Indicadors i informació per a l'anàlisi econòmica Codi:  M5.651    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura Indicadors i informació per a l'anàlisi econòmica vol oferir als estudiants que la cursin un seguit d'elements conceptuals i teòrics, així com d'instruments analítics que els hi permetin realitzar una anàlisi de l'entorn econòmic i, en especial, del cicle macroeconòmic. Per poder realitzar aquesta anàlisi s'introdueixen, en primer lloc, un seguit d'aspectes conceptuals per després presentar un conjunt de tècniques d'anàlisi que permetin estudiar els diferents aspectes de l'evolució conjuntural de l'economia.
En segon lloc, el curs aplica aquest seguit de conceptes i eines analítics a diferents casos d'estudi (economia catalana, economia espanyola, economia internacional, etc.). El curs té una voluntat clarament aplicada, de forma que fins i tot els mòduls de caràcter més conceptual aborden les qüestions de forma pràctica i utilitzant exemples reals.

Amunt

L'assignatura Indicadors i informació per a l'anàlisi econòmica pertany al Màster universitari d'Anàlisi Econòmica, té 4 ECTS i és obligatòria. Es molt recomanable haver cursat prèviament l'assignatura Mètodes quantitatius d'investigació, on es treballen de manera bàsica els continguts relacionats amb l'estadística i amb l'aplicació que tenen en l'anàlisi de l'entorn econòmic.   

Amunt

Aquesta assignatura no és d'interès únicament per a analistes professionals (en qualsevol dels camps imaginables: finances, assegurances, empreses industrials o de serveis), sinó també per a persones que desenvolupen la seva activitat professional en camps connexos, com ara periodistes, politòlegs, sociòlegs, etc.

Amunt

La competència bàsica del Màster Universitari en Anàlisi Econòmica que es treballa en aquesta assignatura és:
  • CB6- Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació de idees, sovint en un context de recerca.

La competència general del Màster Universitari en Anàlisi Econòmica que es treballa en aquesta assignatura és:
  • CG1- Capacitat per a analitzar i resoldre problemes en contexts interdisciplinaris, enfocant les situacions i orientant els processos de presa de decisions de manera que es pugui respondre satisfactòriament a les necessitats territorials i socials, assolint resultats eficients i sostenibles.

Les competències transversals del Màster Universitari en Anàlisi Econòmica que es treballen en aquesta assignatura són:

  • CT3- Capacitat per a aportar valor a les organitzacions utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació de forma avançada.
  • CT5- Capacitat per a liderar i dirigir equips de treball i/o projectes en entorns complexes, dinàmics i globals.


Les competències específiques del Màster Universitari en Anàlisi Econòmica que es treballen en aquesta assignatura són:

  • CE2- Capacitat per a deduir i avaluar les problemàtiques i els reptes derivats de les realitats econòmiques complexes, els seus elements substantius, les seves causes i les seves conseqüències.
  • CE5- Capacitat per a generar i transmetre informació econòmica, adaptant-la al públic al qual es dirigeix.

Les competències enunciades es concreten en els resultats d’aprenentatge generals següents:

  • Partint de la definició d'entorn econòmic, entendre com la seva evolució afecta a diferents àmbits de l'activitat empresarial.
  • Aprofundir en la definició de les diferents etapes del cicle econòmic, desenvolupant un coneixement detallat de com evolucionen les diferents macromagnituds en cadascuna d'aquestes fases.
  • Comprendre com ha anat evolucionant l'anàlisi de conjuntura a partir dels treballs iniciats fa més de mig segle.
  • Entendre quin és el procediment genèric que cal seguir per fer una anàlisi de conjuntura completa.
  • Realitzar una anàlisi completa del cicle econòmic en base als indicadors mensuals.
  • Ser capaç de respondre a la qüestió sobre quina és la posició cíclica d'una economia mitjançant les eines que s'ha proporcionat al llarg del curs.

