• Descripció

Dada personal és tota aquella informació sobre una persona física identificada o identificable. En la societat de la informació és constant el flux de dades personals: noms, correus electrònics, dates, conductes, ubicació, preferències, comunicacions, contactes. Tot això constitueix la matèria primera de la societat digitalitzada. Molts dels actuals avenços tecnològics passen per l'ús intensiu de dades personals, en particular en relació a l'ús de dades biomètriques combinades amb intel·ligència artificial, que si bé poden aportar evidents beneficis pel que fa a la prevenció i investigació de delictes, també presenten evidents riscos per a les persones, derivats del tractament de les dades personals. 

L'assignatura Protecció de dades del Màster Universitari en Ciberdelinqüència té per objecte proporcionar a l'estudiant uns coneixements bàsics i generals que li permetin conèixer la normativa rellevant de la matèria.
L'assignatura estudia en primer lloc el text normatiu de referència a nivell europeu: el Reglament (UE) 2016/679, General de Protecció de dades (RGPD)  i a nivell estatal la Llei orgànica 3/2018, de Protecció de dades personals i de garantia dels drets digitals.

En segon lloc es duu a terme una anàlisi de la protecció de dades personals en el context de la seguretat pública, fent una especial referència a la Directiva 2016/680 i a la norma interna de transposició, que és la Llei Orgànica 7/2021. 

Es tracta també l'estudi de les bases de dades d'ADN, la videovigilància i el tractament de les dades relatives als passatgers de transport aeri (registre de dades dels passatgers o PNR). Respecte a aquestes últimes dades també s'analitzarà la transposició de la Directiva de la UE mitjançant la Llei Orgànica 1/2020.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura Protecció de Dades és de caràcter obligatori i consta de 4 crèdits i està previst que es cursi en el 1r Semestre d'impartició del Màster.

Els coneixements que s'adquiriran en la mateixa estan estretament relacionats amb altres matèries, entre les quals cal destacar: Seguretat i Auditoria de la informació, Ciberdelictes o bé Detecció i anàlisi de vulnerabilitats.

Aquesta matèria constitueix així mateix el fonament per a poder estudiar una altra assignatura de caràcter optatiu: Tractaments de dades en entorns digitals (4 crèdits).

• Camps professionals en què es projecta

La formació que ofereix aquesta assignatura i el Màster, proporciona diferents sortides professionals relacionades amb diversos àmbits:

Respecte als criminòlegs, el màster ofereix coneixements especialitzats per a la prestació de serveis d'assessorament i consultoria a empreses i organitzacions interessades a implantar plans i programes de prevenció i de seguretat i de control de riscos i vulnerabilitats.

Respecte als juristes, el màster proporciona una formació vàlida i útil per a l'exercici de l'advocacia, tant quant a la consultoria i l'assessorament com a l'exercici de la defensa o l'acusació en processos penals per ciberdelictes. També ofereix coneixements complementaris d'interès per a l'exercici d'altres professions jurídiques relacionades amb el dret penal i el dret processal penal, com a jutges o fiscals.

Per a les persones interessades en la recerca en l'àmbit de les ciències socials i jurídiques, el màster té una orientació a la recerca que pot donar pas al doctorat subministrant formació especialitzada necessària per a realitzar una tesi doctoral relacionada amb els diferents aspectes de la matèria.

• Coneixements previs

Per a accedir a estudis oficials de màster, cal estar en disposició d'un títol universitari oficial.

Quant a l'assignatura Protecció de dades, en la mesura que es tracta d'una assignatura del 1r semestre, no es requereixen uns coneixements previs. No obstant això, tenir uns coneixements de drets fonamentals pot resultar molt útil (però això no és imprescindible).

• Informació prèvia a la matrícula

• Objectius i competències

L'objectiu d'aquesta assignatura és estudiar i conèixer la regulació del dret a la protecció de dades i la seva concreció en l'àmbit penal i judicial.
Així mateix, la interacció de les normes generals que regulen el tractament de la informació personal amb altres de sectorials, com ara les relatives a la videovigilància, les bases de dades d'ADN i els registres dels noms dels passatgers de transport aeri (PNR). 

