciberdelictes.

-Identificar les diferents tècniques emprades pels ciberdelinqüents.

-Conèixer les limitacions de les dades oficials per entendre les tendències en la cibercriminalitat.

-Analitzar, sintetitzar i relacionar les fonts de coneixement sobre la ciberdelinqüència.

-Comprendre i utilitzar el vocabulari criminològic relacionat amb l'àmbit de la ciberdelinqüència.

-Conèixer i comprendre fonts de coneixement en la llengua anglesa.

-Aplicar coneixements acadèmics a casos pràctics.

Amunt

UNITAT-NIU 1:

¿Què és el cibercrimen y com es compara amb la criminalitat tradicional?                             

Per treballa aquesta unitat l'alumne disposarà dels següents recursos:

Capítol II , apartats 1 i 2 de llibre: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio. Madrid: Marcial Pons.                                  

La Vanguardia. 'Ciberestafadores engañaron a 552 víctimas y lograron más de 2 millones euros', disponible en: https://www.lavanguardia.com/local/madrid/20190319/461130395659/ciberestafadores-enganaron-a-552-victimas-y-obtuvieron-mas-de-dos-millones.html                        

El País. 'El ciberataque: pulsar un botón y desenchufar el mundo'. Disponible:https://elpais.com/internacional/2017/05/20/actualidad/1495291083_920693.html   

Huffington Post. 'Más de 1.000 jóvenes demandados en Dinamarca por difundir vídeos sexuales en Facebook'. Disponible en: https://www.huffingtonpost.es/2018/01/16/mas-de-1-000-jovenes-demandados-en-dinamarca-por-difundir-videos-sexuales-en-facebook_a_23334401/                               

Capítol 2 (Tipos de cibercrimen y clasificación de los mismos) apartat 3 (Pgs 116-139) del libro Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio. Madrid: Marcial Pons.                             

Capítol 1 (Cybercrime and the Internet: an introduction) del llibre Yar, M. & Steinmetz, K. F. (2019). Cybercrime and Society, 3rd Edition. London: Sage.                         

Capítol 1 (La criminalidad en el ciberespacio) del llibre Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio. Madrid: Marcial Pons.                           

Vídeos de Prof. Dr. David Wall, titulats "Cybercrime: a changing cyber-threat landscape"" y ""Cybercrime: technology and crime"" disponibles a https://study.sagepub.com/cybercrimeandsociety3e/student-resources/podcasts-and-videos

UNITAT-NIU 2:

¿El cibercrimen és "vi vell en una ampolla nova"?

Per treballa aquesta unitat l'alumne disposarà dels següents recursos:

Capítol III del llibre: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio. Madrid: Marcial Pons.

Guia 'Privacidad y Seguridad en Internet'. Incibe, OSI y AEPD. Disponible a: https://www.osi.es/sites/default/files/docs/guiaprivacidadseguridadinternet.pdf

Guia 'Compra Segura en Internet'. Incibe, OSI, Policía Nacional y Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales y Igualdad. Disponible a: https://www.osi.es/sites/default/files/docs/guia_compra_segura_internet_web_vfinal.pdf

Guía práctica para la ciberseguirdad en las PYMES.

Ponència III Jornada de Criminologia UOC-CEFJE. Fernando Miró Linares. Victimització per Internet: fenomenologia, ofensors i víctimes. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=aTxt5i1Sqxw&list=PLznaZGtUyvTBZYWTXbq1U4_aQAh8QBKLs&index=6

Agustina, J. R. (2013). ¿Cómo prevenir conductas abusivas y delitos tecnológicos en la empresa? IDP. Revista d'Internet, Dret i Política, No. 16, pág 7-26.

Agustina, J. R. (2014). Cibercriminalidad y perspectiva victimológica: un enfoque general explicativo de la cibervictimización. Cuadernos de Política Criminal. Segunda Época. Núm. 114

 UNITAT-NIU 3:

¿Qui és un ciberdelinqüent?                                          

Per treballa aquesta unitat l'alumne disposarà dels següents recursos:

Capítol IV del llibre: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio. Madrid: Marcial Pons.