Amunt

Els continguts de l'assignatura s'organitzen en els mòduls següents:


1. L'anàlisi de conjuntura: marc conceptual

    1.1. La importància de l'entorn econòmic per l'activitat empresarial

    1.2. L'anàlisi de conjuntura: definició i conceptes bàsics


2. Instruments essencials de l'anàlisi de la conjuntura

     2.1. Aspectes bàsics de l'anàlisi de sèries temporals 2.2. La qüestió de la velocitat en el canvi de les sèries

    2.3. L'anàlisi del cicle mitjançant indicadors mensuals que aproximen el cicle 2.4. El seguiment del cicle mitjançant un sistema d'indicadors avançats,  contemporanis i retardats


3. L'anàlisi de conjuntura a la pràctica: economia catalana i espanyola

     3.1. Fent un diagnòstic de conjunt de l'economia catalana

    3.2. El seguiment de la conjuntura del mercat laboral espanyol


4. L'anàlisi de conjuntura a la pràctica: economia europea

     4.1. Determinant si l'economia de l'eurozona ha tocat un mínim cíclic en base als indicadors de sentiment econòmic

     4.2. Determinant la posició cíclica de l'economia alemanya mitjançant el rellotge del cicle econòmic

Aquests continguts s'organitzen y treballen en els següents reptes:

Repte 1: Quins són els principals elements i instruments que permeten dur a terme una anàlisi de conjuntura econòmica?

Les empreses i les economies dels països no operen en el buit, sinó immerses en unes determinades condicions de l'entorn que les afecten de forma directa, ja sigui en sentit favorable o advers. Les condicions van canviant a mesura que se succeeixen les fases expansives i les contractives del cicle econòmic. Convé aprendre a mesurar la forma com evoluciona l'entorn, per tal de poder avaluar el grau d'aproximació als objectius de política econòmica fixats. La crisi que va començar l'any 2008, després de molts anys d'expansió, és un exemple que tothom té present. Així les coses, quines són les fases bàsiques del cicle, i quines característiques tenen? Com es determina el PIB potencial? I la bretxa entre el PIB potencial i la producció observada?

Això ens porta als instruments usats per descriure el cicle econòmic, que en aquest primer REPTE es veuen d'una forma merament intuïtiva. En molts sentits, l'estudi de la conjuntura es concreta en l'anàlisi de sèries temporals i dels seus dos principals senyals implícits: les dades desestacionalitzades i el component cíclic. De totes dues informacions ens importen sobretot la velocitat com canvien: les taxes de variació.

Repte 2: Quins indicadors de conjuntura són els més adients segons els objectius de l'anàlisi de l'entorn econòmic?

Els conceptes sobre el cicle del REPTE 1 convé il·lustrar-los amb exemples concrets, aquí referits a quatre territoris: Catalunya, Espanya, l'Eurozona i Alemanya. En cada territori l'anàlisi s'orienta a objectius de conjuntura distints i usa indicadors econòmics específics. 

En el cas de Catalunya es descriu la marxa de l'economia a partir d'indicadors convencionals, bàsicament de demanda i d'activitat, de preus, i de síntesi. Si ho penseu, l'economia funciona com les baldufes: s'aguanta dreta quan està en moviment. Mireu un supermercat i veureu que és un mecanisme de rellotgeria. Els productes s'exhibeixen per ser venuts, però abans els ha fabricat algú que primer ha comprat les màquines necessàries i ha pagat els salaris que ens permeten adquirir-los. 

A Espanya l'interès se centra al mercat de treball, que és fonamental perquè quan falla tot se'n ressent. És el gran mecanisme de distribució de la renda, ja que la majoria obtenim allà els nostres ingressos. Per això l'atur és un fracàs enorme i una font de desigualtats. Els indicadors que descriuen el mercat de treball són la població activa, l'ocupada i la desocupada, amb les desagregacions oportunes en termes de sectors d'activitat, de gènere, de situació professional, de tipus i durada del contracte, etc. 

