• Descripció

Assignatura optativa semestral de 4 ECTS que forma part de la matèria de "Cibercriminologia i victimologia" del Màster Universitari en Ciberdelinqüència. En ella s'aborden des d'un punt de vista criminològic, victimològic i jurídic penal les principals formes de ciberdelinqüència sexual, com són l'Online Grooming, el sexting, el revengeporn i la pornografia infantil. S'analitza el paper que juga la tecnologia en les dinàmiques criminògenes, la magnitud de cadascun dels fenòmens y les característiques de cibervíctimes i ciberagressors

• Objectius i competències

OBJECTIUS GENERALS

• Conèixer la fenomenologia de la ciberdelinqüència sexual amb una base criminològica teòrica i empírica.

• Conèixer les diverses formes de victimització sexual a través de les TIC, la seva magnitud i els factors de risc i les característiques de les víctimes i ofensors. 

• Comprendre el paper de la tecnologia i el context del ciberespai en la ciberdelinqüència sexual.

• Conèixer les causes en les víctimes del ciberassetjament sexual, pornografia infantil, online grooming, sexting i conductes similars. 

• Ser capaç de dissenyar plans de prevenció i d'intervenció davant les diverses formes de ciberdelinqüència i cibervictimització sexual.

• Conèixer les implicacions ètiques de la ciberdelinqüència i ser capaç d'actuar professionalment d'acord amb aquestes.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

M1 Paper TIC

• Comprendre en què consisteix la ciberdelinqüència i la cibervictimització sexual. 
• Identificar el paper de les TIC i del context del ciberespai en aquesta forma de delinqüència sexual, atenent les seves particularitats, l'efecte desinhibitori i les teories criminològiques.
• Establir les diferències essencials entre la delinqüència sexual convencional i la ciberdelinqüència sexual.

M2 Magnitud

• Relacionar i integrar els resultats de les estadístiques i els estudis empírics sobre ciberdelinqüència sexual. 
• Comprendre l'abast de la ciberdelinqüència sexual en el context de la ciberdelinqüència i la delinqüència tradicional.
• Conèixer el problema de la xifra negra i les seves possibles causes.

M3 Fenomenologia

• Conèixer les diferents formes que adopta la ciberdelinqüència sexual des d'una perspectiva jurídica i criminològica teòrica i empírica. 
• Conèixer com es relacionen les diferents formes de victimització sexual online entre elles i amb la victimització offline.
• Identificar mites i creences errònies sobre la ciberdelinqüència i la cibervictimització sexual.

M4 Pornografia infantil, provocació i explotació sexual online

• Comprendre en què consisteix la pornografia infantil, la provocació de menors i l'explotació sexual online. 
• Conèixer la magnitud d'aquests fenòmens.
• Conèixer les característiques que presenten les cibervíctimes.
• Conèixer les tipologies de ciberagressorssexuals, així com les seves motivacions i característiques sociodemogràfiques i psicològiques.

M5 Online grooming i ciberembaucament

• Comprendre en què consisteix l'online grooming i el ciberembaucament de menors. 
• Conèixer la incidència i prevalença d'aquest fenomen.
• Explicar la dinàmica victimogènica i les fases del cicle de l'abús sexual online.
• Conèixer les característiques que presenten les cibervíctimes i els ciberagressors, així com els factors de risc i de protecció.

M6 Sexting, sextorsión i revenge porn

• Comprendre en què consisteix el sexting i quines són les seves principals tipologies. 
• Conèixer els riscos, principalment la sextorsió i el revenge porn.
• Conèixer la prevalença i les principals variables associades al sexting. 
• Analitzar les principals directrius legals sobre el sexting. 

M7 Ciberassetjament sexual entre adults

• Comprendre en què consisteix el ciberassetjament sexual entre adults.
• Conèixer la prevalença d'aquest fenomen.
• Analitzar les principals teories criminològiques que s'apliquen al fenomen.
• Identificar els principals factors de risc per a la cibervictimització i la perpetració de ciberassetjament sexual.