• Continguts

Mòdul 1: Protecció de dades personals
Mòdul 2: La protecció de dades personals en el context de la seguretat pública. Especial referència a la Directiva 2016/680.
Mòdul 3: Inclusió de perfils genètics de condemnats en la base de dades d'ADN
Mòdul 4: Videovigilància: ulls per al control. Estat de la qüestió.
Mòdul 5: La Directiva europea sobre la utilització de dades *PNR per a la lluita contra el terrorisme i la delinqüència greu

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

El material docent de l'assignatura constitueix la referència bàsica per al seguiment de la matèria, i té com a objectiu ser el punt de partida del procés d'aprenentatge. Aquest es duu a terme a través de la dinàmica de l'aula, la realització de les proves d'avaluació contínua (*PECs), el treball de les guies d'estudi (GES), la consulta dels recursos complementaris que es poden trobar a l'aula i, per descomptat, el treball individual de cada estudiant en l'aprofundiment dels diferents continguts.

Així doncs, els principals recursos d'aquesta assignatura són:

1. Materials docents:

- El Pla Docent, on es presenta l'assignatura i el seu funcionament.
- Les guies d'estudi (GES), que acompanyen cada unitat d'aprenentatge explicant l'itinerari d'estudi més òptim a seguir,  oferint una presentació general de la mateixa i seleccionant una relació de recursos.
-Els Mòduls que constitueixen el material didàctic de l'assignatura en format web i paper.

2. Recursos:

En les Guies d'estudi s'inclourà una relació de recursos: - Enllaços amb la principal normativa que es treballarà. - Lectures complementàries - Enllaços a pàgines web de referència

• Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació

BIBLIOGRAFIA MÒDUL 1

1.1.- En relació a la gènesi del dret a la protecció de dades:

Agencia de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea, Consejo de Europa

(2014). Manual de legislación europea en materia de la protección de datos [en línea]. Luxemburgo:
Oficina de Publicaciones de la Unión Europea. https://rm.coe.int/16806ae663

Burkert, H. (1999). «Privacy-Data Protection: a German/European Perspective» [en
línea]. Second symposium of the German American Academic Council's Project
«Global Networks and Local Values», Woods Hole, Massachusetts (págs.
43-69). https://www.coll.mpg.de/text/second-symposium-german-american-academic-council%E2%80%99s-project-global-networks-and-local-values-wo

Koops, B.-J. (2014). «The trouble with European data protection law». International Data

Privacy Law (vol. 4, núm. 4, págs. 250-261).

Lucas Murillo de la Cueva, P. (1990). El derecho a la autodeterminación informativa: la protección de los datos personales frente al uso de la informática. Madrid: Tecnos.

Martínez Martínez, R. (2004). Una aproximación crítica a la autodeterminación informativa.
Madrid: Thomson/Civitas.

Prosser, W. L. (1960). «Privacy». California Law Review (vol. 48, págs. 383-423).

Rouvroy, A.; Poullet, Y. (2009). «The right to informational self-determination and the
value of self-development. Reassessing the importance of privacy for democracy». En: S. Gutwirth;
Y. Poullet; P. De Hert; C. de Terwangne; S. Nouwt (eds.). Reinventing data protection
(págs. 45-76). Heidelberg: Springer.

Simitis, S. (1987). «Reviewing Privacy in an Information Society». University of Pennsylvania
Law Review (vol. 135, págs. 707-746).

Villaverde Menéndez, I. (2006). «La jurisprudencia del Tribunal Constitucional sobre el
derecho fundamental a la protección de datos de carácter personal». En: A. Farriols i Solá
(coord.). La protección de datos de carácter personal en los centros de trabajo (págs. 48-63). Madrid:
Cinca.

Wacks, R. (2010). Privacy. A very short introduction. Oxford: Oxford University Press.