Capítol 2 (Researching and Theorizing Cybercrime), apartats 2.1 i 2.2, del llibre Yar, M. & Steinmetz, K. F. (2019). Cybercrime and Society, 3rd Edition. London: Sage.

Así trabaja el ciberdelincuente ¿se lo vas a permitir?. Incibe. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=HJKkkaL6Trc

Ciberdelinqüència Organitzada, cas pràctic: Inteligencia económica (UCO, Guardia Civil). Jornadas Stic CCN-CERT. Disponible en: https://www.youtube.com/watch?v=NThbCnhG8AA

Chapter 11 (Cybercrime and Criminological Theories), pàgines 439-461 & 470-489. Holt, T. J., Bossler, A. M. & Seigfried-Spellar, K. C. (2017). Cybercrime and Digital Forensics an Introduction. New York: Routledge

Apartat 'Perfil del Responsable', pàgines 45-50 en: Ministerio del Interior. (2018). Estudio sobre la Cibercriminalidad en España 2017. Disponible a: http://www.interior.gob.es/documents/10180/7146983/Estudio+Cibercriminalidad+2017.pdf/a937823d-8af5-4baa-86fa-7f085f7cac07

Apartat 5, 'Agentes de las Amenazas', pàgines 16-25 de: CNN-CERT. (2018). Ciberamenazas y Tendencias. Disponible a: https://www.ccn-cert.cni.es/informes/informes-ccn-cert-publicos/2835-ccn-cert-ia-09-18-ciberamenzas-y-tendencias-edicion-2018-1/file.html

Capítols 4 i 5 (Individual Cybercrime Offenders y Cybercriminal networks) a: Leukfeldt, R. (Ed.). (2017). Research Agenda: The Human Factor in Cybercrime and Cybersecurity. The Hague: Eleven.                                    

UNITAT-NIU 4:

¿Si pateixes un cibercrim, és culpa teva?

Per treballa aquesta unitat l'alumne disposarà dels següents recursos:

Capítol V del llibre: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio. Madrid: Marcial Pons.

Chapter 11 (Cybercrime and Criminological Theories), pàgines 462-470. Holt, T. J., Bossler, A. M. & Seigfried-Spellar, K. C. (2017). Cybercrime and Digital Forensics an Introduction. New York: Routledge

Capítol 2 (Researching and Theorizing Cybercrime), apartats 2.3 i 2.4, del llibre Yar, M. & Steinmetz, K. F. (2019). Cybercrime and Society, 3rd Edition. London: Sage.

Reep-van den Bergh, C. M. & Junger, M. (2018). Victims of cybercrime in Europe: a review of victim surveys. Crime Science, Vol 7, Iss 1, Pp 1-15.

Apartat 'Perfil de la víctima', pàgines 40-44 en: Ministerio del Interior. (2018). Estudio sobre la Cibercriminalidad en España 2017. Disponible a: http://www.interior.gob.es/documents/10180/7146983/Estudio+Cibercriminalidad+2017.pdf/a937823d-8af5-4baa-86fa-7f085f7cac07

Capítol 5, 'Blaming the Victim', en Button, M. & Cross, C. (2017). Cyberfrauds, Scams and their Victims. Oxon: Routledge.

Apartat 2.I, pàgines 51-111, en: European Commission. (2017). Special Eurobarometer 464a: Europeans' attitudes towards cyber security. Disponible en: http://ec.europa.eu/commfrontoffice/publicopinion/index.cfm/ResultDoc/download/DocumentKy/79734                            

European Comission. Special Eurobarometer 480: Europeans' attitudes towards Internet security. Disponible en:

http://ec.europa.eu/commfrontoffice/publicopinion/index.cfm/ResultDoc/download/DocumentKy/85495

Amunt

Material Suport

Amunt

En l'apartat de Continguts es detallen els recursos disponibles per a l'estudiant, previstos per a cada Unitat de treball.

Amunt

Disponibles a l'aula, associat a cada Unitat de treball

Amunt

Estudi dels materials docents, recursos i bibliografia recomanada, preparació de les proves d'avaluació continuada i participació en els debats al fòrum.

Ús del campus

El Tauler és la via de comunicació del consultor amb el grup. Aquí es publicaran les indicacions per a la realització de les activitats d'avaluació continuada, pautes de correcció, indicacions sobre l'assignatura, etc.

L'espai de Debat serà usat per presentar temes de discussió que s'aniran plantejant periòdicament.

El Fòrum és un espai obert a les intervencions del grup i els comentaris informals de temes d'interès comú.

En el Registre d'Avaluació Continuada (RAC) s'hauran de publicar les activitats d'avaluació continuada (PAC) dins el període establert. Un cop penjades les activitats, aquestes no es podrán modificar.

Temporització i itineraris

Al Campus Virtual, dins l'aula, trobareu el calendari amb les dates d' inici i de lliurament de les proves d'avaluació continuada (PAC). Al final d'aquest document es detalla també les dates clau del final d'avaluació

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

L'avaluació continuada ha estat sempre el model recomanat per la UOC davant de la modalitat d'estudi lliure, ja que facilita seguir un ritme de treball rigorós i organitzat i, d'altra banda, permet a l'estudiant tenir un millor control del seu procés d'aprenentatge. L'avaluació continuada d'aquesta assignatura consistirà a realitzar TOTES les activitats previstes, que consisteixen en exercicis pràctics que s'hauran de lliurar sempre abans de l'últim dia previst, a aquest efecte, al calendari de l'aula. Si l'alumne deixa de presentar una de les PACS, la seva nota d'AC serà una N, i l'assignatura li quedarà suspesa.

En tot cas, l'obtenció de dos C-, una D o el no lliurament d'alguna de les PECS, impedeix la superació de l'avaluació continuada, i per tant de l'assignatura. Aquests exercicis, que trobareu a l'aula en l'apartat d'Activitats, resulten particularment interessants perquè permeten comprovar el grau de comprensió dels temes estudiats i també aclarir els dubtes.

El sistema d'Avaluació Continuada pressuposa necessàriament la lectura i l'estudi dels materials i recursos indicats, i la realització de totes les PAC s, donat que per aconseguir els objectius de l'assignatura és necessari l'aprenentatge dels conceptes i continguts que s'exposen.

El seguiment correcte de l'Avaluació Continuada compromet l'estudiant a realitzar les activitats proposades de manera individual i original, i seguint les indicacions del Pla Docent. En cas de no ser així, la qualificació corresponent serà una D. 

Les QUALIFICACIONS FINALS s'establiran de la següent manera:

- Per a poder superar l'AC amb una qualificació final de C +, B o A, l'estudiant ha de realitzar TOTES els PAC's de l'assignatura. L'obtenció de dues C- o una D en els exercicis d'AC així com el no lliurament d'alguna de les PECS, desqualifica automàticament a l'estudiant per superar l'assignatura

- La qualificació final de C- s'adjudicarà als estudiants que han seguit l'AC però no l'han superat.

- La qualificació final de D es reserva als casos de còpia o mal ús del sistema d'AC.

- Per defecte, la qualificació final de N s'adjudicarà als estudiants que no hagin presentat alguna de les PAC s.

2.- Proposta d'avaluació continuada.

Es proposa la realització de 4 PAC's. Els casos pràctics seran facilitats d'acord amb el calendari previst. Interessa que l'estudiant hagi disposat d'uns dies per estudiar i familiaritzar-se amb els materials i recursos, que ulteriorment necessitarà per resoldre els casos.


Amunt

Aquesta assignatura no preveu Examen final. La nota final de l'assignatura serà la mitjana de la nota optinguda a totes les PAC's previstes. És a dir, la nota final de l'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura.



Amunt

Després de la data límit de lliurament de les PAC es penjarà a l'aula un document amb les respostes esperades. Els estudiants que vulguin ulteriors aclariments individualitzades poden demanar-les al consultor.

Amunt