M8 Conseqüències de la ciberdelinqüència sexual

• Conèixer les principals conseqüències psicològiques de la ciberdelinqüència sexual per a les víctimes de sol·licituds sexuals indesitjades en línia, de ciberassetjament pedòfil, d'explotació sexual infantil, de sèxting i de pornovenjança.
• Analitzar l'impacte i els costos que té la ciberdelinqüència i la cibervictimització sexual en l'àmbit social.

M9 Prevenció i intervenció

• Conèixer les principals tècniques de tractament dels agressors sexuals online. 
• Adquirir coneixements bàsics sobre la intervenció amb víctimes de ciberdelinqüència sexual. 
• Conèixer els principals programes per a la prevenció primària d'aquesta problemàtica.
• Adquirir una actitud reflexiva sobre cadascuna de les orientacions educatives referides a la participació en sexting.

• Continguts

Bloc I. Què és la ciberdelinqüència sexual i quina és la magnitud del fenomen?  

1. Paper de les TIC en la ciberdelinqüència sexual. 

2. La magnitud del fenomen. 

3. Fenomenologia de la ciberdelinqüència sexual.

Bloc II. Quines formes pot adoptar la ciberdelinqüència sexual i quina característiques presenten les víctimes i els agressors?  

4. Pornografia infantil, provocació i explotació sexual online. 

5. Online grooming i ciberembaucament de menors. 

6. Sexting, sextorsion i revenge porn.

7. Ciberassetjament sexual entre adults. 

Bloc III. Prevenció i intervenció. 

8. Conseqüències de la cibervidelinqüència sexual.

9. Intervenció amb ciberdelinqüents sexuals i prevenció de la cibervictimització sexual.

CONTINGUT AMPLI

Bloc I. Què és la ciberdelinqüència sexual i quina és la magnitud del fenomen?

1. Paper de les TIC en la ciberdelinqüència sexual.
1.1 Què és la ciberdelinqüència sexual?
1.2 Quan i com intervenen les TIC?
1.3 Diferències entre la delinqüència sexual tradicional i la ciberdelinqüència sexual.
2. La magnitud del fenomen.
2.1 Incidència: dades oficials.
2.2 Prevalença: enquestes de cibervictimització.
2.3 Xifra negra.
3. Fenomenologia de la ciberdelinqüència sexual.
3.1 Tipologies de cibervictimització sexual.
3.2 Tipologia de ciberdelictes sexuals.
3.3 Polivictimització i victimització online múltiple.
3.4 Mites i creences errònies.

Bloc II. Quines formes pot adoptar la ciberdelinqüència sexual i quina característiques presenten les víctimes i els agressors?

4. Pornografia infantil, provocació i explotació sexual online.
4.1 Què és?
4.2 Magnitud
4.3 Les cibervíctimes
4.4 Els ciberagressors
5. Online grooming i ciberembaucament de menors.
5.1 Què és?
5.2 Magnitud
5.3 Dinàmica victimogènica
5.4 Les cibervíctimas
5.5 Els ciberagresores: online groomers.
6. Sexting, sextorsió i revenge porn.
6.1 Definició conceptual
6.2 Riscos
6.3 Marc legal
6.4 Prevalença
6.5 Variables associades
7. Ciberassetjament sexual entre adults.
7.1 Què és?
7.2 Tipologies
7.3 Prevalença
7.4 Teories explicatives
7.5 Factors de risc

Bloc III. Prevenció i intervenció.

8. Conseqüències de la ciberdelinqüència sexual

8.1 Conseqüències psicològiques

8.2 Conseqüències socials.

9. Intervenció amb ciberdelinqüents sexuals i prevenció de la cibervictimització sexual.
9.1 Intervenció i tractament de ciberagressorssexuals.
9.2 Intervenció i tractament de cibervíctimes.
9.3 Prevenció de la cibervictimització sexual.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Metodologia

L'assignatura es supera realitzant tots els exercicis pràctics de manera satisfactòria. Abans de realitzar-los, s'espera que l'alumne estudiï els materials  i els recursos proposats, fent les preguntes necessàries al seu consultor/a.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

L'avaluació continuada s'aprova presentant TOTS els exercicis pràctics i superant-los de manera satisfactòria, així com participant en les activitats que es plantegin a l'aula (debats, Moodle, etc.).