Warren, S. D.; Brandeis, L. D. (1890). «The Right to Privacy». Harvard Law Review (vol.
4, págs. 193-220). (Hay traducción española de Benigno Pendás y Pilar Baselga: El derecho a
la intimidad. Madrid: Civitas, 1995).

1.2.- En relació a la regulació del tractament de la informació personal:

Aparicio Salom, J., Vidal Laso, M. (2019). Estudio sobre la protección de datos (5ª ed.). Navarra: Aranzadi.

Arenas Ramiro, M. (2013). La validez del consentimiento en las redes sociales on line». En: Rallo Lombarte, A; Martínez Martínez, R. (coords.).

Derecho y Redes sociales (2.ª ed.). Cizur Menor_ Civitas-Thomson (pags. 159-201).

Boulanger, M.-H.; Poullet, Y.; Léonard, T.; Louveaux, S.; de Terwangne, C. (1997). «La protection des données à caractère personnel en droit communautaire: première partie». Journal des Tribunaux - Droit Européen (núm. 40, págs. 121-127).

Boulanger, M.-H.; Poullet, Y.; Léonard, T.; Louveaux, S.; de Terwangne, C. (1997). «La protection des données à caractère personnel en droit communautaire: deuxième partie». Journal des Tribunaux - Droit Européen (núm. 41, págs. 145-155).

Boulanger, M.-H.; Poullet, Y.; Léonard, T.; Louveaux, S.; de Terwangne, C. (1997). «La protection des données à caractère personnel en droit communautaire: troisième partie». Journal des Tribunaux - Droit Européen (núm. 42, págs. 173-179). 

de Asís Roig, A. (2002). «Protección de datos y derecho de las telecomunicaciones». En: J. Cremades; M. A. Fernández-Ordóñez; R. Illescas. Régimen jurídico de Internet (págs. 201-228). Madrid: La Ley.

de Miguel Asensio, P. A. (2002). Derecho privado de Internet (3.ª ed.). Madrid: Civitas. 

De Hert, P.; Papakonstantinou, V. (2016). «The new General Data Protection Regulation: Still a sound system for the protection of individuals?». Computer Law & Security Review (vol. 32, núm. 2, págs. 179-194).

Díaz-Romeral, A. (2016). «Los códigos de conducta en el Reglamento General de Protección de Datos». En: J. L. Piñar Mañas (dir.). Reglamento general de protección de datos. Hacia un nuevo modelo europeo de privacidad Madrid: Ed. Reus.

Díez-Picazo, L. M. (2005). Sistema de derechos fundamentales. Madrid: Civitas.

Díez-Picazo, L. M.; Ponce de León, L. (2007). Fundamentos del derecho civil patrimonial. Vol. I: Introducción: Teoría del contrato (6.ª ed.). Madrid: Civitas.

Gellert, R.; Gutwirth, S. (2013). «The legal construction of privacy and data protection». Computer Law & Security Review (núm. 29, págs. 522-530). https://works.bepress.com/serge_gutwirth/107

Goñi Sein, J. L. (2007). La videovigilancia empresarial y la protección de datos personales: Estudios de protección de datos. Madrid: Civitas.

Grimalt Servera, P. (1999). La responsabilidad civil en el tratamiento automatizado de datos personales. Granada: Comares.

Guerrero Picó, M. C. (2006). El impacto de Internet en el derecho fundamental a la protección de datos de carácter personal. Navarra: Aranzadi.

Heredero Higueras, M. (1997). La directiva comunitaria de protección de los datos de carácter personal. Bilbao: Aranzadi, Elcano.

Le Métayer, D.; Monteleone, S. (2009). «Automated consent through privacy agents: Legal requirements and technical architecture». Computer Law & Security Review (vol. 25, núm. 2, págs. 136-144). https://dx.doi.org/10.1016/j.clsr.2009.02.010

Livingstone, S. (2015). «Children's digital rights». InterMEDIA 42 (4/5) (págs. 20-24).

Livingstone, S.; Bulger, M. (2014). «A global research agenda for children's rights in the digital age». Journal of Children and Media DOI: 10.1080/17482798.2014.961496.

Mantelero, A. (2014). «The future of consumer data protection in the E.U. Re-thinking the "notice and consent" paradigm in the new era of predictive analytics». Computer Law & Security Review (vol. 30, págs. 643 -660).

Marí, J.; Vilasau, M. (coords.) (2008). El Reglament de protecció de dades: aspectes clau. Barcelona: UOC.

Martínez Martínez, R. (2001). Tecnologías de la información, policía y Constitución. Valencia: Tirant lo Blanch.

Martínez Martínez, R. y otros (2008). Comentarios al Reglamento de desarrollo de la LOPD. Valencia: Tirant lo Blanch.

Marwick, A.; Boyd, D. (2014). «Networked privacy: How teenagers negotiate context in social media». New Media & Society (vol. 16, núm. 7, págs. 1051-1067).

Miralles Miravet, S.; Baches Opi, S. (2001). «La cesión de datos de carácter personal: análisis de la legislación vigente y su aplicación a algunos supuestos prácticos». La Ley (vol.XXII, núm. 5306).

Oliver Lalana, D. (2002). «El derecho fundamental "virtual" a la protección de datos. Tecnología transparente y normas privadas». La Ley (núm. 5, págs. 1539-1546).

Puyol Montero, J. (2016). «Los Principios del derecho a la protección de datos». En: J. L. Piñar Mañas (dir.). Reglamento general de protección de datos. Hacia un nuevo modelo europeo de privacidad (págs. 135-150). Madrid: Ed. Reus.

Rallo Lombarte, Artemi (dir), Tratado de Protección de Datos actualizado con la Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de protección de datos personales y garantía de los derechos digitales, Tirant lo Blanch, Valencia, 2019

Ribas Alejandro, J. (2000). «Riesgos legales en Internet. Especial referencia a la protección de datos personales». En: J. M. Cendoya Méndez de Vigo (coord.). Derecho de Internet: Contratación electrónica y firma digital. Navarra: Aranzadi.

Rodríguez Casal, C.; Loza Corera, M. (2002). «Protección de la privacidad. Aproximación al opt-in/opt-out». Revista de la Contratación Electrónica (núm. 23, págs. 3-18).

Suñé Llinás, E. (2000). «Introducción y protección de datos personales». En: C. Almuzara Almaida; E. Suñé Llinás.Tratado de derecho informático (vol. I., 2.ª ed.). Madrid: Servicio de Publicaciones; Universidad Complutense. Facultad de Derecho: Instituto de Español de Informática y Derecho.

Troncoso Reigada, A. (2021). Comentario al Reglamento General de Protección de Datos y a la Ley Orgánica de Protección de Datos Personales y Garantía de los Derechos Digitales. Pamplona; Ed. Civitas. 

Van Alsenoy, B.; Kosta, E.; Dumortier, J. (2013). «Privacy notices versus informational self-determination: Minding the gap». International Review of Law, Computers & Technology.

Vilasau Solana, M. (2014). «El caso Google Spain: la afirmación del buscador como responsable del tratamiento y el reconocimiento del derecho al olvido». IDP. Revista de Internet, Derecho y Política (núm. 18, págs 16-32). https://libros-revistas-derecho.vlex.es/vid/caso-google-spainafirmacion-554660626

Vilasau Solana, M. (2019),  "El consentimiento general y de menores",  en Rallo Lombarte, Artemi (dir), Tratado de Protección de Datos actualizado con la Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de protección de datos personales y garantía de los derechos digitales, Tirant lo Blanch, Valencia, 2019, pp. 197- 250

Vilasau Solana, M. (2019) " Las exigencias de información en el RGPD y en la LO 3/2018 de Protección de Datos y garantía de los derechos digitales, ¿contribuyen a la formación de un consentimiento de mejor calidad?", en R. García Mahamut y B.Tomás Mallén (Eds.), El Reglamento General de Protección de Datos. Un enfoque nacional y comparado. Especial referencia a la LO 3/2018 de Protección de Datos y garantía de los derechos digitales, Tirant lo Blanch, Valencia, 2019, pp. 209-236.

Zanfir, G. (2013). «Forgetting About Consent: Why the Focus Should Be on "Suitable Safeguards"». Data Protection Law. https://ssrn.com/abstract=2261973

BIBLIOGRAFIA MÒDUL 3

AAVV, Datos. Protección, Transparencia y Buena Regulación, Documenta Universitaria, 2016.

AAVV, Derecho Jurisdiccional III, Proceso Penal, Tirant lo Blanch, última edició.

AAVV, Cesión de Datos Personales y Evidencias entre Procesos Penales y Procedimientos Administrativos Sancionadores o Tributarios, Thomson Reuters-.Aranzadi, 2017.

AAVV, La prueba de ADN en el proceso penal, Tirant lo Blanch, 2014.

AAVV, Las bases de datos policiales de ADN: ¿son una herramienta realmente eficaç en la lucha contra la criminalidad grave nacional y transfronteriza?, Dykinson, 2013.

AAVV La transmisión de datos personales en el seno de la cooperación judicial penal y policial en la Unión Europea, Thomson Reuters-Aranzadi, 2015.

ÁLVAREZ DE NEYRA KEPPLER, S., , La Ley Penal, 2012.

ARMENTA DEU, T., Lecciones de Derecho Procesal Penal, Marcial Pons, última edició.

AYTOR SANTIAGO, H. y FERNANDEZ GONZALEZ, C., "Tratamientos de datos de carácter personal en el ámbito policial", REUS, 2021

BALLESTEROS MOFFA, L., "Las fronteras de la privacidad. El conflicto entre seguridad pública y datos personales en una sociedad amenazada y tecnológica", COMARES, 2020

BLASI CASAGRAN, C., "Límites del derecho europeo de protección de datos en el control de fronteras de la UE" en Revista CIDOB número 111, 2015.

CARUSO FONTÁN, V., "Bases de datos policiales sobre identificadores obtenidos a partir del ADN y derecho a la intimidad genética",  en Foro, Nueva Época, vol. 15, número 1, 2012.

DELGADO MARTÍN, J., "Protección de datos personales y prueba en el proceso", Diario La Ley, número 9383, 22 de març de 2019.

ESPARZA LEIBAR, I., "La Directiva (UE) 2016/680 y la protección de datos de caràcter personal derivada de la actividad jurisdiccional penal",en AAVV Nuevo proceso penal sin Cód go procesal penal, Atelier, 2019.

HOMBREIRO L., La base de datos nacional de perfiles genéticos. Regulación, funcionamiento y operatividad. Pot consultar-se al següent enllaç: https://agmf.es/az/LA_BASE_DE_DATOS_NACIONAL_DE_PERFILES_GENeTICOS._HOMBREIRO_L.pdf (última consulta: 29 de maig de 2019).

LÍBANO BERISTAIN, A., "Obtención (coactiva) de perfiles genéticos de condenados con fines de inclusión en la base de datos policial de ADN" a Revista General de Derecho Procesal, número 38, 2016.

LÓPEZ REYES, E., Búsqueda nacional e internacional en base de datos de ADN e intercambio de información, Curs del Centre d'Estudis Jurídics de Madrid <>, celebrat dies 9 i 10 de març de 2017. Es pot consultar el text al següent enllaç: https://www.fiscal.es/fiscal/PA_WebApp_SGNTJ_NFIS/descarga/Ponencia%20L%C3%B3pez%20Reyes%20Eusebio.pdf?idFile=993a40d0-31b4-4360-8b0c-2578779cfaff (última consulta: 29 de mayo de 2019).

PÉREZ MARÍN, M. A., Inspecciones, registros e intervencions corporales. Las pruebas de ADN y otros métodos de investigación en el proceso penal, Tirant lo Blanch, 2008.

SOLAR CALVO, P., "El nuevo art. 129 bis CP" a Legal Today, 11 de novembre de 2015.

FONTS D'INFORMACIÓ

Normativa de protecció de dades

https://www.agpd.es/portalwebAGPD/canaldocumentacion/legislacion/index-ides-idphp.php

Agencia de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea, Consejo de Europa (2014). Manual de legislación europea en materia de la protección de datos [en línea]. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones de la Unión Europea:  https://rm.coe.int/16806ae663

Reglament General de Protecció de Dades:

https://www.agpd.es/portalwebAGPD/temas/reglamento/index-ides-idphp.php

https://apdcat.gencat.cat/es/drets_i_obligacions/rgpd/index.html

https://www.avpd.euskadi.eus/informacion/reglamento-general-de-proteccion-de-datos/s04-5273/es/

https://gdpr-info.eu/

Autoritats de Protecció de Dades:

Autoritat Catalana de Protecció de Dades www.apdcat.gencat.cat

Agencia Española de Protección de Datos www.agpd.es

Agencia Vasca de Protección de Datos www.avpd.euskadi.eus

Supervisor Europeo de Protección de Datos https://edps.europa.eu/

Consejo de Transparencia y Protección de Datos de Andalucía https://www.ctpdandalucia.es/

Comisión europea (Normas sobre protección de datos personales dentro y fuera de la UE):

 https://ec.europa.eu/justice/data-protection/bodies/index_en.htm

Article 29 Working Party: 

Documentos 2017-2018:  https://ec.europa.eu/newsroom/article29/news.cfm?item_type=1360

Documentos 1997 - 2016: https://ec.europa.eu/justice/data-protection/article-29/documentation/opinion-recommendation/index_en.htm

European Data Protection Board (Comité europeo de protección de datos): 

https://edpb.europa.eu/edpb_es

Altres recursos d'interès:

APEP - Asociación Española de Privacidad:  https://www.apep.es

DPI - Data Privacy Institute:  https://www.ismsforum.es/iniciativas/index.php?idcategoria=4

International Association of Privacy Professionals www.iapp.org

Future of Privacy Forum https://fpf.org/

LOPD y Seguridad https://lopdyseguridad.es

Cátedra de privacidad y transformación digital Microsoft-UV

https://www.uv.es/catedra-microsoft-uv

Observatorio Iberoamericano de Protección de Datos https://oiprodat.com/

Red Iberoamericana de Protección de Datos https://www.redipd.org/index-ides-idphp.php

• Metodologia

La metodologia de treball general que es proposa en aquesta assignatura es basa fonamentalment en l'estudi individualitzat del material docent que es proporciona, seguint les indicacions del consultor de l'assignatura. La lectura atenta dels mòduls és pressupòsit per a la superació de la matèria.

Abans, però, d'entrar en l'estudi individualitzat dels diferents mòduls, és convenient començar per l'atenta lectura de la corresponent guia d'estudi que acompanya la unitat d'aprenentatge pertinent. En aquesta guia consten algunes orientacions bàsiques que faciliten l'estudi, es clarifiquen alguns aspectes i es posa l'accent en els conceptes més importants que s'han de comprendre i retenir, en qualsevol cas. Així mateix, es recull la bibliografia complementària per ampliar l'estudi dels diferents mòduls, a l'igual que s'indiquen una sèrie de webs, informacions o documentació que poden resultar d'interès.

D'altra banda, és indispensable la consulta de la normativa que es referencia al llarg dels mòduls i que s'indicarà en la GES corresponent. Realment, sense aquest estudi combinat no serà possible una adequada assimilació dels continguts de l'assignatura.

Així mateix, també és fonamental el seguiment actiu dels diferents espais comuns de l'aula, i tot això sense oblidar que el professor-consultor es troba disponible per aclarir qualsevol dubte que pugui plantejar l'estudi dels Mòduls o la resolució de les activitats d'avaluació.