Qui diu que l'estudi de la conjuntura és una cosa cerebral, feta només de xifres? No us ho penseu. L'exemple de l'Eurozona fa èmfasi en els indicadors de confiança. Les intuïcions i les impressions són importantíssimes, i les recullen aquests indicadors, molt usats sobretot a Alemanya i a Japó. La seva potència informativa és tremenda, perquè són d'obtenció ràpida i estan molt correlacionats amb el cicle.

Finalment, el cas d'Alemanya se centra en els rellotges del cicle, ja sigui elaborats amb expectatives o amb dades observades. En conjuntura el temps ho és tot, i el nom rellotge així ho remarca: son uns gràfics que mostren quan passa què. Els rellotges del cicle representen la situació present de l'economia i les fases per les quals ha passat en els darrers períodes.

 Repte 3: Treballem amb procediments de diagnòstic: taxes de variació, filtres lineals i extracció de senyals

El REPTE 1 dona una presentació intuïtiva del concepte de cicle econòmic, mentre que al REPTE 2 hem vist quatre exemples diversos d'aplicació de l'anàlisi de conjuntura. El REPTE 3 presenta la forma pràctica com cal tractar sèries de dades per materialitzar alguns dels principals conceptes vistos. És el moment de precisar, de realitzar càlculs. 

Un primer assumpte per a poder fer un bon diagnòstic de l'entorn econòmic és aprofundir en el concepte de taxa de variació i conèixer quines són les implicacions d'usar un tipus de taxa en comptes d'un altre. Això ho podreu fer sense dificultat usant un full de càlcul qualsevol. 

D'altra banda, i com s'ha vist al REPTE 1, de les sèries temporals ens importen sobretot dues coses: la desestacionalització i l'extracció del senyal cíclic. Un exemple ho aclarirà. Si us diuen que entre novembre i desembre la venda de joguines ha augmentat un 300%, trobaríeu que és una informació rellevant? No, és clar. Diríeu que és el que un pot esperar normalment, perquè any rere any les vendes de joguines oscil·len molt alguns mesos concrets. Desestacionalitzar vol dir aclarir si les variacions són rellevants per a l'època de l'any en què es produeixen. La desestacionalització neutralitza les dades dels cicles intraanuals, de forma que les taxes de variació siguin comparables un cop s'han eliminat aquests efectes associats al moment del temps. 

De forma similar, un es pot demanar quina part de les oscil·lacions totals d'una sèrie està associada a moviments d'interès conjuntural ¿els cíclics, que duren (posem) entre dos i cinc anys¿, concentrar l'atenció en ella i oblidar la resta. Si es seleccionen de forma adequada, les taxes de variació proporcionen una aproximació directa al cicle. Ara bé, aquesta estratègia és un recurs d'aplicació mecànica, idèntic per a qualsevol sèrie. És preferible estudiar per separat cadascuna d'elles i extraure el senyal cíclic subsumit en el seu comportament observat. La descomposició de dades observades en els seus components no observats ¿tendència, cicle, estacionalitat i component irregular¿ és una extensió típica de l'anàlisi de sèries. Per fer-la es requereix l'ús de programes més sofisticats que un full de càlcul.

 

Amunt

Com treballar en equip en entorns virtuals Audiovisual
Cómo trabajar en equipo en entornos virtuales Audiovisual

Amunt

El material de l'assignatura es compon dels mòduls didàctics esmentats. Aquests mòduls es presenten en format electrònic (pdf) i en web, tots dos són accessibles des de l'aula de l'assignatura.

Addicionalment, els materials es completaran i/o complementaran amb publicacions que s'aniran proposant al llarg del curs. Es proposen les referències indicades a continuació, però la seva distribució serà expressament indicada pel consultor.

ESPASA, A.; CANCELO, JR. (1993) Métodos cuantitativos para el anàlisis de la coyuntura económica. Alianza Economía. Capítols 5 a 7 (pàgines 325 a 485). ISBN: 84-206-6803-6. Aquest material es publicarà oportunament a l'aula, o el podeu buscar en alguna biblioteca universitària.