En l'elaboració de les activitats, es poden utilitzar diverses fonts d'informació: materials docents de la UOC, manuals, monografies, articles en revistes, webs o blogs, etc. No obstant això, és absolutament necessari que aquests fonts externes siguin degudament citades SEGUINT LA NORMATIVA ACCEPTADA A LA DISCIPLINA DE CRIMINOLOGIA, QUÈ ÉS APA.

Així doncs, la còpia literal de fragments extrets d'aquestes fonts consultades ha d'anar degudament identificada entre cometes ("¿") i indicant l'autor (bé en el cos del text o bé amb una nota a peu de pàgina).

Així mateix, la consulta de diverses fonts, en la mesura que contribueixi a extreure idees que han estat formulades per altres autors, també ha de citar-se degudament. El fet que no es citi literalment les paraules d'un altre autor no eximeix de la necessitat d'indicar degudament la seva autoria. D'una altra manera, s'està produint l'apropiació de plantejaments, arguments i/o idees alienes.

Afegir un llistat d'enllaços consultats al final de cada resposta o del document NO es pot considerar una cita correcta. Especialment, perquè impossibilita discernir quins aspectes de les respostes són propis i quins són aliens. I, per consegüent, dificulta que el docent pugui avaluar en quina mesura s'han interioritzat els coneixements de la matèria.

Si les fonts consultades no han aportat res, no cal afegir-les. I si ho fan s'han de citar.

En aquest sentit, és molt important que tingueu en compte que en aquesta assignatura la cita incorrecta podrà implicar QUE L'ACTIVITAT SIGUI AUTOMÀTICAMENT QUALIFICADA AMB UNA "C-". PER TANT, NO SERÀ CORREGIDA EN CAP CAS (encara que, posteriorment, s'esmeni la cita incorrecta).

Important: En cas que es consideri necessari, l'equip docent de l'assignatura pot requerir a l'estudiantat en qualsevol moment del semestre per a contrastar o completar el contingut de qualsevol de les activitats avaluables tant de l'AC com de les proves finals. Es farà convocant a l'alumne per email a una ENTREVISTA SÍNCRONA a través de videoconferència.

• Avaluació final

Aquesta assignatura se supera amb la realització de les activitats pràctiques (PACs). No hi ha, per tant, ni prova de síntesi ni examen. 

La qualificació final de l'avaluació contínua vindrà determinada per la valoració global del treball realitzat per l'estudiant durant el semestre. A aquests efectes, es ponderessin els progressos de l'estudiant en l'aprenentatge i l'assumpció dels coneixements i les competències que s'estableixen per a aquesta assignatura.

Les qualificacions finals de l'Avaluació Contínua s'establiran de la manera següent:

- Per poder superar l' AC amb una qualificació final d' AC de C+, B o A, l'estudiant ha de realitzar TOTES les PACs de l'assignatura. L'obtenció d'una D en una de les proves d'avaluació contínua desqualifica automàticament a l'estudiant per aprovar l' AC.
- La qualificació final d' AC de C- s'adjudicarà als estudiants que hagin seguit l' AC (que hagin lliurat totes les PAC's), però no l'hagin superada.
- La qualificació final d' AC de D es reserva als casos de còpia, plagi o mal ús del sistema d' AC (amb independència del nombre de PACs realitzades) i s'aplicarà a tots els estudiants implicats. La qualificació D s'aplicarà també en aquells casos en que la nota de la PAC sigui molt baixa (0-3).
- La qualificació final d' AC de N s'adjudicarà als estudiants que no hagin realitzat el 100% de les PACs.

• Feedback

Després de cada exercici pràctic, el consultor/a penjarà el corresponent solucionari en format escrit o audiovisual. S'espera que l'alumne efectuï un exercici que contrasti l'exercici que va lliurar amb les solucions, per poder observar els errors comesos. Després de realitzar aquest exercici, podrà sempre contactar amb el seu consultor/a per preguntar els dubtes que tingui respecte a la correcció o al contingut de l'exercici.