Òbviament, totes aquestes orientacions estan pensades per a superar l'assignatura amb els millors coneixements possibles i per obtenir els millors resultats en les diferents PACs. Aquestes constitueixen un mecanisme per facilitar l'avanç en els estudis i per comprendre de forma progressiva l'assignatura (contribueixen a establir i mantenir un ritme de treball i consoliden els coneixements que proporcionen els mòduls que la componen). Així, a través de les PACs, es podran aplicar els conceptes teòrics adquirits a supòsits de fet extrets de la realitat, posant en pràctica la necessària capacitat argumentativa i interpretativa.

Finalment, cal assenyalar que alguns dels recursos complementaris que es proporcionin o la lectura dels quals es suggereixi, estan en anglès. Això és degut al fet que les principals normes objecte d'estudi, el RGPD i la Directiva 2016/680 resulten aplicables a tota la UE, i per això hi ha doctrina, webs, i legislació que val la pena conèixer i que no està traduïda.

La metodologia d'avaluació que se seguirà en aquesta assignatura pot consistir, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueixen, entre altres, en la resolució de casos pràctics, redacció de documents, realització d'exercicis i / o preguntes teoricopràctiques , registre de vídeos i / o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i / o participació en debats, wikis, blocs o videoblocs.

Així mateix podrà plantejar-se alguna activitat que s'hagi de fer en grup (a través del campus).
En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris per al correcte seguiment d'aquestes metodologies d'avaluació (particularment de vídeo, àudio i/o so).

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

Mitjançant l'avaluació contínua, l'estudiant haurà de demostrar tant el grau d'adquisició dels diferents continguts teòrics i pràctics dels diferents mòduls com la capacitat d'interrelació d'aquests coneixements entre si. Al mateix temps, això li servirà per prendre consciència del seu propi ritme d'aprenentatge i detectar possibles mancances en la comprensió global de l'assignatura.

Les proves d'avaluació contínua (PACs)

L'avaluació contínua d'aquesta assignatura es compon de 4 activitats avaluables i totes obligatòries de tipus pràctic. Es tracta de les proves d'avaluació contínua (PACs). Si un estudiant deixa una o més activitats sense lliurar, no podrà aprovar l'avaluació contínua i per tant, suspendará l'assignatura.

Les instruccions per a fer i els criteris de correcció s'explicitaran en els enunciats de la pròpia PAC. Els exercicis plantejats seran variats: preguntes breus de verdader / fals amb una justificació; casos pràctics; redacció de documents; breu exposició d'una qüestió, enregistrament d'un vídeo, participació en un debat, entre d'altres. Hi ha la possibilitat que s'hagi de fer algun exercici en equip (a través del campus).

Convé destacar que, a més de la correcció de les respostes proporcionades, es valorarà, per sobre de tot, la redacció, la seva qualitat (i, en particular, la seva justificació convenientment raonada i documentada-) així com la capacitat d'anàlisi i síntesi quan calgui.

Aquestes activitats es lliuraran estrictament en els terminis que consten en el calendari l'aula, els quals també s'indicaran en els enunciats de cada PAC.
El mateix dia en què es publiquin les notes de cada PAC, es podran comparar les respostes individuals amb les corresponents solucions tipus que també es publicaran a l'aula, el que permetrà observar les pròpies insuficiències o errors comesos i obtenir exemples clars de les respostes esperades .

La qualificació de les diferents PACs serà qualitativa i pot consistir en una A (que correspon a un excel·lent), una B (que correspon a un notable) o C + (que correspon a un aprovat), o bé en una C- o un D (que corresponen a un suspens alt o baix, respectivament). L'obtenció d'una D en una de les PACs suposa suspendre l'avaluació contínua.

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. En conseqüència, l'estudiant es compromet a realitzar les activitats proposades de manera individual (llevat que s'indiqui el contrari expressament) i original, seguint les indicacions de el Pla Docent i dels enunciats de les PACs.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D / 0) si es detecta que ha portat a terme un mal ús de l'avaluació contínua o bé es constata manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable. Aquestes conductes poden ser atribuïbles al fet que l'estudiant hagi utilitzat material o dispositius no autoritzats, hagi copiat textualment Internet, hagi copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la cita corresponent), d'altres estudiants, o a qualsevol altra conducta irregular.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es realitzi l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. Aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si s'escau, de la sanció que correspongui.

La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i de còpia entre estudiants. Per ajudar a citar correctament i evitar aquests problemes, és convenient consultar la "Guia d'elaboració de les PACs", disponible a l'apartat de "Materials i fonts" de l'aula. Així mateix, la UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat causant de la còpia / plagi, l'amonestació acadèmica per mal ús de sistema de l'avaluació contínua recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats, i d'aquestes conductes es podran derivar les sancions disciplinàries corresponents per infracció de la normativa de drets i deures.

La possibilitat de qualificar una conducta com còpia / plagi i l'eventual imposició d'una amonestació acadèmica i / o sanció disciplinària pot produir-se en qualsevol moment de l'Avaluació Continuada del semestre en curs respecte de totes les Proves d'Avaluació, encara que ja hagin estat avaluades i / o estigui posada la nota final de l'avaluació.

Nota final d'avaluació contínua

La nota final de l'avaluació continuada serà la mitjana de les qualificacions obtingudes en les diferents PACs, tenint en compte la valoració global de la feina feta durant el semestre per l'estudiant. A aquests efectes, s'han de ponderar els diferents progressos de l'estudiant en l'aprenentatge i l'assoliment dels coneixements i les competències que s'estableixen per aquesta assignatura.

Aquesta qualificació final també serà qualitativa, si bé es traduirà en una xifra numèrica sense decimals, d'acord amb els següents criteris: una A pot correspondre d'un 9 o un 10 (i equival a una qualificació d'excel·lent), la B d'un 7 o 8 (i s'equipara a un notable) i la C + 1 5 o 6 (i es tradueix en un aprovat).

Quan l'estudiant no superi l'avaluació continuada, la nota final serà de C-, D o N, que s'atorgarà d'acord amb els següents criteris:

- La qualificació final de C- s'adjudicarà als estudiants que hagin seguit l'avaluació contínua (amb un mínim de el 50% de les activitats entregades), però no l'hagin superat.

- La qualificació final de D s'adjudicarà als casos de còpia, plagi, mal ús el sistema d'avaluació contínua o bé d'exercicis molt deficients.

- La qualificació final de N s'adjudicarà als estudiants que no hagin realitzat el 50% de les PACs.

• Avaluació final

La nota final de l'assignatura serà la nota final d'avaluació contínua.   L'obtenció d'una A-10 en la nota final d'avaluació contínua no suposa automàticament l'obtenció d'una Matrícula d'honor en l'assignatura.

• Feedback

Segons la temporització de l'assignatura, en els terminis establerts i que podeu consultar a l'apartat Dates clau d'aquest Pla docent, tindreu a la vostra disposició el document de solucions de cada PAC.

La solució a cada una de les PACs en forma de "respostes tipus" constitueix una eina fonamental a  l'hora d'estudiar i repassar la matèria.

El document de solucions tipus heu de contrastar-lo amb les vostres pròpies respostes a fi que detecteu els vostres encerts i errors, realitzant així una tasca d'autoavaluació.

Així mateix el consultor o consultora, un cop publicades les solucions tipus, farà una valoració general de com ha anat la PAC, des del Tauler de l'aula. En aquest missatge es farà referència als errors més rellevants detectats en la correcció de les activitats lliurades i també s'indicaran els aspectes generals que calgui tenir en compte.

Un cop publicades les solucions i feta la feina de comparar les solucions disponibles a l'aula amb les lliurades per cadascú de vosaltres, en cas de qualsevol dubte, seria molt interessant plantejar-lo al Fòrum de l'aula. Certament, a partir dels erros i dels dubtes compartits, es pot avançar molt en el procés d'aprenentatge i així consolidar els coneixements de la matèria.

Finalment, a través del Registre d'avaluació continuada (RAC), en la data prevista, accedireu a la nota de cada prova d'avaluació (PAC) i als comentaris que hagi pogut introduir el vostre consultor.