REGLAMENTO (CE) No 1165/98 DEL CONSEJO de 19 de mayo de 1998 sobre las estadísticas coyunturales (DO L 162 de 5.6.1998, p. 1). http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CONSLEG:1998R1165:20090101:ES:PDF

Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència. Llei 6/2012, del 17 de maig, d'estabilitat pressupostària. DOGC 6133, de 22 de maig de 2012, p 26492 a 26495. http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc

Jefatura del Estado. Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera. BOE 103, de 30 de abril de 2012, p 32653 a 32675. http://www.boe.es/diario_boe/

ÁLVAREZ, R. La contabilidad nacional de España (incluidas cuentas financieras) des de los inicios hasta la actualidad. Índice, Novembre de 2010, p 18 a 28. http://www.revistaindice.com/numero43/p18.pdf

QUILIS, E. Notas sobre desagregación temporal de series económicas. En Instituto de Estudios Fiscales. Papeles de Trabajo, nº 1, 2001. http://www.ief.es/documentos/recursos/publicaciones/papeles_trabajo/2001_01.pdf

ABAD, A.; CUEVAS, A.; QUILIS, E. Índices trimestrales de volumen encadenados, ajuste estacional y benchmarking. En Instituto de Estudios Fiscales. Papeles de Trabajo, nº 5, 2009. http://www.ief.es/documentos/recursos/publicaciones/papeles_trabajo/2009_05.pdf

ABAD, A.; CUEVAS, A.; QUILIS, E. Cuantificación del crecimiento real y de la inflación mediante índices encadenados. En Información Comercial Española, enero-febrero de 2008, nº 840, p 197 y ss. http://www.revistasice.com/cachepdf/ICE_840_197-216__80922CC0823EE2E10E72FCA493D1DD9D.pdf

RAMÍREZ, A.; RAMÍREZ, J. Análisis de la extracción de la tendencia de una serie de tiempo mediante el uso del filtro de Hodrick-Prescott con una aplicación al IPCO. http://www.dspace.espol.edu.ec/handle/123456789/2084

DEL RIO, A. (1999) Agregación temporal y filtro de Hodrick-Prescott. http://www.dspace.espol.edu.ec/handle/123456789/2084

ÁNGEL ESTRADA, A; HERNÁNDEZ DE COS, P.; JAREÑO, J. (2004) Una estimación del crecimiento potencial de la economía española. Banco de España. Documentos Ocasionales nº 0405. http://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/DocumentosOcasionales/04/Fic/do0405.pdf

HERNÁNDEZ DE COS, P.; IZQUIERDO, M.; URTASUN, A. (2011) Una estimación del crecimiento potencial de la economía española. Banco de España. Documentos Ocasionales nº 1104. http://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/DocumentosOcasionales/11/Fich/do1104.pdf

D'AURIA, F.; DENIS, C.; HAVIK, K.; et al (2010) The production function methodology for calculating potential growth rates and output gaps. European Commission. Economic and Financial Affairs. Economic Papers, 420. July 2010. http://ec.europa.eu/economy_finance/publications/economic_paper/2010/ecp420_en.htm

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (2005). Introducción de las medidas encadenadas de volumen en la contabilidad nacional de España.
http://www.ine.es/daco/daco42/cne00/medic_vol_encad_b2000.pdf

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (2005). Índices encadenados en la Contabilidad Nacional Trimestral. http://www.ine.es/daco/daco42/cne00/medic_vol_encad_b2000.pdf

CUEVAS, A.; QUILIS, E. (2010) A factor analysis for the Spanish Economy (FASE). Ministerio de Economía y Hacienda. DG de Análisis Macroeconómico y Economía Internacional. Documentos de Trabajo 2010/1. http://pendientedemigracion.ucm.es/info/icae/seminario/cuevas_quilis_abr20.pdf

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt